Castell del Papiol

El castell del Papiol s’alça sobre la roca i la població, al Puig del Papiol. Aquest castell forma part de la xarxa castellera que vigilava el curs del Llobregat i el camí d’accés a Barcelona enfront de les ràtzies musulmanes procedents fonamentalment del Penedès.

Formen part d’aquesta xarxa diversos castells com són el de Sant Jaume (o Castell Vell de Rosanes), el de Rosanes (el Pairet), el d’Eramprunyà o el proper Castellciuró.

Us passo la seva historia:

  • El 18 de gener de l’any 1115 els comtes de Barcelona Ramon Berenguer III i esposa Dolça de Provença, infeudaren als seus vassalls, germans Arnau (o Artal) Pere i Bernat Pere el «castro quod vocant Papiol» (o castell de Papiol) i l’honor del castell perquè el tinguessin, el posseïssin i el defensessin. Els comtes se’n reservaren la potestat, la quarta part de les eixides i els plets.
  • Els comtes també es reserven la torre on es farien una mansió sota la roca. Aquesta infeudació es compren si es recorda que a l’època es produïren dues ràtzies almoràvits contra el pla i la vall del Llobregat, concretament el 1107 i el 1114-15.
  • El castell acomplia una funció estratègica com a enllaç entre la vall del Llobregat i el Vallès.
  • El perill musulmà també explica que Ramon Berenguer IV concedis franqueses a la vila de Papiol l’any 1132. És versemblant, tanmateix, que el castell existís anteriorment.
  • El 1206, el rei Pere el Catòlic donà en feu a Ramon de Papiol certs drets reials sobre el castell amb reserva de la host i cavalcada i de la senyoria i potestat. Galceran de Papiol acompanyà al dit rei a la batalla de les Navas de Tolosa (1212).
  • Sembla que els Papiol eren al seguici de Jaume I quan visità Roma, Sicília i Mallorca.
  • L’any 1315, com que els intents de poblament del lloc començaven a reeixir, la parròquia de Santa Eulàlia que era al Puig Madrona es traslladà al castell de Papiol amb permís episcopal i reial. Galceran de Papiol era senyor del lloc que el tenia com a feu reial.
  • En els fogatges del 1365-70 i de 1377-79 consten 32 «fochs» en la parròquia de Santa Eulàlia del terme del castell de Papiol.
  • El 24 de maig de 1448, gran part de Catalunya patí els efectes d’un terratrèmol potser el moviment sísmic més terrible a les nostres terres del qual hi hagi notícia. El dietari de la Generalitat consigna la caiguda del castell i la mort de tres homes. De fet, només caigueren els pisos alts, ja que als baixos es conserva gran part de la construcció romànica.
  • A les capitulacions de la ciutat de Barcelona amb Joan II —octubre del 1472— figura citat expressament «lo Castell den Papiol». Deu anys de guerra causaren el despoblament de molts castells i termes.
  • Joan Galceran de Papiol, pare i Joan Galceran, fill, senyors del Papiol, a fi que es poblés el terme i es conreés la terra, en març del 1482 declararen l’afranquiment dels mals usos i limitaren els arbitris sobre el pa, el vi, les hortalisses, el lli i el cànem.
  • La plena jurisdicció civil i criminal dels Papiol fou concedida per Felip II, l’any 1587, a Gispert de Guimerà i de Llupià, rebesnet de Joan Galceran de Papiol, fill.
  • Els senyors del Papiol exercien un poder absolut expressat pel títol que ostentaven: «Senyor jurisdiccional, Baronal, alodial i campal del Lloc i Terme de Santa Eulàlia d’El Papiol i Quadra de Roquer».
  • El 1505 la baronia d’El Papiol passà a mans de la família Marimon,
  • Després als Guimerà, que el 1661 varen vendre-la al mercader Francesc Argemir.
  • S’interrompé, doncs, la continuïtat familiar i els senyors de la baronia passaren a ésser-ho per dret de compra. Així consta que l’any 1771, pel lluïsme (percepció proporcional en cas de venda), foren satisfetes 1.800 lliures. Després de diversos propietaris, Calders, Copons, Bustamante, Cebrià, trobem Rafael Llozer i Cebrià (qui ho era en 1886); i el nebot d’aquest Joaquim Almirall i Llozer. El cognom Almirall segueix unit a la propietat de l’immoble.
  • En el segle XIX, aquest castell serví d’alberg a la milícia durant les Guerres Carlines. El títol ha estat succeït a les propietàries Adela Mora i Mª Teresa Mora, aquesta última casada amb Manuel Bofarull, que va iniciar una restauració amb l’assessorament de Lluís Monreal i Martí de Riquer.
  • En l’actualitat els descendents de la baronia del Papiol es entronquen amb antigues dinasties del municipi com els Bofarull, Presas o Ros-Colomé. Tots els estius s’hi organitza un festival de música a més d’altres activitats culturals.
Pere Catalá i Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

Castell de planta rectangular, format per diversos cossos d’edificacions juxtaposats. La part més antiga és a la planta baixa, tot just traspassada l’entrada: una escala excavada a la roca mena cap a una sala estreta i allargada, amb les parets d’aparell d’espiga, més sortides que no pas la volta de mig punt que sostenen.

Al costat hi ha una altra sala més àmplia, també coberta amb volta i més tardana. Entre totes dues hi ha ubicada l’antiga masmorra medieval. Més enllà, el basament de la torre s’eleva per damunt la fàbrica del castell, probablement del s.XIII. Vora seu hi ha un vaixell amb veles hissades esgrafiat a la paret.

Els pisos superiors han estat molt reforçats i enriquits amb mobiliari antic i amb una pinacoteca de pintors catalans de finals del segle xix i principis del segle XX. L’exterior també ha estat restaurat. Té dues finestres dobles, polilobulades i separades cadascuna en dos, per una petita columna molt esvelta, amb capitell corinti. Totes dues estan alineades al mateix eix.

També té una finestra amb llinda treballada en forma d’arc mixtilini de la mateixa època. Es troba a la mateixa paret que les altres dos, a la part menys modificada del castell.

La sala és l’estructura medieval més antiga. Les parets són construïdes amb «opus spicatum» i es poden datar dins del segle x. El sostre de volta de canó irregular, devia ser construït més tard. El corredor, d’entre 1,40 i 2,50 m d’ample, és contemporani de la torre rodona, anterior a 1115. S’obre amb un arc de mig punt i la volta de falsa ferradura és formada per llosetes i carreus disposats a plec de llibre, travats amb morter de calç. Conserva restes d’encanyissat.

Pere Catalá i Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

La torre rodona situada al nord ja existia el 1115. Es conserva la meitat del semicilindre del pis inferior. Fa 2 m de diàmetre interior i els murs tenen 1 m de gruix. Està encastada dins els murs de les façanes de tramuntana i de llevant del castell i, probablement no fou enderrocada perquè deu actuar de contrafort i era un bon amagatall.

Pere Catalá i Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

L’aparell de la torre és de pedres i carreus sense tallar, desbastats, disposats en filades horitzontals amb morter de calç abundant. La torre quadrada, situada a migdia, devia substituir la que l’any 1115 era contra el riu Llobregat i tenia un porxo. A l’interior fa 2,60 m de cantó i els murs tenen un gruix d’1,65 m.

Roger Vinent Arnau / Generalitat de Catalunya

L’entrada, a llevant, formada per un arc de mig punt adovellat. Aquesta porta es fermava en l’arc pla de l’interior, per la qual cosa sabem que donava a l’exterior. La torre quadrada es dataria el segle xiii. És bastida amb carreus rectangulars molt regulars disposats en filades homogènies.

Roger Vinent Arnau / Generalitat de Catalunya

La paret exterior de la torre rodona es veu des d’una estança interior situada just darrere la façana nord. Aquesta estança devia ser usada com a presó els segles XVI i XVII, perquè a part de no tenir obertures, conserva grafits dels que se solen trobar en les masmorres dels castells.

Concretament aquí s’hi pot observar una galera armada amb canons.

Roger Vinent Arnau / Generalitat de Catalunya

El dipòsit de cereals presenta les parets i volta amb un lliscat per aïllar-les d’humitats. Un mur que arriba a mitjana alçada, just sota l’arrencada de la volta, separa el dipòsit en dos compartiments.

L’alçada del dipòsit és d’uns 3 m i la capacitat d’uns 14 m³. La torre es dataria com la torre rodona, ja que els murs són formats de carreus rectangulars, col·locats en filades regulars en una disposició molt semblant a la de la torre.

Pere Catalá i Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

El castell del Papiol és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Creu de terme de la plaça de Santa Anna de Barcelona

La Creu de terme de la plaça de Santa Anna, esta al tocar de l’Església de Santa Anna de Barcelona, s’entra per el carrer de Santa Anna, 29.

Us passo la seva historia :

  • La creu de terme d’Almatret (Segrià) va ser retirada d’aquest municipi durant la guerra civil per l’escultor Apel·les Fenosa i dipositada al monestir de Sant Cugat.
  • Acabada la guerra civil, va ser situada davant l’església de Santa Anna, on hi va romandre fins que el 2005
  • Es va retornar al seu emplaçament original a Almatrert.
  • La creu que des del 2006 pot contemplar-se davant l’església de Santa Anna és una rèplica exacta de la d’Almatret, obra gòtica del 1608.

Us passo l’enllaç de la web de l’Ajuntament d’Almatret que fa referencia a la seva Creu de Terme :

http://www.almatret.cat/turisme.php?id=234&start=

Dades de l’actual  Creu de Terme de la plaça de Santa Anna :

La creu s’aixeca sobre un pedestal de planta poligonal, amb tres graons i un sòcol decorat amb l’escut d’Anglesola. Al damunt s’hi aixeca un senzill fust de pedra ben escairada, coronat pel cos esculpit de la creu pròpiament dita, sobre un capitell on hi ha esculpits en relleu Sant Joan, Sant Andreu, Sant Jaume, Sant Pere , Sant Pau, entre altres.

La creu, separada del capitell per un àbac de dos cossos i sense decoració. El tret característic d’aquest grup implica la tendència a fer desaparèixer els braços de la creu, mitjançant els elements decoratius que els uneixen i que alhora tenen una funció estructural. El treball escultòric es concreta en les imatges de la intersecció dels braços, en les traceries, de caràcter ogival, i en els florons dels extrems de l’estrella, un dels quals ha estat restituït.

La creu porta el crucifix en una de les cares, mentre que a l’altra hi ha una imatge amb peanya i sota dosser.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial Sant Jaume de Sant Pol de Mar

L’Església parroquial Sant Jaume, està situada en el carrer Abat Deàs, 47, de Sant Pol de Mar

.

L’actual Església de Sant Jaume fou construïda sobre una petita capella que hi havia al lloc, també sota l’advocació de Sant Jaume.

A la zona oest del conjunt parroquial actual hi ha una característica Torre de defensa de planta circular edificada al segle XV per ordre de Bertran d’Armendaris, a redós de la qual es va bastir posteriorment l’església l’any 1590 en estil gòtic tardà.

Aquesta Torre es conserva en tota la seva alçada, i fa 10 m d’alçada i el mur fa un gruix de 2 m. Té porta dovellada d’arc de mig punt, i presenta vestigis d’elements defensius: espitlleres i troneres.

És coneguda com la Torre Forta.

Va ser reutilitzada posteriorment com a campanar, afegint un cos quadrat a la part superior, amb les campanes a la part de dalt.

A l’interior de l’església hi ha un petit tresor artístic format per una custòdia d’argent, una talla de la Mare de Déu del Roser del segle XVII i un grup escultòric de La Pietat de l’escultor barroc sevillà Juan Martínez Montañés (1568-1649), 

i també cal destacar, del presbiteri la pintura mural de J.M. Aragonès, amb escenes de la vida de sant Jaume.

L’Església, no disposa de cap rellotge com és habitual en molts dels campanars d’arreu. La coneguda expressió, “Sant Pol quina hora és?”, fa perfecta justícia a la calma que es viu en aquest poble del Maresme.

L’horari de les misses és el següent:

  • El dissabte: a les 18:30h
  • El diumenge: a les 9:30h i a les 12h.
  • Entre setmana no n’hi ha misses

L’Església parroquial Sant Jaume de Sant Pol de Mar està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Dades : Ajuntament de Sant Pol de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé