De vegades cal mirar a munt, i poder veureu : Un Rellotge de Sol, Dracs… un Sant Jordi, La Mar a Sant Cugat del Vallès

Acostumem anar de pressa d’un costat a l’altra de la ciutat o poble, mirar a la dreta o l’esquerra, vigilar els semàfors per mirar de passar o passar igualment que tinguem vermell o verd, el important es corra i arribar el mes aviat possible al nostra objectiu o destí.

Per ho !, es que… ja no mirem per sobre? Pues crec que ens cal fer un STOP a la nostra vida… Podria ser que ens perdem veure i conèixer coses curioses, com en el cas de Sant Cugat del Vallès :

  • Una façana on hi ha un Sant Jordi i el Dragó, que sempre durant tot l’any, unes roses hi son al seu costat.
  • Veure un Rellotge de Sol de 1853, en la plaça de la Vila.
  • Un altre Rellotge de sol amb un Veler, que ens fa difícil de saber quina hora és.
  • Un Drac de ferro a una façana, en un carrer dels antics de Sant Cugat del Vallès.
  • Entre mig de vegetació d’una finca, trobar una Torre – Dipòsit d’Aigua, que deu de ser prou antiga.

Avui ha sigut en Sant Cugat, seguirem mirant per d’amunt nostra en altres poblacions de Catalunya…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El carrer de Sabadell de Sant Cugat del Vallès, perdura la dècada de 1830

Des de les hores quantes generacions deuen haver  viscut … i passat per aquest estret carrer de Sabadell , un dels mes importants del centre de Sant Cugat ?

Han passat 188 anys, de l’historia senzilla d’aquest carrer… !

Amb, vivències, festes, alegries, tristesa, enyorança … i molt mes.

És un carrer diferent, amb cases no gaire grans, per ho si va ser i és molt apreciat per la gent de Sant Cugat del Vallès.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Cases i Torres Modernistes de Sant Cugat del Vallès : Casa Armet

L’arquitecte i urbanista Ferran Romeu i Ribot, en el 1889 – 99, va projectar i construir una casa per a un estiuejant barceloní, Manuel Armet donant el nom de can Armet. Mes tard, va ser coneguda com Can Masana, ja que aquesta família la va adquirir, ocupa una parcel·la, esta situada en l’ Avinguda de Gracia, 30 de Sant Cugat del Vallès.

La casa de Can Armet, està construïda amb maó d’obra vista, però té una rica decoració a totes les façanes. Hi ressalten la ceràmica vidriada decorada en gran part amb elements gòtics.

La casa, orientada al migdia, té tres pisos i s’hi accedeix a través d’un extens pati.

Destaca la balconera del primer pis i un dintell gòtic que sembla una rèplica del finestral de la masia de Can Bell.

Del conjunt  de l’edifici destaquen  la torratxa que s’aixeca a la part esquerra de l’edifici, coronada per teulades estintolades de color blau i per una agulla de trencadís.

Un altra singularitat és el pou i el molí de vent que hi ha al jardí, també s’hi va fer un dipòsit d’aigua al costat, elevat sobre pilars de totxo vist.

La tanca està formada per arcs invertits amb un remat de majòliques i aparellat de totxos singular.

Can Armet, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Cases i Torres Modernistes de Sant Cugat del Vallès : Casa Mònaco o Monés

La Casa Mònaco, o també coneguda com Casa Monés, esta situada en l’Avinguda de Gràcia, 50 de Sant Cugat del Vallès.

És una torre d’estiueig de finals del segle XIX. Casa modernista, la seva reforma i ampliació en data del 1910, realitzada per l’arquitecte  Sr. Eduard M. Balcells.

El conjunt d’aquest edifici és molt bonic i hi destaca la façana de la casa, on podem veure al damunt de les finestres i portes línies corbes i motius vegetals, com en la majoria d’obres modernistes, en les quals l’autor s’inspira en la naturalesa per decorar l’edifici.

Son destacables els jardins de la Casa Mònaco, en un edifici nou, hi ha l’escola municipal d’Art i Disseny de Sant Cugat, una entitat que va néixer l’any 1979 al casal.

S’hi estudien els cicles formatius d’il·lustració i animació audiovisual i de gràfica publicitària. També, s’hi fan tallers d’història de l’art, dibuix, escultura, ceràmica , gravat i exposicions.

La Casa Mònaco , forma part del patrimoni artístic de la ciutat.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Cases i Torres Modernistes de Sant Cugat del Vallès : Can Mòjica

Can Mòjica, esta situada en l’Avinguda de Gràcia, 29 de Sant Cugat del Vallès.

Edifici unifamiliar aïllat projectat l’any 1930 i finalitzada la seva construcció durant l’any 1939.

Aquesta torre fou una reforma sobre una casa ja existent.

Casa aïllada situada arran de la carretera i amb jardí a la part posterior. Estructura de planta rectangular, té una planta baixa i dos pisos.

Construcció que mostra la influència del noucentisme :

Sant Jordi de terracota a la façana principal, coronament de la façana amb motllurats.

Per sobre de la façana principal sobresurt un cos que també és coronat. Amb motllures i en el que s’ha fet una galeria de tres arcs de mig punt.  La mateixa estructura de galeria també s’ha fet a la façana lateral.

Les finestres i balcons d’arc de mig punt són emmarcats per dibuixos esgrafiats. Actualment es una llar d’infants.

La Casa Mòjica és un edifici noucentista que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cases i Torres Modernistes de Sant Cugat del Vallès : Casa Jaumandreu

La Casa Jaumandreu és un edifici del municipi de Sant Cugat del Vallès, està situada en l’avinguda de Gràcia, 16 . Aquest edifici es conegut com a Villa Felisa.

El 1882 , hi ha una instància dels senyor Gener Jaumeandreu sol·licitant permís de construcció de la casa i de la tanca.

És un edifici de tipus petit palau neoclàssic. Presenta unes característiques de la influència de l’arquitectura quotidiana.

El conjunt de proporcions segueix els models clàssics: planta de Villa Felisa, acurat dels buits, cornises, frisos, frontons i llindes. Els murs són arrebossats sobre obra. Té una estructura de planta baixa i pis que està coronat per un torratxa. Cal remarcar la tanca de ferro forjat de decoració barroca.

En 1979, va ser adquirit per l’Ajuntament, va passar a ser una Escola Taller, posteriorment la seu de la Policia Local i des de fa 2 anys, la seu de l’Ateneu santcugatenc.

Seu de la Policia Local de Sant Cugat – 2014

Per a mes informació, podeu consultar a :

http://www.totsantcugat.cat/societat/un-renovat-ateneu-obre-les-seves-portes-des-de-la-casa-jaumandreu-62930102.html

La Casa Jaumandreu que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cases i Torres Modernistes de Sant Cugat del Vallès : Casa Mir

Casa Mir és un edifici situat en l’Avinguda. de Gràcia, 33, de Sant Cugat del Vallès.

És una torre aïllada i envoltada per un gran jardí, coneguda com a Can Barnils.

Un dels arquitectes que més empremta modernista van deixar a Sant Cugat va ser el barceloní Eduard Maria Balcells i Buïgas, autor d’un bon nombre de cases dins de la vila antiga i fora.

Una d’elles és la Casa Mir, Manuel Mir i Foix li va encarregar, el 1908, el projecte d’una casa aïllada en una parcel·la de l’Eixample Sud.

Presenta una estructura de planta rectangular, planta baixa i pis.

S’han diferenciat tres cossos a la façana principal mitjançant el cos central que sobresurt per damunt de la façana i per un porxo en la porta d’entrada coronat per un balcó amb barana de llaçaria de tema floral.

Abundant decoració de tema floral a les finestres. Fris que separa el primer pis del coronament de la façana.

En un dels costats laterals s’alça una torre mirador. Les façanes són arrebossades amb aplacat de falsa pedra i el cos central és arrebossat de blanc.

Al carrer Sant Josep hi dóna la masoveria i la torre del molí de vent.

Aquesta casa fou construïda per uns anglesos que eren de la Companyia Canadenca de la llum.

Casa Mir, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de la informació, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Sant Crist de Llaceres de Sant Cugat del Vallès

Sant Crist de Llaceres és una Capella del municipi de Sant Cugat del Vallès, situada en l’Avinguda de Gràcia amb el  Carrer de Sant Crist de Llaceres, a peu de  la carretera de La Rabassada

.

Té una sola nau, de creu llatina, amb contraforts exteriors i un porxo davant la porta.

La porta d’entrada és rectangular i la façana està coronada per un campanar d’espadanya.

L’ermita fou consagrada a mitjans del segle XVIII.

La seva construcció està lligada a una història referent a la troballa d’un crucifix que va “assenyalar” el lloc on volia quedar-se i es va construir la Capella.

Veiem breument la seva historia :

  • Els seus orígens es remunten al segle X quan es parla del terme de Laceres.
  • Posteriorment hi existí el Mas Laceres i el 1406 hi havia la creu de Laceres.
  • Que va ser substituïda per una imatge del crucificat Sant Crist de Laceres el 1696.
  • La Capella actual per rememorar el fet de la troballa del mencionat Crist data de la meitat del segle XVII.
  • Va ser incendiada l’any 1936.
  • L’interior està decorat amb pintures al fresc del santcugatenc Grau Garriga, realitzades cap a l’any 1956.
  • Es va reconstruir l’any 1999.

Està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recopilació de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Mercat Vell de Sant Cugat del Vallès

El Mercat Vell , també conegut com el Mercat de Sant Pere, està situat en la Plaça de Pere San de Sant Cugat del Vallès. On hi havia hagut l’església parroquial de Sant Cugat, enderrocada al final del segle XIX degut al seu mal estat.

Edifici de l’any 1911, Projectat per a Ferran Cels, amb clares influencies de Puig i Cadafalch era no massa gran i d’una sola nau.

Va ser ampliat entre el 1926 i 1927, va anar a càrrec de l’arquitecte Enric Mora i Gosc , va construir un segon sector del mercat respectant totalment l’estructura i els elements característics de la primera nau, quedant un edifici rectangular i allargat.

És un edifici de maó vist amb detalls ceràmics. Consta d’una àmplia nau amb encavallada de ferro i una marquesina a la façana que dóna a la plaça,  damunt la porta hi ha un rellotge i un penell de ferro forjat amb una campaneta.

Va ser rehabilitat en el any 2009

El mercat va tindre una nova remodelació i va obrir el 2016, per poder passar a un espai de compra i degustació de productes propis d’un mercat i d’alta qualitat, amb una bon restaurant.

No deixeu d’anar a visitar El Mercat Vell, si esteu per Sant Cugat del Vallès.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Celler Cooperatiu de Sant Cugat del Vallès

El Celler Cooperatiu de Sant Cugat és un edifici modernista del 1921 projectat per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet al municipi de Sant Cugat del Vallès .

Està situat entre els carrers de Balmes i Sant Medir i Passatge de la Cooperativa.

L’edifici original del Celler Cooperatiu, està format per dues parts principals,

El pati de l’abocador i els tres carrers de tines.

El pati de l’abocador és un cos porticat i la seva coberta està feta amb voltes a la catalana de rajola amb arrebossat de ciment pòrtland.

Descansa sobre uns arcs construïts amb totxo aplantillat.

Els carrers de tines estan situats en una gran nau rectangular, la coberta de la qual descansa en uns arcs parabòlics de fusta.

El material de construcció és el totxo vist, utilitzat també per a decoració com en els respiradors de les tines en la paret exterior i en una espècie de fris que recorre l’edifici en la part exterior.

Cal destacar que els maons que intervenen en la primera etapa constructiva dels elements de l’edifici no són normalitzats, sinó que es van fer amb plantilles especials per adaptar-los a les formes que exigia la configuració d’arcs i pilastres, on Martinell es recreà especialment per cridar l’atenció vers la seva majestuositat i amplitud.

La Historia del Celler Cooperatiu de Sant Cugat del Vallès :

  • L’any 1921 s’aprova la construcció d’un edifici per el “Sindicato Vitivinícola y Caja Rural de Sant Medir”. S’aproven els primers estatuts constituint la cooperativa amb un crèdit de 50.000 ptas.
  • Es construeix el celler.
  • Durant els primers 20 anys no es cobreixen els carrers de tines.
  • Als voltants de 1936 segons un decret de la Generalitat s’ajuden tots els sindicats de Sant Cugat
  • En una segona etapa als anys 40, s’hi va emprar totxo normal per bastir els pilars i les encavallades sense cap mena d’interès
  • És el 1942 quan torna a ser Cooperativa Vinícola. S’han fet noves naus que són utilitzades per a Cambra Agrària.
  • Es van fent més tines i es cobreix l’any 1948.
  • L’any 1992 és fa el traspàs de la sala d’elaboració a la ciutat.
  • Es varen enderrocar gairebé totalment l’any 1995 per fer-hi unes galeries comercials i un bloc de pisos.

Aquest edifici és el Museu : El Celler Cooperatiu de Sant Cugat del Vallès.

On podreu veure fotografies i esquemes explicatius del seu funcionament.

Es pot ser visitat :

L’edifici del Celler Cooperatiu,  forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptades al Text i Fotografies : Ramon Solé