Sant Julià de Vallfogona de Vallfogona de Ripollès

Aquest mes dedicat a Esglésies, Capelles, Ermites.

Sant Julià de Vallfogona . La Salut de Vallfogona de Ripollès.

Us passo la seva historia:

  • El lloc de Vallfogona es documenta per primera vegada l’any 900 en nombrosos contractes de compravenda i donacions a favor del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
  • És precisament la seva abadessa Ranlo, que va manar construir el temple de sant Julià, consagrat el 23 d’abril de l’any 960 en presència del bisbe Ató de Vic.
  • Posteriorment es reedifica al segle XII i ha subsistit fins als nostres dies.
  • El segle XV la volta de la nau caigué per efectes del terratrèmol, i es reconstruí de nou en una forma una mica apuntada.
  • El 1756, es començà l’edificació de la nova església, anant enderrocant la part romànica conforme avançava la seva construcció, aquesta no es va acabar, quedant l’edifici amb l’estructura amb què el coneixem avui dia. L’interior va ésser totalment decorat en l’estil de l’època, es va construir el cor i sobre la primitiva finestra romànica de la façana es va construir un ull de bou, tapant exteriorment aquesta finestra.
Roger Vinent Arnau – 2006 / Generalitat de Catalunya

Situada a l’extrem de llevant del poble de Vallfogona, sota la carretera de Ripoll a Olot. Temple d’una sola nau, amb planta dividida en dues parts, de diferent amplada, que corresponen a la part romànica a l’atri, i barroca al presbiteri.

Roger Vinent Arnau – 2006 / Generalitat de Catalunya

Té adossades entre els contraforts d’aquesta última època, capelles laterals.

Jordi Cantijoch Boada /Generalitat de Catalunya

El presbiteri és realçat amb escales del nivell de la resta de la nau, i té un baldaquí. Aquesta part de l’església és amb volta decorada en colors vius, segons el gust del barroc popular de l’època però de poc interès.

Les pilastres sobre les que descansen els arcs torals de la part romànica, són més estretes en la base que en l’arrencament dels mateixos arcs. La porta d’accés del segle XII té arquivoltes en degradació amb pinyes esculpides, i els arcs descansen sobre capitells i columnes molt deteriorats. La façana conserva esgrafiats de principis del segle XIX i és rematada a la part central per un pesant campanar, a la dreta de la façana hi ha una torre de defensa, a través de la qual s’accedeix al campanar.

Jordi Cantijoch Boada /Generalitat de Catalunya

Sant Julià de Vallfogona és una església romànica del municipi de Vallfogona de Ripollès és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Església de Sant Julià d’Argentona

L’església de Sant Julià està situada en la Plaça de l’Església 1 d’Argentona.

Us passo la seva historia:

  • Aquesta església és documentada des del 1023.
  • Consta com a parròquia des del 1068.
  • Al segle XVI el creixement de la població degué ser important, ja que se substituí la primitiva església parroquial de Sant Julià per l’edifici que encara es manté, bastit als anys 1515-1539.
  • Fou bastida pels mestres de cases Miquel Canut, gironí, i el francès Perris Absolut, sota la iniciativa del famós ardiaca barceloní Lluís Desplà, aleshores rector d’Argentona.
  • Fou restaurada el 1897 per Puig i Cadafalch. L’important retaule gòtic de Nicolau de Credença, notable pintor napolità, fet amb Antoni Rupit i Jaume Forner.
  • La magnífica trona renaixentista i el Retaule del Roser foren destruïts l’any 1936.

És una església de planta de creu llatina, nau central i dues laterals i claus de volta esculpides. La façana està feta de pedra de Montjuïc.

La portada és decorada per una bella rosassa i la flanqueja el campanar, quadrat i emmerletat, amb un rellotge.

A la façana hi ha dos sarcòfags procedents de Sant Pere de Clarà.

És un bell exemple del gòtic tardà.

Actualment a l’altar major hi ha uns tapissos de la primera època de Grau-Garriga, de tema eucarístic.

J. Contijoch / Generalitat de Catalunya

Conté uns merlets i diversos elements decoratius que estan essent restaurats seguint l’estil del campanar.

J.Subirachs / Generalitat de Catalunya

Sant Julià d’Argentona és una església gòtica inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola i Google

Santuari Mare de Déu de Coaner de Sant Mateu del Bages

Torruella i Sanllehy, Anna 1983 / Generalitat de Catalunya

El santuari Mare de Déu de Coaner, està en el desviament Km 18 Ctra. Manresa a Suria municipi de Sant Mateu de Bages (Bages).

Mare de Déu de Coaner és una esglesiola situada a mig quilòmetre a ponent de l’església parroquial de Sant Julià, prop del poble de Coaner.

El seu origen és ocasionat pel gran culte que despertà la Mare de Déu de Coaner, que es troba envoltada de vuit parròquies: Súria, Castelladral, Valldeperes, Orriols, Torroella, Salo, Castelltallat i la mateixa de Coaner. A causa de l’increment de feligresos, l’altra església de Sant Julià quedava petita.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Alçada sobre un petit turó i aïllada, presenta una estructura regular de planta rectangular amb un cos adossat a la part dreta (cos també de planta rectangular i de petites dimensions) i el cementiri, a l’esquerra.

La façana és llisa, amb porta central i òcul a la part superior i acabada en un campanar d’espadanya doble. Les parets exteriors estan arrebossades, però pot apreciar-se l’ús de la pedra i el totxo (maó) per la construcció.

El portal és romà amb una espècie de frontó a sobre. La coberta és a dues aigües. El retaule de l’altar major és barroc, realitzat el 1716 per Segimon Pujol de Gurb.

Torruella i Sanllehy, Anna 1983 / Generalitat de Catalunya

Conservada a l’església de la Colònia de Valls i d’estil romànic dels segles XII-XIII trobem la imatge de la Mare de Déu de Coaner, feta de fusta policromada.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El santuari Mare de Déu de Coaner, es troba catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Torre rodona del castell de Coaner de Sant Mateu de Bages

Un punt d’especial interès és Coaner en terme municipal de Sant Mateu de Bages, un indret de gran bellesa natural i de gran interès arquitectònic.

Es troba a la vall del torrent de Coaner, d’on treu el nom. Aquest torrent és un afluent del Cardener.

El conjunt arquitectònic de Coaner està format per l’església de Sant Julià és romànica  i consagrada l’any 1024, el santuari de la Mare de Déu de Coaner, erigit el 1654,

es completa amb una torre de planta rodona que formava part d’un castell documentat des del segle X, coneguda com Torre rodona.

conegut també com el castell de les Planes.

Naciómanresa el 24 d’agost de 2009,fa un article sobre aquest conjunt  arquitectònic i que us passo l’enllaç :

https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/7040/sant/julia/torre/castell/coaner

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Església de Sant Julià de Corçà

Avui us presento dos articles

?

L’església de Sant Julià, esta situada en El Firal de Corçà (Baix Empordà).

?

Us passo la seva historia :

  • La vila de Quartianum apareix documentada per primera vegada en un precepte del rei Lluís el Tartamut, en l’any 878, quan consta com una de les possessions del bisbe de Girona.
  • L’església és documentada des de l’any 1065: Sancti Iuliani de Quarciano, l’indret de Corçà ja era poblat en època romana; al Puig Rodó, a poca distància vers el N. del nucli, hi ha les restes d’una vil•la romana de la qual es coneixen notícies de troballes de mosaics ja de finals del segle XIX; actualment s’hi ha fet alguns treballs d’excavació.
  • Els materials, fins avui, abracen una cronologia des del s. I aC. Als s.VI-VII dC.
  • A la finestra de la sagristia hi ha la inscripció: MANVS POPVLI FECERVNT ME / TOTAM IN CIRCVITV 1735.
  • A la façana de llevant d’aquesta mateixa sagristia hi ha encastat un carreu amb l’emblema del poble esculpit -un cor sobremuntat d’una corona reial- i la llegenda “CORSA 1598”.
  • Al mur de ponent del campanar, enlairada, hi ja una làpida rectangular amb escultura gòtic-renaixentista. Entre dos ressalts horitzontals s’hi representen els busts de quatre sants, ja força erosionats. Es tracta, molt possiblement, dels quatre màrtirs venerats a Girona i en aquestes comarques, dits “els sants de la Pera” (Germà, Just, Paulí i Sisi).
  • Pel que fa als elements romànics i grafits medievals l’any 992 el lloc de Corçà s’esmenta entre les possessions de la Seu de Girona.
  • L’any 1294 el bisbe Bernat de Vilamarí comprà les jurisdiccions de la vila.
  • El 1475 els veïns de Corçà lliuraren la població a les forces remenses.

?

L’església de Sant Julià, és d’una nau amb capçalera poligonal, capelles laterals i torre-campanar quadrada al sud-oest el qual era separat de la resta de l’edifici, ja que la construcció quedà interrompuda al seu extrem de ponent. Per aquest motiu s’ha conservat la façana romànica de l’església anterior. També, exteriorment, es veuen restes de l’absis romànic incorporades a la capçalera actual i petits sectors de la nau antiga, així com l’obra de fortificació que es dreça damunt de l’antic temple probablement al segle XV o al XVI.

Joan Badia i M. Puigdevall – 1985

L’estructura interior de l’edifici correspon a la reconstrucció del XVIII.

Joan Badia i M. Puigdevall – 1985

Les voltes són de llunetes; hi ha cornisaments motllurats.

Jordi Contijoch Boada -Generalitat de Catalunya

La sagristia, a la banda sud de la capçalera, es bastí el 1735, segons la data gravada en una finestra i la inscripció de la llinda de la porta que dóna al presbiteri: PERVIA IANVA FACTA SVM EX SVMPTIVS PAVLI DIANA PRESBITER ET SAGRISTE/ 26 AGOST 1735. L’alt campanar (XVIII-XIX) quedà unit al temple mitjançant un cos d’edificació que serveix de baptisteri.

Pel que fa als elements romànics i grafits de Sant Julià de Corçà, a l’església parroquial hi subsisteix el frontis del temple romànic anterior. També hi resten fragments de l’antic absis semicircular romànic, i un fragment amb vestigis de la finestra i la cornisa de bocell. D’altra banda, trobem un tram del mur septentrional. Al frontis hi ha la portada de dos arcs de mig punt en degradació i un petit rosetó. Als carreus de la porta romànica hi ha grafits medievals.

?

L’església de Sant Julià és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

?

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Corçà i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

La Rectoria de Sant Julià de Palou de Granollers – 2ª Part #

Sant Julià és una església parroquial situada al poble de Palou dins al municipi de Granollers, en la plaça del Canonin Josep Oliveras.

La Rectoria està en un dels costats de l’església i no adossada a ella, concretament en l’avinguda de Sant Julià, 198 de Granollers.

L’Antiga Rectoria, està ben conservada estructuralment, avui en dia es un Restaurant de categoria.

S’ha respectat la fisonomia estructural de l’edifici del seu exterior, finestres , porta…, compartit amb la modernitat i comoditat interior d’un restaurant.

Podem veure a un lateral de la porta d’entrada, una capelleta amb la verge i el nen, protegit amb un vidra. I llegim : “ Santa Missió 1956”, curiosament escrit en català, cosa estranya per aquella època.

És un lloc molt tranquil i silenciós, de Palou de Granollers.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé