Església de Santa Maria de Moià

Església de Santa Maria esta situada en la plaça Major de Moià.

Us passo la seva historia :

  • Fou consagrada el 939 amb assistència de Sunyer, comte de Barcelona, qui la féu edificar.
  • De l’església corresponent a aquella època, romànica, ja no en queda res.
  • Fins a finals del segle XVI, aquesta parròquia depenia de la comunitat de canonges agustinians de Santa Maria de l’Estany.
  • El 1592 el papa Climent VIII va secularitzar aquell monestir, i el va convertir en col·legiata, i els canonges de l’Estany van traslladar-se a Moià, de manera que Santa Maria de Moià queda convertida també en col·legiata.
  • El 1603, però, el títol de col·legiata retornava a l’Estany; hi residia l’arxipreste del Moianès, que, alhora, era rector de Moià.
  • El 1775 l’Estany quedava reduït a parròquia de la categoria més baixa, i el bisbe de Vic Castanyer, que havia estat rector a Moià, concedí a la parròquia de Santa Maria de Moià i al seu rector tots els títols i honors que havia tingut l’església de l’Estany.

És una església de tres naus amb creuer, coronat per una gran cúpula. Al costat de migdia s’aixeca un esvelt campanar de pedra ben treballada i planta octogonal amb grans finestrals d’arc apuntat al pis de les campanes i amb una cornisa sostinguda per aldans que actuen de gàrgoles.

També destaca el seu rellotge, que funciona amb pesos de pedra, la balustrada del coronament amb la data de 1726 i els pinacles.

DGPC Servei de Suport Técnic i Inventari / Generalitat de Catalunya

Darrere l’església hi ha el cambril de planta rectangular, de grans dimensions, on es troba la Mare de Déu de la Misericòrdia. L’accés a l’edifici es fa mitjançant una gran portalada barroca articulada en tres nivells. Així mateix hi ha a la façana nord un altre accés de més reduïdes dimensions però de factura similar.

DGPC Servei de Suport Técnic i Inventari / Generalitat de Catalunya

Destaca la façana principal i la façana lateral pel seu alt valor artístic, ja que són un dels exponents més extraordinaris del barroc salomònic en pedra a Catalunya. La façana principal està articulada en diversos cossos. El cos baix està compost amb certa desimboltura, si bé les tres fornícules dels intercolumnis recorden maneres anteriors i el torçal del fust està fet amb timidesa i decorat ingènuament.

DGPC Servei de Suport Técnic i Inventari / Generalitat de Catalunya

Al segon cos les columnes són estriades helicoïdalment i el cos superior es veuen altres dues columnes ni salomòniques ni helicoïdals en llurs estries, sinó acordonades.

DGPC Servei de Suport Técnic i Inventari / Generalitat de Catalunya

Les imatges d’aquesta façana representen a sant Josep, sant Pere de la Cadireta, sant Ponç de Planella, sant Josep de Calassanç i la Verge Maria.

DGPC Servei de Suport Técnic i Inventari / Generalitat de Catalunya

La façana lateral-nord està articulada en dos nivells. El primer flanquejat per dues columnes amb decoració de llaços helicoïdals. Aquestes columnes es recolzen en sengles pilastres de planta quadrada. Dintell de pedra coronat per un frontó truncat, en el qual s’obre una fornícula (coronada per un frontó amb l’escut de Moià), flanquejada per dues columnes salomòniques.

DGPC Servei de Suport Técnic i Inventari / Generalitat de Catalunya

A l’interior de la fornícula hi ha una imatge de la Verge Maria amb el Nen  als braços, possiblement del segle XV, reutilitzada d’una obra anterior. Adossat a la paret nord de l’església es troba el baptisteri.

A l’exterior destaca un portal d’estil neoclàssic centrat per quatre columnes corínties que aguanten el coronament de la porta. Un fris sosté un nínxol, també emmarcat per columnetes, on s’hi ha col·locat unes rajoles amb la figura de sant Joan Baptista.

La coberta és a doble vessant amb ràfec de pedra. Corona l’edifici una llanterna octogonal. L’interior és amb planta de creu grega, coberta amb cúpula que s’alça sobre quatre arcs de mig punt.

Situada al camaris de l’actual parròquia es troba la Verge de la Misericòrdia de talla policromada i de principis del segle XIX. Talla d’alabastre d’estil gòtic de la Verge amb el Nen de la segona meitat del segle XIX.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es d1.jpg

Situada al mur de llevant de l’església i d’estil barroc del segle XVII s’hi troba la imatge de sant Sebastià treballada en pedra blanca. Situada al mur est de la capella del Santíssim i d’estil realista del segle XX hi ha el Crist d’Asorey fet amb fusta policromada per Francisco Asorey.

Santa Maria de Moià o la Mare de Déu de la Misericòrdia és l’església parroquial a la vila de Moià, i capital de la comarca del Moianès.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text , imatges antigues : Ramon Solé – arxiu Rasola

El Centre o barri vell de l’Hospitalet de Llobregat

Gaspar Coll i Rosell . 1986 / Generalitat de Calalunya

El Centre és un barri de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) que pertany al Districte I, juntament amb els de Sant Josep i Sanfeliu.

Zona centre

És un dels nuclis històrics de la ciuta, on hi ha l’Ajuntament, el Centre d’Activitats la Farga i part dels equipaments culturals: el Museu d’Història, can Sumarro, el Centre Cultural Barradas i d’altres.

Museu d’historia

Limita amb els barris de Sant Feliu i de Can Serra al nord, amb Bellvitge pel sud, amb Sant Josep a l’est, i amb el municipi de Cornellà de Llobregat a l’oest.

Museu,part de darrera, Carrer de Molinés

Us passo dades històriques dels edificis i espais més destacats de la part més antiga de l’Hospitalet de Llobregat :

  • Al segle XI s’esmentà l’heretat Torre Blanca, al costat de la qual es va construir un hospital que més endavant es diria l’Hospital de Provençana, tot a tocar del camí ral.
  • El petit nucli va anar creixent ràpidament al voltant de l’hospital i al segle XIV ja tenia cementiri propi.
  • Tot aquest procés culminà quan es va construir la primera església, el 1475, al mateix lloc que ocupa l’actual església de Santa Eulàlia de Mèrida, i aquell camí ral passà a convertir-se en carrer Major, assentament de botiguers i d’artesans, prop del Xipreret, on hi havia el patriciat urbà de la ciutat, que en aquell temps encara se’n deia Provençana o “la bandada de l’hospital” i més endavant la Pobla de l’Hospital.
  • Les cases més antigues del carrer Xipreret actualment són a la part nord, els números 78, 80 i 50. A la part sud en queda la núm. 59-61, totes del segle XVIII, encara que sobre una base anterior. Els números 33 i 57 hi ha dos exemples de modernisme i noucentisme, i una casa arabitzant al número 54, estil que es posà de moda arran de l’Exposició Internacional.
  • Conserva part d’un Via Crucis en ceràmica policromada.
carrer Xipreret amb carrer Major

La Rambla de Just Oliveras és un dels espais públics que més destaquen del barri i de tota la ciutat de l’Hospitalet.

Santa Eulàlia de Mérida destruida en 1937 durant la Guerra Civíl.

És punt d’encontre i una de les principals zones d’oci. El passeig creua el barri de nord a sud i s’hi pot trobar cinemes, terrasses, l’Auditori Barradas i l’Acollidora.

Edificis de La Atalaia i l’Harmonia

Altres espais del barri són el parc de Can Boixeres, coronat per un palauet del segle XVIII, la plaça de Lluís Companys, inaugurada l’any 1998 i al límit de la Rambla de Just Oliveras pel sud,

Palauet de can Boixeres

o també la plaça de l’Ajuntament, un dels principals escenaris dels grans esdeveniments ciutadans i de la festa major, que se celebra pels voltants de la revetlla de Sant Joan.

Museu de Historia de la ciutat

A l’entorn d’aquesta plaça es troba el Mercat del Centre, l’Església de Santa Eulàlia, el col·legi Tecla Sala i la Biblioteca can Sumarro,

Can Sumarro

així com el Museu d’Història, el carrer Major, i d’altres edificis senyes i vies principals de la història particular del barri i més general de la ciutat.

La Talaia

També es troben bona part dels edificis nobles que integren el patrimoni històric de la ciutat,

com la Talaia o l’edifici de l’Harmonia, integrats al carrer del Xipreret,

així com el centre comercial i centre d’activitats La Farga.

Dos carrers destacats de la zona antiga, són el carrer de Rosend Arus

i carrer de Sant Roc.

Actualment el conjunt de carrers del Centre s’ha modificat per la construcció d’edificis més moderns,

però us convido a fer un passeig pels carrers antics de l’Hospitalet de Llobregat.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Ramon Solé

Com era la masia de Ca l’Alegre de Baix de Barcelona?

Avui us presento dos articles

Buscant documentació sobre el naixement de la vila de Gràcia, m’he pogut assabentar que va haver una important masia on ara es la Plaça de Lesseps.

El seu nou era ca l’Alegre de Baix, documentada sobre el segle XVII, podria ser que s’hagués aixecat en el lloc on havia estat el Mas Pla de Cassoles.

Ca l’Alegre de Baix, tenia en aquell moments moltes terres que cultivava i animals de granja.

Per el que sembla disposava de diverses  basses i alguna font o mina…, axo feia que poguessin fer una bona horta.

Al costat del Mas, tenia una petita capella d’estil renaixentista; ens consta que va ser derruïda en l’any 1934.

A prop del Mas, es va construir el convent dels carmelites descalços, que avui ja no en queda res i en l’any 1688  l’església de Santa Maria de Gràcia i Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets.

Però, com el temps passa, i Gràcia va creixa amb la construcció de cases, mes tarda camins i carrers pel pas de carros, pocs anys mes tard el tramvia,

i va creixa en els anys la flota de cotxes… va ser imparable…

Axó va dur la decisió en l’any 1958 que l’ajuntament enderroques el que quedava de la finca i del mas de Ca l’Alegre de Baix, passant a ser la Plaça Lesseps, sols com a humil testimoni quedaren les tres palmeres d’aquell Mas formant part dels jardins de la nova plaça.

En aquest enllaç, veureu pas per pas com es va anar dibuixant la plaça de Lesseps:

https://www.labarcelonadeantes.com/lesseps.html

Us passo un enllaç on podreu veure la comparació fotogràfica de masies i cases antigues de Gràcia i com esta actualment :

https://docplayer.es/93317428-Masia-ca-l-alegre-de-baix-placa-lesseps.html

 

Recull de dades : Arxiu Municipal del Districte de Gràcia de Barcelona

Adaptació al Text i algunes imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Església de Sant Josep de Moià

L’Església de Sant Josep està situada en el carrer de Sant Josep, 1, amb cantonada al de Sant Sebastià, a l’antic Raval de Dalt de la vila de Moià.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta església fou edificada sota la invocació de Desterro de Jesús Nostre Senyor, pel. Rv. Jaume Gónima, beneficiat de l’església parroquial de la vila de Moià i rector de St. Pere de Marfà i per la seva germana Lluïsa Busquets, vídua.
  • Fou beneïda solemnement pel senyor bisbe de Vic Fra Andreu de Sant Jeroni el dia 11 d’octubre de 1620.
  • Posteriorment, s’afegiren el presbiteri i la capella dels Dolors.
  • La imatge pètria de St. Josep a la fornícula angular de la façana fou posada poc després de la fundació del santuari.
  • El 1865 es restaurà la façana principal.
  • L’església fou tancada al culte des del 1936.

Església de nau única amb coberta a dos vessants. Posteriorment han estat afegits el presbiteri i la Capella dels Dolors. Obra de pedra amb emblanquinament. La façana presenta portal rectangular, emmarcat per dues pseudopilastres de pedra i coronat per un frontó semicircular truncat. En el timpà del frontó, llinda amb imatge de Sant Josep. En el xamfrà de l’immoble, fornícula amb la imatge del mateix sant.

A mà esquerra de la porta d’accés hi ha una font amb data de l’any 1870.

Desafectada per al culte i transformada en sala d’actes i casal cultural per a conferències, exposicions i actes culturals, en algunes èpoques havia estat la seu i taller del grup teatral La Fura dels Baus.

L’Església de Sant Josep  és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Moià i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Josep de Badalona

L’Església de Sant Josep , està ubicada en el carrer d’Enric Borràs i l’avinguda Sant Ignasi de Loiola de Badalona.

Us passo la seva història :

  • L’enorme creixement demogràfic que va experimentar a Badalona a mitat del segle XIX, va fer  la nova demarcació parroquial fou un fet l’any 1868, però davant la manca d’un terreny adequat on construir la nova església, la seva seu estigué provisionalment en el convent de la Divina Providència, al costat del qual es va establir la casa rectoral per al rector Francesc Ballaró.
  • La ubicació, que havia de ser temporal, durar 57 anys, fins que es decideix urbanitzar la plana del Corb, gràcies a les donacions de terrenys del terratinent Ignasi de Ventós i Mir el 1916.
  • El plànol en planta del nou temple s’enllestí l’agost de 1920
  • I es posava la primera pedra el 17 d’octubre.
  • Encara que no fou fins al 3 de desembre que es tingué el vistiplau del bisbe de Barcelona Ramon Guillamet i de l’ajudant diocesà Enric Sagnier per tal d’iniciar les obres.
  • La sol·licitud dels permisos van anar a càrrec del prevere Joan Padrós l’any següent, segons l’expedient municipal, però el trasllat definitiu fou l’any 1925, coincidint precisament amb la consagració de la capella del Santíssim, moment en què el responsable de la parròquia era mossèn Pere Rifé i Ausió, que va estar al capdavant de la parròquia, i per tant del seu vessant espiritual però també cultural, durant 31 anys.
  • Les obres foren lentes, sobretot en els fonaments, de fet, el 29 de gener de 1928 es va fer la benedicció de la cripta, dedicada a la Mare de Déu de Lorda.
  • A més, cal sumar-hi les destrosses produïdes amb l’esclat de la guerra civil, el 1936.
  • La rectoria i l’església van ser assaltades i incendiades, es van cremar les capelles, els arxius, les imatges, es va destruir el rellotge de la torre i es van fondre les campanes.
  • Després de la guerra, el febrer de 1939 es reprengué l’obra, moment en què es fa el plànol transversal. Així mateix, va tornar a haver-hi culte, tot i que es va fer a la cripta.
  • Les parts més afectades durant la guerra van ser reformades.
  • les obres del temple no van finalitzar fins a 1945. L’església i l’altar major van ser consagrats el 13 d’octubre d’aquell any pel bisbe Gregorio Modrego.
  • També va crear les escoles del Caudillo i l’Acadèmia Sant Josep, ubicada al soterrani del temple.
  • Després de la guerra civil, la parròquia va iniciar novament les seves activitats en l’actual Centre Parroquial de Sant Josep, el 15 d’octubre de 1940.
  • La seva primera seu, de caràcter provisional, va ser al carrer Güell i Ferrer, al local que ocupa la Cooperativa La Moral
  • I a partir de 1948 a la seva actual seu, que també va ser obra de Joan Amigó i Barriga.

El conjunt està format per l’església, una capella i la casa rectoral.

És obra de l’arquitecte Joan Amigó, autor modernista que té en aquest exemple una de les seves obres menys modernista.

L’església neogòtica té una nau central de 10 metres d’ample i 35 metres de llargada i dues naus laterals de 5 metres d’ample.

Està complimentada amb les capelles, el deambulatori i la cripta, situada sota el presbiteri. És feta amb maó, de pedra de Vinaixa, i ferro; aquest darrer element es troba camuflat a l’interior, però no a l’exterior.

El seu estil és neogòtic, per bé que simplificat. Inicialment havia de gaudir d’una major decoració a l’exterior, però aquesta no es va arribar a realitzar per causes accidentals.

El campanar és rectangular, de 30 metres d’alçada, i coronat per una agulla de ferro, amb una nau coberta de bigues entre arcs diafragma trilobats.

A través de la torre s’accedeix a la capella lateral, paral•lela a l’edifici principal però independent d’aquest.

L’església de Sant Josep és un temple parroquial catòlic de Badalona, obra de Joan Amigó i Barriga, protegida com Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Badalona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat de Sant Josep o La Boqueria de Barcelona

El Mercat de Sant Josep o La Boqueria, està situat en La Rambla, 91 de Barcelona.

El Mercat de Sant Josep o La Boqueria,  té una superfície total de 6089 m2 de la que 2583 m2 son d’usos comercials, bàsicament alimentaris, i de restauració.

Us passo referencies històriques d’aquest mercat emblemàtic :

  • Les primeres referències històriques al Mercat de la Boqueria, que son del segle XII, ens el presenten com un mercat ambulant dedicat a la comercialització de queviures.
  • Des de 1217 hi ha documentada la presència de taules de venda de carn i d’altres productes de pagès prop del actual Pla de la Boqueria, a la porta del portal que portava aquest nom.
  • Però les taules de carn i d’altres productes convivien amb dificultats amb els altres usos més senyorials de La Rambla i per això en diverses ocasions és va plantejar el seu trasllat.
  • L’any 1470 s’hi va instal·lar també un mercat de porcs al mes de desembre.
  • Al 1777 es demoleix el portal de la Boqueria i les carnisseries es traslladen fins el costat de l’hort del convent de Sant Josep, també a La Rambla, iniciant un llarg peregrinatge per diferents punts – no massa allunyats entre ells – del passeig o els seus voltants.
  • L’any 1835 es va destruir el convent de Sant Josep i en el seu lloc es va començar a construir una plaça porticada semblant a la plaça Reial. La Plaça del Treball estava cridada a ser la plaça més gran de Barcelona però, quan tot estava preparat per començar les obres, es va instal·lar de manera provisional el mercat en el solar.
  • La provisionalitat es va convertir en l’emplaçament actual del mercat quan l’Ajuntament de Barcelona, l’any 1836, va projectar la construcció del mercat.
  • Va ser el Marquès de Campo Sagrado, capità general de Catalunya, qui el 1836, va posar fil a l’agulla en la reglamentació del fins aleshores mercat ambulant, en una zona que, en quedar alliberada del convent, s’havia convertit en una gran plaça.
  • El projecte que es va començar a executar el 19 de març de 1840.
  • Aquell mateix any es va inaugurar i durant anys va seguir tenint petites millores com la il·luminació per gas en 1871.
  • O la peixateria en el emplaçament que té ara en el centre de l’edifici en l’any 1911.
  • Al 1913 es va instal·lar l’arc modernista de l’arquitecte A. De Falguera a l’accés principal.
  • al 1914 es va inaugurar la coberta metàl·lica construïda per La Maquinista Terrestre i Marítima i a partir de llavors es va començar a millorar i modernitzar els serveis.
  • La darrera reforma va ser inaugurada l’any 2001.

Barcelona, mostra amb orgull el més antic i més complet mercat d’alimentació, oferint-nos verdura, carn, peix i milers de productes més en parades de gran encant i presentació imaginativa

.

El Mercat de Sant Josep o La Boqueria és tot un espai de vida, història i arquitectura de valor inqüestionable.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Boqueria

Actualment la Boqueria és un punt de visita obligada per barcelonins i visitants estrangers.

Aquest mercat és la metàfora de la vida de Barcelona, un riu humà que fa els plaers d’aquells a qui els agrada contemplar i menjar be.

 

Recull de dades : Web de l’Ajuntament de Barcelona, Amics del Boqueria, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església dels Josepets de Gràcia a Barcelona, amb molta historia…!

L’església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets de Gràcia,

és l’església de l’antic convent dels carmelites descalços de Santa Maria de Gràcia, situada a la part alta de la plaça de Lesseps del districte de Gràcia, on és l’edifici més antic.

L’església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, va ser construïda entre el 1658 i el 1687 i projectada per fra Josep de la Concepció, anomenat  popularment com el Tracista.

L’església es configura com un temple de nau única, amb volta de canó amb llunetes, nàrtex sota el cor i cúpula al transsepte. Entre els contraforts hi ha situades les capelles laterals, intercomunicades entre elles i cobertes amb cúpules dotades de lluerna.

Sobre de la portalada central es disposen dos escuts que flanquegen la fornícula central on es disposa una escultura feta en pedra.

A la clau de l’arc de la portalada d’entrada al temple se situa un rellotge solar.

A sobre de la dita fornícula i delimitada per una cornisa de pedra, s’obre una finestra que com les rosasses medievals, dóna il·luminació a la nau del temple.

Us passo un resum de la seva llarga historia :

  • Els frares carmelites descalços, coneguts com “els Josepets”, es van establir el 17 de gener del 1626 prop del camí que anava de Barcelona a Sant Cugat del Vallès i hi van fundar el convent de Santa Maria de Gràcia, construït gràcies al generós donatiu de Josep Dalmau, conseller de la ciutat de Barcelona i benefactor l’any 1586 del primer monestir de l’Ordre dels Carmelites Descalços a Barcelona, i de la seva esposa, Lucrècia Balcells, que van passar pel dolor de perdre els seus set fills: foren sebollits en l’església de la fundació. El convent acabaria donant nom a la vila que hi va néixer al voltant; entorn del convent, de fet, inicialment van anar sorgint-hi una sèrie de masies, la més important de les quals era Ca n’Alegre de 1688.
  • La construcció d’aquest nou convent fou confiada a fra Josep de la Concepció, conegut per ésser un excel·lent “tracista” i arquitecte de l’orde que havia construït també els temples de Mataró, Vilanova i la Selva del Camp.
  • Les obres començaren el 1628 i el 1630, el convent -que acollia frares novicis- ja estava prou avançat.
  • Des dels seus inicis s’habilità una petita capella per a ús de la comunitat i el 1658 col·locaren la primera pedra del nou temple.
  • Va quedar enllestit l’any 1687.
  • El 1705 hi seria enterrat el príncep Jordi de Darmstadt, virrei de Catalunya des del 1698 al 1701 i mort en combat durant la batalla de Montjuïc, no en queda res, ni de la tomba ni del cos, si bé a l’església hi ha una placa que ho commemora.
  • El segle XIX va ser un període molt convuls pel monestir, tot patint els estralls de la Guerra del Francès al 1808, moment en què els carmelitans es veieren obligats a abandonar el convent fins al 1814.
  • En 1819, també hi fou sebollit, a la cripta, Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, conegut aristòcrata i escriptor.
  • Com a conseqüència dels intents de supressió durant el trienni lliberal entre 1820 i 1823, els frares es traslladaren a Barcelona.
  • Finalment durant el procés de desamortització de Mendizábal, el monestir fou subhastat el 3 de gener de 1837 i adjudicat a Llorenç Amigó. El convent va ser enderrocat conservant-se únicament l’església.
  • L’església va restar mig abandonada durant molts anys. En el temple només hi celebraven culte esporàdicament alguns vicaris de la parròquia de Santa Maria de Jesús de Gràcia i un grup d’ex-carmelites.
  • Davant l’abandó en què es trobava el temple, el 5 de maig de 1848, la Junta parroquial de Nostra Senyora de Gràcia, i el rector de la mateixa, recolzaren i adreçaren el 18 de novembre una petició al Ministre de Gràcia i Justícia, sol·licitant la titularitat de parròquia per la vella església dels Josepets.
  • Finalment, a partir del 1868 l’església va passar a tenir funcions parroquials i va prendre l’advocació de Sant Josep.
  • El 20 de juliol d’aquest any la reina Isabel II nomenà a Pere Jaume Carreny, com a rector de la nova parròquia de la Verge de Gràcia i Sant Josep.
  • Els primers passos del nou rector s’encaminaren a arranjar l’edifici monumental, netejant-lo, restaurant-lo i envoltant-se d’un grup de prohoms que l’ajudaren a reconstruir-lo. Pel que fa al culte ben aviat es constituïren diferents confraries a associacions com: la confraria de Sant Isidre o les Filles de Maria Immaculada i de Santa Teresa, entre altres que dinamitzaren la nova parròquia, que a finals del segle XIX estava totalment consolidada.
  • El 1899, any en què la plaça de l’església prengué el nom de Lesseps, hi arribà el tramvia elèctric.
  • El 1906, els rectors de Sant Josep de Gràcia i de Sants Gervasi i Pròtasi, i Nostra Senyora de la Bonanova van haver de recórrer al bisbat per marcar els límits d’ambdues parròquies.
  • El 1909, durant la Setmana Tràgica, l’església de Josepets es va salvar de ser incendiada, en suposar els avalotats que aquesta estava defensada.
  • En canvi el juliol del 1936, durant la Guerra Civil, si que fou incendiat, ensorrant-se la cúpula i la nau central.
  • Restablert el culte en un magatzem del carrer Homer el 1939, les obres de recuperació de l’església acabaren el 1961.
  • L’any 1998 es va restaurar l’exterior del temple, amb la seva fesomia actual.

L’església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé