Pont gòtic de Vilomara en el Pont de Vilomara i Rocafort

El Pont gòtic de Vilomara és un pont sobre el Llobregat del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages).

Se situa en l’antic camí ral que anava del Bages cap a «Bàrcino», passant per la muntanya de Sant Llorenç i per la comarca del Vallès.

Al segle V, durant la invasió de l’Imperi Romà, aquest camí ral probablement va ser un dels camins de penetració dels invasors. El Pont de Vilomara té una estructura similar al Pont Vell de Manresa.

Us faig arribar la seva historia:

  • La primera notícia que es té l’aporta Albert Benet quan diu que el 1012 uns béns situats a la Querosa (lloc emplaçat a l’angle que fa el riu passat Viladordis i les Marcetes) afrontaven de migdia amb el pont de pedra («ponte petrisso»).
  • Ara bé, queda el dubte que sigui el mateix lloc on avui dia s’alça el pont. Sota el pont hi ha un grup de 17 forats circulars excavats a la roca que devien tenir la funcionalitat de sostenir pals de fusta. Tenint en compte que tan sols es troben a una banda del riu, sembla improbable que es tracti de les bases d’un pont de fusta; més aviat cal pensar en alguna resclosa d’època medieval, o una torre de vigilància de l’alta edat mitjana.
  • L’any 1193 apareix citat en un document de confirmació quan es ratifica la donació de «les primícies de tot l’honor de Vilomara i el delme dels molins que hi ha en el pont ….».
  • En testaments del segle XIII, hom troba diversos llegats a favor d’aquesta obra.
  • El 1312 l’arquebisbe de Tarragona dona llicència per treballar en l’obra del pont en un dia festiu.
  • El setembre de 1509 el trobem esmentat quan el rei Ferran concedeix a Manresa el poder de posar pontatge en els quatre ponts.
  • En el seu estat actual és una reconstrucció dels anys 1617-1625 feta després d’un aiguat devastador que l’enderrocà.
Joan Tous i Casals – 1944 / Generalitat de Catalunya

Té la forma dels tradicionalment anomenats ponts d’esquena d’ase.

Està estructurat en nou arcades de mamposteria d’obertura desigual, l’amplada de les quals tendeix a créixer a mesura que s’acosten al centre.

Joan Tous i Casals – 1944 / Generalitat de Catalunya

Mesura 130 m. de llargada i els arcs són de mig punt, excepte un que és ogival.

Es recolzen sobre ferms pilars; els dos centrals, aigües amunt, acaben en forma rectangular i per l’altra cantó es veuen reforçats per unes torres rodones adossades.

En la part alta d’un dels pilars hi ha una obertura per tal de donar sortida a un possible embat de l’aigua.

Oliveras i Rubiralta, Maria Alba – 1988 / Generalitat de Catalunya

Les interarcades presenten reforços en espiga i degradació.

El parament exterior és força regular; els carreus de la base són més grans que la resta i estan fonamentats en la mateixa roca.

L’escut de Manresa esculpit al mig del pont delimita els termes de Manresa i El Pont de Vilomara i Rocafort.

Oliveras i Rubiralta, Maria Alba – 1988 / Generalitat de Catalunya

En la primera arcada de l’esquerra, hi passa el rec.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es y.jpg

El Pont gòtic de Vilomara és un pont sobre el Llobregat del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Mare de Déu de Palau de Sant Llorenç de la Muga

L’església de la Mare de Déu de Palau  està situada en el veïnat de Palau de Sant Llorenç de la Muga.

Us passo la seva historia:

  • El rei Carles II el Calb, l’any 878, al-ludeix al lloc anomenat ipsum Palatium, possessió del monestir de Sant Pere d’Albanyà, i en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere d’Albanyà,
  • L’any 957, es torna a anomenar.
  • El 972 es comença a citar com a lloc de Sant Llorenç de la Muga.
  • La capella sancte Marie de Palacio figura en les relacions per recaptar la dècima dels anys 1279 i 1280.
  • A finals del segle XIV és una de les capelles no parroquials que tenien un sacerdot encarregat, que havia d’accedir als sínodes diocesans.
  • En aquesta església s’hi feia una festa el dia 8 de setembre i s’hi beneïa el terme el dilluns de Pasqua.

L’església de Palau és d’una sola nau amb absis semicircular. La nau està coberta amb volta apuntada seguida, l’arc triomfal també és apuntat, mentre que la coberta del presbiteri és ametllada.

La façana principal s’obre en el mur meridional i presenta un portal amb dos arcs de mig punt en degradació, sense llinda ni timpà.

La porta està aixoplugada per un guardapols de motllura en quart de cercle. La façana occidental té una finestra de doble esqueixada i punt rodó, a sobre de la qual s’alça el campanar, que és de cadireta amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle.

Una altra finestra s’obre a la façana de ponent i al mur sud hi ha dues grans finestres i una de petita. Sobre la façana de ponent s’aixeca un campanar d’espadanya, amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle. En tot l’edifici l’aparell és de carreus ben escairats formant filades ben rectes.

La Mare de Déu de Palau és una església romànica del veïnat de Palau del municipi de Sant Llorenç de la Muga, protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Masia de Can Pasqual de Gelida

Avui us presento dos articles

La Masia de can Pasqual esta al costat de la carretera  BV – 2249 de Gelida a Sant Llorenç, al municipi de Gelida.

Història

  • Des del 1529 i degut el ric arxiu de la casa, es coneix el seu tarannà pagès.
  • El 1529 fou concedit a Jaume Pasqual “lo Mas Rovira” pel Senyor del Castell Enric Despalau.
  • A l’arxiu s’hi troba també un testament del 1476.
  • A part dels treballs pagesos, del 1806 al 1808, com a mínim, se’n tragué carbó de pedra.
  • El 1808 s’hi elaborava aiguardent.
  • El 1880, com arreu, la fil•loxera destruí les vinyes de la casa, les quals s’hagueren de refer totalment amb ceps americans.
  • La família ha ostentat molt sovint, càrrecs de batlle de Gelida, jutges de pau, religiosos i arquitectes, i han assolit diversos premis els concursos comarcals de vins, a Vilafranca.

És un casal de grans proporcions, de dos cossos paral·lels a dues vessants, l’un d’habitatge i l’altre de cellers, renovat el 1914.

Consta de dues plantes i golfes, amb moltes finestres, balcons i terrats.

Cal esmentar el petit jardí romàntic de gracioses formes a ponent del casal, amb una bassa –safareig i un sortidor,

on també, hi trobem un portal de pedra amb una data mig esborrada

i un rellotge de sol de l’any 1808.

Can Pasqual és una antiga masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text – Imatges : Ramon Solé

Masia Torre de Mossèn Homs de Terrassa

La Torre de Mossèn Homs esta en la carretera. C-1415a de Terrassa a Castellar, km 18,8, a 150 m. de Terrassa.

La Torre de Mossèn Homs, també coneguda com la Torre de Mossèn Doms, és una masia del nord-est del municipi de Terrassa S’hi accedeix per un trencall de la carretera C-1415a, vora el quilòmetre 19, prop de l’entrada a la ciutat pel barri de Sant Llorenç.

Aquesta antiga masia típica catalana és del segle XIV.

Edifici aïllat de grans dimensions i planta rectangular.

Consta de planta baixa i dos pisos a dos vessants.

La façana principal és paral·lela al carener i de composició molt regular.

La porta d’accés, a la planta baixa, està desplaçada a l’esquerra i és d’arc de mig punt adovellada. La resta d’obertures són molt regulars, amb brancals i llindes de pedra.

La resta de la façana és arrebossada sense pintar.

Al mur de llevant també s’obren finestres disposades regularment seguint el mateix criteri que a la façana principal.

Façana guardonada en l’any 1990 per l’Ajuntament de Terrassa.

Actualment acull una escola d’hostaleria.

Per a mes informació podeu consultar al Blog de Joaquim Verdaguer, us passo l’enllaç :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2017/04/la-torre-de-mossen-homs.html

La Torre de Mossèn Homs esta protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont de Pedret de Cercs

L’accés al Pont de Pedret, es fa des del Passeig del Vall de Berga, al final del qual en direcció al cementiri, en la carretera de Manresa a Berga en direcció Guardiola de Berguedà, tot passant per la variant de Berga, cal agafar l’entrada “Berga Centre” i seguir el camí que passa per davant l’institut Guillem de Berguedà, que de fet, és una pista senyalitzada i que al cap d’uns 3 quilòmetres, ens porta al Pont Medieval de Pedret.

És l’únic pont per accedir a l’església de Sant Quirze de Pedret.

L’origen del Pont de Pedret, és medieval, formaven part la major part dels fonaments de construccions, avui desaparegudes. Degut al caràcter segurament popular d’aquestes construccions, no tenim massa notícies històriques que ens en parlin.

Us passo la seva historia :

  • L’alou de Pedret és documentat des de l’any 983 com una de les propietats del monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
  • L’any 1168 es va identificar amb l’actual església de Sant Quirze de Pedret, a precs de Bertran d’Avià.
  • La família Avià, aleshores residents a Berga devien protegir el lloc l’any 1286
  • Ramon d’Avià deixà en el seu testament sis diners per l’obra del pont de Pedret “et operi pontis de Pedreto. VI. denarios”. Gràcies a aquesta notícia s’ha pogut datar el pont.
  • Es creu que les parts més antigues del pont poden correspondre al segle XIII, coincidint amb el primer esment del monument a les fonts antigues.
  • A més, s’observen reformes importants probablement fetes a la centúria següent, i d’altres en època moderna, potser del segle XVII.
  • La intervenció arqueològica no afecta la caixa del pont sinó que es limita a la neteja de l’entorn immediat i a l’excavació aigües avall dels sediments de terres que podien haver quedat estratificades, com també als dos caps del pont on s’hi han acumulat terres.

És un Pont de pedra format per un gran arc apuntat central i altres tres, dos a la dreta i un a l’esquerra, de petits i de mig punt, un xic irregulars i rebaixats. És un element típic d’exemple de pont en esquena d’ase. S’eleva considerablement per sobre d’un estret obert sobre una plataforma rocosa on s’engorja el riu. Té una barana i un paviment de pedra.

En un paisatge clàssic de vora riu, en despoblat, condicionat per la carretera que hi duu, refeta i asfaltada, i pel traçat de la via del carrilet, avui desaparegut.

Sota el pont gòtic de Pedret hi ha una gran quantitat de forats que corresponen a diferents construccions medievals. Una primera sèrie de trenta forats col·locats paral·lelament i que travessen el riu a banda i banda. Podrien ser els orificis on s’encaixaven les bigues que sostenien un pont de fusta construït en època romànica.

Una mica més apartats d’aquest primer grup clarament diferenciat, trobem una altra sèrie de 12, 51 i 22 forats més que semblen correspondre a una reclosa d’un molí medieval de finals del segle X o començaments del segle XI. Es feien servir per encabir-hi les bigues d’una rústega resclosa de fusta.

Prop d’aquests forats hi ha restes del que deuria haver estat una canalització o  Consta que en aquest lloc hi havia un molí fariner al segle XVII i XVIII del que avui no en queden restes perquè les successives obres del ferrocarril les han destruït.

El pont i els forats que hi ha a sota són dues obres incloses en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya de manera independent.

 

 

Recull de Dades : Ajuntaments de Cercs i Berga i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat

La Catedral de Sant Llorenç, la façana principal dona a la plaça de la Vila i una sortida lateral al carrer de Pi i Margall, 4 de Sant Feliu de Llobregat, és dedicat al Sant Llorenç.

El dia 11 de juny de 1939 es va posar la primera pedra de l’actual edifici . Amb un estil neomedieval amb ressonàncies bizantines, la catedral de Sant Feliu té 45m de llarg, 32m d’ample i 26 d’alt i consta de tres naus, amb transsepte, absis semicircular amb dues absidioles i cimbori poligonal sobre el creuer.

La coberta de la nau central és un traginat pla de cassetons de fusta ornamentats.

Com a curiositat, es pot mencionar que l’edifici no es va fer de pedra sinó amb blocs formats amb ciment i sorra del Llobregat que els feligresos es van encarregar de portar amb carro des del riu.

Amb una ornamentació interior molt curada : vitralls, esgrafiats, daurats al sostre, murals pintats en les capelles i un artístic mosaic en tota l’extensió del paviment.

La façana, de la plaça de la Vila, té una finestra triforada amb gelosies i capitells d’inspiració medieval. Sota, el portal de mig punt, amb arquivoltes i timpà.

Se’n destaca sobretot el portal de mig punt amb arquivoltes i timpà esculpits, i el gran finestral triforat, amb gelosies i arcs de mig punt sobre columnes. Al costat de la façana s’alça el campanar.

La façana lateral al carrer Pi i Margall també té una portalada neoromànica que s’obre al creu.

Us passo la historia fins els nostres temps :

  • Els inicis de la devoció a sant Llorenç, apareixen en un testament de l’any 1277, en disposar que el cos fos sepultat en una capella de Sant Feliu, sota l’advocació de sant Llorenç.
  • El 19 de març de 1524 és aprovada la fundació de l’església parroquial, ja que fins aleshores el terme d’aquesta població havia estat dividit entre les parròquies de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí.
  • El 1862 l’església va ser objecte d’una important reforma d’ampliació.
  • Aquesta església fou destruïda el juliol de 1936, amb l’inici de la guerra civil espanyola, i només en va quedar el campanar i una marededéu gòtica, trobada al subsòl l’any 1941, i part d’un retaule o potser d’una portalada, dels segles XVII-XVII.
  • El dia 11 de juny de 1939 es va posar la primera pedra de l’actual edifici i a partir de 1940, essent rector Mn. Lluís Brugaroles i sota la direcció de l’arquitecte Josep Ros, es van iniciar les obres de construcció de la nova església parroquial de Sant Llorenç.
  • El 22 de juny de 1941 es va beneir l’actual capella del Santíssim.
  • Finalment, el 26 de maig de 1946 el bisbe de Barcelona Gregori Modrego va presidir-ne la dedicació. La vigília es van beneir les campanes.
  • L’acabament de l’obra es va fer l’any 1955, amb les capelles de la Mare de Déu de Montserrat i del Sagrat cor.
  • El 15 de juny de l’any 2004 una butlla del papa Joan Pau II decretava l’escissió de 9 arxiprestats de l’Arxidiòcesi de Barcelona per a crear el nou bisbat de Sant Feliu, amb seu a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat. La mateixa butlla va elevar al rang de catedral la que fins aquell moment era l’església parroquial de Sant Llorenç a Sant Feliu de Llobregat.
  • El 26 de maig de 2005 el bisbe de Sant Feliu Agustí Cortès en va beneir la càtedra convertint-se així en la catedral més jove de Catalunya.

Si no coneixeu aquesta Catedral, us invito a fer un passeig per Sant Feliu de Llobregat per admirar el seu interior i la torre-campanar.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé