Creu i Oratori de cal Carné de Sant Mateu de Bages ( Bages)

La Creu i l’oratori de cal Carné, estan situats en el Pla de Sant Mateu s’arriba per la carretera BV-3003, prop del km. 7 al trencall en direcció sud. En un costat del camí que dóna accés a la masia de cal Carné i també al nucli de Sant Mateu.

L’historia:

  • Tal com informa la inscripció de la creu, aquests elements foren col·locats l’any 1914 per iniciativa de Francesc Carné, propietari de la masia de cal Carné.
  • Constituïen una mena de fita i un punt de recés per als viatgers que circulaven per l’antic camí de Castelltallat a Callús i, al mateix temps, un indicador de l’accés a la masia de cal Carné i també al poble de Sant Mateu per aquesta banda.

La creu està formada per un pedestal de pedra de forma polièdrica semblant a un cub. Al damunt hi ha la creu, també de pedra, amb les astes eixamplades. A la cara davantera del pedestal hi ha la següent inscripció: “FRANCISCO CARNÉ 1914”.

Al seu costat s’aixeca l’oratori, que consisteix en un pilar de secció quadrada, fet amb carreus de temany força gros. A la base té un petit pedestal i la part superior és rematada amb una pedra piramidal. La fornícula, de forma quadrada, és a la part superior.

A l’interior hi ha una imatge de fusta policromada de la Mare de Déu de Montserrat, amb una recreació de les muntanyes al fons. Està protegida per una reixa i un vidre.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Creu de Terme de la Plaça de Sant Mateu de Bages (Bages)

Creu de terme emplaçada a un extrem de la plaça del mateix nom, al nucli de Sant Mateu, entre l’actual edifici de l’Ajuntament i la casa anomenada La Creu.

Consta d’un pedestal de pedra de planta circular amb tres graons d’una alçada considerable. En comparació el fust, també de pedra, és força curt.

És un fust de secció quadrangular, amb els contorns que adopten lleument una forma quadrilobul·lada. El primer graó del pedestal és d’un tipus de pedra, sorrenca, diferent de la resta.

A la part superior hi ha la creu, de ferro, amb un triangle a la base i decorada amb gravats de motius geomètrics.

Al fust de la creu hi ha encastada una rajola amb la següent inscripció:

“Atura’t, vianant! Seu i reposa damunt la meva falda maternal. Repara en l’empedrat que el recer enllosa, i en la creu que hi llueix, i en cada cosa, una ofrena de goig celestial”.

No coneixem notícies antigues d’aquesta creu, que devia marcar un encreuament de camins al lloc on, a la segona meitat del segle XIX, es va formar el primer carrer al nucli de Sant Mateu. Probablement la creu és d’aquesta època.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Sant Mateu de Montbui Bigues i Riells

Aquest mes dedicat a Esglésies, capelles, ermites i santuaris

Castell de Montbui

L’ermita de Sant Mateu està situada al costat del Castell de Montbui a Bigues. Tanmateix, l’accés més ràpid a aquest castell és des de el municipi de Sant Feliu de Codines, travessant la urbanització dels Saulons d’en Déu.

És al costat de llevant del cim del Castell de Montbui, fins al punt que a l’ermita hi ha el vèrtex geodèsic (289113001) d’aquest punt geogràfic.

Us passo la seva historia:

  • A més de capella del Castell de Montbui, fou el centre d’una extensa parròquia rural actualment repartida entre els termes municipals de Sant Feliu i Caldes.
  • És esmentada el 1058 entre les set parròquies de la baronia de Montbui, en una disputa nobiliària.
  • El despoblament del seu territori feu que el 1156 ja aparegui unida a Sant Pere de Bigues.
  • Tot i que entre 1584 i 1623 estigué unida a Santa Maria de Caldes de Montbui.
  • L’isolament del lloc feu que a principis del segle XVIII es construís una nova església, a prop de Can Carreres.
  • Va ser enderrocada a la darrera dècada del segle XX, i el seu emplaçament, buit, és actualment envoltat per les construccions de la urbanització del mateix nom.
  • Havia perdut el seu ús parroquial a finals del segle XIX i l’abandonament de l’edifici el va anar malmetent fins a esdevenir un perill per als habitants de la urbanització circumdant.
Sant Mateu de Montbui Nou – Fotografia : Carme Comas i Suriñach – 1985 / Generalitat de Catalunya

L’església antiga és d’una sola nau rectangular coberta amb volta de canó apuntada seguida, capçada per un absis interiorment de ferradura i exteriorment semicircular, cobert amb volta esfèrica. Té una finestra de doble esqueixada al centre de l’absis i una altra d’una sola esqueixada en el mur de migdia, orientada al biaix del mur.

La porta és a la façana de ponent, però està tan malmesa que s’uneix amb l’ull de bou que tenia al damunt; és quadrada i a l’arquitrau hi ha una petita motllura amb la data de 1817.

També està molt malmès el campanar de cadireta, Aquests tres elements, però, són força més tardans que l’absis. L’aparell és senzill i molt irregular.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Avui us presento dos articles

El Monestir de Sant Joan, anomenat antigament Sant Joan de Ripoll , es situat en la Plaça de l’Abadia, s/n, de Sant Joan de les Abadesses.

Us passo la seva historia més destacada ;

  • Fundat el 885 el comte Guifré el Pelós.
  • El govern d’Emma, efectiu entre el 898 i el 942, fou molt profitós per a la nova abadia, que vessà els seus habitants vers el Vallès (la Roca i l’Ametlla) en terres confiades a la seva administració personal.
  • Fins a l’any 945 va ser l’únic monestir femení de Catalunya.
  • La darrera abadessa fou Ingilberga (996-1017), filla natural del comte de Cerdanya-Besalú Oliba Cabreta; al seu temps greus acusacions d’immoralitat llançades pel comte de Besalú Bernat Tallaferro foren causa de la dissolució pel papa de la comunitat femenina i l’adjudicació dels seus béns a l’efímer bisbat de Besalú en mans del fill del Tallaferro.
  • Els canonges referen l’església, que fou consagrada el 1150, en temps de l’abat renovador i bisbe de Tortosa Ponç de Monells.
  • És la mateixa que subsisteix, amb modificacions degudes al terratrèmol del 1428 i a mutilacions d’època barroca, esmenades en la darrera restauració (1948-63), amb cinc absis i profusió de capitells decorats.

Altres dades :

Es conserva el claustre gòtic, iniciat el 1442, i uns arcs del claustre romànic (s. XII),de Sant Mateu.

La majoria de les velles dependències monàstiques han desaparegut al llarg dels segles, però hi resta el palau abadial de l’abat Arnau de Vilalba (1393-1427), amb un petit claustre i part de la capella de Sant Miquel o de la infermeria consagrada el 1164.

L’església guarda el grup escultòric del Davallament o Santíssim Misteri, fet el 1251, el sepulcre del beat Miró de Tagamanent, obrat el 1345, el retaule i les imatges de la Mare de Déu Blanca (1343), una capella barroca afegida al s. XVIII i notables peces de valor arqueològic.

La comunitat canonical es componia de trenta membres entre canonges i porcioners, i tenia tots els antics càrrecs monàstics; decaigué un xic als segles XV i XVI,

i després de la secularització (1592) es transformà en col·legiata secular, presidida per un arxipreste.

Part de les rendes del vell monestir passaren a dotar les cinc dignitats reials, i per això part del seu arxiu és al de la Corona d’Aragó; la resta, molt notable, es guarda al mateix monestir.

El 1851 la col·legiata fou suprimida i l’església passà a ésser parroquial de la vila, reemplaçant l’antiga de Sant Pol.

Es conserva l’antic palau abadicial, del segle XIV-XV, on actualment s’ubica el Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau, ja que aquest personatge de llegenda es relaciona amb la primera comunitat de monges de l’abadia.

El museu del monestir, va ser obert des de 1975 a l’antiga rectoria, mostra una col·lecció de pintures, escultures, teixits i orfebreria del segle VIII fins al XX, la majoria destinats al culte litúrgic.

Per a mes informació podeu consultar a Wikipedia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses

El Monestir de Sant Joan és un monument declarat bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Sant Joan de Les Abadesses i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i arxiu Rasola