Castell de Sant Genís de Rubí

Les restes del Castell de Sant Genís estan en terrenys de can Casanoves de Rubí,

A poca distancia i passades les restes de l’ermita de Sant Genis.

Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics.

Us passo la seva historia:

  • Es possible que la primera menció sigui de l’any 986 “castro Rio Rubeo” en un discutit precepte carolingi (RUFÉ, 1984a; 1997a)
  • La datació com a castell termenat és de l’any 994 on es fa un traspàs d’un molí.
  • Amb seguretat trobem la data de 1002 en que el Papa Silvestre II confirma les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès (RUFÉ, 1984a; 1997a).
  • De l’any 1017 és el primer senyor conegut: Seniofret de Riurubí (MARGENAT, 1987).
  • El 1080 el feudatari del castell de Rubí, Ramon Seniofred fa testament i dona, entre altres llegats, a Sant Genis de Rubí, tres mancusos per arranjar-la (BENCOMO et alií, 1986).
  • La família d’aquest personatge, probablement, va bastir l’ermita i devien ésser els propietaris del “Palatio” (el castell) que se cita en documents relacionats amb aquest lloc (SERRA, 1961; 1983) – tampoc es pot oblidar que el torrent que passa al peu es diu el Palau-.
  • L’any 1234 es parla de Tricella o Turricella, al costat de Sant Genis (MARGENAT, 1988a).
  • El segle XII el posseïa el vescomte de Cardona i l’infeudà a Guillem Guardia, i l’any 1247 el vengué a Pere de Sanmartí. Així s’anà transferint a les nobles famílies del Claramunt, Torrelles, Sentmenat, Oms, Moià i marquès de Barberà fins el seu propietari actual que és l’Ajuntament (RUFÉ, 1984a; 1997a).
  • El segle XIII, el senyor Berenguer de Rubí va obtenir autorització del rei Jaume I, per a aixecar l’actual edificació del Castell de Rubí i s’abandona l’emplaçament del castell de Sant Genis (CASTELL, s.d.).
  • L’existència del castell primitiu de Rubí va ser detectada per sondeigs de F. Margenat i Pere Bel, així com excavacions del Grup de Col·laboradors l’any 1980 (MORO, 1990).

Les restes estan a ponent de les runes de l’ermita de Sant Genis, que es troba a la part més ample d’un esperó, on finalitza el ample camí i continua com un caminoi,

allí a l’esquerra, es localitzen les restes del primitiu castell de Rubí.

Està delimitat per la confluència dels torrents de Ximelis

i del Palau que formen el torrent de Serrafossar.

L’esperó està en disposició E-O i està format per dues terrasses on es localitzen les restes arquitectòniques.

 Els talls són quasi verticals a llevant i nord, pronunciat a l’O i suau a l’E. L’estructura arquitectònica correspon a una petita edificació (MORO, 1990).

Ha aparegut ceràmica pentinada del segle IX i espatulada del segle X, a més d’altres ceràmiques dels segles XI, XII i inicis del segle XIII (MARGENAT, 1982a). També sembla que apareix material romà (MARGENAT, 1987).

Sembla que es poden distingir tres èpoques arquitectòniques:

  • La primera és de finals del segle X i primera meitat del s. XI.
  • La segona va des de la meitat del segle XI fins a meitat del segle XII.
  • I la tercera des de la segona meitat del segle XII fins el segle XIII (MARGENAT, 1995).

Observacions:

La primavera del 1980 el GCMR va fer excavacions al castell de Sant Genis (MARGENAT, 1985).

Actualment queden molt poques restes d’aquest antic castell i gairebé no es poden apreciar donat que la vegetació i la terra les cobreix.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Juana Maria Huélamo – ARQUEOCIÈNCIA

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Masia de Can Falguera de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental)

La Masia de Can Falguera està situada en la urbanització que porta els seu nom:  “Can Falguera “ en el carrer major de la citada Urbanització de Palau-solità i Plegamans.

Us passo la seva historia:

  • Masia de Can Falguera, és un edifici que va pertànyer a la família Falguera, llinatge que consta en els cens realitzats per maridatge a la parroquià de Sant Genís de Plegamans al segle XVI.
  • En la mateixa façana de la casa hi podem trobar un escut amb les armes de la família Falguera. La representació heràldica del llinatge resta emmarcada per tres mates de falguera i, sobremuntant aquestes, s’hi troben tres abelles.
  • Aquest llinatge ja resta anotat en un dels censos realitzats per maridatge a la “Parròquia de Sant Genís de Plegamans” el 1427.
  • Igualment el nom de Falguera apareix en un dels nomenaments de batlle del 27 de febrer de l’any 1440, un tal Bernat de Folguera.
  • El disseny és característic de la tipologia primigènia catalana.
  • A finals de segle XIX, la masia fou donada a mans de masovers.
  • Una de les remodelacions més importants es va produir l’any 1920 quan un dels propietaris, Josep Maria Falguera, va contraure matrimoni i va modificar la façana amb motius modernistes i noucentistes.

La tipologia de la casa és la típica de la contrada: teulada a dues aigües, parament de pedra de riera a la part baixa continuant amb totxo i restes d’arrebossat.

La seva façana es troba molt modificada en la seva part central, tant pel que fa a la construcció que l’infereix un cert aire de fortalesa,

per la seva disposició de merlets, com pels pilars adossats que emmarquen el primer pis.

El portal d’arc rodó de mig punt amb ben conservades dovelles.

Al costat de la mateixa porta, dues finestres quadrades a cada costat.

Al primer pis hi trobem la finestra central, sobre la porta d’entrada de la casa a la part dreta una altra, les dues emmarcades i amb llindes treballades.

Una altra finestra, la del costat esquerre, també rectangular, té la llinda treballada.

Una altra finestra, la del costat esquerre, també rectangular, té la llinda treballada dins la tipologia goticitzant.

Sota la decoració del coronament merletat existeix una galeria de set petites arcades.

Actualment reformada i molt ben arranjada, és patrimoni de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, i si duen a terme actes culturals.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Cementiri de Palau-solità de Palau-solità i Plegamans

El Cementiri de Palau-solità esta en la Ctra. de Sentmenat de Palau-solità i Plegamans.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1902, segons queda recollit al Diario de Barcelona, entre els acords adoptats per la Comissió Provincial figura informar a la pròpia autoritat de la construcció d’un nou cementiri al municipi.
  • El cementiri de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità va ser dissenyat pels germans arquitectes Antoni de Falguera i Josep Maria de Falguera.
  • El 8 de maig de 1904 s’oficia la inauguració amb una missa on assisteixen el bisbe auxiliar de la diòcesi, Ricard Cortés, i l’alcalde, Antoni Puigdoménech.
  • La data del 1904 també consta a la propietat del nínxol número 1 de la primera sèrie.
  • Al municipi coexistien actualment dues parròquies i encara hi existeixen: Santa Maria de Palau-solità i Sant Genís de Plegamans. Al llarg del temps el cementiri de Plegamans fou tancat per la seva saturació i durant molt de temps, els veïns del terme havien de rebre sepultura a Palau-solità.

La porta d’accés i tanca del cementiri de Palau-Solità està realitzada en estil eclèctic. La porxada d’accés està formada per un cos que segueix la tipologia de les masies de la contrada, amb parament de pedres irregulars, gairebé com si fos fet de còdols.

A les cantoneres s’hi ha establert fàbrica de maó com a recurs decoratiu, complementat amb un treball d’arquets que segueixen la inclinació de la teulada, recordant el recurs decoratiu de les arqueries cegues del romànic.

L’accés al cementiri es fa a través d’un gran arc de mig punt de fàbrica de maó, a d’intradós del qual es disposen maons de color a mode decoratiu. A la clau hi trobem una pedra trapezoïdal. Aquest gran arc és sostingut per dues columnes molt petites, a sobre de bases quadrades de maó, de fust rodó i capitells d’inspiració hel·lenística. Decora el mur una sèrie de nou arcuacions que segueixen la inclinació de la teulada, aquesta és a dues vessants amb ceràmica en trencadís vidriat. Al bell mig hi ha una creu de pedra de tipologia patada. El ràfec té dues filades de teules en sobresortit.

La tanca rep el mateix tractament del mur, amb basament de maó, mur de pedra sense escairar i, a la part superior, disposició de trencadís ceràmic i, a sota, sanefa decorativa de petits arquets.

Fotografia : Viquipèdia

El Cementiri de Palau-solità és una obra de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Església de Sant Genís de Vilassar de Dalt

L’Església de Sant Genís esta situada en la plaça Major, front l’Ajuntament de Vilassar de Dalt.

Us passo la seva historia :

  • L’església parroquial de Sant Genís de Vilassar és esmentada des del 1118.
  • Fou refeta totalment el 1511a1519 amb estil gòtic tardà.
  • Fou incendiada el 1936 i derruïda el 1941.
  • La nova església es bastí seguint els plans d’Antoni Fisas el 1943.

Edifici religiós, que destaca per la seva marcada tendència al classicisme italianitzant.

La construcció està formada per una nau central i dues laterals, de menys alçada, amb un petit creuer i cimbori de base polièdrica.

Al conjunt sobresurt especialment la façana que té un frontó superior, pilastres adossades amb capitells corintis, nàrtex amb tres arcs de mig punt i columnetes clàssiques, similar a les “loggie” florentines del Renaixement i que tant d’èxit tingueren al noucentisme.

Hi ha també alguns esgrafiats sobre la façana.

Dins l’església ens trobem amb una decoració mural de Fidel Trias. A l’exterior, conserva alguns elements de la construcció anterior, com el portal lateral, del segle XVI.

El portal lateral és l’única part conservada de l’antiga església del segle XIV.

Tallat en pedra. Es manté fidel a l’esquema gòtic, malgrat que no va flanquejat per cap pinacle. Presenta arquivoltes a la part superior, formades a mig punt.

Sobre el floró central hi ha un relleu esculpit d’un àngel. La línia de la imposta està esculpida amb petits relleus. Inicialment el timpà possiblement allotjava algun grup escultòric.

J. Contijoch

És el tipus de portal més freqüent del primer terç del segle XVI, amb motllures als brancals.

L’Església de Sant Genís de Vilassar és una obra amb elements del monumentalisme academicista i del gòtic tardà de Vilassar de Dalt, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Genís de Palau-solità i Plegamans

Durant uns dies us presentaré diferents Esglésies d’arreu  de la província de Barcelona.

L’Església de Sant Genís de Palau-solità i Plegamans està situada en la Plaça de Sant Genís, 1, de Palau-solità i Plegamans.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya – imatge de principis de la construcció L’Església de Sant Genís

Us passo la seva història :

  • L’església actual es construí en substitució de l’antiga església ubicada al costat de Can Gordi, terme de Plegamans, en els seus orígens d’estil romànic;l’any 1936 va ser cremada i quedà totalment destruïda.
  • Es va edificar a l’indret de Cases Noves, entre els anys 1942 i 1944.
  • La construcció del campanar és posterior a la de l’església 1992.
  • La porxada que hi ha a la façana principal, amb teulada inclinada i tres arcs que protegeixen l’entrada i donen unitat al conjunt, és mes recent , de l’any1998.

És una església d’una sola nau, amb absis poligonal, de set cares. Exteriorment, la capçalera està decorada amb arcades apuntades cegues amb diferents obertures conformant les ornamentacions; aquestes obertures són en forma de rosetó en la part superior dels arcs i finestres estretes acabades en triangle, en grups de tres, a la part inferior.

Aquest cos de l’edifici es complementa amb el deambulatori de l’església, que apareix al voltant de l’absis, seguint la mateixa estructuració amb set cares i grups de tres finestres d’arcs de mig punt en cadascuna d’elles.

Totes les cobertes són a base de teula àrab, la de la nau central és a dues vessants, i cadascun dels cossos compta amb un tremujal. Al llarg de tota la sotateulada es troben unes fines motllures.

A les façanes laterals el tractament dels murs és el mateix: gairebé pla, amb arcades cegues i obertures d’òculs i finestres.

A la façana principal es pot veure una gran rosassa al centre, amb traceria de motius circulars, de diferents diàmetres.

La portalada és estreta i d’arc apuntat; en el timpà es representa en pintura el rostre de Jesucrist.

Davant hi ha un atri porticat amb tres arcs de mig punt i teulada inclinada. Jaume Busquets va pintar els frescos de l’absis.

Al cantó dret de la façana hi ha un campanar de planta poligonal, amb tres cossos. En el cos superior es troben grans finestrals allargats i la teulada acaba en punxa. A l’altre costat de la façana hi ha un edifici també poligonal però d’una sola planta.

Les restes de l’antiga construcció forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Fotografia antiga és de la Generalitat de Catalunya

Església de Sant Genís de l’Ametlla del Vallès

 

L’Església de Sant Genís, esta situada en la plaça de l’Església de L’Ametlla del Vallés.

Us passo un resum de la seva llarga historia :

  • A l’inici del segle Xè Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte de Barcelona Gifré el Pilós i de Guinidilda, comandava la senyoria de L’Ametlla.
  • L’any 906 va fou present en un Sínode celebrat a Barcelona presidit per l’Arquebisbe Arnust de   Emma a través dels seus representants demanà a favor seu la confirmació de l’església de Sant Genís, situada a la població de L’Ametlla (aleshores anomenada Amigdala).
  • És, però, l’any 932 quan neix oficialment la parròquia. El bisbe Teodoric consagra solemnement l’església i la dedica al màrtir Sant Genís de Roma.
  • Durant el segle XIIè quan es va remodelar i ampliar el temple primitiu que fou de bell nou consagrat per l’arquebisbe de Tarragona Sant Oleguer  l’any 1123.  D’aquella primitiva església romànica només en queda un pany de mur, situat a la cara sud de l’edifici actual, amb dues finestres de doble esqueixada amb arcs de mig punt.
  • Al 1679 per iniciativa del rector mossèn Joan Sanmartí començà la construcció del nou temple que s’edificà sobre l’antiga església.
  • Al costat sud-est de la façana s’aixecà una torre quadricular com a campanar, obres que duraran fins l’any 1692, per bé que més endavant se n’incrementà l’alçada. De la mateixa  època és la Rectoria, adossada a la cara posterior  del temple parroquial.
  • Al juliol de 1936, temps de revoltes i de crema d’esglésies, una hàbil maniobra de l’Ajuntament evità que el temple fos incendiat per part d’un escamot revolucionari foraster, al·legant que ja s’havia destinat l’edifici al Sindicat Agrícola de Rabassaires. Malgrat tot, van destrossar les imatges i els ornaments de l’església. També van derruir l’altar major amb el seu valuós retaule, una veritable escultura artística d’estil neoclàssic.
  • Acabada la Guerra Civil es féu una reforma exterior i interior del   Es va transformar l’escalinata modernista d’entrada al temple i es modificà l’estructura del campanar.
  • A la portada dues pilastres sostenen un arquitrau.  El fris  és decorat  amb motius florals i una cornisa senzilla. El cos superior  té una fornacina coronada amb una bola que encabeix les escultures de Sant Genís de Roma i de Sant Genís d’Arlès. Més amunt hi ha un ull de bou que proporciona il·luminació al cor.
  • Al 1943 es decorà l’absis amb unes magnífiques pintures murals, amb les imatges sobreposades dels Patrons de la Parròquia: Sant Genís de Roma i Sant Genís d’Arlès.

Per a mes dades sobre l’Església Parroquial de Sant Genís, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Gen%C3%ADs_de_l%27Ametlla

i a :

http://santgenis.org/

La Rectoria, està situada darrera de l’església.

L’Església de Sant Genís de l’Ametlla està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de l’Historia : Blog de la Parròquia de Sant Genís

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé