Plaça d’Anselm Clavé i Font monumental del comte Arnau de Sant Joan de les Abadesses

La Font monumental dedicada al comte Arnau, està situada en la Plaça d’Anselm Clavé de Sant Joan de les Abadesses.

Lacuesta, R MAPUM_01 / Generalitat de Catalunya

Us passo detall de la seva historia:

  • La urbanització de la plaça va ser obra de l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats, que ja al 1925 havia traçat un plànol de noves alineacions de les edificacions dels voltants de l’església de Sant Pol.
  • El mateix any va rebre l’adjudicació d’un projecte -elaborat per Josep Puig i Cadafalch- d’una font monumental dedicada al Dr. Torras i Bages i que s’hauria de situar a la plaça.
  • No obstant això, l’any 1927 Martorell decidí que la font estaria dedicada al comte Arnau.
  • Durant aquest mateix període, l’arquitecte realitzà el projecte d’Escoles Municipals i un projecte d’eixample per a Sant Joan.
  • L’encarregat de dissenyar els jardins de la plaça va ser el jardiner i dibuixant Joan Mirambell i Ferran, autor de la restauració dels jardins de l’Oreneta de Barcelona, així com dels jardins de la terrassa de la casa Cambó de la mateixa ciutat comtal.
  • L’obra de carreuat de pedra procedia de la pedrera de la Rovira de Dalt (Centelles), tot i que Martorell havia pensat inicialment en la pedrera Baumadrena (Tavèrnoles).
  • El constructor adjudicatari de l’obra va ser Lluís Font, i el picapedrer, Antoni Nogué Peyró. L’escultor de l’estàtua fou Josep Maria Camps Arnau, i el taller de reproduccions artístiques que es va encarregar d’executar la fosa, Gabriel Bechini.

La plaça Anselm Clavé, situada darrere l’absis de Sant Pol, va ser projectada amb l’objectiu de realçar la capçalera romànica del temple amb un entorn adequat al monument. La plaça, de format trapezoïdal però conceptualment clàssic, compta amb dobles fileres de castanyers als extrems que delimiten els parterres enjardinats que, al seu torn, estan disposats simètricament respecte a l’eix marcat per l’absis i reforçat per la font monumental, situada al centre dels jardins.

La Font monumental del comte Arnau, d’influències de l’Art Déco, està constituïda per una plataforma de formigó i una bassa octogonal, amb boles ornamentals a cada vèrtex. La columna està situada al centre de la font. La part inferior del fust té estries a doble alçada, mentre que la resta, cilíndrica, compta amb quatre brolladors en forma de carotes esculpides. El capitell, amb motius vegetals, té al seu cim una escultura eqüestre en bronze del comte Arnau.

St. Joan de les Abadesses-Monument al Comte Arnau.

La Plaça Clavé és una obra noucentista de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Arxiu Rasola

Castell i Església de Llaés

Castell de Llaés de Ripoll està situat al cim de la muntanya de Sant Bartomeu, de 909 m.

Us passo la seva història:

  • L’antic castell de Llaés està documentat des de l’any 919.
  • La primitiva església de Sant Bartomeu, erigida per l’abadessa Ranlo del Monestir de Sant Joan de les Abadesses i consagrada pel bisbe Ató de Vic , el 960 fou reemplaçada per una altra que consagrà l’Abat Oliba el 1025.
  • Tot i ser els abats de Sant Joan senyors de la major part del terme, els segles XI i XII la seva jurisdicció pertanyé als senyors de Milany, també vescomtes de Besalú.
  • El 1342 l’abat de Sant Joan en comprà la jurisdicció i passà des d’aleshores al domini total del monestir.
  • L’actual rectoria que ocupa el lloc de l’antic castell és obra del segle XVI.

Encara que l’església ha sofert transformacions, conserva la seva orientació d’època romànica.

És d’una sola nau amb volta apuntada.

Català i Roca, Pere 1962 / Generalitat de Catalunya

Darrere el presbiteri una porta dóna a la sagristia que ocupa el lloc on degué situar-se l’absis.

La coberta és de teula àrab.

Al cantó dret de la façana s’aixeca el campanar.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Damunt de la porta hi ha un ull de bou, que dóna llum a l’interior.

Josep Mª Moreno Lucas 1982 / Generalitat de Catalunya

Només resten els murs de l’església de Sant Bartomeu de Llaés i la rectoria que conserva restes alguns murs del castell.

Entre les dues construccions hi ha el cementiri i una placeta.

El Castell de Llaés és un antic castell en el nucli de Llaés, del municipi de Ripoll (Ripollès), declarat com a bé cultural d’interès nacional.

Puig i Castells, Antoni Català i Roca, Pere – 1982 / Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Sant Joan de Montdarn de Viver i Serrateix

Sant Joan de Montdarn és un poble del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà). Amb 17 habitants  cesats en 2015, de població típicament disseminada, format per un petit nucli que té com a centre l’església de Sant Joan de Montdarn, la seva rectoria i la masoveria de Cor-de-roure, i un conjunt de masies aïllades que ocupen claps conreats entre considerables superfícies boscades.

Us presento la seva historia:

  • La primera referència escrita que documenta l’existència del lloc data de l’any 922. Es tracta de l’acte de consagració de l’església amb una petita comunitat canonical de sacerdots, feta pel bisbe Radulf d’Urgell, a petició de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses. Ara bé, tenim indicis que el lloc ja devia ésser habitat abans, i el culte a Sant Joan (probablement per la fornícula excavada a la roca) podria ser anterior.
  • Existeix la referència ≪villa que vocant sancti Iohannis Antiquitatis≫, o “Sant Joan de l’antiguitat”.
  • Alguns estudiosos indiquen que podria haver-hi hagut vida eremítica en època visigòtica (segles VI-VII).
  • Sembla que en la petita balma que es troba al peu de la roca que sustenta l’edifici, actualment amagada per gran nombre d’esbarzers, hi havia vida eremítica, de fet s’esmenta com un eremitori dedicat a Sant Joan Baptista.
  • La fundació del monestir s’emmarca dins la política de repoblació d’aquest territori, pròpia de l’època de Guifré el Pilós.
  • El monestir es va suprimir en el segle XI i Sant Joan va quedar com a simple parròquia.
  • Durant molts segles va ser una cruïlla de camins de traginers.

L’església és un edifici dels segles XVII-XVIII, però que conserva l’absis romànic d’una edificació anterior, construïda sobre un aflorament de roca. En aquest bloc rocós es conserven restes tallades a la roca d’unes possibles sitges, una cisterna, una excavació en forma de creu que podria correspondre a una premsa, i diverses tombes antropomorfes de tipus trapezoïdal, que podrien datar-se del segle X.

L’edifici de la Rectoria es troba adossat al mur sud de l’església, un edifici construït a principis del segle XX. Davant de la rectoria hi ha la masia de Cor-de-roure, que havia estat un antic hostal de força anomenada, ja que estava situat en el punt d’enforcament dels camins de Berga, Casserres, Serrateix i Cardona, molt concorreguts en el passat.

Un altre element destacat és l’anomenat Roc de Sant Joan. Situat a 100 mts al sud de l’església, en un aflorament rocós entre els camps i el bosc, es tracta d’una fornícula excavada a la roca, a uns 4 metres de l’actual nivell dels camps, orientada a l’est, i que consisteix en tres arcs de mig punt que van disminuint progressivament de mida, a mesura que es van endinsant a la pedra formant entrants. A l’interior hi ha una petita imatge de fusta del segle xv, bastant malmesa per la intempèrie, que representa Sant Joan. Cada any, per la festivitat de Sant Joan, els veïns fan una processó per venerar el lloc i la imatge.

Entre les masies del poble, a part de la ja mencionada de Cor-de-roure, que fou hostal, cal destacar: Les Cots, casa pairal del metge Cots (1857-1933), doctor, pagès i escriptor; Cal Peirot, Caselles i Cal Gendret, masies on s’hi van trobar restes d’època iberoromana,  com també a Cor-de-roure.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguez

Can Blanxart de Sant Joan de les Abadesses

Avui us presento dos articles

Can Blanxart està situada en la Plaça Major de Sant Joan de les Abadesses.

És un dels exemples més clars d’habitatge senyorial barroc del centre històric. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes.

La façana, refeta el 1648, dóna la uniformitat a les diferents edificacions que la formaven, cosa que encara es pot notar en les proporcions dels arcs de la planta baixa. La botiga de la mateixa té al sostre una interessant pintura així com un mobiliari molt destacable.

Can Blanxart és una obra amb elements barrocs de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Puig i Castells, Antoni – 1983 / Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Avui us presento dos articles

El Monestir de Sant Joan, anomenat antigament Sant Joan de Ripoll , es situat en la Plaça de l’Abadia, s/n, de Sant Joan de les Abadesses.

Us passo la seva historia més destacada ;

  • Fundat el 885 el comte Guifré el Pelós.
  • El govern d’Emma, efectiu entre el 898 i el 942, fou molt profitós per a la nova abadia, que vessà els seus habitants vers el Vallès (la Roca i l’Ametlla) en terres confiades a la seva administració personal.
  • Fins a l’any 945 va ser l’únic monestir femení de Catalunya.
  • La darrera abadessa fou Ingilberga (996-1017), filla natural del comte de Cerdanya-Besalú Oliba Cabreta; al seu temps greus acusacions d’immoralitat llançades pel comte de Besalú Bernat Tallaferro foren causa de la dissolució pel papa de la comunitat femenina i l’adjudicació dels seus béns a l’efímer bisbat de Besalú en mans del fill del Tallaferro.
  • Els canonges referen l’església, que fou consagrada el 1150, en temps de l’abat renovador i bisbe de Tortosa Ponç de Monells.
  • És la mateixa que subsisteix, amb modificacions degudes al terratrèmol del 1428 i a mutilacions d’època barroca, esmenades en la darrera restauració (1948-63), amb cinc absis i profusió de capitells decorats.

Altres dades :

Es conserva el claustre gòtic, iniciat el 1442, i uns arcs del claustre romànic (s. XII),de Sant Mateu.

La majoria de les velles dependències monàstiques han desaparegut al llarg dels segles, però hi resta el palau abadial de l’abat Arnau de Vilalba (1393-1427), amb un petit claustre i part de la capella de Sant Miquel o de la infermeria consagrada el 1164.

L’església guarda el grup escultòric del Davallament o Santíssim Misteri, fet el 1251, el sepulcre del beat Miró de Tagamanent, obrat el 1345, el retaule i les imatges de la Mare de Déu Blanca (1343), una capella barroca afegida al s. XVIII i notables peces de valor arqueològic.

La comunitat canonical es componia de trenta membres entre canonges i porcioners, i tenia tots els antics càrrecs monàstics; decaigué un xic als segles XV i XVI,

i després de la secularització (1592) es transformà en col·legiata secular, presidida per un arxipreste.

Part de les rendes del vell monestir passaren a dotar les cinc dignitats reials, i per això part del seu arxiu és al de la Corona d’Aragó; la resta, molt notable, es guarda al mateix monestir.

El 1851 la col·legiata fou suprimida i l’església passà a ésser parroquial de la vila, reemplaçant l’antiga de Sant Pol.

Es conserva l’antic palau abadicial, del segle XIV-XV, on actualment s’ubica el Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau, ja que aquest personatge de llegenda es relaciona amb la primera comunitat de monges de l’abadia.

El museu del monestir, va ser obert des de 1975 a l’antiga rectoria, mostra una col·lecció de pintures, escultures, teixits i orfebreria del segle VIII fins al XX, la majoria destinats al culte litúrgic.

Per a mes informació podeu consultar a Wikipedia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses

El Monestir de Sant Joan és un monument declarat bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Sant Joan de Les Abadesses i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i arxiu Rasola

Església de Sant Pol de Sant Joan de les Abadesses

Avui us presento dos articles

Les restes l’església de Sant Pol, estan situades en la Plaça de Clavé a Sant Joan de les Abadesses.

Us passo la seva historia :

  • L’església, bastida a principis del segle XII.
  • Fou ampliada el 1728 amb una nau a cada costat, i una façana de coronament ondulat.
  • El 1851 deixà de ser parròquia (funció que passà a l’antiga col•legiata del monestir).
  • El 1936 fou destruïda, i l’abandonament subsegüent menà a la ruïna progressiva de l’edifici.
  • Els anys 1960 se’n consolidà la part subsistent de la construcció romànica.
  • L’any 2008 el timpà va ser traslladat al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses on es troba en l’actualitat, la que hi ha es una reproducció.

Actualment de l’edifici només en resta la capçalera i el frontis, ja que ha desaparegut tota la nau que les enllaçava.

Es poden veure els tres absis disposats en forma de trèvol, que sostenen la cúpula sobre trompes que sosté la torre campanar del segle XVIII.

L’absis central, a llevant, presenta com a decoració una simple cornisa sostinguda per petites mènsules.

El de migjorn té al ràfec arcuacions llombardes amb ornamentació esculpida als permòdols.

El de tramuntana té la part superior destruïda.

La portada, situada a la façana de ponent, és d’arcs en degradació, dos dels quals sostinguts per columnes amb capitells i timpà esculpit amb la representació de Crist entronitzat flanquejat per sant Pau i sant Pere i un àngel a cada extrem.

Al seu costat hi ha una curiosa font.

Per a més dades i fotografies, podeu consultar a Art Medieval :

http://www.artmedieval.net/Sant%20Pol%20de%20les%20Abadeses.htm

Cal destacar el nou rellotge de sol, podeu obtindre més dades a :https://www.gnomonica.cat/index.php/gnomonica/dossiers-novella/14-noticies/338-nou-rellotge-de-sol-a-st-joan-de-les-abadesses

Sant Pol és una església romànica del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Sant Joan de Les Abadesses i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i arxiu Rasola

Restes de Sant Miquel de la Infermeria de Sant Joan de les Abadesses

Avui us presento dos articles

Les restes de Sant Miquel de la Infermeria estan situades entre el carrer Bisbe Sala i el carrer de Sant Miquel  de Sant Joan de les Abadesses.

Capella de Sant Miquel de la Infermeria de Sant Joan de les Abadesses – Foto: Viquipèdia

Us passo la seva historia :

  • Tal com el seu nom indica aquesta església formava part d’un conjunt major on s’acollien vells i malalts, annex al monestir. La seva construcció es deu a l’abat Ponç de Monells i fou consagrada el 2 de novembre de 1164 amb la dotació de dos masos, un de Prats i l’altre de Malatosca.
  • La seva façana fou renovada l’any 1357 degut a la construcció d’un campanar d’espadanya.
  • El 1428 fou força afectada pels terratrèmols, a conseqüència del qual fou objecte de diverses restauracions.
  • El 1498 fou tancada la porta que donava directament a la infermeria i oberta, al mateix temps, una altra que comunicava amb el carrer.
  • L’església fou enrunada durant la Guerra Civil.
  • Fa pocs anys es varen consolidar els fonaments.

Era una església d’una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular una mica més estret que la nau. Del que fou l’església actualment només se’n conserva una part de la paret del cantó nord-occidental, la qual ha estat aprofitada per la construcció d’una casa.

S’hi endevina l’arrencada d’una volta de canó. A la mateixa banda i en la part de l’absis s’hi endevina també una finestreta de doble esqueixada.

De la resta de murs només se’n conserva una alçada de 60 cm de la paret.

Foto : Joan Busquets Xambó – 1992 – Generalitat de Catalunya

Dins del clos monàstic, a l’origen servia de capella de la infermeria perquè la norma de govern del monestir exigia que els vells i malalts poguessin disposar d’aquesta dependència a part del monestir.

Sant Miquel de la Infermeria és una església romànica de la que queden restes a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i Viquipedia.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses

Avui us presento dos articles

El Pont Vell, esta edificat sobre el riu Ter i que es pot accedir per un extrem per l’avinguda de l’estació i per l’altre, des del camí ral.

Us passo la seva historia :

  • El pont va ser construït entre 1128 i 1138 per encàrrec de l’abat Berenguer Arnau gràcies a l’ajut econòmic i personal de la noblesa i pagesia de la vall.
  • Durant el segle XIV s’hi van fer diverses obres de reparació, i el terratrèmol de l’any 1428 segurament va afectar la seva estructura.
  • El 8 de febrer del 1939 va ser dinamitat.
  • El 4 de juliol del 1976 es va inaugurar el Pont Vell reconstruït, obra dels arquitectes Francisco Pons-Sorolla i Rafael Melida Poch.

El Pont Vell ha patit diverses transformacions des de la seva construcció. Després d’unes reparacions urgents, es van tapar dos arcs de descàrrega semicirculars, tot i que durant la Guerra Civil el pont es va destruir.

Als anys 70 es va inaugurar el nou pont, i actualment la construcció compta amb una gran arcada central apuntada, de trenta-tres metres de llum, amb dos arcs de descàrrega (un apuntat i l’altre semicircular). Hi ha dues obertures més de petites dimensions i d’arc de mig punt.

El Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses està  inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, arxiu Rasola  i  Google

Antigues escoles de les Germanes Carmelites de Sant Joan de les Abadesses

Avui us presento dos articles

Les antigues escoles de les Germanes Carmelites  están situades en la plaça de Torres i Bages de Sant Joan de les Abadesses.

Antoni Puig i Castells – 1982 – Generalitat de Catalunya

És una construcció de mitjan del segle XX.

Edifici que neix del primer i més delicat renaixement toscà. L’edifici el formen una sèrie d’arcades de terracota, on la combinació en porxos, finestres (algunes cegues), dóna una unitat exemplar a l’obra. Aquest edifici va ésser realitzat sota el mecenatge de Jaume Espona i Brunet.

A l’interior, un domini de l’espai molt reeixit, junt amb l’enginy de solucions, donen l’obra més acurada de Duran i Reinals a Sant Joan junt amb l’exemplar restauració del monestir. Són destacables, tot i la seva degradació, les pintures de la façana.

Per a més informació podeu accedir a l’enllaç del Bolg amic de Rondaller i que us passo :

https://www.rondaller.cat/2018/07/05/escoles-projectades-per-raimon-duran/

L’1 d’agost de 2020, va sortir al diari de Girona la noticia que l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses lloga per deu anys l’edifici de l’escola Abadessa Emma.

Antoni Puig i Castells – 1982 – Generalitat de Catalunya

Els grans espais de l’immoble hi permetran fer activitats socials, culturals i educatives, i ERC, proposa posar-hi la biblioteca municipal, us passo la noticia :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2020/08/02/sant-joan-abadesses-lloga-deu/1055541.html

L’Escola de les Germanes Carmelites és una obra noucentista de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Estàtua del Bisbe Torres I Bages a prop de les Antigues escoles de les Germanes Carmelites

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Molí Petit de Sant Joan de les Abadesses

Avui us presento dos articles 

L’antic molí fariner de Sant Joan de les Abadesses a Ripollès, està molt a prop del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Conegut com a Molí Petit, és un antic molí fariner que depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Antoni Puig i Castells – 1983 – Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • La referència documental més antiga és del segle XIV, si bé es considera que la seva construcció devia ser coetània a la del monestir, al segle X (la fundació del monestir de Sant Joan de les Abadesses és l’any 887).
  • Fins a la dècada de 1970 va funcionar utilitzant l’aigua com a única font d’energia, que captava de la Riera de l’Arçamala (també anomenada Samala) a través d’un canal.
  • Durant l’any 2003, davant la importància patrimonial de l’edifici, el seu estat d’abandó i el risc de ruïna, l’ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, a través d’un pla d’ocupació, va rehabilitar l’estructura externa de l’edifici principal del Molí.
  • Un cop recuperada l’estructura de l’immoble, l’ajuntament va treure a concurs públic, la rehabilitació interior i adequació per convertir el Molí Petit en un equipament amb finalitats de sensibilització mediambiental. Aquesta proposta va motivar el CEA Alt Ter a elaborar un projecte, posteriorment aprovat en Ple de l’ajuntament el juliol del 2004.
  • Per la seva ubicació es va considerar important que el Molí Petit fos un centre d’estudi i interpretació de l’ecosistema fluvial. Les activitats que es realitzen des de l’equipament tenen com a objectiu apropar els seus visitants a aquest fràgil ecosistema per donar-lo a conèixer i fomentar actituds per conservar-lo.
  • D’altra banda, pel seu gran valor històric i cultural, es pretén preservar i donar a conèixer totes les feines relacionades amb l’ofici de moliner. Per aquest motiu es vol conservar i recuperar totes les parts relacionades amb el funcionament del molí (bassa, roda hidràulica, moles…)
  • Des del 2004, doncs, el CEA Alt Ter ha estat treballant per aconseguir que el Molí Petit recuperi el funcionament hidràulic que va perdre l’any 1970. Per aquest motiu ha fet diferents intervencions en els carcabans, el canal, el mur de la bassa i la mateixa bassa.
  • L’any 2011 es va instal•lar un sistema de bombeig d’aigua des d’un pou fins a la bassa impulsat per energia solar.

Molí construït aprofitant un desnivell del terreny, la planta baixa és dedicada a habitatge, al nivell de riu se situen els desaigües. S’ha d’entendre acompanyat de la presa i el canal de conducció d’aigües.

L’entorn del Molí Petit té una gran diversitat d’ambients. La bassa del molí, la riera d’Arçamala, el bosc de ribera adjacent, el prat de dalt, les vores arbustives, els boscos propers com els de pi roig o la roureda de roure pènol i la mateixa zona urbana de la vila de sant Joan de les Abadesses fan que conflueixi una elevada biodiversitat.

D’altra banda, des del CEA Alt Ter, s’han instal·lat menjadores i caixes niu destinades a la població d’ocells de la zona. Actualment, des del Molí Petit és molt fàcil veure moltes espècies d’ocells. Algunes espècies interessants que es poden veure amb facilitat són la mallerenga d’aigua (Poecile palustris) i el durbec (Coccothraustes coccothraustes) durant l’hivern.

És un espai natural protegit que engloba les ribes del riu Ter des de Camprodon fins a Ripoll, un tram del riu Ritort i també algunes planes i zones boscoses properes.

Aquest espai engloba diversos hàbitats d’interès comunitari com ara les vernedes (boscos de ribera), les rouredes de roure pènol, les fagedes acidòfiles, els prats de dall i els rius i torrents amb sargars.

El Molí Petit es troba al límit de l’espai protegit i n’esdevé un punt d’informació. Per aquest motiu a la primera planta hi ha una exposició permanent que destaca els valors d’aquest entorn. Des del Molí Petit es poden fer diferents itineraris que recorren aquest espai natural.

Us passo més dades sobre el Molí :

http://www.alt-ter.org/moli.htm

El Molí Petit és una obra del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel