Termes la Salut de Caldes de Montbui

Avui us presento dos articles

Termes la Salut estaven en el carrer de Joan Samsó, 3 de Caldes de Montbui.

Us passo la seva historia:

  • Aquest balneari era el més antic de Catalunya, ja que el Balneari Grau o Garau n’és el seu precedent.
  • Aquest fou obert el 1674 com a resultat de la reforma i ampliació de l’antic hostal d’en Verdaguer, mantenint-se fins ara en servei.
  • La seva estructura és antiga i la seva tradició és familiar.
  • El primer propietari fou el metge Salvador Garau (1674).
  • L’any 1732, Joseph Garau, també doctor en medicina i descendent de Salvador, posseïa les cases amb banys que fan cantonada al Torrent del Salze i la Plaça.
  • El 1858, Pere Màrtir eixamplava la seva casa de banys amb una part del Torrent.
  • El 1873 s’annexionà amb el balneari Font (provinent de l’Hostal d’en Pasqual), degut al casori de la filla Font i el fill Garau. Jaume Samsó i Garau n’era el propietari el 1915.
  • Degut a un crisi econòmica l’edifici es va hipotecar, sent la meitat de la hipoteca comprada cap a l’any 1920 amb la finalitat de convertir-se en el Balneari Termes la Salut.
  • L’altre meitat de l’edifici fou comprada per l’Ajuntament, situat en el mateix lloc, i conservat en el pis del soterrani les instal•lacions de banys i dutxes.
  • El Balneari Termes la Salut és l’únic que té el naixement de l’aigua termal a la vista. Ha mantingut sempre el seu singular emplaçament sobre el brollador termal.
  • A finals del segle XX, es va fer una remodelació de la part d’edifici que dóna al carrer de Joan Samsó.

L’edifici presenta la tipologia típica d’unes termes, amb una galeria de banys, unes zones de servei i de comunicació, una zona de dormitoris força ben distribuïda i ordenada i un ampli jardí per passejar.

És un edifici conformat per dos cossos de diferent tipologia arquitectònica. La part que dóna al carrer de Joan Samsó és la part més nova, on se situen les habitacions. Té una planta molt regular. La part del darrere és molt irregular i amb una estructura força desordenada. Aquesta part era la de l’antic balneari. Inicialment l’estructura és de gruixudes parets de càrrega i forjats unidireccionals de bigues i biguetes de fusta. En planta es poden veure dos tipus d’estructura, una molt regular i ordenada i l’altra força desordenada.

La coberta és inclinada, a dues vessants i de teula aràbiga, quedant amagada a la part de la façana del carrer de Joan Samsó per un ampit opac que fa de remat d’aquesta. La façana principal és simètrica respecte a un eix central, en el qual queda emmarcada la porta d’accés, s’estructura al llarg de tres franges verticals de composició i ordre. Proporcions clarament verticals, amb balcons independents entre si a la segona planta i amb balcó a la primera planta que recull tota la longitud de la façana. A la façana s’afegeix l’entrada als jardins del balneari, mitjançant unes escales situades en un pla enretirat respecte a les línies del carrer. La façana queda rematada per una contundent cornisa, partida en tres, ocupant la part central un frontó que emfatitza la simetria.

Les Termes la Salut tenen una gran importància històrica, ja que són les termes més antigues de Catalunya, juntament amb les altres de Caldes formen el més important conjunt termal existent. Té elements d’un gran valor artístic i sobretot un magnífic jardí. Cal destacar alguns elements de la façana principal, com són les baranes i reixes de ferro forjat, la porta al jardí amb l’element que l’emmarca, i el fanal modernista en forma de drac, també de ferro forja.

Termes la Salut era un balneari noucentista de Caldes de Montbui que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació Text : Ramon Solé

(No tenim Imatges- sols del lloc on hi era. Google – Maps)

Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell

El Santuari de la Mare de Déu de la Salut, coneguda popularment com la Salut, és una església d’estil eclèctic situada a la Salut, una entitat de població de Sabadell, al Vallès Occidental

.

Es troba a 226 m d’altitud a la serra de Sant Iscle, situada al nord-est del nucli de població de Sabadell.

Des del punt de vista d’administració eclesiàstica, depèn de l’església arxiprestal de Sant Fèlix, la qual al seu torn, forma part de l’arxiprestat de Sabadell Centre, i aquest, en últim terme, depèn del bisbat de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • On avui hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la salut es documenta ja al 1323 una construcció dedicada als sants Iscle i Victòria.
  • L’indret va tenir al llarg de l’edat mitjana diverses funcions, va ser un centre eremític a l’entorn del 1417, i al 1455 la vila de Sabadell va passar a administrar la zona gracies a tres jurats.
  • Les epidèmies de pesta van fer que l’ermita passés a tenir funcions hospitalàries.
  • A inicis del XVII s’explica que a prop d’aquest edifici un ermità va trobar una petita imatge de la Mare de Déu, aquest la va agafar i la va portar a l’interior de l’edifici, de seguida va tenir una gran devoció popular que va patrocinar el canvi d’advocació del petit temple.
  • Segons la tradició, vers l’any 1652, fou trobada tocant a la font del Torrent de Canyameres, la Verge de la Salut i començaren a venerar-la a l’Ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts.
  • L’actual temple és obra de Miquel Pascual i Tintorer, fou acabat el 23 d’abril de 1882 ,
  • Més endavant, el 1907, fou bastit el campanar.
  • Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940, a mans de Francesc Folguera, el qual va reforçar les voltes i els fonaments, a més de construir l’atri d’entrada.
  • La Mare de Déu de la Salut va ser proclamada al 1947 patrona de la ciutat de Sabadell.

Església eclèctica, voltada de bosc i emplaçada sobre les restes de la vil·la romana d’Arraona i de l’ermita de Sant Iscle.Té una bona disposició de volums, emfatitzats per les teulades a diferents nivells i els arquets sota les cornises.

El campanar, d’estil modernista, combina l’obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada.

Davant de l’accés hi ha un atri sostingut per columnes.

De l’interior, cal destacar l’altar del Santíssim amb escultures i relleus d’Enric Monjo (1946).

També hi ha escultures de Camil Fàbregas, els retaules de l’altar major són obra d’Antoni Vila Arrufat i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell.

Podeu veure dades sobre l’aplec de la Salut a :

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-laplec-i-el-santuari-de-la-salut/

Per les rodalies hi la Font de la Salut, d’aigua de xarxa., en varis llocs d’estada i poder fer un àpat.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Recull de Postals antigues i Fotografies actuals : Ramon Solé