La casa de les mil conxes de Sant Cugat del Vallès

Ahir us vaig fer una petita passejada per la part antiga de Sant Cugat del Vallès, poden gaudir d’una mostres de les cases antigues d’aquest municipi,  avui seguim estant en Sant Cugat, i us vull  ensenyar una casa diferent a altres.

L’he nombrat com la casa de les mil conxes, tota la seva fatxada esta arrebossada de petxines, podaríem dir totes d’igual mida.

On esta situada ?, molt facil de localitzar, en el carrer  Sant Antoni numero 21. No es una casa massa antiga, en la part superior de l’edifici, figura l’any 1971.

Cal destacar com un “rosetó” fet de petxines i altes crustacis, que donen una imatge mes destacable a la paret d’aquest edifici singular…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un passeig per les cases antigues de Sant Cugat del Vallès 1ª Part #

Es considera que Sant Cugat del Vallès es una ciutat satèl·lit, amb unes altres paraules, un poble ric i amb el poder gastar molt, per tant, la gent que hi viu, te un poder adquisitiu prou elevat.

La gent que hi viu…, molt d’ells van a treballar a la gran ciutat, Barcelona, que no dista mes que uns vint kilòmetres del treball segons el lloc d’ubicació del treball a Barcelona.

Aquesta població de Sant Cugat, encara te llocs d’encant, llocs antics, llocs que recordant com era fa mes de cent anys en rere la vila.

Avui us demano que us submergiu al barri antic de Sant Cugat i veieu unes cases i edificis que us recordaran a un antic Poble !!!

Des de la plaça Octavià, anirem pel carrer Major, a part que son les cases baixes, trobarem  “les Voltes”, arcades sotes les cases i on hi ha comerços.

Algunes d’elles son ven antigues…

Veiem casa de Pere San, va ser Fonda, casa de la Vila, Escola de nenes i l’Estanc…

En el carrer de Sant Domenec , hi ha can Mates, ja documentada en el segle XV.

Recordeu que sempre que esteu en la part antiga d’una població o poble, us cal mirar cap a dalt…

Fem un salt, i situem-nos en la Plaça de Barcelona, era un lloc de cases petites, axo si que era un poble, encara avui podem imaginar-ho.

Resten records del passat,

alguna casa tal com era,

algun cartell, rellotge de sol…

Avui deixarem el passeig aquí pels carrers antics de Sant Cugat del Vallès, a l’espera d’una altra ocasió.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre Negra de Sant Cugat del Vallès

La Torre Negra està situada en la Rambla de Can Bell de Sant Cugat del Vallès a tocar del bosc i de camps.

La Torre Negra, és una masia romànica fortificada que data de l’any 1145, creada com a fortalesa per defensar l’àmbit territorial del monestir de Sant Cugat del Vallès, i que va ser reconstruïda entre els segles XIV i XV. És un edifici d’aspecte fortificat, antigament fou un lloc de defensa.

Té una planta quadrangular i tres pisos d’alçada amb la torre quadrada adossada en un dels angles de l’edifici. Aquesta s’obre a l’exterior en el pis superior per una sèrie de finestres quadrades. Algunes finestres de la façana principal són geminades. La façana és de pedra. La porta d’entrada de punt rodó i està adovellada. Damunt s’obre un gran balcó rematat amb pedra. El teulat és de teula àrab i de forma inclinada.

Veiem una part de la seva Historia :

  • Any 1145, té els seus orígens en una fortalesa del castell Ricard erigit pel monestir de Sant Cugat per a la defensa del territori. Els seus primers amos, els Vilanova, eren feudataris del monestir
  • A la segona meitat del segle XIII els Vilanova entroncaren amb els Laceras. Poc després la casa dels Vilanova va ésser venuda als Palou que volien instituir jurisdicció pròpia prescindint del monestir i fundant la Quadra de Vilanova
  • El 1432 els monjos s’oposaren que es continués la construcció de la fortalesa, però va continuar. L’antiga noble mansió reedificada es denominà Torre de Vilanova o Torre de Palou.
  • El monestir adquirí la plena possessió de “la Torre Negra” al segle XVIII, nom amb què es designà a partir de llavors degut a la tonalitat fosca de les seves pedres.
  • Després de la compra per part del marqués de Rupit, de nou s’altera l’estructura.

 

I, possessió de terres de conreu

Polèmica Urbanística de Torre Negre :

http://www.totsantcugat.cat/ciutat/protegir-torre-negra-la-historia-d-un-litigi-12252102.html

I un article de La Vanguardia del 2016 sobre la polèmica Urbanística de Torre Negre :

http://www.lavanguardia.com/local/terrassa/20160226/4018621139/torre-negra-cronologia-litigio-sant-cugat.html

Fotografia de l’Ajuntament de Sant Cugat de Vallès

La Torre Negra, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recopilació de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La segona Creu de Terme de Sant Cugat del Vallès

Aquesta Creu de Terme, és situada a fora del recinte del Monestir, front a una de les entrades a aquest, on dona al carrer de la Creu i amb al Passeig de Francesc Macià.

Creu de Terme del segle XV-XVI que assenyalava l’entrada al terme de Sant Cugat, va ser enderrocada els anys seixanta, quan es va demolir la tanca que envoltava el monestir, i des d’aleshores va ser custodiada al Club Muntanyenc.

L’any 2003 va ser reposada, instal·lada sobre una columna de ferro de tres metres, a la part posterior del Monestir. La creu presenta, el Crist en una cara i la Mare de Déu a l’altra.

Us passo la nota de premsa de l’Ajuntament de Sant Cugat, del 17 de juliol de 2013, on s’expressa la satisfacció per la recuperació de la Creu de Terme, un element que forma part de la història del monestir de Sant Cugat :

http://premsa.santcugat.cat/?p=9064

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Torreblanca de Sant Cugat del Vallès

La masia de Torreblanca està situada en l’Av. Pla del Vinyet  amb  Pg. Lluís Domènech i Montaner de  Sant Cugat del Vallès. És una masia tradicional de notables dimensions, de planta rectangular, té planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües. Destaca el portal rodó amb dovelles de pedra. Hi ha un cos central afegit posteriorment.

Anys en rere estava als afores de la ciutat, però actualment es troba en un entorn urbanitzat prop del camí de Can Borrell. Sembla que el nom de Torreblanca va sorgir en contraposició de la masia veïna amb el nom de la Torre Negra.

Aquesta masia va ser una de les mes importants de Sant Cugat per l’extensió de les seves terres on es conreaven bàsicament cereals; per la riera s’hi cultivava horta, a la resta de terres estaven dedicades a la vinya. Tenia estables per a deu o dotze cavalls; adossada a la casa pairal hi havia la casa dels masovers i també tenia una petita ermita al davant que no s’ha conservat.

Va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX, poc després abandonada fins als anys 90 i en mans dels okupes, fins que l’Ajuntament els va desallotjar.

Uns anys més tard, l’Ajuntament la va rehabilitar com a equipament públic i actualment és la seu del Casal de Joves de Torreblanca, un espai on s’organitzen cursos i tallers. També disposa de sales d’estudi, bucs d’assaig i un centre d’assessorament per als joves de 14 anys en endavant.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/documents/documents2008/qnem6308.pdf.pdf

Torreblanca és un edifici de propietat municipal de  Sant Cugat del Vallès que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Bòbila d’en Pahissa de Sant Cugat del Vallès

Està situada La Bòbila d’en Pahissa, en el camí forestal que des de Sant Cugat entra a Collserola direcció a can Borrell ( masia – Restaurant).

A uns 300 metres us cal desviar-vos a l’esquerra, i un camí us portarà directament a les restes de La Bòbila d’en Pahissa.

Va estar en funcionament des de l’any 1940 fins el seu tancament de producció en el l’any 1985. Durant aquells  mes de 40 anys, s’hi van coure en les seves instal·lacions mils de rajoles, teules, totxos, entre altres.

Al principi , en els anys 40 i 50 del segle passat, va ser una de les poques activitats industrials que tenien lloc en el municipi de Sant Cugat.

Es va fer un enderrocament no total, podeu veure una cova artificial d’on es treia el material, i altres entrades que estan semi tapades, la curiositat de la gent a fet que s’hagin obert en els anys.

Sols queden en peu dels edificis les columnes. També, mig amagat per la vegetació podeu veure el forn principal l’entrada està encara tapiada.

De fet sols queda ara com a record de la Bòbila d’en Pahissa i per la curiositat del visitat…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

En el Raval de Barcelona, disposen d’una verdadera joia, l’antic Monestir de Sant Pau del Camp – 1ª Part#

L’Església de Sant Pau del Camp, esta situat en el carrer de Sant Pau, 101 amb cantonada al carrer L’Abat Safont.

A la llarg de la seva historia a passat per a moltes etapes:

  • Resta documentada en 911, no vol dir axó, que no sigui de mes antiga construcció.
  • Va patir l’atac directe de les topes l’Al-Mansor, en els seus atacs a la ciutat de Barcelona sobre l’any 985.
  • Per aquest motiu el monjos van fugir, el monestir quedaria deshabitat, perdent el caire de Monestir.
  • El cenobi va reviure associat com a priorat a Sant Cugat del Vallès.
  • És va iniciar la seva reconstrucció al s. XI. I a partir del s. XIV l’edifici quedaria dintre de muralla i protegit.
  • Va estar vinculada a l’abadia de Montserrat el 1508.
  • Mes tard, de nou de Sant Cugat , axo era per l’any 1593
  • També va dependre de la Portella de Berguedà entorn el 1617.
  • Durant un breu període de temps fou la seu del govern de la Generalitat de Catalunya fins l’11 de setembre de 1714.
  • Durant el 1835, el Monestir va ser de nou abandonat.
  • Des de les hores va passar a ser Església.
  • Durant la Guerra Civil va patir diverses destrosses que una acabada la Guerra, és va portar a terme una restauració.

Per a mes amplia informació i dades sobre el conjunt  podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pau_del_Camp

Horaris de visita : Actualment està tancat !

Gaudiu d’aquesta joia històrica, com moltes que te Barcelona.

Podeu contactar : correu electrònic: santpau153@arqbcn.cat i el web: www.santpaudelcamp.cat.

Recerca de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé