Castell de Sallent (Bages)

Aquesta setmana l’hem dedicat a Sallent

El Castell és situat al sud de la població de Sallent, al puig conegut com a Sant Sebastià,

on trobem les ruïnes de l’antic castell de Sallent

i l’església rodona reconstruïda de Sant Esteve.

Us passo la seva historia :

  • És un castell termenat documentat el 1023.
  • Del “kastrum quod dicunt Sallent” hi ha referència, el 1023, quan la comtessa Ermessendis, vídua del comte Ramon Borrell, l’empenyora a Bernat Sendred. Ella l’hauria rebut com a dot del marit. Bernat Sendfed era fill de Sendred de Gurb, i, de fet, el castell de Sallent i el seu terme restaren en poder de la família Gurb-Queralt fins al 1209.
  • Consta, per al 1032, que el “castro Sallent” família Gurb-Queralt fins al 1209. Consta, per al 1032, que el “castro Sallent” estava situat en el comtat de Manresà.
  • Coetàniament, compareix el llinatge dels Sallent, relacionat amb la castlania (diguem: una segona castlania, si considerem la dependència dels Gurb-Queralt als comtes de Barcelona, per aquest castell).
  • El 22 setembre de 1209 Berenguer III de Queralt i muller tornaren al rei, Pere el Catòlic, el castell de Sallent i l’estàtica de Sant Ponç, del mateix terme.
  • Per una permuta, el 1246 el rei Jaume el Conqueridor transmet aquest castell al bisbe de Vic, el qual també adquirí, el 1253, el dret que hi posseïa el castlà, Pere de Santa Coloma.
  • El domini episcopal durà ací fins a la desaparició dels dominis senyorials, el 1812. Es compten com a feudataris del castell els noms de Calders, Talamanca i Santa Coloma.
  • En 1358, “en lo castell de Sallent” hi havia 42 focs; evidentment, ja la notícia concerneix la vila, situada quelcom distant.
  • En la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, la vila és esmentada, però no pas el castell, com a lloc de recollida dels “pagesos e habitadors dels mascs” de l’entorn.

El castell de Sallent és una fortificació en ruïnes dalt d’un petit turó al sud de la població de Sallent.

Les restes conservades comprenen part dels murs de tancament del recinte sobirà, situades a la part alta del turó,

i de la muralla del recinte jussà juntament amb les bestorres de planta quadrada que funcionaven amb aquesta, de les quals se’n distingeixen quatre.

Aquestes restes corresponen a les remodelacions fetes el segle XIV.

D’estil romànic, poden apreciar-se encara notables restes de murs i mitges torres rodones.

Prop de les ruïnes del castell, hi ha l’antiga església parroquial de Sant Sebastià, que és la rotonda romànica més gran de Catalunya.

L’església de sant Sebastià de Sallent és un singular edifici de grans dimensions de planta circular amb un absis i dues absidioles, totes semicirculars.

A l’interior, al costat esquerre de l’absidiola de tramuntana trobem un nínxol semicircular obert en el gruix del mur.

Els tres absis presenten decoració d’arcuacions sota el ràfec de la teulada i a la part central dels tambors s’obren finestres de doble esqueixada.

El castell de Sallent és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Esteve o ermita del castell de Sallent (Bages)

Aquesta setmana dedicada a Sallent

L’accés de Sant Esteve de Sallent es fa des del camí que porta des de la població de Sallent a Cabrianes,

per la riba esquerra del Llobregat, passant pel mig de l’explotació minera, i per una pista molt ben arranjada.

Sant Esteve de Sallent és una església romànica, de finals del segle XI, que formava part del castell d’aquesta població.

És una construcció de planta circular, la més gran de les dotze úniques documentades a Catalunya en aquest estil.

Compta amb un absis i dues absidioles semicirculars, en disposició radial, orientats a llevant, amb una austera decoració d’arcuacions llombardes sota la cornisa de totes tres.

Es troba en l’antic recinte del castell, a la part més exterior, al límit del cingle sobre el Llobregat, la qual cosa la fa clarament visible des de lluny i, en concret, des de l’Eix del Llobregat.

Malgrat que l’església es trobava inicialment sota l’advocació de Sant Esteve, més habitualment és coneguda com a Sant Sebastià, la seva advocació posterior.

Fou reconstruïda, ‘quasi de bell nou’ sobretot gràcies a la iniciativa de la Confraria de la Trenta-sisena, de Sallent.

Durà trenta-sis anys i es va inaugurar el 5 d’octubre de 2008.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

El poble de Sant Sebastià de Montmajor de Caldes de Montbui (Vallès Oriental)

Sant Sebastià de Montmajor és un poblet de  menys de 10 habitants en el municipi de Caldes de Montbui al Vallès Oriental.

Està situat entre les muntanyes de Gallifa i del Farell.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_7423_01.jpg

Us passo la seva historia :

  • L’alou de Sant Sebastià de Montmajor està documentat des del 1065, i el 1098 ja pertanyia al monestir de Sant Cugat. Durant els primers temps de repoblació, algunes parcel·les de terra van ser donades a l’orde de Sant Benet. I amb l’auspici d’aquest orde es van fundar parròquies com la de Sant Sebastià de Montmajor. Aquestes parròquies, en beneficiar-se dels acords de pau i treva, van donar lloc a petits nuclis de poblament. El 1216, el bisbe de Barcelona va confirmar la donació de Sant Sebastià a l’església de Caldes. Al cap de molts anys, el 1868, va ser declarada parròquia independent i li van ser agregades cases de la parròquia de Gallifa com Ginestós, Salví, Montbou o Oller, entre d’altres.
  • Del poble n’hi ha constància des de 1065, i formava part de la llarga llista de llocs que depenien del Monestir de Sant Cugat, justament fou una decisió de l’abadia aixecar l’església romànica on s’honorava i s’honora a Sant Sebastià en forma d’aplec anual. En ocasió de l’exposició Universal de 1828-1929, i formant part de l’anomenat Poble Espanyol, es reproduí aquest singular temple.

L’església romànica consta d’una sola nau de volta de canó, amb un gran absis quadrangular. El transsepte presenta absidioles semicirculars. Al creuer hi ha el campanar de planta quadrada amb dos pisos de finestres a cada cara.

A l’interior podem veure un retaule renaixentista d’autor desconegut, unes pintures al fresc de l’absis de l’artista Antoni Vila Arrufat i un Sant Sebastià de fusta pintada fet per Sebastià Badia.

El nucli de població principal i més antic es troba en una fondalada tot baixant del Farell, anomenat primerament Montmajor; des d’aquí se’ns obre una vall que, amb l’única excepció del Castell de Gallifa que sobresurt dins d’un mar de verd, arriba fins als cingles.

Està compost d’escassament deu cases distribuïdes en un parell de minúsculs carrers, que coincideixen formant un angle recte; la plaça que dona accés a l’església, ho fa també en la seva part inferior, al restaurant anomenat La Rectoria, que obre les seves portes els divendres, dissabtes i diumenges, la part més elevada del poble és justament el petit cementiri on acaronats pel sol, descansen eternament els habitants de Sant Sebastià cridats ja a la casa del Pare Celestial.

Pel camí comú, des de Castellar del Vallès, Sentmenat i Sant Llorenç de Savall, s’arriba al poble per l’anomenada baixada del rellotge, actualment només una torre sense senyalització, en la que ens confirmen que hi ha havia un rellotge que se sentia perfectament tant des del nucli principal, com des del Serrat de Baix, habitat principalment en els períodes de vacances.

El poble ha canviat poc en els seus més de mil anys d’història; avui amb una mínima població permanent, sense cap mena de servei, i situat al final d’una carretera a la qual qualificar de sinuosa no li fa justícia, s’ha de refiar del turisme, ja sigui en la seva vessant tradicional, a peu, en bicicleta i a cavall, ja en els qui accedeixen en vehicles de motor.

Sant Sebastià de Montmajor  està envoltat de muntanyes recobertes de pins i alzines, on podreu gaudir de la natura.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Sant Sebastià de Montmajor de Caldes de Montbui

Aquest mes dedicat a Esglésies, Capelles, Ermites i Santuaris

Sant Sebastià de Montmajor és un poblet del municipi de Caldes de Montbui al Vallès Oriental.

Està situat entre les muntanyes de Gallifa i del Farell.

Us passo la seva historia:

  • L’alou de Sant Sebastià de Montmajor està documentat des del 1065, i el 1098 ja pertanyia al monestir de Sant Cugat.
  •  Durant els primers temps de repoblació, algunes parcel·les de terra van ser donades a l’orde de Sant Benet. I amb l’auspici d’aquest orde es van fundar parròquies com la de Sant Sebastià de Montmajor. Aquestes parròquies, en beneficiar-se dels acords de pau i treva, van donar lloc a petits nuclis de poblament.
  • El 1216, el bisbe de Barcelona va confirmar la donació de Sant Sebastià a l’església de Caldes.
  • Al cap de molts anys, el 1868, va ser declarada parròquia independent i li van ser agregades cases de la parròquia de Gallifa com Ginestós, Salví, Montbou o Oller, entre d’altres.
  • Del poble n’hi ha constància des de 1065, i formava part de la llarga llista de llocs que depenien del Monestir de Sant Cugat, justament fou una decisió de l’abadia aixecar l’església romànica on s’honorava i s’honora a Sant Sebastià en forma d’aplec anual.
  • En ocasió de l’exposició Universal de 1828-1929, i formant part de l’anomenat Poble Espanyol, es reproduí aquest singular temple.

L’església romànica consta d’una sola nau de volta de canó, amb un gran absis quadrangular.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 5_01.jpg

El transsepte presenta absidioles semicirculars.

Al creuer hi ha el campanar de planta quadrada amb dos pisos de finestres a cada cara.

A l’interior podem veure un retaule renaixentista d’autor desconegut, unes pintures al fresc de l’absis de l’artista Antoni Vila Arrufat i un Sant Sebastià de fusta pintada fet per Sebastià Badia.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita de Sant Sebastià de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages

Aquest mes dedicat a Esglésies, Capelles, Ermites i Santuaris.

Sant Sebastià de les Brucardes esta a prop de Mas de les Brucardes, dins de la Urbanització en Sant Fruitós de Bages.

Mas de les Brucardes

Us passo la seva historia:

  • L’origen del mot “Brocardes” apareix documentat ja al segle XI concretament en 1021.
  • L’any 1086 consta que Ermengarda, vídua d’en Berenguer Brocard, dona al monestir de Sant Benet de Bages, entre altres terres, el mas anomenat de Bages, que per les afrontacions que el termenegen, ha de tractar-se del mas dels Brocard.
  • No es té notícia, tanmateix, de la data de construcció de la capella.
  • A un llibret guardat al mas Brucardes, consta que el 18 de gener de 1754 l’ermita fou renovada tota de nou, i beneïda pel prior de Sant Benet de Bages.
  • Aquest indica que amb anterioritat, el segle XVIII ja existia una reconstrucció.
  • A la restauració de 1982 es posaren al descobert vestigis del paviment antic, a uns 12 cm. per sota de l’actual.
  • El 12 de juny de 1982 es beneí novament la capella, després de tasques importants de reconstrucció.

És una capella d’una nau, té un absis circular a ponent. Està coberta amb volta de totxo, i el seu interior es troba enguixat i emblanquinat.

El portal és de mig punt, adovellat i situat al cantó de llevant; culmina aquesta cara una petita espadanya.

L’aparell del conjunt és irregular, obrat amb pedres i alguns fragments d’obra, que no respecten ni la disposició en filades.

El parament és un xic més regular a la cara est. L’edifici només presenta una petita obertura quadrada al sud.

Es tracta d’una petita capella situada en un medi antigament rural -mas Brucardes-, actualment transformat en urbanització.

La seva estructura i aparença té un aire romànic, encara que no s’ha pas de considerar com a pertanyent a aquest estil.

Sant Sebastià de les Brucardes és una església del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Barraca de vinya a l’entrada de Matadepera

A la rotonda de l’Avinguda Mas Sot amb carretera de Sabadell, ha una barraca de vinya de pedra seca que pretén ser un homenatge al passat vinícola de Matadepera.

Per iniciativa de diferents persones i col·lectius la singular construcció es va inaugurar el dilluns 22 de gener de 2018, en el marc de les Festes de Sant Sebastià .

La iniciativa, organitzada per l’Ajuntament de Matadepera, va comptar amb la col·laboració del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès.

Per a més informació us passo aquest enllaç :

https://www.lactual.cat/actualitat/monument-a-la-barraca-de-pedra-seca-a-matadepera_27857_102.html

Recull de dades : Ajuntament de Matadepera

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

“Pi dels llibres”de Matadepera

En Febrer de 2018 es va inaugurar El “pi dels llibres”, una iniciativa de la Regidoria de Cultura que va comptar amb la col·laboració de la Biblioteca Àngel Guimerà i la Germandat de Sant Sebastià .

El “Pi dels llibres” va néixer amb la idea de ser un espai públic dedicat a promoure la lectura i relacionar amb les Festes de Sant Sebastià, on el pi juga un paper central per tal de relligar el plaer de la lectura amb la natura, tot aprofitant, ni que sigui simbòlicament, el tronc del pi de Sant Sebastià.

Aquest element, està situat al carrer Pere Aldavert, just al costat de la plaça de l’Església,

Està servin per promoure la xarxa d’intercanvi de llibres al poble, altrament coneguda com a passa llibres o bookcrossing.

Recull de dades : Ajuntament de Matadepera.

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Capella de Sant Sebastià d’Argentona

La Capella de Sant Sebastià situada en el carrer Major d’Argentona. És una capella situada dalt un turonet, tocant amb les últimes cases del carrer Major, molt a prop de la carretera de Granollers.

Us passo la seva historia:

  • Fundat el seu benefici sota l’advocació dels Sants Sebastià i Ignoscenti per Anton Lentisclà el 1532, el dret de patronat el retingué la pròpia família Lentisclà del veïnat de Clarà.
  • Entre 1829 i 1830 serví de parròquia al poble amb el trasllat del santíssim Sacrament, ja que Sant julià es considerà profanat arran d’una batussa de dos escolanets dins del temple.
  • Durant les diferents epidèmies hagudes en el segle XIX, els argentonins han celebrat funcions religioses en acció de gràcies a Sant Sebastià, per haver-se vist lliurada la vila d’elles.
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es g-a.-vilardell.jpg
A. Vilardell / Generalitat de Catalunya

Per la seva estructura probablement la seva construcció és de mitjans del segle XVII.

És molt freqüent trobar capelles d’aquestes característiques als afores dels pobles, amb un contingut més votiu.

El tractament de portes i finestres és molt senzill, així com el petit campanaret que contrasta amb la farga de la capella. A l’entrada del camí d’accés i peu de carrer hi ha la seva font.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es lkjhh.jpg

La Capella de Sant Sebastià d’Argentona és una capella barroca inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es ca.jpg

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Google

Far de Sant Sebastià de Llafranc

Avui us presento dos articles

El far de Sant Sebastià està situat a la població de Llafranc.

Us passo la seva història :

