Santa Maria de Sales de Viladecans

Santa Maria de Sales està situada al costat del cementiri de Viladecans, al Pla de les Deodates.

Us passo la seva história:

  • L’ermita fou emplaçada damunt les restes de la “Vila Caius”, una antiga vil•la rural romana on s’hi han realitzat diverses campanyes d’excavacions.
  • El lloc de “Gaiano vel de Sales” és documentat des del segle X. Els comtes de Barcelona hi posseïen un alou del qual cediren una part, també en alou, al monestir de Sant Cugat. L’església de Santa Maria de Sales és documentada des del 1141, en una donació feta per Guillem de Santa Oliva i la seva muller Estefania.
  • A partir del 1305 hi hagué una comunitat de Deodotes que van ser expulsades pel bisbe al 1334.
  • Als segles XVI, XVII i XVIII hi havia ermitans.
  • Fins al 1851 l’ermita de Sales depengué de la parròquia de Sant Climent. En aquest any fou traslladada a la de Viladecans.
  • El 1869 l’Ajuntament de Viladecans s’apropià de l’ermita i substituí l’ermità per l’enterramorts, càrrec que va romandre fins al 1900, quan el bisbe recuperava la capella ermitana i la tancava al culte. El 1913 el bisbe Laguarda nomenava un ermità a Santa Maria de Sales.
  • L’altar barroc que hi havia a l’absis va ser venut als inicis del segle XX al secretari del bisbat de Barcelona.
Montserrat Pagés i Paretas – 1981 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una església d’una sola nau coberta amb volta de canó. La porta antiga era situada a migdia (en resten vestigis), mentre que l’actual és a ponent, de factura moderna i protegida per un ampli porxo d’accés lateral, cobert per una teulada a doble vessant i amb una sola obertura al davant.

La porta és allindanada i conserva la inscripció “ALLS 9 DE FABRER DE 1694”, jovelles a dreta i esquerra, motllura a manera de trencaaigües, porta de quarterons i reixa de ferro. Per damunt de la línia de façana s’alça un campanar d’espadanya d’un sol ull fet amb pedra vermella.

A la nau, de tradició romànica, s’hi conserven vestigis de pintures murals romàniques (sanefes) emplaçades al mur sud. L’absis, posterior a la nau, és poligonal, cobert amb volta de creueria i amb culdellànties. És fruit de la reforma de la capella als segles XVI-XVII. Ambdós cossos no resten ben lligats.

L’aparell de la nau sembla de carreus, mentre que el de l’absis és de maçoneria i reble. L’absis conserva alguns contraforts.

Montserrat Pages i Paretas – 1981 /Generalitat de Catalunya

Santa Maria de Sales és una obra del municipi de Viladecans (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé i Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Sant Climent de Coll de Nargó

Sant Climent és una església situada al poble de Coll de Nargó, a la comarca de l’Alt Urgell.

Us passo la seva historia:

  • L’església fou aixecada a finals del segle XI o principis del XII al lloc d’un temple anterior, que podria correspondre a l’esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 839.
  • L’església parroquial de l’antiga Vila Nargone, indret conegut avui com “Les Viles” i on hi ha la font de Sant Climent, fou objecte l’any 1929 d’una restauració a càrrec dels Amics de l’art vell. Un curiós document de l’època, sotasignat pel secretari Cèsar Martinell, que hi va actuar en qualitat d’arquitecte, diu així: Les obres de restauració trobaren l’estímul i ajut material de la Diputació de Lleida, que contribuí amb mil pessetes, i el poble de Coll de Nargó, que ho va fer amb la quantitat de 392,50 pessetes, procedents de subscripció voluntària entre els veïns.
  • Durant la Guerra Civil espanyola, Sant Climent va servir de polvorí a l’exèrcit de la República; fou bombardejada en diferents ocasions i encara que moltes bombes caigueren a pocs metres de l’església, no tingué desperfectes.
  • Aprofitant la bona sonoritat del recinte s’hi ha fet fins i tot concerts, com el que va tenir lloc l’11 d’octubre de l’any 1987 amb la desapareguda mezzosoprano Anna Ricci, acompanyada de Jordi Russinyol, que oferiren un recital de Trobadors Provençals, cançons hebraiques i sefardites.

L’antiga església parroquial de Sant Climent és voltada del clos del cementiri, vora la carretera d’Isona i a tocar les primeres cases del poble de Nargó.

L’edifici actual fou construït a finals del segle xi o principis del XII al lloc d’una església anterior, de la qual es conserva la traça de la planta al costat de migdia i el campanar.

És d’arquitectura romanicollombarda, amb una única nau, coberta amb volta de canó que recolza sobre arcs torals. L’absis, situat uns 50 cm per damunt de la nau, és decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions cegues i lesenes.

La porta principal és a ponent, però n’hi ha un segon accés a migdia.

A l’interior, prop del presbiteri, un arc lleugerament ultrapassat dona accés al campanar, adossat a la nau.

Jordi Contijoch Boada

El campanar és una construcció preromànica, no anterior al segle X, de planta rectangular i amb la base atalussada fins a tres quarts de l’alçada.

Al capdamunt del cos piramidal hi ha una finestra de ferradura en cada una de les cares.

Tanmateix, alguna d’elles podria ser fruit de la restauració feta a principis de segle, en què es va refer també el darrer cos del campanar, coetani de l’església, amb una finestra triforada emmarcada per un parament d’arcuacions.

L’absència d’ornamentació a la resta del campanar contrasta amb la dels murs exteriors de l’església, decorats amb una sèrie d’arcuacions i lesenes.

La façana principal disposa igualment d’arcuacions, que segueixen el doble vessant de la coberta i que formen un parament rebaixat al mur, sobre la portada, on hi ha una finestra cruciforme.

Sant Climent de Coll de Nargó fou declarada, el dia 5 d’abril de 1946, Monument Nacional Historicoartístic. Això fou possible gràcies a la intervenció de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, erudit i gran amant de l’art romànic, que va salvar, gràcies a la seva intervenció, els frescos de les esglésies de la vall de Boí, actualment declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Taüll i Sant Climent de Taüll

Avui us presento dos articles

Taüll és un poble del municipi de la Vall de Boí a l’Alta Ribagorça. Havia pertangut a l’antic terme de Barruera.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es ertte-1.jpg

Està situat al fons de la vall de Boí, enlairat al costat de llevant. El motor de la seva economia és actualment el turisme.

S’arriba a Taüll per la carretera L-501, que en quasi 4 quilòmetres de forta pujada mena al poble des del fons de la vall de la Noguera de Tor, on es troba la carretera L-500, en el seu punt quilomètric 15,5. Aquesta altra carretera enllaça amb Barruera i amb el Pont de Suert.

Sant Climent de Taüll

El poble de Taüll allotja dues de les esglésies romàniques de la Vall de Boí declarades (Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO el 2000), Santa Maria de Taüll i Sant Climent de Taüll, a més d’una ermita també romànica, lluny del nucli de població, Sant Quirze de Taüll -a redós de la qual ha nascut la urbanització del Pla de l’Ermita- i les restes d’una tercera església en el nucli antic: Sant Martí de Taüll.

Santa Maria de Taüll

Sant Climent de Taüll és una església romànica de la localitat de Taüll, al terme municipal de la Vall de Boí.

Sant Climent de Taüll

Us passo la seva història:

  • Com la resta d’esglésies de la Vall de Boí, la de Sant Climent de Taüll fou objecte de la venda i bescanvi l’any 1064 pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i la seva muller Llúcia de la Marca, als comtes de Pallars Jussà, Ramon V i la seva dona Valença de Tost, juntament amb el castell d’Erill i altres possessions.
  • El primer esment específic de l’església és del 1123: el 10 de desembre fou consagrada per Sant Ramon, bisbe de Roda, just un dia abans de consagrar Santa Maria de Taüll, església amb la qual compartí parroquialitat durant gairebé tota l’edat mitjana. Encara cal comptar una tercera església, a Taüll: Sant Martí, La data de consagració de Sant Climent de Taüll es va conservar en una pintura mural romànica a l’interior mateix de l’església.
  • De tota manera, Sant Climent sembla l’intent, fallit, dels senyors d’Erill d’establir un nucli monàstics a la vall.
  • A la baixa edat mitjana, i pel fet de pertànyer al comte de Pallars, la Vall de Boí passà al bisbat d’Urgell, on gaudia d’un règim especial, ja que el conjunt de parròquies era regit per un conjunt de co-rectors, que arribaren a ser vuit en algunes èpoques. Aquests co-rectors havien de ser fills de la Vall de Boí; el santuari de Caldes de Boí exercia de centre coordinador de les parròquies de la vall.
  • El 5 de setembre de 1907 va ser un dels llocs per on va passar la Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d’Aragó, organitzada per l’IEC amb la missió de protegir el patrimoni artístic català. L’equip estava format per Josep Puig i Cadafalch, Guillem Marià Brocà, Josep Gudiol, Josep M.Goday i Adolf Mas.
Santa Maria de Taüll

Sant Climent de Taüll és de planta basilical amb les tres naus separades per fileres de columnes cilíndriques cobertes amb embigat de fusta a dos aigües i llosa de pissarra a l’exterior, capçalera amb un absis i dues absidioles.

Sant Climent de Taüll

El campanar, una torre de planta quadrada amb sis pisos d’alçada, se situa a la façana meridional cap a l’orient, molt a prop dels absis. Les naus convergeixen lleugerament cap a la capçalera.

Interior de Sant Climent de Taüll

Els murs, construïts amb petits carreus de granit, ben tallats i afilerats, i escasses obertures. La porta d’entrada a l’església se situa a la façana de ponent.

La construcció de la coberta és molt primitiva i rústega. Les bigues estan superposades i esteses de mur a mur sense atirantar, de manera que formen una armadura central des d’on es distribueixen les altres bigues que sostenen el sostre.

Sant Climent de Taüll

Els murs meridional, oest i nord no tenen cap mena d’ornamentació i només es veuen interromputs pels vans de les portes. L’aparell, però, fet de carreus mitjans ben tallats i disposats en filades regulars, formen una decoració austera però bonica.

En els absis s’aplica una decoració llombarda molt simple i harmoniosa. L’absis central està decorat per grups de quatre arcs cecs, dobles, separats per mitges columnes. Sobre ells corre un fris de dents de serra com el que s’ha vist en algunes de les columnes de l’interior.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es sant-climent-1.jpg
Sant Climent de Taüll

El tram central té una finestra i sobre els laterals hi ha sengles vans en forma d’ull de bou. Les absidioles també porten la mateixa decoració llombarda, però amb grups de tres arcs cecs en lloc de quatre. Tenen una finestra cada un.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es jfs-1.jpg

Les tres naus estan separades per tres columnes, i no tenen finestres a l’exterior. Les columnes són cilíndriques, fetes de pedra amalgamada. En la part superior estan adornades amb un collarí, típica decoració llombarda, sobretot d’exteriors. Aquestes columnes no tenen capitells i estan rematades amb àbacs molt senzills, sobre els quals s’assenten els arcs. Al capdamunt, s’eleva el mur, que té prou alçada per donar lloc als dos vessants de la teulada.

La capçalera està composta per un absis central i dos de laterals més petits (absidioles). En les arcuacions i finestres s’observa una feina de pedra tallada més acurada i de més qualitat.

Santa Maria de Taüll

Si no ho coneixeu, us invito a anar a descobrir Taüll i el seu romànic.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Arxiu Rasola