Ermita de la Santa Creu de la Plana de Santa Maria d’Oló (Moianès)

Els propers dies destinats a Esglésies i Ermites

L’Ermita de la Santa Creu de la Plana està situada a prop i a llevant del petit nucli de Sant Joan d’Oló, al sud-oest de Santa Maria d’Oló.

Us passo la seva historia:

• Aquesta església apareix citada el 1081 com a Santa Creu de Sant Joan d’Oló.
• I el 1166 es documenta una sagrera de Santa Creu que ha de correspondre’s amb aquesta església.
• El 1175 Pere d’Oló i la seva muller Dolça, senyors del terme, li feren un primer llegat piadós en el seu testament.
• Segons dades de l’arxiu de Sant Joan d’Oló apareix documentada el 1413 i 1512.
• Al construir-se la nova parroquial de Sant Joan d’Oló a la Plana, entre el 1629-39, l’església de la santa Creu s’anà eclipsant en estar la parroquial tan a prop.
• El 1936 fou profanada i quedà sense culte.
• Al llarg dels segles ha sofert poques modificacions.
• Actualment està sense culte, es fa servir de paller i el seu estat de conservació és bo.
• Santa Creu de la Plana és una església romànica del segle XI pertanyent al poble disseminat de Sant Joan d’Oló, del terme municipal de Santa Maria d’Oló, al Moianès.

Es tracta d’una petita església romànica, senzilla però molt ben conservada. D’una sola nau amb absis a llevant, correspon a un temple ja del segle XII, sense ornamentació a l’exterior.

Té un senzill campanar d’espadanya damunt de la façana de ponent.

La porta, adovellada, és també a la façana oest. Al mur de migdia hi ha una finestra romànica de doble esqueixada. L’església sofrí modificacions al llarg de l’edat moderna, però ha arribat fins als nostres dies en perfecte estat.

Església d’una sola nau coberta amb volta de canó, rematada amb un absis semicircular a sol ixent cobert amb volta de quart d’esfera. Al entre de l’absis hi ha una finestra, ara tapiada, de doble esqueixada.

 L’accés a l’església es fa pel cantó de ponent on hi ha una porta adovellada. En aquest mateix mur de ponent s’alça un campanar d’espadanya.

El mur que tanca la nau a l’est sobresurt més que la teulada, a doble vessant, i l’absis. Al cim d’aquest mur hi ha una creu que és un dels pocs elements decoratius de l’edifici.

Al segle XVII o a principis del XVIII l’església fou transformada. Es recobrí d’argamassa, es tapà la finestra absidal i es reforçà amb un contrafort situat a l’extrem sud.

Jordi Continjoch i Boada / Generalitat de Catalunya

L’interior de l’església actualment està enguixat.

Jordi Continjoch i Boada / Generalitat de Catalunya

L’Ermita de la Santa Creu de la Plana està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Joan d’Oló de Santa Maria d’Oló (Moianès)

Els propers dies destinats a Esglésies i Ermites

L’Església de Sant Joan d’Oló esta a prop del mas de la Plana de Santa Maria d’Oló.

Us passo la seva història:

• Aquesta església és anomenada popularment “Sant Joan nou”.
• Es troba prop del mas La Plana i de la capella romànica de Santa Creu de la Plana.
• Fou construïda entre el 1627 i el 1639, quan la parròquia comptava amb 26 famílies.

Sant Joan d’Oló és l’església parroquial del poble disseminat de Sant Joan d’Oló, del terme municipal Santa Maria d’Oló, a la comarca del Moianès.

És una capella moderna, construïda per tal d’ampliar l’església vella de Sant Joan, situada més a ponent. Sant Joan d’Oló és al sud-oest de Santa Maria d’Oló.

Jordi Contijoch i Boada – Generalitat de Catalunya

Església d’una sola nau, amb capelles Laterals adossades seguint el model antic i més baixes que la nau central. L’edifici està encarat cap a migdia i és aquí on se situa la portalada d’accés. Aquesta és de mig punt amb dovelles allargades. En un punt alt de la façana s’obre un ull de bou i una petita finestra al damunt…

Jordi Contijoch i Boada – Generalitat de Catalunya

Al cantó nord-occ. s’alça un campanar de torre de forma quadrada amb obertures per cada costat, coronades amb arcs de mig punt. Al llarg dels murs laterals s’obren unes petites finestres allargades.

Jordi Contijoch i Boada – Generalitat de Catalunya

Adossada a l’església i pel cantó de ponent es troba la rectoria. Interiorment la nau és coberta amb volta d’ogiva. Les capelles laterals es comuniquen a través d’uns arcs de mig punt que es recolzen sobre pilars. En el seu interior es troben un conjunt de retaules barrocs, un a l’altar major, realitzat vers 1640 i un altre al lateral dret, de 1772.D’aquesta església en fou vicari St. Antoni M. Claret.

M.Alba Oliveras i Rubiralta – 1987 / Generalitat de Cattalunya

Comunidor de Sant Joan d’Oló

El Comunidor esta davant la rectoria de Sant Joan. Es tracta d’un comunidor que presenta una estructura quadrada i a ell s’hi accedeix pel cantó que mira a la rectoria a través de dos esglaons. La coberta se sosté sobre unes bigues de fusta que es recolzen en quatre pilars d’uns 80 cm. d’alçada situats als extrems.

La teulada té quatre cares, corresponents als quatre costats del comunidor, i fan un lleuger pendent. Una paret de poc més d’un metre tanca el recinte, quedant, però, la part superior oberta.

Al centre, en el seu interior, hi ha una ara sostinguda per una pilastra. En ella hi ha gravada la data de 1953, any de reconstrucció del comunidor. La funció que tenia era la de beneir el temps i allunyar les tempestes.

Història​:

Es creu que és una construcció del segle XVIII, però que fou renovada el 1953, data que es troba a l’altar de l’interior del comunidor. L’ara i la coberta són de nova construcció (1953).

L’Església de Sant Joan d’Oló i Comunidor estan protegits com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero