El Mas de les Oliveres esta en La Vall dels Horts. Un camí hi porta des del km.2,8 de la Carretera de Manresa a Sallent, al terme municipal de Sant Fruitós de Bages.
Us passo la seva historia .
El mas Oliveres és sens dubte un dels masos més antics i més importants econòmicament del terme de Sant Fruitós de Bages.
La primera referència documental apareguda referida a un mas anomenat “Olivera” data del 1109.
La següent referència documental apareix el 1295.
A partir del segle XIV, i almenys fins el segle XVII, s’ha de diferenciar entre el mas Oliveres i el mas Oliver.
Aquest darrer exisití almenys fins el segle XVII.
Al segle XIII compta amb una part de les terres del mas Om.
Al fogatge del 1497 apareix com un dels masos de la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts.
El 1553 com a decarant del mas Oliveres apareix un personatge anomenat Antoni Oliveres SALVADÓ
R Serra Jordi Sarri -1993 / Generalitat de Catalunya
Fou en aquella centúria quan es consoliden els grans masos d’aquesta contrada, i els establiment en emfiteusi a rabassa morta en són els principals responsables.
El cos central d’aquest mas és de planta quadrangular, amb coberta a dos vents, i amb el carener perpendicular a la façana i coronat per una torreta de dos pisos, acabada en terrat. L’edifici, de tres plantes, té l’accés per un portal amb arc rebaixat, on hi ha uns picaportes de ferro que imiten un lleó.
R Serra Jordi Sarri -1993 / Generalitat de Catalunya
Totes les obertures són de carreus de pedra picada. Al cantó del migdia té dues galeries de cinc arcs; la del primer pis té un balcó corregut suspès sobre mènsules de pedra i la del pis superior és oberta. Al cantó nord, adossat al mas, hi ha un gran pati porxat de dimensions superiors a la planta de la casa. A la façana nord té un pou cisterna. Una llinda d’un portal annex a la casa porta la següent inscripció: “Valentí Oliveras, 1716”.
Als voltants té altres dependències cobertes com ara, per exemple, els estables. A uns 50 m del mas hi ha la base d’un molí de vent per extreure aigua, formant part d’un conjunt hidràulic important. A 150 m del mas hi ha una edificació circular d’uns 3 m de diàmetre, que ressegueix el contorn d’un pou, i albergava una sínia.
El Mas de les Oliveres és una masia al terme municipal de Sant Fruitós de Bages (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.
Recull de dades: Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Sant Benet de Bages és una antiga abadia benedictina del terme municipal de Sant Fruitós de Bages, a la comarca del Bages. Situada a la conca de la Vall dels Horts, en una raconada entre el Montpeità o puig de Sant Valentí i els balços erosionats del riu Llobregat.
Molt a prop de la confluència de l’antic camí ral que anava de la ciutat de Manresa a Vic, actualment té els accessos principals des del municipi de Navarcles.
Us passo la seva important i llarga historia:
El monestir de Sant Benet de Bages fou fundat entre els anys 950 i 960 pel magnat Sal·la, que anà a Roma a sotmetre directament la futura fundació a la Santa Seu (amb la qual cosa l’eximia de la jurisdicció civil i episcopal).
El 967 hi ha l’acta de fundació i la dotació del monestir,
El 972, mort Sal·la, es consagrà una primera església. La comunitat passà una època difícil, per la mala administració dels abats, càrrec que Sal·la havia vinculat als seus descendents.
El nomenament del primer abat per elecció el 1002 comportà un redreçament del monestir, que a finals del segle fou unit durant uns anys (1075-1118) al monestir llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres.
Devastat pels sarraïns el 1114, a finals del segle xii i principis del XIII es construïren l’església i el claustre actuals.
El 1593 fou unit al monestir de Santa Maria de Montserrat, que hi instal·là un col·legi d’arts el 1620.
El 1633 s’enguixà l’interior de l’església malmès per un incendi. En els seus darrers temps s’hi retiraven els monjos montserratins vells.
El 1835, arran de l’exclaustració dels monjos, el monestir fou venut a particulars.
El 1907, l’adquirí Elisa Carbó, mare del pintor Ramon Casas, que hi feu unes importants obres de restauració assessorades per Josep Puig i Cadafalch.
El 1931 es va declarar Monument nacional.
Des del 1936, l’església està abandonada i necessita una gran reparació.
El 2000 descendents de Montserrat i Elisa Casas i Carbó venen el monestir a la Caixa de Manresa que va restaurar el conjunt .
El 2007 va inaugurar un complex conegut com a Món Sant Benet dedicat a difondre la història monàstica, de l’època en què va ser residència dels Casas i també de la gastronomia. El complex turístic i cultural inclou, a més del monestir, l’edifici La Fàbrica, l’Hotel Món i la Fundació Alícia.
Des de l’any 2012, és la Fundació Catalunya La Pedrera qui s’encarrega de la gestió i l’actual propietària del monestir.
El monestir de Sant Benet de Bages, situat en un paratge frondós i humit a la dreta del Llobregat, és un dels conjunts monàstics més interessants del país, amb elements que van des de l’època fundacional fins a l’època barroca. Actualment és un complex conjunt d’edificis que palesen la llarga història constructiva del cenobi que ha sofert una profunda restauració.
L’església és de planta de creu llatina, amb una nau (de 25 m de llarg per 7’5 d’ample) coberta per volta lleugerament apuntada, dividida per tres arcs torals. El transsepte té el braç S més baix i més curt que no el del costat N. Tots dos són coberts per volta de canó apuntada i tenen buidats en el mur dues petites absidioles. L’absis central és l’únic visible a l’exterior. El portal principal, a la façana de ponent, és d’arc de mig punt, sense timpà, amb quatre arquivoltes sobre columnes amb capitells de l’escola dita rossellonesa.
A ponent l’església té adossada la imponent massa del campanar, de base preromànica i cos d’època romànica, sobrealçat posteriorment amb el pis de les campanes. Sobre el primer arc toral de la nau de l’església s’alça un comunidor en forma de torre-campanar de dos pisos.
El claustre és la part més interessant del conjunt. És format per quatre galeries de sis arcs cada una. Els 64 capitells del claustre són de gran valor iconogràfic: n’hi ha amb decoració vegetal estilitzada o geomètrica i també de figuratius amb motius d’inspiració mitològica, d’inspiració cristiana o amb escenes humanes o d’animals.
Els capitells que hi ha en unes arcades que podrien ser de la sala capitular antiga a l’E i alguns altres són els més antics de tot el claustre i poden datar-se de la segona meitat del segle x.Tallades en forma semicircular per tal d’adaptar-se a la curvatura de l’absidiola on anaven col·locades. Actualment estan adossades a la paret per la seva banda frontal a l’invers de com estarien originàriament. Ambdues se sostenen per una única columna, proveïda de base, d’uns 70 cm d’alçada.
Roger Vinent Arnau – 2008 / Generalitat de Catalunya
La primera, situada a mà esquerra del passadís, fa 124×76 cm d’amplada en els seus punts més allunyats i un gruix de 12 cm. L’acabat de la curvatura és força tosc. La segona, se situa pràcticament davant la porta del celler, fa 165x77x12 cm i té unes característiques molt semblants a la primera però presenta una acabat més polit.
Roger Vinent Arnau – 2008 / Generalitat de Catalunya
De l’església preromànica consagrada l’any 972 no en queda pràcticament res. Tanmateix, alguns dels capitells que s’han conservat permeten afirmar que era una edificació força important.
Roger Vinent Arnau – 2008 / Generalitat de Catalunya
L’església és un temple del segle XII, de planta de creu llatina, d’una sola nau coberta amb volta de canó, una mica apuntada, reforçada per tres arcs torals que recolzen sobre semicolumnes adossades als murs. L’arrencada de la volta s’assenyala amb una cornisa, camuflada posteriorment per la decoració barroca.
Roger Vinent Arnau – 2008 / Generalitat de Catalunya
La capçalera és al mur de llevant i està formada per un absis central i dues absidioles, a banda i banda del primer, buidats del mur de manera que no s’aprecien a l’exterior. Tots tres són de planta semicircular i són coberts amb volta de quart d’esfera. Entre la nau i l’absis central hi ha un cos d’edifici, cobert amb volta de canó, que serveix de presbiteri i fa la gradació entre els dos espais.
Roger Vinent Arnau – 2008 / Generalitat de Catalunya
Sota l’absis principal, hi fou construïda una cripta destinada a contenir les relíquies de sant Valentí. L’estampa exterior és completada per un comunidor en forma de torre de dos pisos i pel portal de la façana de ponent, de mig punt, amb quatre arquivoltes i tres capitells a cada banda, dels quals arrenquen altres anells torals. Una massissa torre campanar, de secció quadrada, revela les diverses etapes del seu procés constructiu: preromànica, romànica i renaixentista.
Roger Vinent Arnau – 2008 / Generalitat de Catalunya
El claustre és l’element més interessant del cenobi. Queda situat al sud de l’església, formant un quadrilàter gairebé regular, amb la particularitat que tant el campanar situat a l’angle nord-oest com el braç sud del transsepte, envaeixen i estrenyen el pas per les galeries. Hauria estat construït entre els segles XII i XIII i aplega algunes peces reaprofitades. Les quatre galeries estan cobertes per voltes de canó. Als angles i a les parts centrals de les galeries, s’aixequen uns pilars, que ajuden a donar solidesa al conjunt. Entre pilars podem trobar una sèrie de tres arcs de mig punt, aguantats per parelles de columnes amb capitells esculpits.
Roger Vinent Arnau – 2008 / Generalitat de Catalunya
Hi ha un total de seixanta-quatre capitells de gran riquesa. L’escultura dels capitells és molt variada, destacant bàsicament la temàtica vegetal i figurativa. També se’n poden trobar amb motius animals i amb representacions humanes. D’aquests capitells cal destacar un d’origen preromànic, probablement reutilitzat, on es veu la primera representació iconogràfica que es coneix fins ara de Catalunya. Té forma de piràmide quadrangular invertida i truncada. Té decorats els quatre costats amb una escena de l’Anunciació, el Crist en majestat, una imatge pregant i motius vegetals. Un altre dels capitells esmenta el nom d’un dels artífexs de l’obra: Bernat. Es conserven dos finestrals de la sala capitular antiga. Al mateix claustre hi ha diversos enterraments d’època romànica.
Finestres geminades que corresponien a la sala capitular que va desaparèixer durant la restauració feta per Josep Puig i Cadafalch. En les parets laterals del claustre podem veure les sepultures de diverses nissagues catalanes, que participaren en la construcció o ampliació del cenobi. Entre elles es poden identificar les tombes dels Talamanca, els Calders, els Rocafort, els Boixadors, els Sanespleda i els Montcada.
Galeria on s’aprecia els conjunts de tres arcs sustentats per una parella de columnes amb capitells. En el mur de llevant es poden veure dues finestres geminades que corresponien a la sala capitular. Aquesta va desaparèixer durant la restauració feta per Josep Puig i Cadafalch, segurament perquè es trobava en runes. Els seus capitells, molt erosionats i de tipus vegetal, van ser reaprofitats del primer temple, edificat en el segle x.
El pati interior és realment un lloc tranquil i un recés de pau, un espai per a la meditació i el recolliment. Ple d’arbres i arbustos que creixen en el seu interior, que li donen al lloc un aire diferent, amb la llum esmorteïda i tamisada en tons verds amb el silenci.
Roger Vinent Arnau – 2008 / Generalitat de Catalunya
L’accés al claustre des de l’església és a través d’una porta oberta en el braç sud del transsepte, que pel costat del claustre es decora mitjançant arquivolta i una parella de columnes. Aquesta porta és la que utilitzaven els monjos per accedir a l’església, mentre la resta de la feligresia utilitzava la porta principal a la zona oest. El capitell esquerre d’aquesta porta conté una teofania, en la qual apareix el Senyor assegut sobre un tron que és elevat per dos àngels situats un a cada costat, tot sobre un fons estriat a manera de vímet. El capitell dret no ha conservat la seva decoració, i l’arquivolta sobre l’arc de la porta es forma mitjançant un perfil corregut i entretallat de senzilla factura.
Roger Vinent Arnau – 2008 / Generalitat de Catalunya
A partir del segle XIV, s’alterà la distribució del conjunt i al costat sud es construí un edifici amb arcs diafragma per allotjar el celler. A sobre s’hi bastiren dos pisos destinats a cel·les dels monjos, que després Ramon Casas els convertiria en residència particular.
Sant Benet de Bages és una obra del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages) declarada bé cultural d’interès nacional.
Sant Jaume del Pont de Cabrianes està en la Crta. BV-4512 – km. 1,2 de Sant Fruitós de Bages a Artes.
Us passo la seva historia :
Els orígens de la capella es troben lligats a l’existència del proper mas Bertran, propietat d’una família pagesa ennoblida des d’almenys el segle XVIII.
A finals del segle XIX es va formar un nucli al seu voltant degut a la construcció d’una fàbrica tèxtil prop de l’indret. Aquesta va fer créixer el petit nucli de l’església i els habitatges pels obrers prop del mas.
L’església fou construïda a l’últim terç del segle XIX, responent a les necessitats de la població assentada recentment arrel de la fàbrica tèxtil que s’hi havia construït. La finca era de la família Bertran.
L’església va reemplaçar a la parroquial de Sant Jaume d’Olzinelles, en plena decadència. És per aquest motiu que va obtenir el títol de parroquial.
Des que el nucli del Pont de Cabrianes es va abandonar (1960-1970), l’església no té culte continuat.
L’any 1974 es va abandonar definitivament passant a dependre de l’església parroquial de Sant Fruitós de Bages.
Actualment al nucli d’Olzinelles només hi viuen unes quatre famílies.
L’església només s’obre el dia de Sant Jaume (25 de juliol) en que es fa una missa i una reunió de la gent que havia viscut a l’antiga colònia.
Edifici religiós de planta rectangular i una sola nau que es cobreix amb teulada a dos vessants. L’absis, semicircular, sobresurt a ponent de l’edifici, és de menor alçada, coberta inclinada i sense cap obertura exterior. L’església està orientada en sentit est- oest, però de forma invertida, mantenint l’entrada principal a orient i l’absis a ponent. Arquitectònicament fou aixecada d’un sol bloc, utilitzant pedra tallada en carreus de diferents mides, disposats de forma força regular i units amb ciment pòrtland.
La façana principal, orientada a llevant, s’obre amb un portal al qual s’accedeix mitjançant dos graons, i és rematat a la part superior per un arc de mig punt format per un seguit d’arquivoltes exteriors, que recauen sobre una cornisa, i dos brancals laterals.Adossades als brancals hi ha dues columnes formades per una base, un fust llis i un capitell amb volutes jòniques i decoració vegetal. Aquesta columna es recolza sobre un sòcol de ciment que recorre tota la façana.
El timpà del portal és completament llis i mancat de decoració. Sobre el portal hi ha un gran rosetó, de mides lleugerament desproporcionades. Per sobre d’aquest rosetó hi ha un fris, que sobresurt del plom de la façana, està format per arcuacions cegues, a imitació d’arcs lombards, que de forma inclinada segueixen la línia de la teulada, però en un nivell bastant inferior. Es tracta d’una composició de façana, que podríem qualificar de neoromànica. A la cantonada S-E de l’església s’ubica un campanar rectangular, en part integrat dins l’estructura de l’edifici, i sobresortint només un tram de la línia de façana de migdia.
És cobert a quatre aigües; a la part superior hi ha quatre obertures rectangulars -una per façana- rematades per un arc de mig punt, és on hi ha ubicades les campanes.
A migdia de l’església trobem adossat l’edifici de la rectoria, formant un sol bloc amb l’església.
Sant Jaume del Pont de Cabrianes està inclòs a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 48-
Aquest mes dedicat a Esglésies, capelles, ermites i santuaris
Sant Jaume d’Olzinelles està a prop de la ctra. Santpedor-Artés en el municipi de Sant Fruitós de Bages.
Us passo la seva historia:
Aquesta església corona un petit puig al lloc d’Olzinelles. Aquest lloc apareix documentat a partir del 978, en una butlla del papa Benet VII, al bisbe de Vic i torna a esmentar-se a l’acta de consagració de Santa Maria de Manresa.
L’església, però, no fou esmentada fins a l’any 1086.
En l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de l’Estany en 1133 l’església de Sant Jaume d’Olzinelles i la sagrera consten com a propietat de la canònica.
L’església va restar sota el domini de la canònica fins al 1592 quan passà a passà a domini episcopal.
Les dues parròquies del terme passaren a tenir un sol rector, Sant Jaume i Sant Genís de la Vall dels Horts es van unir a finals del segle XVI.
Sant Jaume d’Olzinelles es troba a tocar del mas del mateix nom (Mas d’Olzinelles) al qual s’uneix per un arc perpendicular al frontis.
L’edifici actual és del segle XII però al mur de tramuntana conserva la capçalera de planta trapezoïdal del temple preromànic, que fa funcions de sagristia. Es tracta d’un petit edifici de planta rectangular cobert amb volta de pedra a l’interior i a l’exterior amb una teulada de doble vessant.
El temple romànic és d’una sola nau, un absis semicircular al cantó de llevant. La nau està coberta amb volta de canó i l’absis amb volta d’un quart d’esfera.
Joan Escoda i Prats / Generalitat de Catalunya
Té una finestra central de doble esqueixada, formada per un arc de mig punt adovellat. La porta antiga fou reemplaçada per una de factura moderna. Encara es pot veure el perfil de la porta original feta amb arc de mig punt.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
Al la banda de ponent s’alça un campanar tardà, format per una espadanya de dues obertures, sense encaixar amb l’estructura del temple. Altres modificacions són: la finestra quadrada oberta sota el campanar i l’arcada sobre la qual es recolza un cos d’edifici modern.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
El més notable, però, és la transformació de l’edifici a causa dels murs sobrealçats de la nau. L’aparell és fet amb pedra desbastada formant carreus de diferents mides i disposició irregular.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
Quan es va construir una fàbrica tèxtil uns centenars de metres més amunt del Pont de Cabrianes, i cases pels treballadors a banda i banda de la divisòria del terme amb Sallent, es va construir una nova església prop d’aquest nucli, on es van traslladar les funcions parroquials amb la mateixa titularitat que l’església antiga.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
El tancament de la fàbrica tèxtil va determinar la despoblació d’aquesta zona.
Sant Jaume d’Olzinelles és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.
Aquest mes dedicat a Esglésies, Capelles, Ermites.
La Capella de Sant Fruitós està situada en el Camí del Castell, a 1.200 m. del poble de Sentmenat (Vallès Occidental) adossada a la masia de can Fruitos.
R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya
Us passo la seva història:
La capella es troba dalt de la carena que va del Pla a Sentmenat, sortint pel carrer de Clament Honet que segueix la Serra de Dalt a l’extrem nord de Sentmenat, al costat de la casa de Can Fruitós.
Aquest edifici primitiu data del 1065.
La restauració més notable va ser al segle XVIII, tot i que han existit altres anteriors i posteriors. Tant l’absis com tota la planta són romànics.
En els primers anys del segle XI, hi ha constància de l’existència d’una torre construïda al llarg de la Vall d’Aiguasma, nom antic del riu que baixa del castell de Guanta.
En un document de l’any 1065, ja apareix l’existència de la capella.
L’any 1113, el senescal Guillem i els seus fills van fer donació de l’església i del cementiri de Sant Fruitós a Santa Maria de Solsona.
És una capella romànica d’una sola nau i absis en forma de semicircumferència. La construcció dels murs és de pedra i morter.
La nau, engendrada per un arc apuntat, està coberta amb volta de canó seguit.
La capella s’il·lumina per tres finestres, una d’arc de mig punt centrada a l’ absis i dues de circulars, situades als murs de migdia i de ponent.
R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya
La porta d’accés, totalment modificada, es troba al mur de migdia.
La Capella de Sant Fruitós és una obra del municipi de Sentmenat que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Viquipèdia
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé i Mª Àngels Garcia – Carpintero
Sant Valentí de les Brucardes esta situat al cim del puig Montpeità de Sant Fruitós de Bages.
Us passo la seva historia :
La capella està documentada a partir de l’any 1246, en una transacció de terres situades al peu del puig de Sant Valentí.
El culte a sant Valentí té una tradició fortament arrelada al terme de Sant Fruitós de Bages i està vinculada a l’existència del monestir de Sant Benet de Bages.
Aquest monestir estava dedicat en un inici a Sant Benet i a Sant Valentí màrtir.
Posteriorment es va construir la capella en honor a Sant Valentí.
És una església d’una sola nau amb absis semicircular a llevant, amb coberta de volta de quart d’esfera. La coberta avui desapareguda, devia ser a dues aigües. Primitivament era coberta amb un amigat de fusta, aguantat per arcs diafragmàtics. La façana principal és orientada a ponent, no presenta ornamentació i està coronada per una espadanya. El portal d’accés és format per una arcada de mig punt amb grans dovelles. Aquesta porta probablement és fruit d’una reforma de finals de segle XV o inicis del XVI.
A l’interior es conserva un arc de mig punt que fa de separació entre l’absis i la nau. Només hi ha una finestra amb una volta interior peraltada. El parament és de pedra amb carreus força regulars, quadrats i rectangulars disposats en filades ordenades, units amb morter de calç. A l’interior hi ha restes d’arrebossat de calç i es creu que hi podien haver hagut pintures.
Sant Valentí de les Brucardes està protegida com a bé cultural d’interès local.
Terra, aigua i racons 