Sant Pere de Boixadors de Sant Pere Sallavinera

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Sant Pere de Boixadors està en terrenys de Sant Pere Sallavinera

És del Segle XI i d’estil Romànic. Es tracta d’una construcció originalment d’una sola nau coberta d’una volta de canó i capçada per un absis semicircular, probablement amb decoració de tipus llombard.

En època gòtica va ser reformada amb un absis quadrangular i dues capelles per banda.

La part romànica de la nau presenta una finestra de doble esqueixada al costat de migdia i una de simple a ponent.

Exteriorment conserva un tram de decoració d’arcs entre lesenes sobre la porta d’accés d’arc de mig punt. El campanar d’espadanya de dues obertures s’alça al mur de ponent.

Sant Pere de Boixadors és una església de Sant Pere Sallavinera (Anoia) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Castell de Boixadors de Sant Pere Sallavinera

El castell de Boixadors és un edifici del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia). És encimbellat dalt d’un turó en una posició privilegiada pel que fa al control sobre els camins d’accés a l’altiplà de Calaf i a la banda oriental del terme, a frec dels límits bagencs.

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Es troba a l’extrem occidental de la serra de Castelltallat (922 m), la qual emmarca, amb la serra de Rubió (837 m) al sud, el camí que comunicava la vall del Cardener amb la del Segre.

Us passo la seva historia:

  • El terme de Boixadors apareix documentat per primera vegada l’any 1014 o 1015  segons la font.
  • Fou senyorejat per la família dels Boixadors des del 1123, quan es documenta Berenguer Bonfill de Boixadors.
  • Al segle XIV,  juntament amb els termes de la Llavinera i la Fortesa, van formar la baronia o varvassoria de Boixadors.
  • L’any 1425, en morir Ramon Berenguer de Boixadors sense descendència, la baronia va passar a una germana casada amb Arnau de Foixà. Els Foixà-Boixadors van mantenir la baronia fins a la fi de les senyories jurisdiccionals al s. XIX.
  • El document més antic referent a l’església data del 1015.
  • Al s. XII apareix en una relació de parròquies del bisbat de Vic. Del tronc principal dels senyors de Boixadors sortiren branques secundàries com els Foixà-Boixadors que des del 1425 senyorejaven aquest castell que passà al domini dels Salvà el 1622 i als Xatmar el 1725.
  • Al s. XIX va perdre les funcions parroquials. El conjunt de l’església i del castell de Boixadors va ser declarat Bé d’interès cultural el 1949. Cedit a l’Ajuntament de Sant Pere Sallavinera, des del 1971 la Diputació de Barcelona hi ha portat a terme diverses campanyes de restauració.

Del castell resta la torre rodona mestra, una sala coberta amb un arc de diafragma ogival, i restes d’un casal senyorial amb els seus cups, colomar i altres senyals de dependències així com de murs que protegien la part dels senyors.

Cal destacar la cúpula interior de la torre, la volta de la cisterna, diversos finestrals, i una sala que no conserva sostre però on es poden veure els arrencaments dels arcs ogivals que sostenien la volta.

Connectada per un portal amb el castell, estaria la capella de Sant Pere i a l’altra banda del castell envoltat de murs es conserva el que sembla una gran necròpoli. Un esglaonat joc de murs i contramurs escalen i protegeixen el monticle.

Al casal del castell hi ha diversos elements: la sala del castell de planta rectangular i realitzada amb aparell de carreus petits ben tallats, que patí reformes posteriors. 

A l’interior es conserven dos arcs ogivals que sostenen la volta, ara desapareguda, dos arcs adovellats de mig punt que comuniquen amb altres dependències del castell.

Externament es pot apreciar, a part del gran portal adovellat, una finestra polilobulada en una de les parets laterals, i una finestra més gran damunt del portal, que fa pensar, junt amb altres elements conservats a l’interior, en una reforma als segles XVII-XVIII (resta un ferro de tipologia barroca a la porta).

L’interior conserva a les parets els forats de les bigues que dividien el casal amb un pis. És molt interessant un accés que porta a un soterrani. (En aquest accés hi ha una petita base, en un costat, circular, que té caire d’haver estat una torre). Un dels arcs ogivals, que està molt a prop de la torre de l’homenatge, va ser tapiat.

El castell de Boixadors és una obra declarada Bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé Fotografies: Fidel Rodríguez