Capella de la Mare de Déu del Prat de Sant Joan de les Abadesses

Josep Salvany i Blanch – 1916 / Viquipèdia

La Mare de Déu del Prat està a prop del carrer de Joan Corominas al costat d’un bosc en Sant Joan de les Abadesses.

Us passo la seva historia:

  • L’oratori de la Mare de Déu del Prat és erigida vers el 1435 per iniciativa de dos menestrals de la població.
  • S’hi venerava una imatge d’alabastre de tipus gòtic, donada pel canonge del monestir Enric Valeric.
  • La capella fou construïda durant el 1602.
  • Restà sense culte entre 1936 i el 1970.
Antoni Puig i Castells – 1982 / Generalitat de Catalunya

És una capella de reduïdes mides situades als afores de Sant Joan. És de planta quadrangular amb un petit porxo obert a migdia i ponent. La fàbrica és de pedra treballada i pedres de riu, la coberta és a dues aigües.

Antoni Puig i Castells – 1982 / Generalitat de Catalunya

L’any 1935 inicia les obres de restauració l’arquitecte Raimon Duran i Reynals que queden parades fins que a finals dels anys 60 del segle XX es torna a refer amb una fidelitat admirable (Ramon Vila, Francesc Fajulas…). A partir del 1970 fou novament oberta al culte.

La Mare de Déu del Prat és una capella de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador i Arxiu Rasola.

Sant Julià de Vallfogona de Vallfogona de Ripollès

Aquest mes dedicat a Esglésies, Capelles, Ermites.

Sant Julià de Vallfogona . La Salut de Vallfogona de Ripollès.

Us passo la seva historia:

  • El lloc de Vallfogona es documenta per primera vegada l’any 900 en nombrosos contractes de compravenda i donacions a favor del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
  • És precisament la seva abadessa Ranlo, que va manar construir el temple de sant Julià, consagrat el 23 d’abril de l’any 960 en presència del bisbe Ató de Vic.
  • Posteriorment es reedifica al segle XII i ha subsistit fins als nostres dies.
  • El segle XV la volta de la nau caigué per efectes del terratrèmol, i es reconstruí de nou en una forma una mica apuntada.
  • El 1756, es començà l’edificació de la nova església, anant enderrocant la part romànica conforme avançava la seva construcció, aquesta no es va acabar, quedant l’edifici amb l’estructura amb què el coneixem avui dia. L’interior va ésser totalment decorat en l’estil de l’època, es va construir el cor i sobre la primitiva finestra romànica de la façana es va construir un ull de bou, tapant exteriorment aquesta finestra.
Roger Vinent Arnau – 2006 / Generalitat de Catalunya

Situada a l’extrem de llevant del poble de Vallfogona, sota la carretera de Ripoll a Olot. Temple d’una sola nau, amb planta dividida en dues parts, de diferent amplada, que corresponen a la part romànica a l’atri, i barroca al presbiteri.

Roger Vinent Arnau – 2006 / Generalitat de Catalunya

Té adossades entre els contraforts d’aquesta última època, capelles laterals.

Jordi Cantijoch Boada /Generalitat de Catalunya

El presbiteri és realçat amb escales del nivell de la resta de la nau, i té un baldaquí. Aquesta part de l’església és amb volta decorada en colors vius, segons el gust del barroc popular de l’època però de poc interès.

Les pilastres sobre les que descansen els arcs torals de la part romànica, són més estretes en la base que en l’arrencament dels mateixos arcs. La porta d’accés del segle XII té arquivoltes en degradació amb pinyes esculpides, i els arcs descansen sobre capitells i columnes molt deteriorats. La façana conserva esgrafiats de principis del segle XIX i és rematada a la part central per un pesant campanar, a la dreta de la façana hi ha una torre de defensa, a través de la qual s’accedeix al campanar.

Jordi Cantijoch Boada /Generalitat de Catalunya

Sant Julià de Vallfogona és una església romànica del municipi de Vallfogona de Ripollès és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Oratori de Sant Antoni de Sant Joan de les Abadesses

A poca distancia del municipi de Sant Joan de les Abadesses trobem al cim del puig de Sant Antoni, al sud-est del nucli urbà i a 1.014 m d’altitud. (Fa uns mesos us vaig fer un article)

En les rodalies hi ha l’Oratori de Sant Antoni, és molt arreglat.

En les rodalies hi ha bancs de fusta, taules per fer un àpat

I alguna barbacoa.

Cada any, el diumenge més proper al dia 13 de juny, se celebra a l’aplec popular a l’ermita de Sant Antoni.

S’oficia una missa al matí amb el cant dels Goigs, seguida d’un dinar popular i una ballada de sardanes.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Plaça d’Anselm Clavé i Font monumental del comte Arnau de Sant Joan de les Abadesses

La Font monumental dedicada al comte Arnau, està situada en la Plaça d’Anselm Clavé de Sant Joan de les Abadesses.

Lacuesta, R MAPUM_01 / Generalitat de Catalunya

Us passo detall de la seva historia:

  • La urbanització de la plaça va ser obra de l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats, que ja al 1925 havia traçat un plànol de noves alineacions de les edificacions dels voltants de l’església de Sant Pol.
  • El mateix any va rebre l’adjudicació d’un projecte -elaborat per Josep Puig i Cadafalch- d’una font monumental dedicada al Dr. Torras i Bages i que s’hauria de situar a la plaça.
  • No obstant això, l’any 1927 Martorell decidí que la font estaria dedicada al comte Arnau.
  • Durant aquest mateix període, l’arquitecte realitzà el projecte d’Escoles Municipals i un projecte d’eixample per a Sant Joan.
  • L’encarregat de dissenyar els jardins de la plaça va ser el jardiner i dibuixant Joan Mirambell i Ferran, autor de la restauració dels jardins de l’Oreneta de Barcelona, així com dels jardins de la terrassa de la casa Cambó de la mateixa ciutat comtal.
  • L’obra de carreuat de pedra procedia de la pedrera de la Rovira de Dalt (Centelles), tot i que Martorell havia pensat inicialment en la pedrera Baumadrena (Tavèrnoles).
  • El constructor adjudicatari de l’obra va ser Lluís Font, i el picapedrer, Antoni Nogué Peyró. L’escultor de l’estàtua fou Josep Maria Camps Arnau, i el taller de reproduccions artístiques que es va encarregar d’executar la fosa, Gabriel Bechini.

La plaça Anselm Clavé, situada darrere l’absis de Sant Pol, va ser projectada amb l’objectiu de realçar la capçalera romànica del temple amb un entorn adequat al monument. La plaça, de format trapezoïdal però conceptualment clàssic, compta amb dobles fileres de castanyers als extrems que delimiten els parterres enjardinats que, al seu torn, estan disposats simètricament respecte a l’eix marcat per l’absis i reforçat per la font monumental, situada al centre dels jardins.

La Font monumental del comte Arnau, d’influències de l’Art Déco, està constituïda per una plataforma de formigó i una bassa octogonal, amb boles ornamentals a cada vèrtex. La columna està situada al centre de la font. La part inferior del fust té estries a doble alçada, mentre que la resta, cilíndrica, compta amb quatre brolladors en forma de carotes esculpides. El capitell, amb motius vegetals, té al seu cim una escultura eqüestre en bronze del comte Arnau.

St. Joan de les Abadesses-Monument al Comte Arnau.

La Plaça Clavé és una obra noucentista de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Arxiu Rasola

Castell i Església de Llaés

Castell de Llaés de Ripoll està situat al cim de la muntanya de Sant Bartomeu, de 909 m.

Us passo la seva història:

  • L’antic castell de Llaés està documentat des de l’any 919.
  • La primitiva església de Sant Bartomeu, erigida per l’abadessa Ranlo del Monestir de Sant Joan de les Abadesses i consagrada pel bisbe Ató de Vic , el 960 fou reemplaçada per una altra que consagrà l’Abat Oliba el 1025.
  • Tot i ser els abats de Sant Joan senyors de la major part del terme, els segles XI i XII la seva jurisdicció pertanyé als senyors de Milany, també vescomtes de Besalú.
  • El 1342 l’abat de Sant Joan en comprà la jurisdicció i passà des d’aleshores al domini total del monestir.
  • L’actual rectoria que ocupa el lloc de l’antic castell és obra del segle XVI.

Encara que l’església ha sofert transformacions, conserva la seva orientació d’època romànica.

És d’una sola nau amb volta apuntada.

Català i Roca, Pere 1962 / Generalitat de Catalunya

Darrere el presbiteri una porta dóna a la sagristia que ocupa el lloc on degué situar-se l’absis.

La coberta és de teula àrab.

Al cantó dret de la façana s’aixeca el campanar.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Damunt de la porta hi ha un ull de bou, que dóna llum a l’interior.

Josep Mª Moreno Lucas 1982 / Generalitat de Catalunya

Només resten els murs de l’església de Sant Bartomeu de Llaés i la rectoria que conserva restes alguns murs del castell.

Entre les dues construccions hi ha el cementiri i una placeta.

El Castell de Llaés és un antic castell en el nucli de Llaés, del municipi de Ripoll (Ripollès), declarat com a bé cultural d’interès nacional.

Puig i Castells, Antoni Català i Roca, Pere – 1982 / Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Sant Joan de Montdarn de Viver i Serrateix

Sant Joan de Montdarn és un poble del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà). Amb 17 habitants  cesats en 2015, de població típicament disseminada, format per un petit nucli que té com a centre l’església de Sant Joan de Montdarn, la seva rectoria i la masoveria de Cor-de-roure, i un conjunt de masies aïllades que ocupen claps conreats entre considerables superfícies boscades.

Us presento la seva historia:

  • La primera referència escrita que documenta l’existència del lloc data de l’any 922. Es tracta de l’acte de consagració de l’església amb una petita comunitat canonical de sacerdots, feta pel bisbe Radulf d’Urgell, a petició de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses. Ara bé, tenim indicis que el lloc ja devia ésser habitat abans, i el culte a Sant Joan (probablement per la fornícula excavada a la roca) podria ser anterior.
  • Existeix la referència ≪villa que vocant sancti Iohannis Antiquitatis≫, o “Sant Joan de l’antiguitat”.
  • Alguns estudiosos indiquen que podria haver-hi hagut vida eremítica en època visigòtica (segles VI-VII).
  • Sembla que en la petita balma que es troba al peu de la roca que sustenta l’edifici, actualment amagada per gran nombre d’esbarzers, hi havia vida eremítica, de fet s’esmenta com un eremitori dedicat a Sant Joan Baptista.
  • La fundació del monestir s’emmarca dins la política de repoblació d’aquest territori, pròpia de l’època de Guifré el Pilós.
  • El monestir es va suprimir en el segle XI i Sant Joan va quedar com a simple parròquia.
  • Durant molts segles va ser una cruïlla de camins de traginers.

L’església és un edifici dels segles XVII-XVIII, però que conserva l’absis romànic d’una edificació anterior, construïda sobre un aflorament de roca. En aquest bloc rocós es conserven restes tallades a la roca d’unes possibles sitges, una cisterna, una excavació en forma de creu que podria correspondre a una premsa, i diverses tombes antropomorfes de tipus trapezoïdal, que podrien datar-se del segle X.

L’edifici de la Rectoria es troba adossat al mur sud de l’església, un edifici construït a principis del segle XX. Davant de la rectoria hi ha la masia de Cor-de-roure, que havia estat un antic hostal de força anomenada, ja que estava situat en el punt d’enforcament dels camins de Berga, Casserres, Serrateix i Cardona, molt concorreguts en el passat.

Un altre element destacat és l’anomenat Roc de Sant Joan. Situat a 100 mts al sud de l’església, en un aflorament rocós entre els camps i el bosc, es tracta d’una fornícula excavada a la roca, a uns 4 metres de l’actual nivell dels camps, orientada a l’est, i que consisteix en tres arcs de mig punt que van disminuint progressivament de mida, a mesura que es van endinsant a la pedra formant entrants. A l’interior hi ha una petita imatge de fusta del segle xv, bastant malmesa per la intempèrie, que representa Sant Joan. Cada any, per la festivitat de Sant Joan, els veïns fan una processó per venerar el lloc i la imatge.

Entre les masies del poble, a part de la ja mencionada de Cor-de-roure, que fou hostal, cal destacar: Les Cots, casa pairal del metge Cots (1857-1933), doctor, pagès i escriptor; Cal Peirot, Caselles i Cal Gendret, masies on s’hi van trobar restes d’època iberoromana,  com també a Cor-de-roure.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguez

Can Blanxart de Sant Joan de les Abadesses

Avui us presento dos articles

Can Blanxart està situada en la Plaça Major de Sant Joan de les Abadesses.

És un dels exemples més clars d’habitatge senyorial barroc del centre històric. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes.

La façana, refeta el 1648, dóna la uniformitat a les diferents edificacions que la formaven, cosa que encara es pot notar en les proporcions dels arcs de la planta baixa. La botiga de la mateixa té al sostre una interessant pintura així com un mobiliari molt destacable.

Can Blanxart és una obra amb elements barrocs de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Puig i Castells, Antoni – 1983 / Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Avui us presento dos articles

El Monestir de Sant Joan, anomenat antigament Sant Joan de Ripoll , es situat en la Plaça de l’Abadia, s/n, de Sant Joan de les Abadesses.

Us passo la seva historia més destacada ;

  • Fundat el 885 el comte Guifré el Pelós.
  • El govern d’Emma, efectiu entre el 898 i el 942, fou molt profitós per a la nova abadia, que vessà els seus habitants vers el Vallès (la Roca i l’Ametlla) en terres confiades a la seva administració personal.
  • Fins a l’any 945 va ser l’únic monestir femení de Catalunya.
  • La darrera abadessa fou Ingilberga (996-1017), filla natural del comte de Cerdanya-Besalú Oliba Cabreta; al seu temps greus acusacions d’immoralitat llançades pel comte de Besalú Bernat Tallaferro foren causa de la dissolució pel papa de la comunitat femenina i l’adjudicació dels seus béns a l’efímer bisbat de Besalú en mans del fill del Tallaferro.
  • Els canonges referen l’església, que fou consagrada el 1150, en temps de l’abat renovador i bisbe de Tortosa Ponç de Monells.
  • És la mateixa que subsisteix, amb modificacions degudes al terratrèmol del 1428 i a mutilacions d’època barroca, esmenades en la darrera restauració (1948-63), amb cinc absis i profusió de capitells decorats.

Altres dades :

Es conserva el claustre gòtic, iniciat el 1442, i uns arcs del claustre romànic (s. XII),de Sant Mateu.

La majoria de les velles dependències monàstiques han desaparegut al llarg dels segles, però hi resta el palau abadial de l’abat Arnau de Vilalba (1393-1427), amb un petit claustre i part de la capella de Sant Miquel o de la infermeria consagrada el 1164.

L’església guarda el grup escultòric del Davallament o Santíssim Misteri, fet el 1251, el sepulcre del beat Miró de Tagamanent, obrat el 1345, el retaule i les imatges de la Mare de Déu Blanca (1343), una capella barroca afegida al s. XVIII i notables peces de valor arqueològic.

La comunitat canonical es componia de trenta membres entre canonges i porcioners, i tenia tots els antics càrrecs monàstics; decaigué un xic als segles XV i XVI,

i després de la secularització (1592) es transformà en col·legiata secular, presidida per un arxipreste.

Part de les rendes del vell monestir passaren a dotar les cinc dignitats reials, i per això part del seu arxiu és al de la Corona d’Aragó; la resta, molt notable, es guarda al mateix monestir.

El 1851 la col·legiata fou suprimida i l’església passà a ésser parroquial de la vila, reemplaçant l’antiga de Sant Pol.

Es conserva l’antic palau abadicial, del segle XIV-XV, on actualment s’ubica el Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau, ja que aquest personatge de llegenda es relaciona amb la primera comunitat de monges de l’abadia.

El museu del monestir, va ser obert des de 1975 a l’antiga rectoria, mostra una col·lecció de pintures, escultures, teixits i orfebreria del segle VIII fins al XX, la majoria destinats al culte litúrgic.

Per a mes informació podeu consultar a Wikipedia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses

El Monestir de Sant Joan és un monument declarat bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Sant Joan de Les Abadesses i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i arxiu Rasola

Església de Sant Pol de Sant Joan de les Abadesses

Avui us presento dos articles

Les restes l’església de Sant Pol, estan situades en la Plaça de Clavé a Sant Joan de les Abadesses.

Us passo la seva historia :

  • L’església, bastida a principis del segle XII.
  • Fou ampliada el 1728 amb una nau a cada costat, i una façana de coronament ondulat.
  • El 1851 deixà de ser parròquia (funció que passà a l’antiga col•legiata del monestir).
  • El 1936 fou destruïda, i l’abandonament subsegüent menà a la ruïna progressiva de l’edifici.
  • Els anys 1960 se’n consolidà la part subsistent de la construcció romànica.
  • L’any 2008 el timpà va ser traslladat al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses on es troba en l’actualitat, la que hi ha es una reproducció.

Actualment de l’edifici només en resta la capçalera i el frontis, ja que ha desaparegut tota la nau que les enllaçava.

Es poden veure els tres absis disposats en forma de trèvol, que sostenen la cúpula sobre trompes que sosté la torre campanar del segle XVIII.

L’absis central, a llevant, presenta com a decoració una simple cornisa sostinguda per petites mènsules.

El de migjorn té al ràfec arcuacions llombardes amb ornamentació esculpida als permòdols.

El de tramuntana té la part superior destruïda.

La portada, situada a la façana de ponent, és d’arcs en degradació, dos dels quals sostinguts per columnes amb capitells i timpà esculpit amb la representació de Crist entronitzat flanquejat per sant Pau i sant Pere i un àngel a cada extrem.

Al seu costat hi ha una curiosa font.

Per a més dades i fotografies, podeu consultar a Art Medieval :

http://www.artmedieval.net/Sant%20Pol%20de%20les%20Abadeses.htm

Cal destacar el nou rellotge de sol, podeu obtindre més dades a :https://www.gnomonica.cat/index.php/gnomonica/dossiers-novella/14-noticies/338-nou-rellotge-de-sol-a-st-joan-de-les-abadesses

Sant Pol és una església romànica del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Sant Joan de Les Abadesses i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i arxiu Rasola

Restes de Sant Miquel de la Infermeria de Sant Joan de les Abadesses

Avui us presento dos articles

Les restes de Sant Miquel de la Infermeria estan situades entre el carrer Bisbe Sala i el carrer de Sant Miquel  de Sant Joan de les Abadesses.

Capella de Sant Miquel de la Infermeria de Sant Joan de les Abadesses – Foto: Viquipèdia

Us passo la seva historia :

  • Tal com el seu nom indica aquesta església formava part d’un conjunt major on s’acollien vells i malalts, annex al monestir. La seva construcció es deu a l’abat Ponç de Monells i fou consagrada el 2 de novembre de 1164 amb la dotació de dos masos, un de Prats i l’altre de Malatosca.
  • La seva façana fou renovada l’any 1357 degut a la construcció d’un campanar d’espadanya.
  • El 1428 fou força afectada pels terratrèmols, a conseqüència del qual fou objecte de diverses restauracions.
  • El 1498 fou tancada la porta que donava directament a la infermeria i oberta, al mateix temps, una altra que comunicava amb el carrer.
  • L’església fou enrunada durant la Guerra Civil.
  • Fa pocs anys es varen consolidar els fonaments.

Era una església d’una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular una mica més estret que la nau. Del que fou l’església actualment només se’n conserva una part de la paret del cantó nord-occidental, la qual ha estat aprofitada per la construcció d’una casa.

S’hi endevina l’arrencada d’una volta de canó. A la mateixa banda i en la part de l’absis s’hi endevina també una finestreta de doble esqueixada.

De la resta de murs només se’n conserva una alçada de 60 cm de la paret.

Foto : Joan Busquets Xambó – 1992 – Generalitat de Catalunya

Dins del clos monàstic, a l’origen servia de capella de la infermeria perquè la norma de govern del monestir exigia que els vells i malalts poguessin disposar d’aquesta dependència a part del monestir.

Sant Miquel de la Infermeria és una església romànica de la que queden restes a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i Viquipedia.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel