Oratori de Sant Antoni de Sant Joan de les Abadesses

A poca distancia del municipi de Sant Joan de les Abadesses trobem al cim del puig de Sant Antoni, al sud-est del nucli urbà i a 1.014 m d’altitud. (Fa uns mesos us vaig fer un article)

En les rodalies hi ha l’Oratori de Sant Antoni, és molt arreglat.

En les rodalies hi ha bancs de fusta, taules per fer un àpat

I alguna barbacoa.

Cada any, el diumenge més proper al dia 13 de juny, se celebra a l’aplec popular a l’ermita de Sant Antoni.

S’oficia una missa al matí amb el cant dels Goigs, seguida d’un dinar popular i una ballada de sardanes.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Sant Esteve de Castellar Vell de Castellar del Vallès

Per anar a Sant Esteve de Castellar Vell cal situar-se en la carretera 1415, km 24, on surt una pista forestal que hi porta està en el municipi de Castellar del Vallès.

El conjunt arquitectònic de Sant Esteve de Castellar Vell es troba en el paratge conegut com a Castellar Vell, puig de Castellar Vell o puig Castellar situat a 309 metres sobre el nivell del mar a la riba dreta del riu Ripoll. Aquest indret el forma una esplanada envoltada per importants barrancades tallades per torrents: el de Sant Antoni a l’oest i el torrent de Miralles per la zona que limita amb el Castell de Castellar.

Us passo la seva historia:

  • La documentació dels segles X-XI, principalment del Diplomatari de Sant Llorenç del Munt i el Cartulari de Sant Cugat del Vallès, permet situar amb més o menys precisió tot un conjunt de terres, població, castells, esglésies i accidents geogràfics en l’àrea compresa entre el puig de Castellar Vell i el turó del Castell de Castellar.
  • La primera referència al poblament la trobem en un document del 912, quan es compren unes terres situades en el castell de Castellar, seguida per diverses referències els anys 947 i 955 al kastrum castellare i al termino de castellare. La documentació indica que els primers assentaments altmedievals del terme se situarien a la riba dreta del Ripoll conformant petits nuclis pagesos al llarg dels segles X i XI anomenats Miralles (any 977), vil•la d’Alii i l’església de Sant Martí (1035), la Muntada (1052), Cabrafic i Manifacera (1081).
  • Pel que fa al puig de Castellar aquest surt àmpliament esmentat durant els anys 1050-59 a partir de diferents vendes de terres cases i sitges del lloc de la Muntada que limita amb el puig de Castellar.
  • Pel que fa a l’església de Sant Esteve la trobem documentada per primera vegada l’any 1014 en relació a una venda de terres de “Sancti Stephani” que es fa al terme del Castell .
  • Posteriorment s’anomenen les Cases de Sant Esteve de Castellar en la còpia d’un document de l’any 1029.
  •  L’any 1037 es documenta el jurament del testament de l’abat Borrell del monestir de Sant Llorenç del Munt sobre l’altar de Sant Esteve.
  • En el transcurs de l’any 1052 l’església de Sant Esteve va ser comprada per l’abat Oleguer de Sant Llorenç del Munt al bisbe Guislabert I de Barcelona, pel preu de trenta onzes d’or puríssim.
  • L’any 1098 quedà inclosa dins de les propietats del monestir de Sant Cugat .
  • Novament torna al Bisbat de Barcelona el 1117 gràcies a les gestions del bisbe Oleguer de Barcelona.
  • El bisbe Ponç de Gualba el 1331 torna a determinar la propietat de l’església al Monestir de Sant Llorenç del Munt.
  • L’any 1561 els drets sobre Sant Esteve passen del Monestir de Sant Llorenç de Munt, ja en plena decadència, a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona gràcies a una agregació canònica que fou decretada pel Papa Pius IV el 17 de novembre d’aquell any.
  • Fins a les darreries del segle xviii mantingué el culte i fou parròquia fins que el 1723, una comissió de veïns de Tolosa, l’antic nucli de la Sagrera de les Fàbreges situat a l’altra riba del Ripoll, demana al bisbat la construcció d’una nova església per traslladar la parròquia donats els inconvenients que suposaven desplaçar-se des del nucli de la població de Tolosa fins a Castellar Vell.
  • A partir del 1775 es construí, sobre el solar de la capella de Sant Iscle i Santa Victòria de les Fàbregues, la nova església de Sant Esteve de Castellar on hi ha actualment el poble de Castellar del Vallès i es troba la parròquia de Castellar.

L’església forma part d’un conjunt arquitectònic, arqueològic i natural format per l’església de Sant Esteve de Castellar Vell, les runes del mas de la rectoria i un vilatge altmedieval.

Edifici romànic-gòtic de planta rectangular en forma de creu orientada Oest – Est amb 3 sectors diferenciats: nau, capçalera i absis amb capelles laterals, i campanar. La nau és la part més antiga: és de planta rectangular amb volta de canó i amb absis semicircular, el segon cos afegit són les capelles laterals i el transsepte, de caràcter gòtic amb volta i arcades ojivals. L’últim sector és el campanar de planta rectangular, amb una finestra de mig punt a cada cara, i dues finestres geminades amb arc apuntat a la cara sud.

A l’interior, a la volta gòtica del transsepte, hi ha les restes d’unes pintures murals molt deteriorades, encara que també se’n poden apreciar a la volta de la part romànica. Com s’observa en diferents punts, l’església era interiorment pintada de color blanc, sobre el qual es marcaren, en negre, uns carreus rectangulars.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A la part central de la volta gòtica es veuen restes de pintura policroma que formen una estrella de tipus geomètric, una rosàcia estilitzada i una sèrie d’entre llaços ja molt esborrats. Els colors són de magre i un to blavós, i segurament d’altres que es confonen ara en una sèrie de grups de taques en la zona més pròxima a la capçalera.

Roger Vinent Arnau / Generalitat de Catalunya

També cal destacar la construcció d’una petita estructura subterrània circular amb un pou d’accés situada al costat oest de l’absis lateral sud al costat de la porta del campanar. Per les seves característiques aquesta estructura podria ser un amagatall per ocultar els objectes de valor de l’església.

Lourdes Figueras / Generalitat de Catalunya

El campanar es va modificar de nou a mitjans del segle xvi respectant la planta rectangular i amb pedres ben escairades. La part superior és voltada per dues petites cornises com a decoració. A cadascuna de les cares del campanar hi ha una finestra allargassada, a la banda sud la finestra és doble. Dues són d’arc de mig punt i les altres són de caràcter ogival.

No fou fins al darrer quart del s. XX que s’encetaren les obres de consolidació i restauració de l’església, tal com la trobem avui dia.

Sant Esteve de Castellar Vell és una església romànica situada al municipi de Castellar del Vallès,  inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero.

Sant Antoni de Pàdua de Sant Joan de les Abadesses

Sant Antoni de Pàdua  està situa al cim del puig de Sant Antoni, al sud-est del nucli urbà i a 1.014 m d’altitud.

Us passo la seva historia:

  • S’hi construí en primer lloc una torre atalaia, l’any 1470.
  • Més endavant s’hi construí l’església tal com ho descriu Masdéu: “A mitja hora de la vila i en la part oriental del cim del Puig d’en Floris, en el lloc mateix on s’aixecà la fortalesa de l’Abat Isalguer en el segle VX, fou edificada en 1654 l’església de Sant Antoni de Pàdua, que fou destruïda dos cops, l’un en la guerra de Successió, i l’altra en la dels Set Anys, per a ésser reparada de nou”.
  • El 1712 es va fer un retaule nou.
  • Fou cremada durant la Guerra dels Carlins.
  • Reedificada el 1852.
  • Embellida amb nous altars el 1858.
  • En la llinda de la porta duu la data de 1758.
  • Sembla que el Sant havia tingut cambril i en les portes per pujar-hi hi ha la data 1862, que podria ser l’any que es fes el cambril.
  • Durant la Guerra Civil, els interiors resultaren malmesos, però l’edifici quedà intacte i es fa l’altíssim campanar gràcies al mecenatge d’en Pere Coromines “en Pere de ca la Maria Fornera”.

Després de múltiples destruccions i reconstruccions, Sant Antoni és una ermita espaiosa amb cor i un ampli espai al darrere l’altar major, corresponent a l’antic cambril del sant. Les parets exteriors, sense arrebossar, tenen carreus ben treballats a les cantonades i en la façana de ponent hi ha tres grossos contraforts.

La porta és orientada al nord emmarcada per carreus grossos, ben escairats, i una llinda amb la data de 1758. Al damunt d’aquesta s’obre un nínxol amb la imatge d’un Sant Antoni petit anomenat el Tossut. A l’interior de l’ermita hi ha l’altar major amb el retaule neoclàssic, dos altars laterals, les reixes que separen el presbiteri dels fidels, la trona amb escales per a pujar-hi i darrere hi ha les escales que accedeixen al cor, tres graons de les quals són fets en lloses que tenen inscripcions i dibuixos.

Pere Català i Roca -1981 / Generalitat de Catalunya

A més de Sant Antoni de Pàdua també s’hi venera una imatge de la Mare de Déu del Miracle, advocació que hi té una devoció molt antiga.

Pere Català i Roca -1981 / Generalitat de Catalunya

Les parets interiors són altes, enguixades, blanques, menys les vores dels retaules que són pintades de color vermell. La claror entra per unes altíssimes finestres quadrades que queden damunt d’una cornisa de guix. L’única ornamentació és la cornisa i unes motllures de guix d’on arrenquen unes arcades.

Sant Antoni de Pàdua és una ermita del municipi de Sant Joan de les Abadesses declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Casa Rovira de Sant Joan Despí

Avui us presento dos articles

Casa Rovira està en el carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, 27 de Sant Joan Despí.

Josep Mª Jujol reformà la present façana sense que de moment se’n tingui documentació per acreditar-ho, ara bé hi deixa la seva rúbrica en ella, és a la part esquerra de la casa.

Li donà les característiques pròpies, a través dels esgrafiats, de l’activitat pròpia del titular. “Arboricultor”.

Al bell mig de la façana hi ha una imatge de Sant Antoni entre lliris.

A les finestres, cistells de fruites, i sota, al cotat de la porta d’entrada, l’ esmentada firma de l’artista. Donant al carrer hi ha un arbre entre cistells de fruits.

Casa Rovira és una obra modernista inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé