Sant Esteve d’Olzinelles de Sant Celoni

Sant Esteve d’Olzinelles està en la Vall d’Olzinelles, al municipi de Sant Celoni.

Montserrat Viader i Crous 1982 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Documentada des del 1083. es desconeix la data de construcció però guarda encara alguns dels elements romànics de l’època,
  • L’actual és quasi tota de la reconstrucció de 1786. Al costat hi ha la rectoria de Sant Esteve d’Olzinelles.
  • L’any 1977 s’hi fundà una petita comunitat de monges cistercenques procedents del monestir francès de Boulou. Aquesta comunitat s’extingí l’any 1982.

És de paredat, arrebossada i emblanquinada. A la portada hi ha una porta rectangular, amb motllura de petites dimensions.

Al damunt hi ha una cornisa i un arc ressaltat, formant un frontó, decorat amb una creu senzilla en el centre. Hi ha un ull de bou amb la data de 1786 a sota.

Jordi Contijoch Boada /Generalitat de Catalunya

El campanar presenta espadanya, amb dos arcs de mig punt. L’interior té una sola nau, amb volta de mig punt i tres trams. Sembla que el segle XVIII es va reformar. Té un absis circular.

Jordi Contijoch Boada /Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Varis i Arxiu Rasola

Església de Sant Esteve de Bordils

Avui us presento dos articles

Església de Sant Esteve està situada en la Plaça de l’Església de Bordils (Gironès).

Dades general i històriques :

  • A la llinda de la porta principal hi ha la inscripció: “VVY QUE COMTAM X4 DEL MES DE SETEMBRE DEL ANY 1561 SE COMENSÁ LA ESGLESIA PARROCHIAL”.
  • I també a la portalada hi ha dos medallons de pedra, en un s’hi pot llegir “MESTRA/JAVME/BVSQVETS” i en l’altre també hi ha un nom il-legible, tot i que possiblement indica els noms dels constructors de l’església (Botet i Sisó).
  • A l’interior hi havia una altar major d’estil renaixentista que fou cremat durant la Guerra Civil.
  • Els tres escuts de les claus centrals de la volta de l’interior de la nau, corresponen a l’escut de Sant Esteve de Bordils.

L’edifici és d’estil gòtic tardà amb alguns detalls d’influència renaixentista feta amb obra és de carrers de pedra i la coberta de teula. És d’una sola nau coberta amb voltes de creuaria i amb claus centrals estan decorades amb els escuts de Bordils, el del Papa i el de Catalunya. Els arrencaments dels arcs de la volta són cisellats amb figures d’animals. Hi ha tres capelles a cada lateral, cobertes amb arcs de mig punt construïdes al segle XVIII.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El campanar presenta un basament de planta quadrada i la part superior octogonal, amb arcades apuntades, rematat amb gàrgoles i barana calada. Flanquejant la façana principal, en el coronament hi ha dues garites de caràcter defensiu, que s’han datat del segle XVI, i estan situades en cada un dels angles i unides per una galeria.

DGPC. Servei Suport Tècnic i Inventari

La porta d’accés a la sagristia, situada en un lateral de l’absis, és d’estil renaixentista, amb frontó, tríglifs i mètopes. A la capella del sagrari hi ha un altar neogòtic.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La pica baptismal està feta de pedra de “Girona”. D’estil barroc, és llisa i fa uns 100 cm d’alçada per 95 cm de diàmetre. Està col·locada al presbiteri de l’altar major de l’església.

Són interessants les impostes decorades, a l’arrencada de l’arc que sosté el cor, representant els sants patrons de l’església i Sant Jaume.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Conserva diverses imatges de sants, com un Sant Josep amb el Nen; la Mare de Déu del Roser, que podria provenir d’una altra església; un Sant Esteve, restaurat els anys 1980 i una altra Mare de Déu del Roser, feta pel taller de Llimona.

L’església de Sant Esteve de Bordils és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Bordils

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, Google

Església de Sant Esteve de Peratallada

Avui us presento dos articles

Badia, Joan Puigdevall, M. 1985 / Generalitat de Catalunya

Sant Esteve està situada en el Barri de l’Església de Peratallada en Forallac (Baix Empordà).

Us passo la seva historia més destacada :

  • És del Segle XII i per tant, és Romànica
  • L’any 1202, Gilabert de Cruïlles prestà homenatge al bisbe de Girona pel delme e la parròquia de “Sancti Stephani de Petracissa”.
  • De l’any 1222 és el reconeixement fet per Ermessenda de Peratallada de la pertinença dels delmes d’aquesta parròquia per part de la Seu de Girona.
  • L’església de “Petracisa” -i també la capella dels seu castell. Figuren a les “Rationes Decimarum” dels anys 1279 i 1280.
  • També es relaciona als nomenclàtors de parròquies de la Diòcesi del S.XIV i posteriors.
  • En aquesta església s’hi venerava la imatge de “la Santíssima Majestat”, dada que coneixem pels seus goigs, que amb tota probabilitat devia ser romànica. Desaparegué com tot el mobiliari litúrgic antic del temple. L’església parroquial es troba extramurs del poble, a uns 200 metres del portal nord de la muralla; a la vora —al Mas Bou Negre— es coneix un jaciment arqueològic preromà.
  • El patronímic Gilabert fou molt repetit entre els personatges de les diferents branques eixides de la línia troncal d’aquest llinatge que prengué el nom del seu domini originari al poble de Cruïlles. El senyor de Peratallada al qual pertany l’ossera fou Gilabert V de Cruïlles i Dionís, fill de Bernat Peratallada i, per tant, nét de Gilabert IV de Cruïlles i de Bestracà qui, en casar-se vers el 1249 amb la pubilla Guillema Peratallada uní aquests dos casals i formà l’extens domini feudal baix empordanès dels Cruïlles Peratallada. Gilabert V fou governador de València en 1329. Es casà amb una filla natural del rei de Mallorca. Morí, com consta a la sepultura el 1348 i el succeí el seu fill Gilabert VI de Cruïlles i de Mallorca, almirall, guerrer i personalitat notable durant els regnats d’Alfons III, Pere III i Joan I.

Fotografia :Badia, Joan Puigdevall, M. 1985 / Generalitat de Catalunya

Església romànica de dues naus amb sengles absis semicirculars, de dimensions poc més grans la de migdia. Al costat sud hi ha capelles laterals i la sagristia bastides tardanament. Les voltes són apuntades.

Al frontis, al sector meridional, hi ha la portada de gran dovellatge amb motllurats, un rosetó i tres mènsules.

Els absis conserven llurs finestres romàniques; el meridional fou sobrealçat amb una torre, tardanament. L’edifici és construït amb grans carreus ben escairats.

jordi contijoch boada / Generalitat de Catalunya

L’ossera de Gilabert de Cruïlles, senyor de Peratallada, mort l’11 de juliol del 1348. L’ossera es troba a la nau septentrional de l’església parroquial, damunt un sòcol de pedra tallada.

jordi contijoch boada / Generalitat de Catalunya

A la cara frontal de la caixa i emmacats per una sanefa amb motius vegetals hi ha la llegenda funerària on hi diu: “HIC IACET NOBILIS VIR : DN9 GILABERT9 DE CRU : DILIIS DN9 DE PETRACIS : SA QI OBIIT XI DIE IULII : ANO DNI M CCC XL VIII : CVI9 AIA REQIESCAT IN : PACE AMEN”.

Al costats sengles escuts en relleu inscrits en cercles lobulats. El de la dreta, el dels Cruïlles, representat per un camp amb petites creus. Mentre que en el de l’esquerra hi ha un lleó rampant adoptat en l’escut de Forallac. Als laterals es repeteix el mateix tema. Conserva bona part de la policromia.

Sant Esteve i cementiri

Sant Esteve de Peratallada és una església romànica protegida com a bé cultural d’interès local del municipi de Forallac (Baix Empordà).

Peratallada carrer

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Església de Sant Esteve de Ripollet

L’Església de Sant Esteve, està situada en el carrer del Padró, 7 de Ripollet.

Us passo la seva llarga i important historia :

  • Documentada per primera vegada en el precepte del rei Lotari, el 986, pel qual confirma al monestir de Sant Cugat tots els seus béns.
  • Apareix com a parròquia l’any 1066, en una escriptura d’establiment emfitèutic que l’abat Andreu de Sant Cugat fa a favor de Sicardis i els seus fills.
  • En 1145, d’entre els llegats que va rebre, hi ha el de Berenguer de Ripollet per la reforma del temple.
  • L’antiga torre campanar, construïda en substitució del d’espadanya, datava de 1603 i estava a la paret nord de l’església.
  • De l’existència del claustre dues són les evidències: una data del 1692, on el Visitador Dr. Antonio Figueres, rector de Palaudàries i degà del Vallès, va manar de fer adobar la porta del claustre d’entrada a l’església.
  • L’altre és del 1738, quan Joan Fontanet i Maria Prats contrauen matrimoni en els claustres de la rectoria de Ripollet.
  • Cal dir que en documents existents, consta que hi havia una cisterna al mig del pati.
  • El primer rellotge data de l’any 1793.
  • Degut a una gran tempesta del 1831, les seves parets eren en mal estat; i també, cal dir que li caigué un llamp on el rellotge quedà destrossat.
  • L’any 1891 una valuosa donació de Maria Torre, Vda. Almirall, és dipositada per a reconstruir les parets malmeses.
  • També amb l’ajut de Maria Torres, es va aixecar un nou campanar que s’inaugurà el mes de novembre de 1892.
  • Es col•locà una placa de marbre commemorativa que fou destruïda el 1936.
  • En el segle XX, entre els anys 1978 i 1979, es varen netejar les parets exteriors del seu arrebossat, la qual cosa ha deixat al descobert el parament actual.

Edifici d’origen romànic  de segle X, que va ser molt transformat en segles posteriors.  Cap al segle XII tenia una sola nau amb absis semicircular, coberta amb volta de canó apuntada.

Cap al segle XVI-XVII es fan afegir les dues naus laterals, comunicades amb la primitiva mitjançant dos grans arcs i es va construir la façana, amb portal renaixentista.

Aquest està flanquejat per dues columnes toscanes que sostenen un entaulament capçat amb un frontó triangular on hi ha una fornícula, ara buida.

El campanar, exempt, és del segle XIX. L’antic campanar és de tres pisos, amb només una obertura d’un òcul al mur nord, d’una alçada semblant a la de la nau central, obrat en paredat i cobert amb teulada a quatre vessants.

L’estructura originària de l’església romànica seria de planta de creu llatina, nau amb volta de canó lleugerament apuntada i capçalera d’absis semicircular.

Fora de l’església, a la part nord, es trobaria un cementiri i a mà esquerra un petit claustre, segons es dedueix de les arcades descobertes quan s’enderrocà l’antiga rectoria el 1948.

Actualment, és un edifici de tres naus. La nau central és l’antiga església romànica i per fer la nau sud es va fer servir la galeria del claustre.

La comunicació entre les naus es fa a través de dues grans arcades a cada costat de la nau central. Al centre del mur de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada.

El portal és d’estil renaixentista del segle XVII. Consta d’una porta rectangular amb una columna per banda que sostenen un entaulament amb un fris compartimentat per tríglifs i mètopes;

a sobre hi ha un frontó triangular amb una fornícula buida en el timpà. Sant Esteve és una església parroquial a la vila de Ripollet protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Ripollet i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Moderna església de Fàtima de Granollers

L’Església de Fàtima està situada Ctra. de Caldes, 1, amb Avinguda de l’Estació del Nord de Granollers.

És una moderna església situada en un dels extrems de Granollers, concretament en el barri Congost, i que dóna servei a aquest barri amb la Barriada Nova de Canovelles.

Us passo la seva història :

  • La parròquia de Fàtima va néixer a l’any 1952, arran de l’impuls d’un grup de feligresos del barri, després de la Santa Missió que va visitar Granollers.
  • El 1961 es beneí la primera pedra, duta expressament del Santuari de Nostra Senyora de Fàtima, de Portugal.
  • És del mateix santuari la imatge que es venera actualment a l’altar central.
  • El 15 d’agost del 1963 l’arquebisbe Gregori Modrego beneí i inaugurà solemnement el nou temple parroquial.

La part exterior de l’església té forma el·líptica truncada, acampanada, de maó vermell.

A la façana principal hi ha unes vidrieres amb set plans, amb la representació de la Verge de Fàtima sobre l’alzina.  Les vidrieres són obra de la “Unión de artistas vidrieros” com la capella del Santíssim de Sant Esteve de Granollers.

La part interior és del mateix color del ciment i el sostre està decorat amb motius geomètrics de ferro.

L’Església Nostra Senyora de Fàtima de Granollers està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Parets del Vallès

L’església de Sant Esteve de Parets està situada en la Plaça de la Vila i el carrer de Sant Antoni de Parets del Vallès.

Us passo la seva historia :

  • Les primeres notícies d’un temple dedicat a Sant Esteve en aquest indret, daten de l’any 904, quan va ser consagrada una església per Teodoric.
  • En el segle XIII es torna a reformar el temple gràcies a Bernat de Vilatzir, tal com constava en una llosa sepulcral que hi havia en el presbiteri fins a l’any 1936.
  • L’església es torna a consagrar el 26 de gener de 1207 pel bisbe de Barcelona Pere de Cirac.
  • Les tropes de Felip V d’Espanya incendiaren el temple l’any 1706 durant la Guerra de Successió.
  • Aquest no va ser l’únic incendi que va patir l’església, perquè el 21 de juliol de 1936 va ser destruït gairebé en la seva totalitat pel foc.
  • De l’antic temple només va restar en peu l’absis central i alguns fragments de murs, que es van integrar en la nova construcció feta en estil neoromànic, aquesta nova església consagrada el 1947, va venir a substituir a la vella.

És un edifici neoromànic. La nau central es desenvolupa a partir de l’absis del segle XIII, on neix el creuer que suporta el campanar.

Té tres naus de volta d’aresta separades per arcs de mig punt i capelletes laterals de volta de canó. Els vint-i-dos capitells que separen les naus historien la vida de Crist.

Al centre de l’absis hi ha el retaule de Sant Esteve, realitzat per Frederic Marès i Francesc Folguera l’any 1947.

L’església té tres campanes que daten del 1947,i una que va ser instal·lada el 15 d’octubre del 2017, anomenades Eulàlia, Rosalia, Maria i Teresina; les dues primeres en honor a la dona i la mare del mesenes que va fer la restauració de l’església, l’Antoni Feliu, la tercera en honor a la Verge Maria, i la quarta, en honor a la mare del feligrès que la va donar degut a una promesa, és actualment la campana major.

L’any 1996 a la mort de l´últim campaner, es va electrificar el sistema d’accionament automatitzat del toc de campanes.

Sant Esteve de Parets és una església de Parets del Vallès protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santuari de Santa Quitèria i l’església de Sant Esteve de Vilanova del Vallès

L’església de Sant Esteve està situada en el  barri de Santa Quitèria, s’arriba per la carretera de la Roca,  km 21,5, on es pren el Passeig de Santa Quitèria, fins el numero 33, on està el conjunt d’edificis.

L’església es sobre d’un petit turó, a les afores de Vilanova del Vallès.

Sant Esteve de Vilanova del Vallès, també, es coneguda per Santuari de Santa Quitèria.

 


Us passo la seva llarga història :

  • La parròquia està documentada per primera vegada en un testament de l’any 1006, per tant es molt mes antiga.
  • A partir d’aquest moment comencem a tenir notícies seguides de la parròquia.
  • El campanar té arcuacions llombardes, probablement del s. XVI o principis de l’altra
  • La capella de la dreta es va construir l’any 1614.
  • A la capella de la dreta hi ha el retaule de la Verge, realitzat el 1628 i daurat el 1648.
  • La portada té gravada la data del 1645.
  • El cor és del 1798.
  • A la banda de fora hi ha restes que podrien correspondre a l’antiga portada.
  • Tot i que l’edifici actual és posterior, queden algunes restes del primitiu edifici romànic.
  • L’any 1914 a l’enrajolar l’església es van trobar els fonaments de l’edifici antic amb capcer semicircular.
  • La imatge central, de la verge del Roser, és moderna.

És un edifici d’una sola nau amb dos trams i coberta amb volta apuntada.

A l’esquerra té dues capelles laterals cobertes amb volta de creueria i sostingudes per mènsules figurades.

A la dreta hi ha la capella de la Mare de Déu i està formada per dos trams tancada per una cúpula amb llanternes.

El cor té balustrada i la volta de sota és de llunetes.

El campanar és romànic llombard a la zona inferior i amb obertures d’arc apuntat a la zona superior, coronat per una balustrada de maó.

La portada té dues pilastres amb capitells esqueixats i en el frontó hi ha una fornícula que aixopluga la imatge de Santa Quitèria

i al seu damunt l’escut amb l’anagrama de Jesucrist i Maria i gravada la data de 1645.  

Cal destacar l’edifici del costat, que es privat.

Sant Esteve de Vilanova del Vallès és una església del municipi de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental), inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

  • Aquesta setmana la dedicarem a Esglésies, ermites i santuaris.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

L’Església Parroquial de Sant Esteve de Granollers

Granollers te com a monument eclesiàstic una verdadera joia, cal diferenciar l’església i la torre del campanar, anem a veureu ara :

L’Església

Cal distingir quatre etapes estilístiques en la seva construcció:

  • la preromànica
  • la romànica del s. XII
  • la gòtica del segle XV
  • la moderna del 1946

De les dues primeres esglésies no es conserva res.

Mentre que de la gòtica en resta el campanar, que ja ho veurem mes tard.

Centrem-nos en l’església, per la part de l’exterior hi ha l’absis poligonal, la nau central (construïda amb formigó armat, paredat i maó) i grans finestrals- vidrieres.

Per la part interior, tenim tres naus :

  • la central, molt àmplia
  • les laterals, molt estretes

Amb cinc finestrals,  tres rosetons i la volta de creueria amb clau al centre.

La nau central té cinc trams de volta sobre arcs de formigó apuntats, mentre que les laterals corresponen a un baix cor allargat damunt d’elles.

Es té constància també d’un gran rosetó modern als peus de l’església.

 

El Campanar de l’Església Parroquial de Sant Esteve de Granollers

És una obra del municipi de Granollers (Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d’interès local.

El campanar és l’única part que es conserva de l’església gòtica. Està format per tres cossos: el primer i més alt és de planta quadrada amb murs de paredat comú, el segon és de planta octogonal també de paredat i amb carreus a les cantonades.

Pel que fa al tercer cos, separat del segon mitjançant una fina cornisa, es manté la planta octogonal amb murs de paredat carreuat, els buit de proporció vertical i arc lleugerament apuntat, amb traceria lobulada a l’intradós de l’arc.

En la imposta de l’arrencada dels arcs també hi ha una cornisa. El conjunt està rematat per una coberta plana i coronat per una balustrada. Al capdamunt hi ha una estructura de ferro que suporta les campanes.

La torre té 34 m d’alçada.

Mes informació del campanar podeu consultar a :

http://www.diba.cat/documents/429042/66944702/10_Campanar+de+esglesia+de+Sant+Esteve_Granollers.pdf/0552ebeb-edc6-4c19-92aa-0dcd7ff95542

Quan passeu per Granollers, eu una parada per veure l’Església Parroquial de Sant Esteve.

 

Dades estretes de Viquipèdia

Enllaç : Diputació de Barcelona (diba)

Fotografies : Ramon Solé