Casa Bonaventura Raspall o Cauhé Raspall de Sant Feliu de Llobregat, una casa singular !

La Casa Cauhé Raspall esta situada en el carrer de Vidal i Ribas, 36-38 amb passeig de Nadal, 22- 24 de Sant Feliu de Llobregat.

Edifici del 1916, de coberta plana amb una destacada barana que evoca l’emmerletat dels castells i que enllaça amb el voladís de ceràmica.

L’element més característic és el conjunt d’esgrafiats circulars tipus escut, que són fidel reproducció de les medalles guanyades al 1907 a París, per la bona presentació i qualitat en els fruits que exportava Bonaventura Raspall.

Aquesta casa era el seu habitatge i el magatzem de la firma que regentava, anomenada “La Pilarica”.

Es conegué pel nom de Casa Cauhé Raspall, ja que el Dr. Antoni Cauhé Huguet,(1898-1975), metge de capçalera i forense de la ciutat, va posar-hi la seva consulta i habitatge en casar-se amb l’hereva de la casa: Joana Raspall Juanola (1913) poetessa i escriptora, medalla d’or de la ciutat i Creu de Sant Jordi.

La Casa Cauhé Raspall , és una casa de dues plantes amb finestres i balcons a la part superior i portes i finestres a la inferior. L’acabament està resolt amb un joc de línies corbes que formen una sanefa que a la vegada està decorada amb fulles en el centre formant grups curvilinis ascendents. Del peu d’aquest acabament surt una petita teulada de protecció que a la vegada fa un dibuix simètric amb rajoles. La casa té elements modernistes, com sanefes de ceràmica o mènsules esglaonades als balcons.

La Casa Cauhé o Casa Bonaventura Raspall, és un habitatge de Sant Feliu de Llobregat protegit com a bé cultural d’interès local.

Per a molt mes amplia informació, podeu consultar a  Casa Raspall a :

http://casaraspall.blogspot.com/

i també, us passo un article sobre aquesta important casa de la Web de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat :

https://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=9736

Aquesta casa forma part de les mes de 27 cases o edificis d’interès de Sant Feliu de Llobregat.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Casa Raspall

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat

La Catedral de Sant Llorenç, la façana principal dona a la plaça de la Vila i una sortida lateral al carrer de Pi i Margall, 4 de Sant Feliu de Llobregat, és dedicat al Sant Llorenç.

El dia 11 de juny de 1939 es va posar la primera pedra de l’actual edifici . Amb un estil neomedieval amb ressonàncies bizantines, la catedral de Sant Feliu té 45m de llarg, 32m d’ample i 26 d’alt i consta de tres naus, amb transsepte, absis semicircular amb dues absidioles i cimbori poligonal sobre el creuer.

La coberta de la nau central és un traginat pla de cassetons de fusta ornamentats.

Com a curiositat, es pot mencionar que l’edifici no es va fer de pedra sinó amb blocs formats amb ciment i sorra del Llobregat que els feligresos es van encarregar de portar amb carro des del riu.

Amb una ornamentació interior molt curada : vitralls, esgrafiats, daurats al sostre, murals pintats en les capelles i un artístic mosaic en tota l’extensió del paviment.

La façana, de la plaça de la Vila, té una finestra triforada amb gelosies i capitells d’inspiració medieval. Sota, el portal de mig punt, amb arquivoltes i timpà.

Se’n destaca sobretot el portal de mig punt amb arquivoltes i timpà esculpits, i el gran finestral triforat, amb gelosies i arcs de mig punt sobre columnes. Al costat de la façana s’alça el campanar.

La façana lateral al carrer Pi i Margall també té una portalada neoromànica que s’obre al creu.

Us passo la historia fins els nostres temps :

  • Els inicis de la devoció a sant Llorenç, apareixen en un testament de l’any 1277, en disposar que el cos fos sepultat en una capella de Sant Feliu, sota l’advocació de sant Llorenç.
  • El 19 de març de 1524 és aprovada la fundació de l’església parroquial, ja que fins aleshores el terme d’aquesta població havia estat dividit entre les parròquies de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí.
  • El 1862 l’església va ser objecte d’una important reforma d’ampliació.
  • Aquesta església fou destruïda el juliol de 1936, amb l’inici de la guerra civil espanyola, i només en va quedar el campanar i una marededéu gòtica, trobada al subsòl l’any 1941, i part d’un retaule o potser d’una portalada, dels segles XVII-XVII.
  • El dia 11 de juny de 1939 es va posar la primera pedra de l’actual edifici i a partir de 1940, essent rector Mn. Lluís Brugaroles i sota la direcció de l’arquitecte Josep Ros, es van iniciar les obres de construcció de la nova església parroquial de Sant Llorenç.
  • El 22 de juny de 1941 es va beneir l’actual capella del Santíssim.
  • Finalment, el 26 de maig de 1946 el bisbe de Barcelona Gregori Modrego va presidir-ne la dedicació. La vigília es van beneir les campanes.
  • L’acabament de l’obra es va fer l’any 1955, amb les capelles de la Mare de Déu de Montserrat i del Sagrat cor.
  • El 15 de juny de l’any 2004 una butlla del papa Joan Pau II decretava l’escissió de 9 arxiprestats de l’Arxidiòcesi de Barcelona per a crear el nou bisbat de Sant Feliu, amb seu a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat. La mateixa butlla va elevar al rang de catedral la que fins aquell moment era l’església parroquial de Sant Llorenç a Sant Feliu de Llobregat.
  • El 26 de maig de 2005 el bisbe de Sant Feliu Agustí Cortès en va beneir la càtedra convertint-se així en la catedral més jove de Catalunya.

Si no coneixeu aquesta Catedral, us invito a fer un passeig per Sant Feliu de Llobregat per admirar el seu interior i la torre-campanar.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Els Carrers de Santa Maria i de Sant Antoni de Sant Feliu de Llobregat, Les casetes Bertrand

Avui us presento, “Les casetes Bertrand”, dels carrers de Santa Maria i de Sant Antoni  de Sant Feliu de Llobregat .

(Els carrers de Santa Maria i de Sant Antoni, son paral•lels.)

Son les cases totes iguales, senzilles, mitgeres de planta i pis, amb pati al darrera.

A mitjans del segle XIX, un caudal ós català,  va fundar una fabrica Textil a Sant Feliu de Llobregat

i  va ordenar construir un conjunt d’habitatges unifamiliars destinats als seus obrers, per poder estar vivint al costat del lloc de treball.

La fàbrica tèxtil va ser fundada per Manuel Bertrand, per axó, aquestes casetes, es van conèixer mes tard com a “ Les casetes Bertrand “.

Les casetes van ser construïdes durant l’any 1874.

Actualment conformen un interessant conjunt urbanístic, estan ven conservades i totes habitades; al fer un tom pels seus carrers estrets i tranquils casi peatonals, ens poden transportant, a un temps en rere… com a …cent anys en rere ?

També trobarem una antiga font, entre els dos carrers.

Un conjunt d’edificis que cal preservar !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

“El Cor dels Arbres”… a Sant Feliu de Llobregat

Son tres escultures ven originals de l’escultor Jaume Plensa situades en la Plaça de la Vila de Sant Feliu de Llobregat.

Aquest conjunt de tres obres, està amb el títol :

                                                                       El Cor dels Arbres

De fet, van prendre el relleu en l’any 2009, a una altra peça de Jaume Plensa, instal·lada a la plaça de la Vila des del 1998, que era  “L’Armari del Desig”; l’artista les va cedir a la ciutat en la que hi té el seu taller.

Com podem veure, són tres figures característiques de l’escultor, “vestides amb noms”, fent referència a grans compositors musicals, com Tchaikovski, Mozart, Beethoven, Bach. ; les figures son de bronze, els tres son homes i estan asseguts abraçant uns arbres sobre una peanya.

L’artista mateix, Jaume Plensa,  va inaugurar, va estar en la inauguració coincidint amb l’inici de la Festa de Tardor.

Per a mes informació :

http://www.elbaix.cat/2013/11/27/lescultor-afincat-al-baix-llobregat-jaume-plensa-guardonat-amb-el-premi-velazquez-darts-plastiques/

Si voleu saber mes de l’escultor , podeu consultar aquí :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Plensa_i_Su%C3%B1%C3%A9

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc Nadal de Sant Feliu de Llobregat

El Parc Nadal està situat al barri del Centre, concretament va de la plaça de l’Estació al carrer de Dalt, front mateix de l’estació de tren.

Té una extensió d’1,5 hectàrees, es una part del jardí de l’antiga finca coneguda per  “el clos de Can Nadal”.

Duran l’any 2015, donat els efectes de fortes ventades i altres fenòmens meteorològics que van afectar a l’antiga vegetació del parc, es van realitzar treballs de recuperació i arranjament de la vegetació del , es van plantar prop de 400 peus arbustius i més d’una cinquantena d’arbres.

Hi ha una zona del parc dedicada als infants, ja que és molt concorreguda  donada la proximitat de diversos centres educatius de la ciutat en les rodalies.

La seva història comença :

  • L’any 1932, durant la República, quan l’alcalde Josep Gaspà va presentar el projecte de reforma del sector occidental de Sant Feliu, en el qual es plantejava la necessitat d’adquirir la finca completa del clos de Can Nadal, a fi de dotar la ciutat, entre altres coses, del primer espai verd.
  • Poc temps després es coneixeria com el Parc Nadal.
  • L’any 1938 es va construir un refugi antiaeri a l’interior del parc.
  • Entre els anys 1994 i 1996 va ser rehabilitat per l’Escola Taller Jardins Històrics.
  • En la imatge actual destaquen la jardineria, el llac (antiga reserva d’aigua), els camins sinuosos i l’arbrat frondós i antic, amb nombrosos Cedres i Pins.

En una de les entrades hi ha un Bar amb espai exterior.

Cal dir que esta molt ven cuidat en tot el seu conjunt.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Colònia industrial Can Bertrand de Sant Feliu de Llobregat

En Manuel Bertrand fundà la seva fàbrica el 1861, serà en els anys La Colònia Industrial de Can Bertrand, en un inici formada per una única nau, amb el temps va esdevenir un conjunt fabril compost per sis naus industrials.

Eren èpoques difícils pels treballadors, obrers i obreres, adults i nens, treballant 12 hores diàries per un salari insuficient i sobre tot per les dones, que treballaven el mateix que els seus companys però  cobraven un 60% menys.

Can Bertrand, en les cases dels carrers de Sant Antoni i Santa Maria i els anomenats pisos Bertrand, eren destinats a ser habitatges pels obrers de la fàbrica, un edifici per la casa del director de la fàbrica, també, hi havia la casa de l’amo actualment és el casal de Joves, total, un poble dins de Sant Feliu de Llobregat.

Cal destacar, que La fàbrica va ser pionera en la implantació de la màquina de vapor l’any 1873, i al seu dia la més important de Sant Feliu de Llobregat, tant per la seva producció com pel nombre de treballadors i treballadores, a finals del segle XIX donava feina a més de 500 obrers, la major part dones.

S’hi va instal•lar una fàbrica tèxtil d’estampats de cotó i teixits de pana, i la seva activitat va romandre fins l’any 1961.

Més tard, s’hi van establir petites i mitjanes indústries dedicades principalment al sector de l’aixeteria.

A instàncies de l’Ajuntament, s’ha conservat i s’ha rehabilitat com a equipaments per a la docència i formació i altres dependències públiques per la població de Sant Feliu.

Els edificis s’ha mirat de conservar el màxim possible de l’estructura originat adaptant tècniques modernes que facin un equilibri casi perfecta.

La zona ho hi ha els edificis de La Colònia Industrial de Can Bertrand disposen d’espai verd obert a la gent de Sant Feliu de Llobregat.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé