Santa Maria de Merola de Puig-reig

Setmana dedicada a les Esglésies  de Catalunya

Santa Maria de Merola s’arriba per la via de servei de la ctra. C-16, al km 77,5 cal prendre camí en direcció S-W durant uns 600 m. a l llarg del camí hi han cartells indicatius.

Historia:

• L’església de Sant Maria de Merola fou bastida prop de la torre de l’antic Castell de Merola i al peu del camí de Merola, en un lloc més avinent, un cop s’abandonà l’antiga església parroquial de Santa Maria (romànica) l’any 1609 degut al seu lamentable estat de conservació.
• L’any 1609, Miquel Ferrer, àlies Barbut, batlle de Merola, i els pagesos de la parròquia de Santa Maria, demanaren al Bisbe d’Urgell permís per a construir una nova església prop de la Torre de Merola. La nova església de Santa Maria passà a ser sufragània de Sant Martí de Puig-Reig.
• El 2 d’agost del 1609 s’hi col·loca la primera pedra.
• La consagració es feu el 27 de novembre del 1611. L’altar principal es va dedicar a Santa Maria i el secundari a Sant Joan. L’obra és un dels pocs exemples d’arquitectura renaixentista de la comarca del Bergueda, feta pel mestre d’obres Gabriel Lleonart de Castellterçol, que va cobrar 125 lliures.
• L’any 1621 s’hi col·locà un retaule de pintura fet per Gabriel Claramunt de Vic (perdut durant la Guerra Civil).
• A començaments del segle XIX l’església fou renovada. L’última visita efectuada a la nova església de Merola, en la qual es confirma el seu caràcter de parroquial, és de l’any 1830.
• En un principi les noves esglésies que es construeixen a les colònies industrials properes, com les de cal Vidal o de l’Ametlla, depenien de la parròquia de Santa Maria de Merola, però aviat s’independitzaren.
• La de cal Vidal l’any 1922 i la de l’Ametlla anteriorment.
• A la nova església s’hi va traslladar la talla romànica, que es va perdre durant la Guerra Civil de 1936, i les relíquies de Sant Crissantó i Santa Dòria.

Església d’una sola nau, acabada amb un absis poligonal. Als murs laterals té adossats sengles cossos, de característiques diferents, a manera de transepte. El del costat de tramuntana, amb altar dedicat a Sant Joan, és el més antic i té coberta a doble vessant. El del costat de migdia és de major dimensió i amb coberta a una sola vessant.

La façana principal, al costat de migdia, conserva l’arrebossat i té una porta de llinda i brancals de pedra, així com una finestra d’arc de mig punt.

Al damunt, s’aixeca un robust campanar d’espadanya de mides superiors a les proporcions generals de l’edifici, el qual sembla afegit posteriorment. A l’església se li adossà la rectoria, emplaçada a l’angle sud-est, posteriorment abandonada i derruïda, i de la qual pràcticament no n’ha quedat cap rastre.

Els murs són de pedra i l’aparell més regular i ben treballat es troba a la façana, el campanar i la porta. La coberta és a doble vessant. L’interior es troba en mal estat. A l’angle sud-oest té un petit tancat de pedra amb un pedrís per seure-hi.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem una ullada fora de Catalunya : Ermita de Sant Joan Baptista. En La Pobla Tornesa de Castelló de la Plana

L’Ermita de Sant Joan Baptista està situada en La Pobla Tornesa. Comarca de La Plana Alta en Castelló de la Plana.

Aquesta xicoteta i bonica ermita, es troba a uns 5 min. a peu, de la població. Tot i el seu aspecte tradicional, és relativament moderna, de l’any 2006.

Però lo que realment la fa diferent, és el fet de que va ser edificada per voluntaris d’aquest poble de 500 habitants, i en la seua construcció s’utilitzà els rastells de les velles voreres d’alguns carrers del poble, i materials procedents de velles cases en runes.

És una ermita feta altruistament per gent del poble, amb materials reciclats del poble.

https://www.ermitascomunidadvalenciana.com/cplpto.htm

Text i Fotografies : Jordi Mig

Església de Sant Joan Baptista de Matadepera

L’església de Sant Joan està situada dins del recinte tancat, al costat on hi ha el cementiri parroquial de Matadepera.

No és accessible lliurament, es pot fer una volta parcial, per l’exterior.

Us passo la seva historia:

• Les referències documentals sobre aquesta parròquia es coneixen d’una manera indirecta que podria datar de l’any 500.
• Es documentà el 1 de maig de 1040 el testament de Guillem Levita, jurat sobre l’altar de Sant Joan de Matadepera.
• L’any 1200 es troba la firma del rector de Matadepera sobre unes escriptures en pergamí.
• La més antiga que fa referència directa és del 17 de setembre del 1327 de Januari Presbitero en el qual es pot llegir: “Iglesia de Sant Joan de Matadepera”.”
• L’any 1783, Jean Laurns, italià, emblanquinà, pintà i adobà l’església tal com especifica el llibre d’obra.
• L’any 1821 s’eixamplà l’església construint la capella del Sant Crist
• L’any 1850 es tornà a emblanquinar l’església.
• L’església deixà de ser parròquia de Matadepera en favor de la que es construí en el poble a finals del segle XIX.

L’església de Sant Joan és d’una sola nau, de forma irregular, a conseqüència d’una ampliació en la que es col·locà l’altar de la Mare de Déu del Roser. Capella situada al cantó de l’epístola i al costat de la capella del Sant Crist.

La capçalera té forma poligonal tant a l’exterior com a l’interior.

El campanar és de construcció del segle XVI, de planta quadrada i està situat als peus i al costat de l’església.

L’edifici és una construcció senzilla que s’anà modificant amb el pas el temps en detriment de l’aspecte compacte del conjunt.

La portada és també molt senzilla, sense cap motiu que l’adorni, una petita porta amb llinda de pedra i, seguint l’eix que marca la porta, un òcul a la part superior.

A l’interior hi ha vàries làpides sepulcrals de rectors de la parròquia i de laics. De la primera església només queda la part del presbiteri i de la sagristia.

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat municipal de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí

El Mercat municipal de Sant Joan Baptista o Mercat del Centre,  esta situat en la Plaça de la Constitució de Sant Joan Despí.

És una obra d’estil arquitectònic noucentista, va ser construït entre els anys 1930 al 1932. Edifici de planta rectangular, compost per tres cossos, el central d’ells, més elevat, dóna l’accés principal. Aquest és de coberta a dues vessants, mentre que els laterals, tenen la coberta planta.

Façana completament plana i suportada, en el seu cos central, per columnes totalment exemptes, de secció circulars amb fust estrangulat. La façana posterior també és plana. La llum entra pels laterals a través de vidrieres rectangulars. És un tipus d’obra que essent noucentista és ja totalment funcional.

El Mercat municipal de Sant Joan Baptista esta inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan Despí i Viquipedia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé –Arxiu Rasola

Església de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí

L’Església de Sant Joan Baptista està situada en la Plaça de l’Església 1, amb carrer de Catalunya (Santa Oliva) de Sant Joan Despí .

Us passo la seva historia mes destacada :

• L’origen de l’església es remunta del segle XI.
• Inicialment romànica, s’engrandí al segle XVI.
• L’any 1781 s’hi instal•là el campanar.
• Fou enderrocada i tornada a reconstruir nombroses vegades.
• A finals de segle XIX se li dóna una façana neoclàssica.
• Fou enderrocada l’any 1936, excepte el campanar (el campanar actual encara és el neoclàssic construït al segle XIX).
• La seva reconstrucció fou encarregada a l’arquitecte Josep Maria Ayxelà i Tarrats i la direcció artística a Josep Maria Jujol.
• La làpida, datada el 1259, ens parla de l’ingrés a l’orde del presbiterat de Pere Romaní. Actualment es troba al terra de la rectoria, sota el porxo obert però originàriament es trobava a la façana de la parròquia.
• Hi ha nou línies de text en lletres capitals separades per línies fines com la que forma el rectangle que delimita la inscripció. La làpida és partida en tres trossos i s’hi veuen alguns cops, per la qual cosa s’han perdut moltes lletres.
• Les dues talles romàniques originàries de l’església són, des de la guerra civil, desaparegudes.

Presenta planta de creu llatina i tres absis i no té decoració externa.

Se li han realitzat restauracions continuades fins al segle XX.

Té una plaça al davant i s’hi accedeix mitjançant una escalinata semicircular feta amb esglaons de poca alçada.

A la façana s’hi poden distingir les diferents èpoques.

Els treballs de guix del púlpit i de forja en les reixes són obra de Josep Maria Jujol. També ho és la urbanització de la plaça lateral.

Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí és la principal església de Sant Joan Despí  i és inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de Dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme de Teià

La Creu de Terme de Teià també és coneguda per La Creu de Can Llaurador , donat que esta al costat d’aquesta masia, és una Creu de Terme gòtica.

Està situada en l’Avinguda de José Roca Suárez, 32, a l’entrada del poble.

Us passo la seva historia :

• Aquesta creu podria estar relacionada amb la pesta que l’any 1589 començà a Can Llaurador.
• e fet no se sap quan fou realitzada, però és probable que ho fos al segle XVI.
• Gudiol l’esmenta entre les creus que tenen el cardot com a motiu ornamental, moltes d’elles datades amb certesa entre el 1558 i el 1589.
• Enderrocada el 1936, fou restaurada i aixecada novament. En la nova col•locació fou lleument girada.

La Creu de Terme té les dues cares esculpides i extrems desenvolupats en motius vegetals. A un costat de la creu hi ha representat el Sant Crist, a l’altra la Verge Maria amb l’infant Jesús als braços i a sota de cadascun dues figures.

La creu, en els braços pròpiament, és reforçada per quatre arcs desenvolupats a manera de rosassa.

Al capitell de la columna, que sosté la creu, estan representats sant Martí partint la capa que és el patró de Teià, santa Magdalena, sant Pere, sant Joan Baptista, sant Jaume i sant Francesc d’Assis.

La Creu de Terme de Can Llaurador està protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Joan Baptista de Vilassar de Mar

L’Església de Sant Joan , està situada en la Plaça de l’Església de Vilassar de Mar.

Cal destacar en primer lloc, la portada principal és l’única resta de la primitiva església de Sant Joan de Vilassar, bastida al segle XVIII.

Es tracta d’una portada arquitravada, amb un entaulament amb el tester semicircular, suportat per pilastres adossades que presenten la part superior del seu fust més ample que la part inferior.

Sobre l’entaulament s’obre una fornícula que conté la imatge del Sant patró, coronada amb un joc de línies concavoconvexes, típicament barroc. Sobre l’entaulament flanquegen la fornícula dues hídries ornamentals adossades al mur. Sobre el conjunt de la portada i a la part exterior, hi ha un relleu adossat al mur.

És un edifici religiós format per una nau central i dues laterals d’alçada inferior, separades per columnes amb capitells corintis que suporten un entaulament i arcs de mig punt, un transsepte i un tester rectangular. Al centre del creuer s’aixeca un cimbori. Les naus laterals presenten tres petites capelles.

L’interior és decorat amb retaules neobarrocs de Josep Obiols, Enric Moncerdà, Joan Commeleran i Jordi Vila Rufas. La cripta, bastant deteriorada, està decorada amb frescos de Leoni Quera.

L’exterior, d’obra vista, presenta dos cossos, el superior dels quals correspon a la nau central, està coronat per un frontó triangular.

La portada i el campanar de planta octogonal són les úniques restes de la primitiva església de Sant Joan de Vilassar de Mar, bastida al segle XVIII.

L’actual església fou construïda de nova planta al segle XX, desprès de la guerra civil, es va inaugurar l’any 1946.

L’Església de Sant Joan de Vilassar està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades : Ajuntament de Vilassar de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé