Mercat del Clot de Barcelona

El Mercat del Clot, està situat a la plaça Mercat número 26, en la barriada del Clot del districte de Sant Martí de la ciutat de Barcelona.

El Mercat del Clot data des de 1889, es  un edifici  que va ser projectat per l’arquitecte modernista Pere Falqués i Urpí.

Els orígens del mercat es remunten al segle XIX, quan s’inicià un mercat a l’aire lliure quan encara El Clot formava part de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals.

Tanmateix, a causa del creixement de l’activitat del mercat i de la demografia del barri es decidí construir un mercat cobert en un dels terrenys de la família Buxó per resguardar la gent de les inclemències meteorològiques.

Aquest edifici és d’estil pre-modernista  i de planta rectangular  amb  coberta a dues vessants, i interiorment està dividida en tres naus.

L’estructura és metàl·lica, la part interior està formada per tres naus a base d’encavallades i tancament d’obra vista amb elements decoratius de pedra. A les dues façanes principals hi trobem també elements decoratius de ceràmica.

A la darrera reforma que es va fer a l’any 1995,  els paraments de lamel·les de fusta que permetien la ventilació van estar substituïts per panys vidriats.

El seus horaris  son :

Dilluns de 07: 00h a 14: 30h

Dimarts, dimecres i Dijous de 07: 00h a 14: 30h y de 17: 30h a 20: 30h

Divendres de 07: 00h a 20: 30h

Dissabtes de 07: 00h a 15: 00h

Us passo mes dades del  Mercat del Clot en aquest enllaç :

http://www.mercatdelclot.net/mercat.html

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona i a Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Marti de Provençals de Barcelona

L’ Església de Sant Marti  de Provençals, està situada en el Parc de Sant Martí, al costat del carrer del Fondal de Sant Martí i Plaça Ignasi Juliol de Barcelona.

Us passo dades sobre la seva historia :

  • La primera constància de població en el territori es troba documentat en 989 sota el topònim de Provençals.
  • La població i increment de la població a principis de la baixa edat mitjana s’atribueix a la construcció del Rec Comtal una sèquia o canal d’aigua que acostava les aigües del riu Besós a Barcelona, gràcies al qual es van construir diversos molins i masies per a aprofitar aquest curs fluvial.
  • Per a defensar el territori aviat es va construir una primitiva fortalesa, anomenada oppidum en 995 i fortitudo en 1097.
  • Un document de 1046 ja parla d’unes cases amb una torre prop de Sant Martí.
  • El nucli de població es va centrar en l’església de Sant Martí de Provençals que malgrat la seva data de construcció és desconeguda, se sap que en 1502 va deixar de dependre de Sant Andreu del Palomar per a afiliar-se a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.
  • Una despoblació de mitjan segle XIV és palesa en un cens que va registrar per a aquesta parròquia sols 17 llars (focs).
  • Cap a finals del segle XV, l’església va ser reedificada, primerament en estil gòtic tardà en la portalada de la qual s’inscriu un timpà d’escultura que retrata el sant en el moment de partir la seva capa per a donar-la al pobre.
  • L’obra no es va completar fins a 1688, ja amb tints barrocs i una comunitat d’habitants reflorida.
  • És al voltant dels segles XVI i XVII que s’edifiquen algunes construccions en l’àrea de la Sagrera.
  • A inicis del s. XIII (1208) es documenta la Torre de Sant Joan del Clot de la Mel, una de les principals possessions de la comanda barcelonina de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
  • Després de la desamortització de Madoz, aquesta casa passà a mans particulars. Vers els anys trenta del segle passat, els propietaris la cediren a l’ajuntament de la ciutat perquè fos convertida en escola pública (“Escoles Casas”).
  • Al costat d’aquesta antiga torre, l’any 1868,hi fou ubicada la seu de l’ajuntament del districte del Clot.

Us passo l’enllaç que podeu consultar sobre mes dades d’aquesta  l’Església :

https://ajuntament.barcelona.cat/santmarti/ca/coneixeu-el-districte/la-historia/sant-marti-de-provencals-de-poble-districte

El Costumari Català de Joan Amades  recull varies llegendes sobre Sant Martí, en la qual un dia fred de tardor el sant s’allotja a casa d’un habitant del poble que es queixa del fred d’aquesta època i el mal que pot provocar en les seves terres com la pobresa o la fam. De tan bé que havia estat tractat, el sant es proposa posar remei a la situació i aconsegueix que les temperatures se suavitzin durant aquestes dates (al voltant del dia de Sant Martí), en el que és anomenat estiuet de Sant Martí.

Una altra la llegenda diu que la casa en la qual el sant es va allotjar, després va ser convertida en església, i aquesta és l’actual església parroquial de Sant Martí que dóna nom a la zona.

Amades suggereix que la tradició local catalana de Sant Martí és deguda a la seva veneració per part de les tropes franques de la conquesta durant els segles VIII i IX.

Al costat de l’església hi ha la Rectoria que per un pont enlairat uneix les dues edificacions,

curiosament disposa de dos rellotges de sol en les parets principals.

Si aneu pel Parc i rodalies de l’església de Sant Martí de Provençals, encara sentireu el silenci del temps passat…

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de la Seu del Districte de Sant Martí de Barcelona

L’edifici de la seu del Districte de Sant Martí, està situat en la Plaça de Valentí Almirall, 1, de Barcelona.

L’edifici, conegut com Ca la Vila, fou bastit el 1889 gràcies a les aportacions dels industrials de la zona.

És d’estil neoclàssic i inspirat en l’ajuntament del cap i casal, serví com a ajuntament de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, des de 1740 i fins a 1897, any quan es va fer la integració a Barcelona.

Fou rehabilitat el 1995 per acollir millor les dependències del districte, com a casaments civils, empadronaments, entre altres…

Uneix els barris del districte de Sant Martí : el Camp de l’Arpa del Clot, el Clot, Sant Martí de Provençals, la Verneda i la Pau, Provençals de Poblenou, el Poblenou.

Destaca, de la façana principal, l’escut de l’antic municipi i dos elements ornamentals de forma circular que emmarquen motius al·legòrics a la indústria i a l’agricultura.

La construcció està coronada per una torre de pissarra rectangular, amb una cúpula que s’acaba amb la torre del rellotge envoltada d’un balcó de ferro que contrasta amb l’estil de la façana

.

Per cert, el que us escriu l’article, es va casar en les seves dependències.!

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Masia de Can Cadena de Sant Martí de Provençals a Barcelona

De La masia de Can Cadena, es te informació de la seva existència des del segle XVIII, va formar part del nucli antic de la Verneda.

Ja des del segle XVI aquest nucli o poble que no formava part de Barcelona, estava format per la parròquia de Sant Martí de Provençals, la rectoria, l’hostal, i unes diverses masies escampades pel terme municipal, que és dedicaven sobre tot a l’agricultura i el bestia, cal dir que les rodalies eren camps regats per el rec comtal.

La Bassa de rec

Tres son les masies d’aquelles èpoques que encara s’hi conserven: Ca l’Arnó ( ja vaig fer un article fa poques setmanes), Can Planes i Can Cadena.

Un racó

La masia de Can Cadena, la podeu trobar en el carrer Agricultura, 303 , cantonada el  carrer Menorca, 27 a Barcelona. Està declarada per l’Ajuntament de Barcelona, com a bé cultural d’interès local.

can Cadena per darrera

L’any 1991 fou restaurada i l’any 1995 es va inaugurar el Centre Experimental d’Agricultura Biològica de Can Cadena. Des de l’any 2004 en el seu lateral hi ha un hort urbà amb 26 parcel•les de 32 m2 cadascuna, on s’hi fan tota mena d’activitats d’educació ambiental. També, compta amb una petita granja amb ovelles, cabres, ànecs, oques, gallines i conills, on pot ser visitat per escolars.

Horts de Can Cadena

La masia de Can Cadena, es de construcció senzilla d’estil rural català, composta de planta baixa, un pis i golfes. Segons sembla, en els seus començaments, mes que una masia, era el lloc o estable on guardaven els carros i el bestiar dels carreters que sojornaven a l’hostal que hi havia al costat de la rectoria, donat que era un punt de pas per anar a Barcelona o a altres poblacions o pobles, en el pas dels anys va ser habitada.

Rellotge de Sol

El manteniment i la cura de la granja es du a terme amb la col·laboració de diversos col·lectius i entitats del barri i el suport de Parcs i Jardins de l’Ajuntament.

 

Text, Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

La masia de cal l’Arnó, de Sant Martí de Provençals a Barcelona

La masia de cal l’Arnó esta situada a prop de la parròquia de Sant Martí de Provençals, de fet dins del conjunt del Parc de Sant Martí.

És una masia del segle XVII, de planta baixa i un pis amb coberta a doble vessant,  és de senzilla construcció, amb les façanes arrebossades i emblanquinades.

Un dels portals és quadrat i l’altre és d’arc de mig punt dovellat. Cal destacar el finestral gòtic, es creu que no es propi de la masia, segurament tret d’una església o masia molt més antiga. Les façanes laterals són llises, en la part baixa hi ha algunes finestres molt petites.

El nom d’Arnó correspon el que  fora l’últim propietari que hi visqué. No obstant l’últim masover, va treballar les terres fins a l’any 1982, les verdures i fruites les portava a vendre al mercat del Clot. Durant molts anys aquestes terres les regava l’aigua del Rec Comtal.

A prop, tenim l’Església de Sant Martí i la Rectoria i les dues masies  can Cadena i can Planas.

Fotografia de Ramon Solà

L’any 1982 l’Ajuntament de Barcelona va comprar la masia i els terrenys, va estar fins el 2005 en un estat de total abandó, tal com podem veure en una fotografia realitzada el Gener/2005 per el Sr. Ramon Solà,  fins que es va refer la masia i actualment cal l’Arnó és la seu d’una ludoteca municipal pel Barri.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia del 2005 : Ramon Solà

 

Una església ven antiga, de quin poble deu de ser ?

Ara i aquí veieu aquesta església, us preguntareu de quina és tracta i de quin poble deu de ser ?…

Us ho explico, correspon a l’església  i a l’antic poble de Sant Martí de Provençals, que data de l’any 1052 i deu el seu nom al vell temple dedicat a Sant Martí de Tours, i és l’origen de l’actual església de Sant Martí Vell, avui en dia al Barri de Barcelona de Sant Martí.

Veiem mes dades  sobre Sant Martí de Provençals, corresponents a una Web de l’Ajuntament de Barcelona, que ens donen una informació detallada :

“… Fins als anys cinquanta del segle XX, en aquest territori hi havia camps de conreu, unes quantes masies (Can Planas, Ca l’Arnó, Can Riera, Can Cadena) i l’església.

Al final del segle XIX pintors com Nonell, Mir, Pichot i altres hi anaven a pintar els camps i les terres dels entorns.

La antiga rectoria, amb dos rellotges de sol

El barri, com tants d’altres del districte i de tot Barcelona, es va originar com a resposta a les onades immigratòries iniciades els anys 50. Els primers dos grups d’habitatges, a banda i banda del carrer de Guipúscoa, foren promoguts per la Caixa de Pensions i l’Obra Sindical del Hogar.

L’aprovació d’un pla parcial del sector, l’any 1958, va accelerar la urbanització dels carrers i va possibilitar la culminació edificatòria, amb la multiplicació de grans blocs d’habitatges. En resultà un barri amb una alta densitat de població i una manca total d’equipaments i serveis.

Gràcies a la perseverança de la reivindicació veïnal i a la democratització dels poders públics, el barri ha cobert aquells greus dèficits. En són mostra ben palpable l’arribada del metro i la urbanització de la rambla de Guipúscoa, entre altres importants millores al barri.”…

Com veiem, en petits racons de Barcelona, encara es pot sentir i gaudir d’escenaris antics d’abans de la Barcelona actual … perdràs per uns instants,  a un silenci de segles en rere…per tornar a la vida quotidiana i al sortir veure grans cases i multitud de cotxes per aquest vell barri de Sant Martí de Provençals.

 

Dades històriques : Ajuntament de Barcelona

Text , adaptació de les dades i Fotografies : Ramon Solé