L’Església parroquial està situada en la Plaça de Sant Menna en Sentmenat.
Us passo la seva historia:
La dedicació a Sant Menna la confirmen pergamins dels anys 972-992 que consignen la forma llatinitzada “Sancti Miniatti”, de la qual deriva el nom de la vila.
L’església actual està separada del lloc on hi havia estat l’antiga per una placeta i va ser bastida l’any 1744,
L’absis no va ser edificat fins a la primera meitat del segle XX.
Dins l’església, hi ha una pica baptismal gòtica procedent possiblement de l’església anterior.
La dedicació del temple va tenir lloc el dia 11 de febrer de 1745.
B R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya
Es tracta d’un edifici d’època moderna. A tocar del temple actual de Sant Menna hi ha l’antic campanar romànic de l’antiga església, avui desapareguda. Hom ha constatat la presència d’un temple primigeni anterior al temple que acompanyava el campanar actual.
És una església de planta basilical, que manté la seva tipologia estructural quant a les distribucions actuals, amb la nau central més ampla i alta que les laterals.
El seu frontis de murs estucats està bastant deteriorat i les diferents reformes, han afectat l’entrada principal i la part superior.
L’aspecte dels laterals deixa entreveure, en el mur de la planta superior (nau central) uns contraforts i unes obertures intercalades que descansen en l’inici de la teulada, a un sol aiguavés i que cobreix la nau lateral.
Pràcticament podria semblar una arquitectura cega, degut a les poques entrades de llum que en general, té actualment el conjunt arquitectònic.
R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya
La teulada que cobreix la nau central és a dos aiguavessos. El frontis està coronat per un petit campanar d’espadanya.
Jordi Contijoch Boada -2004 / Generalitat de Catalunya
Tant l’església actual com el campanar estan catalogats a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Campanar de Sant Menna esta situat en el Pg. de l’Església de Sentmenat.
És el que queda de l’antiga església parroquial romànica de Sentmenat.
El campanar de Sant Menna és romànic de planta quadrada datat al segle xii, encara en ús. Té dos pisos i presenta murs d’aparell de carreus. Al primer pis, la finestra és d’arc de mig punt i al segon, les finestres són geminades i la teulada amb quatre aiguavessos. Està restaurat i, antigament, la creu que el coronava era de pedra però en l’actualitat, hi ha una de ferro.
El campanar de l’antiga església de Sant Menna, és l’únic testimoni de la desapareguda església antiga que es va esfondrar al segle XVIII (1745). La tipologia del campanar permet situar la seva construcció cap a finals del segle xi o principis del segle xii. Sembla que l’obra va ser construïda sobre l’absis d’un edifici preromànic (segles IX-X).
El campanar conservat es fonamenta sobre l’antic absis de l’església paleocristiana datada al segle V.
R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya
Aquest temple, format per una sola nau de planta rectangular pavimentat amb opus signinum, un absis també rectangular i amb una aula annexa, és rar entre els tipus peninsulars paleocristians, però similar al de presó de Sant Vicent, Sainte-Geneviève (Saint-Dennis, París, França) o Tiffeltassine (Algèria), presentava també presbiteri.
A més també es documentà arqueològicament l’ús de l’antiga església com a necròpoli detectant-s’hi una vintena d’inhumacions tant d’adults com d’infants. Als encontorns també s’hi detectà la presència d’inhumacions i restes de diverses sitges terreny excavat parcialment.
Campanar església vella de Sant Menna, segle XI. AGC, 2021
El campanar de l’antiga església de Sant Menna a Sentmenat del Vallés (s. XI) és el testimoni visible de l’església vella esfondrada el 1745, quan va ser inaugurada la moderna església parroquial.
Església parroquial de Sentmenat, de 1745. AGC, 2021
Però amb l’antiga rectoria associada a l’església (avui biblioteca) i la necròpoli annexa trobada en les excavacions d’entre 1992 i 2002 forma un conjunt arqueològic-arquitectònic que mostra una continuïtat històrica.
En primer lloc cal dir que Sant Menna va néixer el 285 a Menfis, el seu pare, asceta, va morir quan ell tenia catorze anys, es va fer soldat romà als 15 anys. Tres anys després va deixar l’exercit per fer-se anacoreta. Va morir decapitat per confessar a Crist el 309 a Frígia. És un màrtir històric venerat per diferents confessions cristianes (coptes, ortodoxos o catòlics), patró dels peregrins i mercaders i també dels acusats injustament.
Restos del monasterio Abu Mena (s. IV-VII), dedicado a Sant Menna d’Alejandria. Foto: viquipèdia.
Tenim, doncs, una advocació d’un màrtir del primer cristianisme del que no queden dubtes de la seva existència. El primer cristianisme a occident va arribar del nord d’Àfrica i apareix associat a les peregrinacions, els màrtirs i els pares del desert, com va ser Sant Menna.
A les excavacions de 1992 es va identificar una església paleocristiana d’una nau i absis rectangular de la segona meitat del segle V amb una necròpoli al seu voltant. Aquest primer edifici es conservà fins el segle XI en què es construeix una nova església romànica damunt l’anterior bastint el campanar que podem observar sobre l’antic absis.
Interior de la cripta de la presó de Sant Vicenç de València. Foto: Viquipèdia.
Es va trobar una necròpolis d’època visigòtica amb tombes fora i dins[1] dels murs de l’església i un aula annexa que podria tenir un ús funerari. Els enterraments datats d’aquesta primera fase van des del segle V fins el VIII. Aquesta estructura d’una nau amb absis rectangular i aula annexa és rar entre els tipus peninsulars paleocristianes però similar al de la presó de Sant Vicent (València), la capella de Sainte-Geneviève (Saint-Dennis, París) i l’església de Tiffeltassine (Algèria). [2]
Antiga capella de Santa Genoveva, Sant Dionís, Paris.
Per una altra banda, a les excavacions del 1999 i del 2002 sota l’antiga rectoria es van trobar nous enterraments d’entre el segle IX i el XIII, que correspondrien a l’espai de la sagrera. L’edifici de la rectoria va ser bastit al segle XVI, va tenir reformes puntuals i ampliacions que no han alterat significativament la seva estructura. Les troballes d’aquestes èpoques són de caràcter domèstic i productiu, com un forn de vidre del segle XVI i un celler del segle XVIII.[3]
Antiga rectoria, avui edifici de la Diputació. Foto: AGC, 2021.
Documentalment troben el primer esment al terme de “Sancti Minati” el 972 quan una dona, Trasleva dona a l’església de Sant Miquel de Barcelona una terra a Canyelles (actualment Mas Canyelles a Castellar del Vallés) a condició de tenir-la en usdefruit ella i la seva descendència. Altres documents de 961 de Guisand i de Nevolenda també fan referències de donacions a la mateixa església i zona. El 962 una altra dona de nom Barcelona deixa un llegat a la Seu de Barcelona de vinya i terra a la Capella (un lloc de Sentmenat, com veurem reflectit en altres documents del s. XI).[4]
El 992, en el testimonial de Sant Pere de les Puel·les, es menciona l’alou que les germanes tenien en Palatio Salathan (Palau-Solità) i en altres llocs com Sancti Minati o Polignano.
Constatem novament la presència activa i reconeguda de les dones al segle X, que anirà desapareixent dels documents i sent obviada per la història.
El bell absis de la parroquial de Sentmenat és del segle XX. Foto: AGC, 2021
Terra, aigua i racons 