Masia Freixa de Terrassa

La masia Freixa està en la Pl. de Josep Freixa i Argemí, 11, concretament situat  dins al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia, ubicat al barri de Ca n’Aurell de Terrassa.

La Masia Freixa és un edifici modernista de la ciutat de Terrassa, construïda el 1896, va ser pensada originalment com a fàbrica de filats i va ser reformada entre el 1907 i el 1914 per Lluís Muncunill i Parellada, que la va transformar en la residència familiar de l’industrial tèxtil Josep Freixa.

L’arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d’arcs i voltes d’inspiració gaudiniana i els murs pintats de blanc, d’on sobresurt una alta torre.

Durant molts anys ha albergat el Conservatori Municipal de Música, que actualment ha estat traslladat a un edifici de nova construcció al Campus Universitari, al barri del Cementiri Vell.

Actualment acull les oficines del Síndic Municipal de Greuges i de l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament,

i també és la seu de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya.

Cal destacar :

La teulada sinuosa, amb una estructura de voltes de maó pla que conjugaven la tradició de la volta catalana amb la modernitat dels nous materials; el revestiment de morter té petits vidres incrustats que li donen l’aparença d’un gris brillant.

Els arcs parabòlics inspirats en l’obra de Gaudí, que conformen les finestres del cos principal i les obertures dels porxos d’entrada i del costat sud i oest.

L’arrambador ceràmic blanc del porxo, obra també de Muncunill, que ocupa la part inferior de les parets arrebossades i pintades de blanc.

La rotonda del costat est, com a afegitó de dos nivells al cos de l’antiga fàbrica; els finestrals de la planta baixa són d’arc rebaixat, per permetre més entrada de llum, a diferència dels de tipus parabòlic de la resta d’obertures de la façana.

La torre de l’angle nord-est, que sobresurt del cos inferior quadrat; té un cos octagonal de quatre nivells, l’últim dels quals voltat d’una balconada mirador.

La façana d’accés, la part nord, és la més austera, amb els finestrals parabòlics, on sobresurt el gran pòrtic d’entrada concebut com un dels trams de la galeria, i seguint les formes sinuoses generals de l’edifici.

L’interior, molt reformat, però que encara conserva el mobiliari del menjador i del despatx, dissenyat per Joaquim Vancells.

El jardí dissenyat per Rafael Benet i Vancells, un dels pintors destacats de l’època, és d’estil romàntic i, junt amb el de la casa Alegre de Sagrera, és el millor exemple dels jardins terrassencs de la primeria del segle XX.

El seu estat de conservació, pel que fa a les característiques originals, no és el que correspondria a un jardí històric de Terrassa.

Per a mes dades :

http://visitaterrassa.cat/es/visita-la-masia-freixa/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Anuncis

Viaducte de Sant Jordi de Figaró

El Viaducte de Sant Jordi, ens referim el pont del tren de La línia de Barcelona a Vic i Ripoll forma part d’una línia que antigament havia arribat fins a Sant Joan de les Abadesses,

situat en l’entrada sud de Figaró.

Va néixer amb l’objectiu de transportar el carbó des del Pirineu fins a la ciutat de Barcelona.

El 1875 es posava en servei el tram entre Granollers i Vic.

I mes tard,  el 1880 arribava fins a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.

El Viaducte es una obra de gran valor, tal com posa el cartell es de finals del segle XIX quan es va posar la línia en funcionament,

i actualment aquest pont  encara continua prestant servei.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui, diada de Sant Jordi !

  • Avui diada de Sant Jordi, us he preparat dos articles

El culte a Sant Jordi es va estendre ràpidament per tot l’Orient i es va fixar la data de celebració el 23 d’abril. El fet que la data escaigués a la primavera i el significat del seu nom, va fer que Sant Jordi fos el protector de les collites.

Palau de la Generalitat

Us passo la seva historia :

  • A Catalunya es remunta el seu culte al segle X. A l’any 1022, l’abat Oliva va erigir un altar a Ripoll en honor seu.
  • L’extensió del culte a Sant Jordi arreu d’Europa es va produir a partir del segle XI amb les Creuades, doncs el sant era invocat pels guerrers en la seva lluita contra els musulmans per recuperar Terra Santa.
  • El fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers es deu a l’ajut que va donar el sant al Rei Pere I a l’any 1094, quan aquest va guanyar una batalla contra els sarraïns després que hagués invocat al sant. Com a mostra d’agraïment el va anomenar patró de la cavalleria i també de la noblesa catalana.
  • A partir del segle XIII, els reis catalans van mostrar-li gran devoció.
  • A l’any 1202, Pere el Catòlic va autoritzar la creació de l’Ordre de Sant Jordi d’Alfama, que venerava Sant Jordi i lluïen la seva bandera a Catalunya i Europa.
  • Al segle XV ja es celebrava la festa de Sant Jordi al Palau de la Generalitat coincidint amb la fira de les roses que es feia al pati.
  • Sant Jordi és patró de Catalunya des de principis del segle XIX.
  • Jordi significa pagès, en grec.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Diada_de_Sant_Jordi

i a :

https://www.elnacional.cat/ca/cultura/sant-jordi-explicat-estrangers_260238_102.html

Us passo imatges de Sant Jordi, en fonts, rajoles, estàtues, d ‘arreu de Catalunya.

Tossa de Mar

Vilassar de Dalt

La Llegenda

Font de Sant Jordi de Sant Celoni

Font de Sant Jordi de Sant Celoni

 

 

Recull de dades gràcies a Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Ermita de Torre Marimon de Caldes de Montbui

Aquesta bonica i ven conservada ermita, esta front al conjunt d’edificacions de Torre Marimon, en el punt d’unió de les carreteres BV- 1423 I BV-1424.

Esta edificada sobre un petit alçament del terreny, una escalinata ens porta a l’ermita.

Està rodejada d’arbres i amb una font d’aigua de xarxa, fan un lloc tranquil i fresc, on poder fer un descans i àpat al seu costat.

Podeu veure un petit mostrari d’eines antigues de camp, repartides pels voltants.

Es diu, que esta dedicada  a Santa Julia i/o a Sant Jordi, segons la gent que he consultat…

Per  ho, enlloc hi ha una referència clara a l’advocació a que es va dedicar l’ermita de Torre Marimon.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

De vegades cal mirar a munt, i poder veureu : Un Rellotge de Sol, Dracs… un Sant Jordi, La Mar a Sant Cugat del Vallès

Acostumem anar de pressa d’un costat a l’altra de la ciutat o poble, mirar a la dreta o l’esquerra, vigilar els semàfors per mirar de passar o passar igualment que tinguem vermell o verd, el important es corra i arribar el mes aviat possible al nostra objectiu o destí.

Per ho !, es que… ja no mirem per sobre? Pues crec que ens cal fer un STOP a la nostra vida… Podria ser que ens perdem veure i conèixer coses curioses, com en el cas de Sant Cugat del Vallès :

  • Una façana on hi ha un Sant Jordi i el Dragó, que sempre durant tot l’any, unes roses hi son al seu costat.
  • Veure un Rellotge de Sol de 1853, en la plaça de la Vila.
  • Un altre Rellotge de sol amb un Veler, que ens fa difícil de saber quina hora és.
  • Un Drac de ferro a una façana, en un carrer dels antics de Sant Cugat del Vallès.
  • Entre mig de vegetació d’una finca, trobar una Torre – Dipòsit d’Aigua, que deu de ser prou antiga.

Avui ha sigut en Sant Cugat, seguirem mirant per d’amunt nostra en altres poblacions de Catalunya…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de terme del cementiri de Llinars del Vallès

En la Població de Llinars del Vallès hi ha dues Creus de Terme parroquial del segle XVI i d’estil gòtic. Una està situada a la Via Romana, a l’alçada de can Llobera, que ja us vaig presentar el dia 18 de gener de 2018 i la segona que avui us presento, està dins del cementiri.

Les característiques principals són similars: El fust és octogonal i de pedra, en una cara de la creu hi ha representada la llegenda de Sant Jordi, en l’altra hi ha la crucifixió de Jesús.

Per conèixer la Creu de Terme del cementeri, cal anar a la porta d’accés d’aquest, tan sols entrar la trobareu.

Aquesta Creu de Terme, està  molt mes ven conservada que l’altra, pot ser donat en el lloc on esta i mes resguardada del vent, faci que es conservi molt mes be, i és pot apreciar en mes detall les figures i relleus.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Villa (vil•la) o Torre i …el nom d’una dona !

Era costum des de finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, en el xalets que diríem ara, posar en la part alta i ven visible, la paraula “Villa” i seguit d’un nom, en general dedicat a una dona, sigui el nom de l’esposa  del propietari o filla.

Com : Villa Josefina, Villa Teresa, Villa Carmen… podem trobar arreu, una infinitat de noms…

Així, en moltes localitats i pobles de Catalunya, en aquella època van construir, cases no massa grans ( unifamiliars) de poques dimensions, on acollien les famílies a les a fores del poble o població.

A la llarg del anys, aquestes cases han quedat dins del nucli municipal, donat el creixement d’aquests.

Com veiem, moltes d’elles el seu nom era en castellà, sobre tot, les que es van construir després de la guerra civil, entre els anys 40 i 60 del segle passat, que eren habitades per gent procedent d’altres comunitats d’Espanya.

Cases no pretensioses, senzilles, baixes, amb l’estructura per habitar entre 2 a 4 persones en elles, axó si, eren còmodes i per aquelles èpoques funcionals.

A part de posar-hi el nom femení, moltes tenien la data de construcció,

o també, alguna imatge Catalana, com la verge de Montserrat o Sant Jordi.

També, algunes sols hi havia les inicials.

Les mes destacades o grans, es deia “Torre”,…i el nom femení.

Aquesta costum ja s’ha perdut i es una llàstima, perquè, es un símbol de respecta i amor cap a la dona…!

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

De vegades cal mirar a munt, i poder veureu : façanes que us poden deixar amb la boca oberta, a la ciutat de Barcelona

Per ho !, es que… ja no és mira per sobre? Pues crec que ens cal fer un STOP a la nostra vida…

Avui contemplem unes cases a La Meridiana de Barcelona, on podem veure  figures, relleus, imatges, ceràmica… i molt mes.

Situeu-vos, tal com us deia a La Meridiana amb el carrer la Corunya, i a partir del numero 101, comenceu a mirar a munt dels edificis que hi ha un al costat de l’altre.

El primer, es una meravella, tota la fatxada podem veure una diversitat de relleus i rajoles amb imatges

Com la Verge de Montserrat i Sant Jordi

La data de construcció entre molts mes temes.

Els edificis propers, també son molt significatius i actualment estan arranjats i un d’ells construït a 1890

Per últim, veiem un petit edifici al carrer Aragó 603, que perilla en ser enderrocat, que te un escuts curiosos al costat del primer balcó.

Personalment havia passat per aquí moltes vegades per ho no mirava a munt i em perdia totes aquestes fatxades que son un art en la construcció.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Casa Pratginestós de Llinars del Vallès, tot un conjunt d’Art !

La casa coneguda com Pratginestós, esta situada en les cantonades del carrer Cervantes nº 18, amb el carrer Jacint Verdaguer  nº 18 i Passatge Cervantes de Llinars del Vallès.

Casualment vaig passar per aquests carrers i em vaig quedat amb la boca oberta, a l’anar a fer alguna fotografia…

va arribar l’amo d’aquesta casa i em va dir : “…Faci , faci fotografies no hi ha cap problema …”

Em vaig preguntar, com podríem qualificar aquesta casa o el gran treball decoratiu que te…? :

Realment, es una obra feta amb molta i gran paciència, en el transcurs d’uns 25 anys,

que s’ha volgut plasmar molts llocs de Llinars, Granollers, rodalies i altres que l’autor i amo de la casa, ha volgut fer present.

    

Si aneu contemplant i sense presa des del carrer cadareu en cada reco, admirats de totes les imatges i detalls fets de forma artesanal i manual.

La imaginació, la preparació i l’elaboració han sigut molt ven executats durant aquests anys de treball.

Que cal destacar ?, pues tot … el rellotge de sol, Sant Jordi, una gran papallona, la situació d’objectes, un pou, imatges dels llocs de Llinars i altres, que ja no existeixen com “la Miranda” edifici que hem fet uns reportatge fa pocs dies.

Els materials utilitzats son :

ceràmiques de diferent tipus i colors, petits còdols rodons, pedruscall, vidres de colors, pastes adhesives acolorides, pedra volcànica, llosa ceràmica marró, entre altres.

Per a mes informació, podeu consultar a :

https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-8183-cat-casa_pratginestys.htm

Des del blog, felicitem i animem a seguir plasmant tot allò que aquest senyor, vol gràcies a la seva imaginació.

 

Encara hi ha llocs a la casa per fer hi i molt aquesta obra que cal continuar i acabar !

Fent la decoració actualment.

Per últim dir que NO es pot entrar dins de la casa ni el recinte.

  

 

Text i Fotografies : Ramon Solé