Grans pintades a les parets – 7ª part #

Avui us presento dos articles

Els carrers de ciutats, poble, barris, suburbis d’arreu del mon, esta ple de Grafits produïts per la gent que vol expressar … on no pot fer-ho, en alguns llocs, se ha permès fer-ho o tolerat, avui us presento algun d’aquests :

Terrassa – Paret exterior de l’antiga masia de ca l’Anglada.

Sant Quirze del Vallès – Paret de l’edifici de La Biblioteca.

Sant Quirze del Vallès – Antiga porta d’entrada a una finca.

Terrassa  – Parets entre dues finques que mai s’uniran front el Parc Roc Blanc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat – Fonts i Masies, naturalment, de les Fonts

Com cada Diumenge us presento dos articles

Avui en lloc de presentar-vos una masia, el que us vull és destacar-vos un antic llibre sobre Fonts i Masies dels municipis de Sant Quirze del Vallès i Terrassa.

El seu títol és,  Fonts i Masies, naturalment, de les Fonts.

Aquest llibre va sorgir amb motiu de La Festa Major de la Mare de Déu del Roser, celebrada el mes d’Octubre de 1997, es va realitzar una exposició que recollia gràfic sobre les Fonts i Masies de Les Fonts.

L’autor i organitzador de l’exposició va ser el Sr. Artur Travesa , a portant la majoria de les fotografies i dades generals.

I durant l’any 1998, va sorgir l’edició d’aquest llibre, per part de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, amb la col·laboració de la Caixa d’Estalvis de Terrassa i Cespa.

Es pot gaudir de masies i fonts, algunes d’elles, ja no existeixen.

 

Recull del llibre i adaptació al Text : Ramon Solé

Can Barra de Sant Quirze del Vallès

Avui us presento dos articles

Can Barra esta situada en el Passeig de can Barra a l’entrada de la urbanització de Sant Quirze Parc de Sant Quirze del Vallès.

Està documentada des de 1667.

Cal remarcar que consta de dos tipus d’edificacions diferents, una la masia del segle XVII, que era la casa dels masovers,

i al seu costat la gran torre o xalet, que va ser construïda l’any 1888 pels antics propietaris, la família Gorina, fabricants de teixits a Sabadell.

A la masoveria hi ha una gran cuina amb un interessant forn de pa i un gran foc a terra, unes habitacions molt grans, un gran celler, quadres pel bestiar i magatzems propis de l’activitat agrícola.

Bona part del mur que l’envolta està decorat amb grans recipients, hi ha un brollador d’aigua amb tessel·les blaves, modernista.

A la reixa d’entrada, porta forjada al capdamunt les inicials de l’antic propietari i l’any de la seva construcció, que va ser destruïda amb les recents reformes.

A la vessant nord de la finca, hi ha la font de Can Barra, l’aigua de la qual sempre ha estat molt apreciada per la gent de Sant Quirze

i que l’any 1901 va ser legalitzada com font d’aigua potable, però ara, no és així…

A finals de 1936,donat la guerra civil, va haver l’arribada dels refugiats de Madrid, augmentant sobtadament la població infantil, pel que la torre es va convertir en una escola.

Actualment es troba en bon estat i està destinada a centre d’equipaments municipals.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici del Sindicat Agrícola de Sant Quirze del Vallès

L’edifici del Sindicat Agrícola esta a la plaça de la Vila, a prop de l’Ajuntament i de l’Església de Sant Quirze del Vallès.

El Sindicat Agrícola va ser fundat en 1917. Conserva la façana original al pis superior es pot veure el tipus d’ornamentació dominant, d’estil clàssic, amb pilastres de capitell corinti i tres grans finestrals balconers al centre de la façana.

En la part baixa ha estat molt modificada a la llarg de les dècades.

Es feia teatre, se celebraven balls, i havia un cafè; mes tard va acollir el cinema de Sant Quirze fins els anys 80 que va tancar. Actualment en la planta baixa hi ha un bar-restaurant.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Feliu de Sant Quirze del Vallès

Avui us presentem dos articles

La masia de Can Feliu esta en el carrer d’Enric Morera amb el carrer d’Eduard Toldrà de Sant Quirze del Vallès.

Us passo dades històriques :

  • Can Feliu es una masia del segle XVII.
  • Entre els anys 1915 i 1935 va tenir el màxim esplendor, mentre el seu propietari era Antoni Pladellorens de Barcelona.
  • Amb camps de conreu i boscos.
  • En els anys va passar a mans de l’Ajuntament, que l’any 1986-1987 la va reformar .

El sistema de regadiu donava una cobertura al terreny agrícola de la finca;

aprofitava l’abundància d’aigua que tenia, i va ser el concessionari d’aigua potable del poble d’aquella època.

Mina A can Feliu- Desapareguda – Arxiu Rasola

De fet, a prop de la masia hi havia la Font de la Mina, l’aigua de la qual actualment, s’utilitza per al llac del parc de Can Feliu, i disposava d’una segona mina,

Mina B can Feliu- Desapareguda – Arxiu Rasola

al costat de la casa hi ha encara un pou.

Fins no fa massa anys, aquesta masia estava envoltada de boscos, però en la construcció de Sant Quirze Jardí, no tant sols es talaren els boscos,

sinó que s’enderrocaren la totalitat de les masoveries, el celler, els cups i el moll.

Actualment s’ha convertit en el centre d’equipaments municipals i el Centre Cívic de Can Feliu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

La Patronal de Sant Quirze del Vallès

La Patronal  està en l’avinguda de Pau Casals, 86-88 de Sant Quirze del Vallès.

Us passo dades històriques :

  • Es va construir durant l’any 1922.
  • Va ser el punt de trobada de propietaris i, en general, de la gent benestant del poble.
  • Durant els anys 20 al 40 del segle XX, la Patronal esdevé el centre social i cultural del poble i acull actes socials com ara obres de teatre i balls de l’època.
  • Durant la Guerra Civil, s’hi organitzen balls en benefici dels ferits per la guerra.
  • Després de la Guerra Civil, l’edifici de la Patronal es va dividir en dues parts, que van allotjar el Cafè Espanyol i un taller.
  • L’any 1998 s’inicien les obres de rehabilitació de l’edifici, que es transforma en un nou equipament per a Sant Quirze.

En l’estat original, la part de dalt de l’edifici, avui denominada Sala Històrica, era la sala de ball i també disposava d’un petit escenari.

La part del darrere d’aquest equipament era un jardí, on s’hi celebrava el tradicional ball del fanalet.

Actualment en la planta baixa, disposa d’una sala d’exposicions i d’un espai polivalent per a espectacles de petit format, amb una capacitat per a 265 persones

i acull actes relacionats amb les arts escèniques com obres de teatre i concerts de més gran format així com representacions diverses.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de mas Duran de Sant Quirze del Vallès

Avui us presento dos articles

L’antiga masia de Mas Duran, està al mig de la Rambla Lluís Companys, l’Av. camí del Mas,  el carrer Mercè Rodoreda i el carrer Vallcorba de Sant Quirze del Vallès.

Us passo alguna dades històrica :

  • Està documentada des de 1641 en els fogatges.
  • Disposava d’una gran extensió de terres de conreu.
  • En la finca disposava de molta aigua en el seu aqüífer, tenia dues fonts molt importants, la font de la Taula Rodona, i la font del Canó, per les contrades se les coneixia com Les fonts de les Morisques.
  • Amb el anys es va parcel·lar les terres es va fer malbé tota la zona agrícola i arbres , deixant-la completament plana amb l’abocament de terres, de manera que l’aigua de la font de les Morisques va ser canalitzada, mentre que la de la font del Canó va ser tapada amb les terres abocades.

En la part frontal, podem destacar l’entrada, es d’adovellada i mig punt.

Les 3 finestres del primer pis, estan semi tapiades.

Amb 4 petites finestres a les golfes.

Cal destacar, que al costat de l’entrada, sembla que hi ha un pou.

S’ha refet el rellotge de sol.

Mas Duran fa de punt de separació del barri vell amb un nou barri que porta el seu nom.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Quirze i Santa Julita de Sant Quirze del Vallès

L’Església de Sant Quirze i Santa Julita esta situada en la Plaça de la Vila, 2, de Sant Quirze del Vallès.

Us passo la seva historia :

  • La parròquia de Sant Quirze i Santa Julita data de l’any 1114.
  • Tenia un destacat retaule gòtic del segle XV, part del qual és actualment al Museu Diocesà de Barcelona i on s’hi representen fragments de la vida de Sant Quirze i Santa Julita.
  • L’ampliació del temple els anys 1701-1702, realitzada pel mestre d’obres Joan Picassó de Cardedeu, va provocar l’enderrocament de bona part del temple primitiu.
  • També disposava d’un segon altar d’estil barroc, del 1708, que va ser destruït durant la Guerra Civil.
  • L’altar actual, va ser creat als anys 60 per l’escultor Juvanteny.

Els estils que hi podem trobar són molt variats, tal com mostren els diferents retaules que l’han decorat al llarg de la història, i dels quals es té notícia.

L’any 1912  es va reformar el campanar i es va instal•lar el rellotge.

L’aspecte extern de l’edifici també ha canviat amb el temps, sobre tot desprès de la guerra civil.

La nova església i rectoria esta al costat mateix de la parròquia antiga.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’ermita de Sant Feliuet de Vilamilans a Sant Quirze del Vallès

En Fidel Rodríguez, col·laborador del blog , em fa arribar unes fotografies de l ‘ermita o capella de Sant Feliuet de Vilamilans de Sant Quirze del Vallès i us invito a anar a visitar…!

Sant Feliuet de Vilamilans és un petit temple, que es troba dins el municipi de Sant Quirze del Vallès, en un entorn natural molt bonic i de fàcil accés, cal que agafeu per un desviament de la carretera C-1413a, en el km 13,5, i en sentit Rubí, esta indicat.

S’hi pot anar a peu, tot passejant per un sender que travessa la Serra de Galliners, on trobareu cartells a l’allarg del seu recorregut.

Es tracta d’una ermita d’una sola nau, amb planta de creu llatina i tres absis, la qual ha viscut diverses modificacions i reformes al llarg del temps i està documentada des de l’any 986. La nau està coberta amb una volta de canó apuntada, de construcció moderna; el campanar es de doble espadanya.

El seu interior acull una ara paleocristiana de marbre amb inscripcions en llatí que permeten datar la seva construcció entre els segles IV i V. Fins a 1428 va ser una parròquia que depenia del Monestir de Sant Cugat.

S’accedeix a l’església per una porta situada al costat de migdia, adovellada i amb un extradós format per una filada de pedres.

Popularment es coneix també com Sant Feliuet de Vilamilanys. Actualment, l’ermita de Sant Feliuet de Vilamilans és de propietat particular.

 

Fotografies : Fidel Rodríguez

Recull de dades i Text  : Ramon Solé