  • Fou creat pel Ministeri de Foment segons les previsions del “Plan general de alumbrado marítimo de España e islas adyacentes” de l’any 1851.
  • En un principi el servei del far requeria el treball de tres faroners, que vivien en les dependències habilitades a l’efecte en el mateix far.
  • Els avenços tecnològics van reduir el personal necessari per al seu funcionament fins a la seva automatització i la marxa oficial de l’últim faroner, Ángel Casariego, l’1 d’agost de 1999.
  • Segons un “avís a navegants” publicat el 1857, el far giratori “de primer ordre” està situat a 41º 53′ 30′′ latitud nord i 9º 24′ 38′′ longitud est de l’Observatori de Marina de San Fernando i una altitud sobre el nivell del mar de 167,13 m. Tenia llavors un abast de 22 milles. A la façana de l’edifici s’hi llegeix “Faro de S. Sebastián. Reinado doña Isabel Segunda. Inaugurado en 1857”.
  • Pocs mesos després de la inauguració s’hi feien les primeres reformes amb el cobriment del pati interior i el tancament del recinte amb una reixa de ferro perimetral, instal·lació autoritzada el gener de 1860.
  • Una de les imatges més antigues que es conserven és una postal editada per J. Joanola i datada el 1906.
  • La reforma més important del far va tenir lloc a patir de l’abril de 1963 i fins al juliol de 1966, amb el desmuntatge de la torre original, la construcció de l’actual i la instal·lació d’una llanterna aeromarítima.
  • L’11 de desembre de 1970 un radiofar començava a emetre les lletres SN en codi Morse, facilitant la situació als vaixells que navegaven fora de l’àmbit visual del far o en dies de poca visibilitat.
  • El 18 de maig del 2000 es va signar un protocol de col•laboració entre l’Ajuntament de Palafrugell i l’Autoritat Portuària de Barcelona (de qui depèn el far) en el qual es proveïa que part de la instal•lació i del seu entorn poguessin ser oberts al públic i destinades a usos vinculats a la mar, la natura o el patrimoni local.
  • L’1 d’octubre del 2007 el far de Sant Sebastià va celebrar els seus 150 anys.
  • El març de 2012 l’Ajuntament de Palafrugell anuncià un projecte per valor de 392.000 euros per adequar l’indret i desenvolupar-hi un centre d’interpretació del patrimoni farer, el medi natural i les comunicacions que s’hauria d’acabar l’estiu de 2014.
  • El 2014 una quinzena d’organitzacions patronals catalanes hi signaren l’anomenat Manifest del Far mitjançant el qual donaven suport al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

El far de Sant Sebastià, totalment automatitzat, continua essent el que té un pla focal més alt de tot el litoral català i el més potent, amb un abast de 32 milles (uns 59 quilòmetres). Emet esclats de llum blanca de 0′ 3′′ amb ocultació de 4′ 7′′.

La seva situació li atorga el privilegi de posseir una de les millors vistes panoràmiques de la Costa Brava.

El far forma part del Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda, del qual també en destaquem el poblat ibèric datat entre els segles V fins a I aC, i que actualment està museïtzat per a la seva visita.

En el mateix espai també trobem una torre de guaita que es remunta al segle XV

utilitzada per a advertir de la possible arribada de pirates i corsaris, una ermita i una hostatgeria.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel , Arxiu Rasola i Google

Església – Capella de Sant Sebastià de Molló

Avui us presento dos articles

Sant Sebastià  es una església d’estil Medieval, que està situada al carrer de Sant Sebastià, 31 de Molló.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta església va ser erigida a Sant Sebastià per haver salvat Molló de la pesta que va assolar Europa a l’Edat Mitjana.
  • En algun lloc s’esmenta l’any 1708 com a data de la seva construcció.
  • L’any 2014, sobre una pedra ja existint al davant de l’església, va afegir-se una estela a la memòria del mossèn Josep Riera i Justó, mort el mateix any a l’edat de 82 anys (1932-2014), que va ésser rector de Molló durant més de 40 anys.

INSPAI – IF-647296-Molló – Església de Sant Sebastià de Molló

A l’entrada del poble es troba Sant Sebastià, una petita capella amb coberta a dues aigües i un petit campanar de torre.

La porta d’entrada és d’arc de mig punt adovellada, a un costat es veu una finestra rectangular amb reixa i a la part superior un ull de bou. L’absis està cobert amb volta d’aresta.

Es conserven els Goigs de Sant Sebastià de Molló. Avui dia, encara se celebra una missa-novena durant 9 dies abans de la festivitat del Sant (20 de gener) on la gent del poble els canta.

Us passo informació d’aquests Goigs :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/03/goigs-sant-sebastia-mollo-ripolles.html

Fotografia : Jordi Contijoch Boada – Generalitat de Catalunya – Retaule d’estil Barroc

Sant Sebastià  és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Molló, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel