Església de Betlem de Barcelona

Bon dia de Sant Esteve per a Tots i Totes !

L’església de la Mare de Déu de Betlem situada al carrer del Carme números 2 i 4 de Barcelona, fent cantonada amb la Rambla i el carrer de Xuclà, enfront del Palau Moja i a tocar del Palau de la Virreina de Barcelona.

Us passo la seva història ;

  • Està construïda al mateix lloc que una església anterior del 1553 incendiada el 1671.
  • El dia 8 d’abril de 1681 es va posar la primera pedra de l’actual església de Betlem, va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Alfonso de Sotomayor el 1681.
  • En concret, va ser projectada per Josep Juli i dirigida pel jesuïta pare Francesc Tort (mort a Tortosa al 1739) i per Dídac de Lacarse, es va construir entre el 1681 i el 1729, tot i que la seva decoració interior es va allargar fins al 1855.
  • El 1835 l’església de Betlem fou erigida en parròquia.
  • El 1886 fou la primera església que va visitar la Beata Petra de Sant Josep quan va arribar a Barcelona per primera vegada. Aquí va conèixer a Dolors Badia la primera persona que va ajudar a la Congregació de Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya.
  • El 1936 sofrí greument els estralls de la Guerra Civil: tota la decoració interior fou cremada i les voltes s’ensorraren. S’hi perderen llavors nombroses obres d’Antoni Viladomat i una gran talla de Sant Ignasi, obra de Miquel Sala (1688).
  • Després de la guerra fou reconstruïda pels arquitectes Francesc Folguera Graci i Lluís Bonet Garí.
  • Entre 1991 i 1992, la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya ha restaurat les façanes del temple.

Alguns autors relacionaren l’estructura arquitectònica de l’església de Betlem amb l’església mare dels jesuïtes, Il Gesù de Vignola, construïda a Roma el 1568.

Tanmateix, Betlem segueix encara la pauta establerta per la tradició gòtica catalana: una nau amb capelles laterals bastides entre els contraforts. Aquí, però, aquests són perforats, de manera que les capelles es comuniquen entre si.

La volta de la nau central és de llunetes. Les capelles laterals es cobreixen amb cúpules amb llanternes, visibles a l’exterior.

Entre altres elements destacaven: les figures dels Dotze Apòstols, obra de Domènec Talarn (1812-1902), que hi havia als carcanyols dels arcs; les espectaculars gelosies de les tribunes superiors (1855), i el retaule major (1866).

El naixement superior, així com el portal lateral, que dóna a la Rambla, amb la imatge del Nen Jesús, són obra de Francesc Santacruz.

D’acord amb aquest model es va fer el 1906 l’altre portal, amb la imatge de sant Joan infant, obra d’Enric Sagnier.

L’any 1911, l’orguener Pau Xuclà i Camprubí, enllestí un orgue per a la parròquia, el qual fou destruït el 1936.

L’Associació de Pessebristes de Barcelona, conjuntament amb la Parròquia de la Mare de Déu de Betlem, organitza la seva tradicional mostra de pessebres; els pessebres que es presenten són fets expressament per aquesta mostra i cada any són diferents.

L’església de la Mare de Déu de Betlem, és Bé cultural d’interès nacional.

Avui dia de Sant Esteve, seria un bon dia per visitar amb família el Pessebre !

 

Recull de  dades : Ajuntament de Barcelona, L’església de Betlem, Pessebristes i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia de Can Tusquets de Gràcia a Barcelona

La masia de Can Tusquets construïda l’any 1793, d’acord amb la data que apareix inscrita al rellotge de sol, és una típica masia del segle XVIII, s’emplaça en una zona enjardinada, en contacte amb els jardins de Menéndez Pelayo, ara en remodelació , al xamfrà entre l’avinguda del Santuari de Sant Josep de la Muntanya 1 i la Travessera de Dalt 45-61, al districte de Gràcia.

Es tracta d’un edifici aïllat consistent en una masia de planta quadrada amb planta baixa i dues plantes pis, amb un pati tancat al seu lateral i part posterior.

En destaca la seva simetria, amb tres eixos horitzontals i verticals. La planta baixa, esgrafiada amb motius que reprodueixen un carreuat isòdom amb les línies horitzontals engruixides, presenta tres obertures: una portalada d’accés al mig, una porta cotxera a la dreta , i una finestra allindanada a l’esquerra, tot plegat emmarcat per carreus.

A les dues plantes superiors, quatre columnes jòniques esgrafiades divideixen la façana en tres espais, reproduint una decoració neoclassicitzant. Al primer pis s’hi obren tres balconades allindanades, d’iguals dimensions, coronades per un guardapols d’obra, amb baranes de ferro forjat suportades per mènsules del mateix material. Al pis de dalt hi trobem tres balcons més petits i senzills que els suara descrits.

Si bé les balconades del primer pis estan emmarcades per carreuats, els balcons del pis de dalt estan emmarcades per esgrafiats. Aquests esgrafiats són especialment rics en el frontó, rematat amb capcer ondulat d’influència barroca.

El frontó està presidit per un rellotge de sol, amb l’any 1793 esgrafiat i decorat amb una orla de motius vegetals d’influència modernista. Aquests motius vegetals, en forma de garlandes, uneixen aquest rellotge amb les figures de sengles nens esgrafiats que coronen les columnes jòniques abans esmentades, i aquests amb la decoració dels balcons laterals, presidits per sengles medallons amb les inicials “A” i “T” inscrites.

Les façanes laterals i posterior, sense decoració, combinen finestres allindades i rematades amb arc escarser i, en una de les façanes laterals hi ha una galeria afegida. A la façana hi ha dos portals de petites dimensions que donen a un pati porxat.

La masia, en conjunt, reuneix decoracions que podem considerar neoclàssiques, posteriors al moment de la seva construcció. Els esgrafiats i els murs de color verdós es van restaurar respectant el disseny del mas rural de la seva època.

Actualment en fan ús les Germanes de Sant Josep de la Muntanya, i és una continuïtat de l’asil de nens orfes, envoltada per jardins i zona esportiva.

Can Tusquets és una masia barroca de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santuari de Sant Josep de la Muntanya de Barcelona

El Santuari de Sant Josep de la Muntanya, està ubicat en el districte de Gràcia,  compres en l’illa delimitada pels carrers  Maignon, Sant Cugat del Vallès, 16-20 i les avingudes Coll del Portell i Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 1-25 .

El Santuari  és obra de Francesc Berenguer i Mestres de començaments de segle xx, és un edifici neoromànic amb elements modernistes situat al barri de la Salut .

Encarregat per la Congregació de Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, és un centre de culte i pelegrinatge, i molt important segut que fou el primer del món dedicat a Sant Josep.

El santuari es format per un conjunt d’edificacions unificat per la utilització al seu parament de maçoneria, excepte els emmarcaments de les obertures i les cantoneres, realitzades amb pedra tallada. Es defineixen tres cossos, el convent-asil, l’església al centre i la casa de les novícies. Els tres, adjacents entre ells, és presenten com un conjunt aïllat, amb la façana principal orientada a migdia. És en aquesta façana on es localitzen els tres portals independents d’accés que donen a una plataforma elevada a la què s’accedeix des d’una esplanada congregacional per una escala doble.

L’església ocupa el cos central, està orientada nord-sud i està coberta per una teulada a doble vessant. És un temple de nau única, amb transsepte, absis semicircular amb finestres verticals i una gran capella del Santíssim Sagrament, hi ha un retrat de Petra de Sant Josep a l’oratori on va morir, obra de l’artista Isabel Guerra Peñamaría.

Us passo la història d’aquest Santuari :

  • El 14 d’agost de 1895, es posà la primera pedra de la construcció
  • El 20 d’abril de 1902, data de la seva inauguració. L’autor és Francesc Berenguer i Mestres, col·laborador habitual de Gaudí. Antonio Barba va ser el mestre d’obra.
  • El 1903 es fundà la Pia Unió de Sant Josep i una revista per a propagar la devoció al santuari.
  • El 1908 el rei Alfons XIII va atorgar el títol de Reial al Santuari.
  • El 12 d’octubre de 1910 es va clausurar el Magne Congrés Josepí Hispano-Americà organitzat per el Pare Ignaci Verdòs.
  • El 1921 es féu la coronació canònica de la imatge de Sant Josep, que és venerada en aquesta capella.
  • En 1934 la congregació va canviar el nom original de Mares de Desemparats pel de Congregació de Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya.
  • El 1961 es va iniciar la construcció de la nova capella de Sant Josep, a l’esplanada, al peu de la doble escala, obra que es va acabar el març de 1972.
  • El 1997 el cardenal Ricard Maria Carles aprovà la redacció dels nous Estatuts de la Pia Unió i de llavors ençà s’anomena Associació de Sant Josep de la Muntanya.

Actualment és un centre d’acollida de menors en risc d’exclusió social.

El Santuari de Sant Josep de la Muntanya, és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local de Barcelona.

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé