Església parroquial de Sant Antoni Abat de Sant Antoni de Vilamajor

Aquesta setmana la dediquem a les Esglésies

L’església parroquial de Sant Antoni Abat , esta situada en la Ctra. de Cànoves de Sant Antoni de Vilamajor. Pertany a la diòcesi del bisbat de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La primera capella havia estat feta construir per Pere Sunyer el 1555.
  • Havia esdevingut vicaria perpètua de Sant Pere de Vilamajor des de l’any 1798.
  • Duran el principi de la guerra civil, en 1936, va ser destruida.
  • L’actual va ser construïda entre els anys 1944 i 1949 per suplir l’antiga.

És de planta basilical, amb una nau major central separada per quatre columnes de les dues naus laterals. L’absis és de volta de mitja esfera. Al sostre hi ha un enteixinat.

La façana acaba amb frontó i cornisa, per sota hi ha tres buits de mig punt. Més avall, protegida per unes arcades, hi ha l’entrada central, i dues més de laterals.

Totes les columnes tenen capitell corinti. Al pati de davant de l’església hi ha un banc de pedra amb la data 1796 i una inscripció, possiblement mortuòria.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Delme de Sant Antoni de Vilamajor

Avui us presento dos articles

L’antiga masia de Can Delme esta situada en la Plaça de la Vila, 1 de Sant Antoni de Vilamajor.

Es tracta d’una antiga casa de pagès formada per diferents edificacions i espais. Destaquen els elements de la façana nord que ajuden a conformar l’aspecte de la plaça de la Vila.

L’edificació principal es compon de planta baixa i dos plantes pis amb coberta a dues aigües amb un interessant ràfec.

La façana està ordenada per tres eixos verticals i destaca el contrast entre el mur llis i el balcó corregut de la primera planta, entre les dues finestres podem veure un rellotge de sol que era pintat i està molt desdibuixat.

Entre les diferents dependències destaca la destinada a ferreria, una de les més antigues de la comarca i l’antiga era.

Can Delme és una antiga masia de Sant Antoni de Vilamajor protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Escoles velles de Sant Antoni de Vilamajor

Avui us presento tres articles

Les escoles velles estan situades en un costat de la plaça de la Vila de Sant Antoni de Vilamajor.

Es un edifici considerat Eclecticisme construït en el passat segle XX. No he aconseguit més informació.

Actualment acull com a seu del Casal Sociocultural de Sant Antoni de Vilamajor.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torres i Cases senyorials : Ca L’Eufil de Sant Antoni de Vilamajor

Aquesta setmana la dediquem a Torres i Cases senyorials !

Ca l’Eufil o Auferil esta situada en el carrer Anselm Clavé, 1 de Sant Antoni de Vilamajor.

Us passo la seva història :

  • Va ser feta durant el bienni 1911-1912 per a la família Auferil de Mataró. Va ser habitada fins a la postguerra.
  • Llavors fou comprada per una altra família de Mataró.
  • Posteriorment fou propietat de Ramon Bertran, que viu al mateix Sant Antoni de Vilamajor.

El cos central té la façana adavançada, als laterals, els murs, doncs, guanyen profunditat. A un d’ells s’aixeca una torre que sobresurt de la resta de l’edifici, està coronada amb merlets. Al pis superior del cos principal hi ha una galeria. Les finestres són ogivals i parabòliques.

Ca l’Eufil és una obra modernista de Sant Antoni de Vilamajor inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Jaume de Rifà de Sant Antoni de Vilamajor

L’Ermita de Sant Jaume de Rifà, està a prop de la urbanització les Pungoles i al costat de la pista que porta a la urbanització de l’Alfou de Sant Antoni de Vilamajor.

Us passo la seva historia :

  • El lloc de Vila Rifà està documentat des del 941.
  • Pel 1098 pertanyia al monestir de Sant Cugat.
  • Hi van viure conventualment unes religioses Deodades, de les quals hi ha notícia fins al 1357.
  • L’edifici actual és del segle XIII, finals del romànic.
  • El 1861 va ser emblanquinada i posteriorment es va restaurar l’interior.
  • Esta al costat de la masia i del conjunt de la granja de can Cames.
  • Actualment, està habilitada pel culte.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

Sant Jaume de Rifà és una ermita d’estil romànic situada al municipi de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.

És una petita construcció d’una sola nau, amb arcs i volta apuntats, pertanyent al romànic avançat. L’absis, circular, té una finestra espitllerada.

Té adossada la casa de l’ermità amb una espadanya a la partió.

Pel que fa a la façana destaquen: la porta amb set dovelles, un rellotge de sol, i un pedrís des de la porta de l’absis.

L’Ermita de Sant Jaume de Rifà, és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies ; Ramon Solé

Sant Lleïr de Sant Antoni de Vilamajor

L’ermita de Sant Lleïr esta situada en l’antic camí ral que unia les poblacions de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor; hi ha algun cartell que indica com anar-hi; és pot anar pel carrer de l’Era del Delme.

Us passo la seva historia :

  • El 1303 Bertran de Montrodon va fer erigir una primera capella en la qual establí un benefici.
  • Aquesta família tingué l’ermita fins a la mort de la darrera comtessa de Llívia, a principis de segle XX, després d’aquest fet la parròquia rescatà els drets i la restaurà.
  • L’actual edifici és del segle XVI, possiblement del 1508 segons indiquen les visites pastorals.

Té adossada la vella casa de l’ermità, avui en dia habilitada com a casa de segona residencia, per tant es privada.

A la partió d’ambdues construccions s’aixeca una espadanya, gairebé quadrada.

La planta és quadrangular, la càrrega dels murs està suportada per set contraforts exteriors.

A la façana hi ha una porta allindada, i sobre ella un escut episcopal del 1588.

La teulada, molt gruixuda, és a dues vessants.

Sota del carener, encara a la façana, hi ha un ull de bou.

Davant l’ermita es poden veure una creu de ferro muntada sobre un gran bloc de pedra rodona des d’on es beneïa el terme.

Us passo un enllaç de la Web de l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, on podreu tindre mes dades sobre l’ermita :

https://www.santantonidevilamajor.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/ermita-de-sant-lleir.html

I també, a  :

http://vilamajor.blogspot.com/2011/02/sant-lleir-vinculacions-familiars.html

Sant Lleïr és una ermita  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, Viquipèdia.

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Masia de Can Llança de Sant Antoni de Vilamajor

La Masia de can Llança, està situada entre el carrer de Romani, carrer del Bruc i l’avinguda Alfou, a Sant Julià d’Alfou (Urbanització), del municipi de Sant Antoni de Vilamajor.

De fet la masia està situada  al costat de l’església de Sant Julià d’Alfou.

Cal destacar la gran era rodona , situada en un costat de la masia i les escales que pujant fins l’església.

Aquest espai de terra, aplanat i ferm, on damunt el qual es posaven els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla.

Can Llançà actualment és un destacable restaurant de la Comarca,  hi ha 5 salons d’ambient rústic de diferents capacitats per a celebrar tot tipus d’esdeveniments.

En un costat i fora del recinte de la masia, hi ha un corral on podeu veure diversos animals, sobre tot aus de granja.

Durant els mesos d’estiu, a Can Llançà  disposa de piscines, que compten amb tobogans aquàtics, un parc infantil i una zona esportiva.

Es una masia molt bonica i rústica.

 

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Sant Julià d’Alfou de Sant Antoni de Vilamajor

L’església de Sant Julià d’Alfou , està situada en la plaça de Sant Julià d’Alfou, s/n., és una parròquia del municipi de Sant Antoni de Vilamajor, actualment al centre de la urbanització que s’hi va erigir al seu voltant i que porta el seu nom.

Us passo la serva historia i dades sobre Sant Julià d’Alfou :

  • El topònim es troba document per primera vegada sota el nom d’Alfozi l’any 941.
  • El 1142 el bisbe de Barcelona i el bisbe de Vic consagraven l’església de Sant Julià.
  • L’any 1384 el rei Pere III el Cerimoniós concedí a la Batllia de Vilamajor compresa per Sant Pere de Vilamajor -La Força de Vilamajor-, Santa Susanna de Vilamajor, Sant Julià d’Alfou i Cardedeu el títol de Carrer de Barcelona pel qual disposava que tots els veïns poguessin gaudir de tots els privilegis, llibertats, gràcies, franqueses, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona.
  • Fins al 1822, la parròquia de Sant Julià d’Alfou va pertànyer a la Batllia de Vilamajor.

L’església és una construcció del segle XII, engrandida en els segles XVI i XVII, XVIII i XIX.

La portalada s’obre a ponent, i està datada l’any 1643 amb una capçalera en forma de petxina, el portal amb motllures, i sobre el portal, una finestreta.

És d’una sola nau, petita, d’estil romànic, amb volta de creueria i la clau decorada, l’obra és de paredat i està emblanquinada.

La façana és de construcció posterior, decorada amb un capçal a manera de petxina plana semicircular. La teulada és a dos vessants.

El presbiteri cobert amb ogives que s’uneixen a la clau formant una creu.

Entre els contraforts, hi ha dos altars laterals a bada i banda de la nau central.

El campanar és de planta rectangular té tres cossos separats per cornises, és de paredat i carreu, coronat per merlets i una piràmide quadrada. Les finestres, una d’elles geminada, són posteriors.

Us passo un enllaç que explica mes detalladament sobre el campanar :

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=8424

Té el cementiri a la banda de migdia i la rectoria al nord.

Com que esta situada en el centre d’una Urbanització, Sant Julià d’Alfou poc coneguda.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Historia de la masia de can Perpunter, on actualment és la Casa de la Vila de Sant Antoni de Vilamajor

La masia té el carenat paral•lel a la façana principal, una característica de les masies del segle XVII, una masia que no és va dedicar plenament a tasques agrícoles o ramaderes, sinó altres activitats, la principal de ferrer, és podria dir que era una cases de poble.

La família Perpunter eren una nissaga de ferrers que duien una vida benestant i gent destacable en la societat del poble en aquells temps.

Sant Antoni de Vilamajor era una cruïlla de camins amb una intensa vida comercial gràcies al transport dels productes de muntanya.

Aquesta masia es convertí en punt de parada, de repòs i lloc on arreglar els mitjans de transports com els carros i ferrar els cavalls, mules i ases. Quan necessitaven canviar les ferradures ho feien al ferrer de Can Perpunter.

La primera referència data del 1647, podem veure una inscripció a dalt d’una de les antigues portes d’entrada a la casa. Durant aquest període és quan hi vivia la família Perpunter. Miquel Perpunter, l’hereu, assolí càrrecs d’importància dins de l’administració local, essent batlle l’any 1658.

La família formà part del govern fins l’any 1730, exercint diferents càrrecs, entre els quals cal destacar el de Síndic de Vilamajor i membre de les corts catalanes com a representant del braç reial (popular) en la persona de Josep Perpunter.

La masia a l’agost de l’any 1988 es va inaugurar com a Casa de la Vila, després d’unes obres de rehabilitació, tot respectant l’aspecte exterior i conservant l’estructura interior. Edificació formada per planta baixa i dos pisos i edifici annex. Disposa d’ascensor.

A la planta baixa s’hi troba la Sala de Plens i la recepció de l’Ajuntament. Al primer pis hi trobem la secretaria, intervenció, alcaldia i regidories. Al segon pis, els serveis tècnics. L’edifici annex acull l’arxiu. A la part posterior, disposa d’un aparcament per a vehicles.

 

Dades històriques : Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé