Església de Sant Esteve de Palautordera

L’església parroquial al municipi de Sant Esteve de Palautordera està situada en la Plaça de l’Església.

Edifici religiós de paredat i amb palets. A les parets exteriors del nord i sud hi ha restes d’arcuacions cegues que, sens dubte, juntament amb la paret on es troben, són restes de l’església del segle XI-XII.

Té una portada del segle XVI amb raïms de columnes molt estilitzades i fust prim.

El campanar té un sol cos, és quadrangular, molt massís, de gran superfície i poca alçada. Està coronat per merlets de maó i una piràmide quadrangular arrebossada amb ciment. S’alça damunt el creuer de l’església que es tanca amb quatre petxines que li serveixen de base.

A l’interior solament hi ha una nau, el presbiteri i tres cossos. Originalment tenia tres absis, però ara solament n’hi ha un.

La portada del segle XVI està decorada amb elements figuratius. En els capitells hi ha uns caps d’àngels amb llurs ales exteriors als dos costats. L’extradós es recolza en unes mènsules, una a cada costat. La de la dreta representa el cap de Sant Pere, la de l’esquerra el de Sant Pau. Sobre la clau hi ha un floró que serveix de coronament.

Veiem la seva Història :

  • el 862, hi ha documents en aquesta època que parlen de l’església.
  • Per aquests documents se sap que el comte Sunyer II va vendre el lloc a Trasovad sobre l’any 900.
  • I aquest el 908 el va vendre a Guifré Borrell, comte de Barcelona, el qual el va cedir al cap de poc temps al monestir de Sant Cugat.
  • A causa d’això, el domini de la parròquia fou sempre dels abats de Sant Cugat, i a partir de 1215, de l’administració de Sant Cugat, dita pabordia de Palau o de Palautordera. La parròquia era regida per dos domers o dos sacerdots que s’alternaven en el servei parroquial.
  • De fet, la primera referència de la parròquia de Sant Esteve apareix oficialment com a tal, el 6 de desembre de 1305.
  • La parròquia de Sant Esteve va pertànyer a la jurisdicció i a l’administració de Santa Maria fins a mitjan segle XVIII.
  • Vers el 1570 la façana va ser transformada adoptant característiques pròpies del gòtic, així s’incorporà un grup escultòric que representava la lapidació de Sant Esteve sobre el portal a manera de timpà.
  • L’any 1745, per petició dels veïns i regidors de Sant Esteve, li van ser concedides la separació del municipi i el dret de tenir alcalde propi.
  • La nau romànica té volta de canó i dos arcs torals, però té afegides capelles laterals gòtiques amb nervacions i claus de volta del segle XVI.
  • L’absis major fou mutilat el 1936, quan es va obrir un gran portal per aquest costat, i l’absidiola de la part N desaparegué al principi del segle XIX per a construir-hi una gran capella.
  • Després del 1939 es va refer amb rajols l’absis major, que és ornat d’unes pintures.

És l’església de Sant Esteve, una de les esglésies més antigues del Vallès segons documentació existent.

L’església parroquial al municipi de Sant Esteve de Palautordera, és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recerca de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

La Creu de Terme de Sant Esteve de Palautordera

La Creu de Terme és una obra historicista de Sant Esteve de Palautordera.

Aquesta Creu de Terme, és situada a l’entrada del poble, just amb Santa Maria de Palautordera.  Fou refeta després de la guerra civil espanyola. Ara es troba en bones condicions.

Element aïllat. Monumental creu de terme formada per dos cossos, una columna que li fa de fust i la creu de ferro. La part inferior de la creu, en forma de capitell, està decorat amb motius vegetals. La creu té representada la crucifixió de Crist.

La Creu de Terme de Sant Esteve de Palautordera, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

Ermita del Remei de Santa Maria de Palautordera

L’ermita de Nostra Senyora del Remei , està situada  en el municipi de Santa Maria de Palautordera.

El seu origen cal cercar-lo al principi del segle XVI, quan es construí una capella dedicada a Sant Sebastià.

Aquesta capella encara es conserva però està a l’altra cantó de l’antiga carretera, ara és un passeig peatonal.

Entre els anys 1792 i 1800 es va construir l’actual ermita del Remeí.

I s’abandonà la primitiva en la qual s’havia establert la confraria de Nostra Senyora del Remei a finals del segle XVI.

Es d’una sola nau. L’exterior és de paredat. La portada és d’arc rebaixat, de carreu. Al damunt hi ha un ull de bou. La façana està arrebossada i emblanquinada, hi ha una imatge amb rajola de ceràmica de la Mare de Déu del Remei.

L’interior és de planta de creu llatina, amb una cúpula al centre. El presbiteri té un creuer i tres cossos. En els costats del creuer hi ha dues vidrieres amb les imatges de Sant Sebastià (esquerra) i Sant Erasme (dreta).

L’ermita de Nostra Senyora del Remei es troba a prop de la divisió de termes entre Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera.

Per mes informació sobre l’ermita, podeu consultar a :

http://www.smpalautordera.cat/pl71/municipi/turisme/llocs-d-interes/id2/ermita-del-remei.htm

L’ermita de Nostra Senyora del Remei , és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Escultura en record dels 4 hereus morts de Sant Esteve de Palautordera

La matinada del 13 de febrer de 1999, va començar el poble de Sant Esteve a despertar-se amb la desgraciada noticia d’un tràgic accident de trànsit a l’autopista AP-7 a l’alçada de Vallgorguina  que va acabar amb la vida de quatre joves jugadors de l’equip Club Handbol de Sant Esteve de Palautordera, “els 4 hereus”…

La mort dels quatre esportistes va commoure tots els estaments socials d’aquest municipi del Baix Montseny i rodalies.

A l’enterrament, celebrat en el mateix pavelló, hi van assistir més de quatre mil persones. Des de llavors es va decidir que el pavelló municipal de Sant Esteve portaria el nom de Els Quatre Hereus i les seves samarretes serien retirades.

El número 3 de Marc Tobias, el 4 de Quim Pascual, l’11 de Francesc Puig i el 15 d’Oriol Fàbregas.

Us passo una informació al respecta :

http://www.lajornadadelvalles.cat/els-quatre-hereus-la-tragica-historia-del-ch-sant-esteve-de-palautordera/

Avui he visitat el monument en record “Els Quatre Hereus”, he sentit un tremolor a les cames pensant en aquest joves…i un gran respecta… Des d’aquest Blog penso amb ells i les seves famílies…

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Tordera, un riu de petit a gran

Aquest és un riu que neix en una font,

és fa com a riera

i surt del Montseny com a un riu gran.

És diu que neix a la Font de Sant Marçal, a prop de l’ermita.

Va reben l’aigua dels torrents que la muntanya del Montseny li a porta gracies a la pluja que a l´hivern pot ser forta i el desglaç de la neu.

Quan ja és algo mes que una riera aporta l’agua de boca als pobles  de Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera.

Al passar per les afores de Sant Celoni, ja es tot un riu.

Un monument antic es el pont trencat, que va comportar segons és diu una dura batalla contra l’exercit francès.

Segueix pel costat de la zona industrial i a prop d’urbanitzacions i bosc.

Altres poblacions properes al riu La Tordera son, Viabrea, Hostalric, Fogars de la Selva, Massanes, Maçanet de la Selva,

Tordera, Malgrat de Mar, Blanes i Palafolls.

Com observem en la postal antiga de principis del segle passat era una necessitat poder anar al riu La Tordera a fer la bogada per part de les dones dels pobles propers, al no tindre un safareig públic.

Desprès de recorre un recorregut de 61,5 km, desemboca entre Malgrat i Blanes a la Mediterrània.

La Tordera, li afecta molt la sequera que es pateix des de fa anys en el Montseny.

Per a mes informació :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Tordera

i a :

http://www.dumalis.cat/my_xxi_8a.html

Pont peatonal

 

Text i Fotografies : Ramon Solé