Can Serra de Sant Joan Despí

L’Antic mas de Can Serra esta situada en el carrer Major, 33-35 de Sant Joan Despí.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • Construïda el 1746 segons consta a la inscripció del capcer que resideix la façana principal.
  • Té planta rectangular i les façanes amb esgrafiats de tipus neoclàssic que duen les dates de 1851 i 1930 .
  • Van ser restaurats l’any 2003.
  • També, va ser coneguda com a can Sala.

Mas de planta rectangular. Edifici totalment aïllat de l’exterior. Es separa per l’accés principal un portal i un mur per a la part enjardinada que correspon al darrere de la casa.

Tant a la façana com els laterals són decorats amb regust neoclàssic. La part frontal és decorada amb un frontó emmarcat per columnes i fris també clàssics. A l’interior hi ha una capella.

Can Serra esta inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat municipal de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí

El Mercat municipal de Sant Joan Baptista o Mercat del Centre,  esta situat en la Plaça de la Constitució de Sant Joan Despí.

És una obra d’estil arquitectònic noucentista, va ser construït entre els anys 1930 al 1932. Edifici de planta rectangular, compost per tres cossos, el central d’ells, més elevat, dóna l’accés principal. Aquest és de coberta a dues vessants, mentre que els laterals, tenen la coberta planta.

Façana completament plana i suportada, en el seu cos central, per columnes totalment exemptes, de secció circulars amb fust estrangulat. La façana posterior també és plana. La llum entra pels laterals a través de vidrieres rectangulars. És un tipus d’obra que essent noucentista és ja totalment funcional.

El Mercat municipal de Sant Joan Baptista esta inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan Despí i Viquipedia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé –Arxiu Rasola

Masia de Can Po Cardona de Sant Joan Despí

La masia de Can Po Cardona està situada en el Camí del Mig, disseminat , 54 amb el carrer de la Creu d’en Muntaner de Sant Joan Despí.

Us passo la seva història :

  • La masia data del 1750.
  • Comprada per Josep Cardona, masover de la finca quan era propietat de la família Manso-Vidal, l’any 1850, en subhasta pública.
  • Agafà el nom del masover pel diminutiu de Josep, Josepó i d’aquí l’abreviació familiar de “Po”.
  • El promotor de les obres de remodelació del 1927, fou Miquel Cardona Duran.
  • La data de la petició de la llicència municipal d’obres és el 19 de juliol de 1927.

Fotografia Generalitat de Catalunya

Es reformà a la façana, es construí una escala interior rematada per una torre i es completà la part lateral dreta.

La línia de la façana principal es repeteix al darrere, la qual gaudeix de la mateixa línia harmònica i de disseny que l’esmentada.

Els laterals estan formants per dos cossos afegits al cos principal i que són voltats per galeries arcades, que si bé el nivell d’alçada el tenen a mitja línia del cos principal, segueixen les línies harmòniques de l’edificació.

Hi ha magnífics esgrafiats amb gust iconogràfic que varia, perquè a la façana principal, que hom suposa la més antiga, hi trobem temes populars com les estacions de l’any i en canvi, per exemple en el lateral dret que és de nova planta, de l’any 1927,

hi trobem preferències intel·lectuals i el que hi ha representat són personatges de la vida pública catalana, com diversos músics famosos, al costat d’instruments musicals, i a personatges públics catalans com Cambó, Guimerà o Mossèn Cinto.

La masia de Can Po Cardona esta inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipedia, Ajuntament de Sant Joan Despí i Altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia antiga : Generalitat de Catalunya

Vil-la Elena i Vil-la José de Sant Joan Despí

Vil-la Elena, està ubicada en el Passeg Canalies, 12 de Sant Joan Despí.

Com la veïna Vil-la José,  la casa és coneguda també amb el nom de Casa Anzizu pel promotor de l’obra Josep Maria Anzizu i Morell, domiciliat al carrer Balmes núm. 16, pral. de Barcelona en el moment en què se sol•licità la llicència municipal d’obres (7/6/1911).

És una torre de planta rectangular fent mitgera a la número 10 del passeig i del mateix arquitecte. Està voltada en el seu extrem lliure per un jardí amb tanca feta d’obra, amb pedra i trencadís, i reixa a la part superior. Destaca l’acabament de l’edifici totalment lliure de composició.

D’una banda hi ha un petit terrat cobert per un embigat de fusta i suportat per quatre columnes verticals i completament lliures que el prolonguen per damunt de la coberta, de pedra i trencadís i a l’altre costat hi ha una petita edificació a manera de golfes. Segueix la coberta amb un altre terrat completament obert.

Les finestres no presenten un estil determinat sinó que cada una en té un de propi. Hi ha treballs de pedra i rajola per tot arreu, ja sigui en forma de rajoles senceres o de trencadís.Les influències islàmiques hi són presents, com en el mocàrab de l’angle lliure.

Vil-la Elena és una casa de Sant Joan Despí inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Vil-la José està ubicada en el Passeig Canalies, 10 de Sant Joan Despí.

Com la veïna Vil-la Elena, la casa és coneguda també amb el nom de Casa Anzizu pel promotor de l’obra Josep Mª Anzizu i Morell, domiciliat a Barcelona al carrer de Balmes número 16. Sol-licita la llicència municipal d’obres l’11-11-1909.

Remat del terrat a la cantonada, amb els elements verticals típics de l’arquitecte i d’altura desigual.

És una torre de planta quadrada fent de mitgera amb la número 12 del mateix passeig i del mateix arquitecte. Està voltada en la resta per un jardí tancat amb una tanca d’obra d’un metre aproximadament, decorada amb trencadís i pedra i al damunt una reixa, en la qual s’instal·len els elements verticals presents en tota l’obra de Mas.

Així la casa també té un sentit vertical que en el seu acabament (terrat) està rematada per elements semblants, tots ells d’alçada desigual. Té influències islàmiques a les finestres. Tota la part inferior de la façana és també decorada amb trencadís i destaca el fort desnivell aconseguit en l’angle lliure de l’edifici, tot seguint el desnivell del vial.

Vil-la José és una casa de Sant Joan Despí inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El conjunt d’ambdues cases també és conegut com a Cases Auriga.

 

 

Recull de dades : Viquipoèdia, Ajuntament de Sant Joan Despí

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga masia de Can Pau Torrents de Sant Joan Despí

La masia de Can Pau Torrents està situada en el carrer  de Creu d’en Muntaner, 5-7 de Sant Joan Despí.

És una masia, construïda entre el segle XV i el segle XVI, on al 1723 es va fundar el primer Jardí Botànic d’Espanya  creat per Jaume Salvador i Pedrol  i la seu del gabinet d’Història Natural del Principat.

La masia, reformada modernament, té un cos central amb galeria de solana i dos cossos laterals de galeries obertes, amb pintures murals del segle XVIII.  Al seu costat , hi ha una capella neogòtica.

Durant el segle XIX va pertànyer a la família Maluquer, a principis del segle XX va passar a la família Torrents.

Actualment La masia de Can Pau Torrents és un destacat  restaurant de cuina catalana.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan Despí, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de la Creu o dels Ous de Sant Joan Despí

La Torre de la Creu és un edifici d’estil modernista a Sant Joan Despí , construïda per Josep Maria Jujol entre els anys 1913 i 1916, situat en el Passeig de Canalies, 14,  està entre mig de l’estació de Tren i de Vil-la Elena.

És coneguda popularment és com : Torre dels ous, Casa dels ous, Torre Parellada, i originalment anomenada Torre Gibert.

Us passo la seva historia :

  • Es va projectar com a casa d’estiueig per encàrrec de la seva tia Josefa Romeu i Grau vídua de Gibert. L’encàrrec deixava llibertat a l’arquitecte llevat del fet que havien de ser dues cases parelles per als seus fills Joan i Lluís.
  • El projecte de la torre ser aprovat per l’ajuntament de Sant Joan Despí l’11 d’octubre de 1913.
  • La construcció es va aturar amb la primera guerra mundial, però es va finalitzar el 1916.
  • El procés de construcció va tenir una forta desviació pressupostària degut als constants canvis introduïts sobre la marxa per l’arquitecte. Com ja el va succeir a Roser Segimon a la casa Milà, on Jujol va col-laborar amb Gaudí, la propietària va tenir dificultats per a moblar-la en no tenir les parets rectes. Tot i el caràcter d’estiueig original, Josefa Romeu va acabar passant cada cop més temporades gràcies a la proximitat de l’estació del ferrocarril.
  • L’any 1966 l’arquitecte Lluís Bonet i Garí va reformar la torre i la va convertir en un edifici d’un únic habitatge. En aquest temps també es va reemplaçar l’original revestiment de les cúpules per un de gresite.
  • Als darrers anys l’edifici va estar destinat a equipament municipal de l’ajuntament de Sant Joan Despí.
  • El 2006 l’ajuntament el va cedir al Col-legi d’Arquitectes de Catalunya per establir-hi la seu de la seva delegació al Baix Llobregat.
  • 2015 és la seu de la Universitat de Barcelona.

L’edifici està format a base de la intersecció de cinc cilindres de diferents diàmetres i alçades, dividits per una eix que separa els dos habitatges que s’hi van instal·lar originalment. En aquest conjunt els dos cilindres més petits es van fer servir per les escales amb forma d’hèlix. Es tracta d’un dels pocs edificis d’obra nova de Jujol.

Mentre que el cos constructiu és d’una geometria molt clara —quasi simètrica— el teulat és d’un disseny força expressiu. Hi destaquen les emblemàtiques cúpules i xemeneies que li donen el nom popular de «Torre dels ous». Originalment es van ultimar amb una capa de mosaics de vidre trencat, i que fan referència als treballs que Jujol estava realitzant al mateix temps al Parc Güell.

Una creu de ferro forjat corona el punt més alt de l’edifici i li dóna el nom de «Torre de la creu». El contrast entre les dues parts de la construcció s’accentua pel color blanc de l’edifici, adornat només amb alguns pocs elements blaus —com les sanefes de l’entrada i dues cintes que segueixen tota la façana a l’altura del primer pis— i els mosaics policroms del teulat que al·ludeixen a formes del món animal o floral.

El jardí de la torre està tancat amb una reixa de ferro forjat i l’entrada a l’edifici està formada per un porxo amb dos arcs parabòlics que duen a les entrades dels dos habitatges. A l’interior es troben treballs de fusteria en els ampits de les portes així com de ferro forjat a les baranes de les escales molt delicats i d’un estil inequívocament personals de Jujol.

Entre els anys 2006 i 2008 el Col·legi d’Arquitectes va dur a terme una nova reforma de la torre a càrrec de l’arquitecte Josep Llovet, que va recuperar part de l’estructura original perduda en la darrera reforma. En aquest procés es va eliminar p.e. el sostre fals per restablir l’antic sostre de voltes entre bigues de ferro. També es va instal·lar un nou terra —semblant a l’original— en forma d’escaquer amb rajoles de color crema i gris.

Us passo un itinerari modernista per conèixer el patrimoni de Sant Joan Despí, podeu accedir a :

http://sjdespi.net/wca/ciutat-modernista/el-patrimoni-modernista/itinerari-modernista

Des del 22 de juliol de 2003,  La Torre de la Creu està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sant Joan Despí

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia de Ca l’Armant de Sant Despí

La Masia de Ca l’Armant esta situada en el carrer de Bon Viatge, 37 de Sant Joan Despí.

Us passo detall de la seva historia :

  • La Família de Joaquin Casas, va comprar al segle XVIII uns terrenys que eren propietat de la Marquesa de Armant.
  • En el Segle XIX, va poder construir el Mas que li donarien el nom de Ca l’Armant.

En l’actualitat en La Masia de Ca l’Armant estan instal·lades diverses entitats publiques i recreatives i el Jutjat de Pau.

Llistat de la seu d’entitats:

  • Colla de Gegants
  • Laud’ars. Orquestra de lauds
  • Club ciclista Sant Joan Despí
  • Caminos Solidarios
  • El Bolet, asociación miológica de Sant Joan Despí
  • DACMA, asociación de mujeres afectadas de cáncer de mama
  • Asociación de Comerciantes ACTIVA DESPÍ

Informació extreta gràcies a  “Les masies de Sant Joan Despí”, i us passo l’enllaç perquè podeu veure totes les masies enregistrades :

https://es.slideshare.net/Dolors25/les-masies-de-sant-joan-despi

 

Recull de complement de dades : Ajuntament de Sant Joan Despí

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí

L’Església de Sant Joan Baptista està situada en la Plaça de l’Església 1, amb carrer de Catalunya (Santa Oliva) de Sant Joan Despí .

Us passo la seva historia mes destacada :

  • L’origen de l’església es remunta del segle XI.
  • Inicialment romànica, s’engrandí al segle XVI.
  • L’any 1781 s’hi instal•là el campanar.
  • Fou enderrocada i tornada a reconstruir nombroses vegades.
  • A finals de segle XIX se li dóna una façana neoclàssica.
  • Fou enderrocada l’any 1936, excepte el campanar (el campanar actual encara és el neoclàssic construït al segle XIX).
  • La seva reconstrucció fou encarregada a l’arquitecte Josep Maria Ayxelà i Tarrats i la direcció artística a Josep Maria Jujol.
  • La làpida, datada el 1259, ens parla de l’ingrés a l’orde del presbiterat de Pere Romaní. Actualment es troba al terra de la rectoria, sota el porxo obert però originàriament es trobava a la façana de la parròquia.
  • Hi ha nou línies de text en lletres capitals separades per línies fines com la que forma el rectangle que delimita la inscripció. La làpida és partida en tres trossos i s’hi veuen alguns cops, per la qual cosa s’han perdut moltes lletres.
  • Les dues talles romàniques originàries de l’església són, des de la guerra civil, desaparegudes.

Presenta planta de creu llatina i tres absis i no té decoració externa.

Se li han realitzat restauracions continuades fins al segle XX.

Té una plaça al davant i s’hi accedeix mitjançant una escalinata semicircular feta amb esglaons de poca alçada.

A la façana s’hi poden distingir les diferents èpoques.

Els treballs de guix del púlpit i de forja en les reixes són obra de Josep Maria Jujol. També ho és la urbanització de la plaça lateral.

Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí és la principal església de Sant Joan Despí  i és inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de Dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita o Capella de Santa Maria del Bon Viatge de Sant Joan Despí

L’Ermita o Capella de Santa Maria del Bon Viatge està situada a la plaça de l’Ermita davant mateix de l’església de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí.

Us passo breument la seva historia :

  • Segons documentació de l’arxiu diocesà, en aquesta capella s’hi venerava la Verge des del 1262.
  • Els vianants que passaven per Sant Joan Despí s’hi aturaven per demanar a la Verge un bon viatge.
  • L’ermita fou malmesa per les guerres i les successives inundacions i en anar aixecant el nivell del vial s’ha anat enfonsant el nivell del sòl de la capella respecte al carrer i per tant s’han hagut d’instal•lar uns esglaons a fi d’accedir-hi sense dificultat.
  • Va fer també d’allotjament,

És un edifici religiós de planta rectangular i coberta amb embigat sobre arc diafragmàtic. Està recolzada en contraforts, presenta obertures circulars i està rematada per un campanar d’espadanya.

Pràcticament resta tancada tot l’any i s’obre per Nadal per allotjar-hi l’exposició de pessebres.

La Capella de Santa Maria del Bon Viatge, està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé