Ermita de Sant Pau de Sant Pol der Mar

L’Ermita de Sant Pau conformava un dels elements de l’antic monestir de Sant Pol del Maresme, el qual va donar posteriorment origen i nom a la vila de Sant Pol de Mar.

Per testimoni documentat el monestir ja existia des del segle X, els primers documents daten del 955 dC i tan sols en conservem aquesta Ermita, que fou construïda al segle XI.

El conjunt presenta una diversitat d’estils segons l’època, des del període visigòtic fins al segle XVIII.

L’ermita és del segle XI, d’estil romànic, tot i que de l’edifici original sols en queda l’absis i una de les finestres de la façana nord.

La casa és del segle XVII i els 3 absidioles, que son interiors i irregulars, del segle XVIII.

L’espai interior l’ocupa una única nau coberta amb volta de canó que descansa sobre dos arcs formers i un absis semicircular que enllaça amb la nau mitjançant un arc de mig punt.

Interiorment l’absis presenta tres nínxols irregulars, de punt rodó, oberts amb finestres d’època tardana.

Exteriorment la part més antiga, sense arrebossat, mostra carreus irregulars i materials ceràmics  aprofitats de l’època romana.

L’absis s’ornamenta amb un fris d’arquets a la manera llombarda, que va ser realçat quan va esdevenir torre fortificada.

La part més important a nivell artístic és la cambra romana –visigòtica, del segle VI, situada al soterrani de l’ermita a mode de cripta.

És una cambra rectangular amb una arcada central, quatre arcosolis laterals posats dos a dos a cada banda i teules romanes que fan de dovelles a l’arcada.

L’interior del conjunt alberga una imatge de l’apòstol Sant Pau, obra de Joaquim Renart i un retaule barroc del segle XVIII, dedicat a Sant Pau.

Cal destacar la zona enjardinada de la casa a un nivell inferior a l’Ermita i el Pou dins d’una arcada.

També, te una vista privilegiada de Sant Pol i el Mar.

Edifici catalogat com a Bé cultural d’Interès Nacional del patrimoni català i Bé d’Interès Cultural del patrimoni espanyol.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Pol de Mar i Viquipèdia

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Can Planiol de Sant Pol de Mar, és una meravella de casa

Can Planiol de Sant Pol de Mar, esta situada en el carrer d’Abat Deàs, nº 30 d’aquest poble.

Va ser una obra de Ignasi Mas Morell, arquitecte que va estar residint durant els 1907 al 1910 a l’Havana, i al tornar va ocupar el càrrec d’arquitecta Municipal de Sant Pol de Mar.

Can Planiol, es una casa de planta baixa i dos pisos, amb una façana extraordinàriament ornamentada. Cal destacar el gran balcó amb unes cartel·les escalonades.

Tota la façana combina principalment el color de les rajoles de Valencia sencera i de trencadís, amb el blau, blanc i vermell i destaca la bandera Cubana i  els escuts de Sant Pol de Mar i la reixa d’acer retorçat.

Un edifici que quan passegeu per Sant Pol de Mar, cal visitar, cadareu admirats !

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Pol de Mar

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Església parroquial Sant Jaume de Sant Pol de Mar

L’Església parroquial Sant Jaume, està situada en el carrer Abat Deàs, 47, de Sant Pol de Mar

.

L’actual Església de Sant Jaume fou construïda sobre una petita capella que hi havia al lloc, també sota l’advocació de Sant Jaume.

A la zona oest del conjunt parroquial actual hi ha una característica Torre de defensa de planta circular edificada al segle XV per ordre de Bertran d’Armendaris, a redós de la qual es va bastir posteriorment l’església l’any 1590 en estil gòtic tardà.

Aquesta Torre es conserva en tota la seva alçada, i fa 10 m d’alçada i el mur fa un gruix de 2 m. Té porta dovellada d’arc de mig punt, i presenta vestigis d’elements defensius: espitlleres i troneres.

És coneguda com la Torre Forta.

Va ser reutilitzada posteriorment com a campanar, afegint un cos quadrat a la part superior, amb les campanes a la part de dalt.

A l’interior de l’església hi ha un petit tresor artístic format per una custòdia d’argent, una talla de la Mare de Déu del Roser del segle XVII i un grup escultòric de La Pietat de l’escultor barroc sevillà Juan Martínez Montañés (1568-1649), 

i també cal destacar, del presbiteri la pintura mural de J.M. Aragonès, amb escenes de la vida de sant Jaume.

L’Església, no disposa de cap rellotge com és habitual en molts dels campanars d’arreu. La coneguda expressió, “Sant Pol quina hora és?”, fa perfecta justícia a la calma que es viu en aquest poble del Maresme.

L’horari de les misses és el següent:

  • El dissabte: a les 18:30h
  • El diumenge: a les 9:30h i a les 12h.
  • Entre setmana no n’hi ha misses

L’Església parroquial Sant Jaume de Sant Pol de Mar està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Dades : Ajuntament de Sant Pol de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Els jardins o “Els Horts”, dels carrers Manzanillo i Abat Deàs de Sant Pol de Mar

Avui us presento uns carrers molt cèntrics i populars de Sant Pol de Mar, els de Manzanillo i Abat Deàs, son per tindre uns edificis neoclàssics, els van fer la gent de Sant Pol de Mar que van fer les “Amèriques”,

i van tornar al poble entre els anys 1870 i 1880.

També, son característics, per  les terrasses peculiars que tenen front de les seves cases.

Son com a jardins particulars,  orientats al mar, tancats amb porta i reixa, a l’altra vorera de la casa; era un lloc per poder divisar  la Mar, i evitar construccions que impedissin la seva vista.

I poder estar a l’estiu a la fresca, dinant o sopant, fent la xerrada entre la família i/o amics.

Com veiem, hi ha qui te molta vegetació o qui no te ninguna…!

Aquests espais o jardins, es coneixent com “Els Horts”, son molt característics del Maresme.

Hi ha un mur que separa els dos carrers de Manzanillo i d’Abat Deàs, on està ple de flors, sobre tot a l’estiu.

També, en troben d’aquestes terrasses a nivell de les vies del tren, en el carrer  Consulat del Mar, en aquest cas son sols quatre, un d’ells amb un pou.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Platja de les Barques de Sant Pol de Mar

La Platja de les Barques és popularment coneguda com platja dels Pescadors, aquesta platja està situada al costat del Club Nàutic de Sant Pol de Mar, davant de l’estació de Tren i del nucli urbà.

És de sorra de gra gruixut i presenta un desnivell d’entrada al mar bastant pronunciat. Disposa de nombrosos serveis. Te una longitud de platja de 347 metres  i d’amplada d’uns 50 metres.

Abans i ara ja poques, s’utilitza per avarar les barques de pesca i forma part del paisatge tradicional de Sant Pol de Mar.

Us passo una Web de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar, on donen informació de totes les platges del municipi :

https://santpol.cat/platges-de-sant-pol/serveis

I sobre la caseta de la “Maquinilla” :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Caseta_de_la_Maquinilla

Duran el segle passat era una de les platges mes importants del maresme, en relació a nombre de pescadors i barques de pesca, aquesta  era molt abundant,

per tant aquesta platja era plena de barques i els seus estris.

Actualment, es mes d’embarcacions d’esbarjo a vela.

 

Dades : Ajuntament de Sant Pol de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Túnel del tren i l’arribada del Tren a Sant Pol de Mar

Crec que com esta explicat de forma clara i precisa, he pensat en reproduir l’explicació que l’Ajuntament de Sant Pol de Mar ens fa en els cartells de la via publica, sobre : El Túnel del tren i l’arribada del Tren a Sant Pol de Mar. ( En el temps aquests cartells s’han deteriorat i fotogràficament no es pot llegir el seu contingut)

El Túnel del tren a Sant Pol de Mar :

“ El 1854 començaven les obres per a posar les vies, que a partir d’aleshores dividirien el territori en dues parts: la platja i el poble. L’obstacle més gran va ser travessar el turó de Sant Pau, doncs va caldre enderrocar dues cases per poder obrir el túnel, es varen succeir diverses esllavissades del sostre que hagué de ser reforçat amb branques, taulons i terra i es van haver de desallotjar les cases de dalt del turó de Sant Pau per precaució davant del perill aparegut. 

Més tard, el 1859 es va enfonsar la meitat de la mina emportant-se una de les tres cases de dalt del turó i les escales de Sant Pau. Es va tapar el forat col•locant un mur darrera de les tres cases i es referen les escales de l’ermita, que tenen un aire ferroviari perquè la companyia de ferrocarril es va fer càrrec dels desperfectes.

El túnel a Sant Pol l’anomenaven ”la Mina”, probablement perquè era un túnel de grans dimensions per aquella època o potser perquè, segons explica  la llegenda, des del Monestir de Sant Pau -situat just a sobre del turó- hi havia un soterrani (o alguns soterranis) que baixava fins a la platja, el qual guardava el tresor d’una gran estàtua d’un dimoni d’or massís. “

L’arribada del tren a Sant Pol de Mar :

“La segona meitat del segle XIX va suposar una sèrie de canvis cabdals per a la vila, la qual va començar a transformar-se en el que avui en dia és. Aquests grans canvis es poden agrupar en dos esdeveniments: l’arribada del ferrocarril i l’adquisició dels terrenys de la Punta per part de Pau Simon, cosa que va produir una transformació progressiva del paisatge de Sant Pol des de mitjans del s. XIX i durant tot el s. XX.

Abans que hi hagués tren, les mercaderies de certa quantia i volum s’enviaven per mar, en unes barques conegudes com “barques de tràfec”. Per terra el transport es feia amb carros i diligències. A la península, el primer tren va ser el que va fer el trajecte Barcelona-Mataró. I ja el 4 de gener de 1856 es va inaugurar el trajecte Mataró-Arenys.

Per a construir el tram per Sant Pol primer van haver de mirar per on el feien passar, si per la costa o pels garrofers (per darrere del poble), per temes logístics, van decidir construir-lo per la costa, així l’estació no estaria tan allunyada. El fet de dividir el poble en dos y col·locar la via i la estació davant de la platja va provocar enfrontaments entre els pescadors i la Companyia del Ferrocarril, com que la via estava tant a prop del mar i de la costa (on els pescadors guardaven les seves barques)

Quan hi havia tempesta l’aigua i les barques s’enfilaven damunt de la via i, si en un inici això no havia suposat cap problema, ja que si hi havia tempesta els trens no circulaven, cap el 1880 va esclatar el conflicte en projectar-se un mur de pedra per a  evitar que el mar malmetés la via, una solució que no agradà gaire als pescadors, que en ser una important majoria comptaven amb el favor de la classe política.

Arrel d’aquest conflicte sorgí la publicació mensual “El Sanpolench” (1890 – 1894) totalment enfrontada a la Companyia del Ferrocarril.”

Sigueu prudents si passegeu per aquesta zona, donat que encara avui en dia, cal creuar les vies, que estant senyalitzades.

 

Text : Estret dels cartells de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Antigues Escoles de Sant Pol de Mar

Construcció del 1907 -1910.

Obra d’Ignasi Mas Morell finançada per Ramon Planiol, amb qui l’arquitecte tenia una estreta relació. Ramon Planiol va voler deixar la seva empremta al seu poble finançant no solament la obra sinó que també es va encarregar de pagar el sou del mestre, així com va fer portar els pupitres d’Amèrica i va pagar el manteniment de l’edifici.

Totes aquestes obres van fer que Alfons XII li atorgués la Gran Creu de Cavaller.

A més de  Ramon Planiol, la financiació inicial de la obra també fou secundada per Jaume Roca i Vivas, Francesc Roca i Pagès i el seu germà Salvador Roca i Pagès.

Està considerada l’obra més interessant de la primera època de Mas Morell, però avui en dia l’edifici apareix mutilat a causa de les destruccions produïdes durant la Guerra Civil, quan es van destruir les figures de la Verge i l’àngel que decoraven la façana.

Aquestes figures havien estat una donació de la esposa del mecenes de l’obra, la senyora Clara Padilla, fet pel qual al carrer se li va posar el nom de Santa Clara.

L’edifici té una planta baixa irregular amb un pati interior, amb un cos elevat en un dels angles (l’antiga casa del mestre) que li atorga un aspecte monumental i que està coronat per un estilitzat pinacle cònic revestit de ceràmica vidriada policroma i acabat en parallamps.

A nivell decoratiu cal destacar el sòcol de còdols amb pedres i petxines incrustades, així com les faixes de rajola de València vidrada de color bru que apareixen als gerros, que coronen les pilastres i la teulada, i el trencadís.

L’arquitecte no va voler cobrar res pel projecte i fins i tot el va retocar, ja que inicialment les escoles no tenien colomar (la part que hi ha entre la casa del mestre i el pinacle), així com també va fer un estudi per ampliar l’edifici de manera que hi hagués un pis sobre les aules de baix. Aquesta ampliació, però, no es va arribar a fer mai.

Les escoles estaven dividides per un mur que separava l’escola de les nenes de la dels nens, en dos edificis simètrics, amb dues portes d’accés i dos patis independents.

Va ser l’escola de Sant Pol des del 1910 fins el 25 de gener del 1975.

 

 

Text : Ajuntament de Sant Pol de Mar

Fotografies : Ramon Solé

Pont de la via del Tren de Sant Pol de Mar

Si entreu a Sant Pol de Mar amb el tren, hi ha un pont que creua la Riera de Sant Pol de Mar.

Prou important des de que hi ha tren… això era per allà el any 1859.

Ha resistit, a fortes avingudes de la Riera i turmentes de la Mar.

Quan viatgem en tren pel Maresme, no donem la importància de tenir ponts de la via de Tren,  com el que va tindre i el te…Sant Pol de Mar.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Pont del tren sense tren, a Sant Pol de Mar

Sant Pol de Mar, te al Parc del Litoral  prop del seu nucli urbà i de les platges, està obert a la gent que vulgui anar a peu fent un passeig, amb bicicleta  i /o amb vehicle.

S´hi pot accedir des de quatre entrades, les dues principals des de la riera de Sant Pol, l´entrada on hi ha el poliesportiu o la petanca i per la platja.

Hi ha dos ponts, un d´ells construït amb fusta per on podem accedir directament als carrers principals del poble o per anar a la platja.

L´altre es el Pont de Ferro, per on passava el tren antigament. És bàsicament per accedir al Parc i a l’aparcament que hi ha allí.

Aquest Pont de Ferro, molt ben conservat, dona accés tant per vehicles amb un sol carril, d’anada o tornada i disposa d’un pas per la gent que va a peu.

Va ser una manera per aprofitar una estructura solida que perdurarà per mols anys…

 

Test i Fotografies : Ramon Solé