Sant Miquel de Serra-sanç de Sallent (Bages)

L’esglesiola de Sant Miquel de Serra-sanç o millor potser de Serrassanç, forma un petit agregat de Sallent, del qual dista 4 Kilòmetres.  Està situada entre els masos Soler i Vilaseca, dalt d’una petita Serra que s’acosta als 400 metres d’altitud, apartada de les carreteres generals i sensiblement a igual distància de Sallent que de Balsareny.

S’hi accedeix des de la vila de Sallent. Venint de Manresa, cal travessar la població i, a la zona esportiva, barriada del poble nou, s’agafa una pujada per la muntanya cami del Pal, trobant una cruïlla de camins a la banda esquerra una pujada que ens porta a l’ermita de Serra-sanç.

Us passo dades històriques:

  • És probable que abans d’aquesta existís una altra església, que el 1520 és dita de Serrassanç vell.
  • Les primeres notícies històriques s’inicien l’any 951 quan entre les possessions confirmades pel papa Agapet II a Ripoll, s’esmenta “la Serra que Sanç va donar al dit monestir amb els seus delmes i béns, en el territori o pagus de Balsareny”.
  • L’església actual correspon al segle XII.
  • De l’església i de la parròquia com a tal, n’hi ha notícies des dels volts del 1154, quan la parròquia de Serra de Sancho consta en unes llistes parroquials del bisbat de Vic.
  • Després d’un abandonament de més de 30 anys, l’any 1980 el grup sallentí del F.A.E.S. (Forment Arqueològic Excursionista Sallentí), filial del Centre Excursionista del Bages, hagués empres l’obra de neteja i restauració del temple amb un interès i cura dignes del millor elogi. (Antoni Pladevall).
  • Amb motiu de la restauració van ser també editats amb lletra de mn. Josep Maria Gasol i música de mn. Josep Potellas.

Altres dades de intertes :

  • El territori de Serrassanç fou confiat a la dotació del monjo Cambrer de Ripoll, que tenia la jurisdicció civil sobre la Quadra de Serra-sanç; la criminal era del Baró de Balsareny. En l’aspecte religiós, la parròquia també depenia del Cambrer de Ripoll, que era qui nomenava, amb l’aprovació del bisbe de Vic, el sacerdot que tenia la seva cura d’ànimes.
  • El seu terme arriba a comptar amb 20 famílies, que s’havien reduït a 7 entre els segles XVI i XVIII; per aquesta raó, aleshores no residia allà el seu rector, ni tan sols hi havia rectoria.
  • Sant Miquel era servit des de Sallent, i en els darrers segles, el seu rector solia esser un membre de la comunitat de beneficiats de dita vila.

És un edifici de boniques proporcions que treu tota la bellesa de l’harmonia de les seves línies romàniques.

Consta d’una nau amb volta de canó i un arc toral o dobler al seu centre.

El seu absis és ornamentat amb una graciosa ratlla de dents de serra i amb una finestreta de doble espitllera.

L’antic portal, fins ara tapiat, era al mur de migdia, però més tard s’obrí una nova porta a ponent, on també s’aixecà un ampli campanar d’espadanya, ara restaurat i retornat a les línies primitives. El seu carreu és de terme mitjà i ben tallat.

Segles enrere comptà amb un altar de Santa Maria i, des del 1643, amb un del Roser, que no varen mutilar la seva estructura.

Sant Miquel de Serra-sanç  és un monument de Sallent protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació de Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Susanna de l’Abellar de Sallent (Bages)

Santa Susanna de l’Abellar, per arribar-hi cal fer-ho per Navàs a través de la carretera BV-4401, al Km. 2’5, i poc abans d’arribar al mas de l’Abellar de Baix, a l’esquerra esta l’Església.

Santa Susanna de l’Abellar la trobem documentada des del 1239.

Edifici original romànic amb planta d’una sola nau i absis semicircular orientat a llevant.

Té dues absidioles a manera de creuer.

Coberta amb volta apuntada.

Arcades de mig punt adovellades que comuniquen les dues absidioles.

Ornamentació molt simple formada per una cornisa exterior

i una finestra al centre de l’absis amb dos arcs de mig punt en degradació i ornamentació imitant una corda.

Contrafort molt posterior al mur de tramuntana.

Observacions:

Es troba situada dins l’antic terme de Cornet. Important imatge barroca.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Lluís Len / Jaume Perarnau

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santuari de la Mare de Déu de Fucimanya de Sallent (Bages)

Es troba aquest Santuari de la Mare de Déu de Fucimanya a l’extrem de llevant del terme de Sallent, dintre l’antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma -refosa més tard amb Sant Pere de Serraïma i ara pràcticament amb Sallent- i no lluny dels municipis i parròquies d’Artés i d’Avinyó, que són, amb Sallent els seus devots més fidels. L’accés més planer i més bo el té per Sallent i Sant Martí, per bé que també hi munta un bon camí des d’Artés i altres corriols de muntanya.

Viquipèdia

Us passo dades de la seva historia:

  • El lloc de Fucimanya és conegut des del 1193.
  • La capella de Santa Maria hi consta com existent de molt temps abans del 1212.
  • Es trobava al centre d’una gran propietat autònoma o quadra civil que el 1214 fou comprada pel monestir berguedà de Sant Pere de la Portella, fent notar que pertanyia a la parròquia de Sant Martí de Serraïma. Integraven la quadra civil sis masos i terres d’altres quatre, entre els quals hi havia el mas Roques Albes, reconstruït el segle XVI prop de la capella de Fucimanya.
  • El 1309 es va fallar un plet entre l’abat de la Portella i el rector de Sant Martí, amb el qual es reconeixia a l’abat el domini i patronat de la capella de Santa Maria.
  • El 1342 rebia una butlla d’indulgències, senyal evident que ja era un centre de pietat notable.
  • Les mostres de pietat i devoció augmentaren els anys següents i obligaren, el 1679 i en campanyes posteriors, a renovar i ampliar la capella, fins a no deixar-li cap rastre de l’obra primitiva.

L’amor i devoció dels veïns ha tingut sempre ben ornat i agençat aquest petit santuari que comptà com a insigne devot el sallentí Sant Antoni Maria Claret i Clarà, i que és objecte de la predilecció dels fidels d’un bon sector del Pla de Bages.

La llegenda pretén que la Imatge, que és una icona de talla del principi del segle XVI o finals del XV, fou trobada per un bou i una pastoreta en una balma prop del torrent Salat, que discorre pel fons de la fossa magna.

El Santuari de la Mare de Déu de Fucimanya  és una església d’estil romànic del segle XII situada al municipi de Sallent (Bages). És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garia Carpintero

Castell de Sallent (Bages)

Aquesta setmana l’hem dedicat a Sallent

El Castell és situat al sud de la població de Sallent, al puig conegut com a Sant Sebastià,

on trobem les ruïnes de l’antic castell de Sallent

i l’església rodona reconstruïda de Sant Esteve.

Us passo la seva historia :

  • És un castell termenat documentat el 1023.
  • Del “kastrum quod dicunt Sallent” hi ha referència, el 1023, quan la comtessa Ermessendis, vídua del comte Ramon Borrell, l’empenyora a Bernat Sendred. Ella l’hauria rebut com a dot del marit. Bernat Sendfed era fill de Sendred de Gurb, i, de fet, el castell de Sallent i el seu terme restaren en poder de la família Gurb-Queralt fins al 1209.
  • Consta, per al 1032, que el “castro Sallent” família Gurb-Queralt fins al 1209. Consta, per al 1032, que el “castro Sallent” estava situat en el comtat de Manresà.
  • Coetàniament, compareix el llinatge dels Sallent, relacionat amb la castlania (diguem: una segona castlania, si considerem la dependència dels Gurb-Queralt als comtes de Barcelona, per aquest castell).
  • El 22 setembre de 1209 Berenguer III de Queralt i muller tornaren al rei, Pere el Catòlic, el castell de Sallent i l’estàtica de Sant Ponç, del mateix terme.
  • Per una permuta, el 1246 el rei Jaume el Conqueridor transmet aquest castell al bisbe de Vic, el qual també adquirí, el 1253, el dret que hi posseïa el castlà, Pere de Santa Coloma.
  • El domini episcopal durà ací fins a la desaparició dels dominis senyorials, el 1812. Es compten com a feudataris del castell els noms de Calders, Talamanca i Santa Coloma.
  • En 1358, “en lo castell de Sallent” hi havia 42 focs; evidentment, ja la notícia concerneix la vila, situada quelcom distant.
  • En la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, la vila és esmentada, però no pas el castell, com a lloc de recollida dels “pagesos e habitadors dels mascs” de l’entorn.

El castell de Sallent és una fortificació en ruïnes dalt d’un petit turó al sud de la població de Sallent.

Les restes conservades comprenen part dels murs de tancament del recinte sobirà, situades a la part alta del turó,

i de la muralla del recinte jussà juntament amb les bestorres de planta quadrada que funcionaven amb aquesta, de les quals se’n distingeixen quatre.

Aquestes restes corresponen a les remodelacions fetes el segle XIV.

D’estil romànic, poden apreciar-se encara notables restes de murs i mitges torres rodones.

Prop de les ruïnes del castell, hi ha l’antiga església parroquial de Sant Sebastià, que és la rotonda romànica més gran de Catalunya.

L’església de sant Sebastià de Sallent és un singular edifici de grans dimensions de planta circular amb un absis i dues absidioles, totes semicirculars.

A l’interior, al costat esquerre de l’absidiola de tramuntana trobem un nínxol semicircular obert en el gruix del mur.

Els tres absis presenten decoració d’arcuacions sota el ràfec de la teulada i a la part central dels tambors s’obren finestres de doble esqueixada.

El castell de Sallent és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

L’Abellar de Baix de Cornet de Sallent (Bages)

Aquesta setmana dedicada a Sallent

L’Abellar de Baix de Cornet  esta en la pista a la dreta al PK. 2’2 de la BV-4401 de Sallent.

l’Església de Santa Susanna de l’Abellar esta a 100 metres de L’Abellar de Baix de Cornet 

Gran casa pairal construïda al segle XIV amb importants elements gòtics catalans.

Té una estructura de planta baixa amb dos pisos i teulada a dues aigües.

Conserva una porta dovellada amb la llinda datada el 1886 i un interessant portal d’accés al gran patí central amb la llinda de 1877, amb un mosaic central de Sant Antoni fet en rajola pintada.

Celler amb botes de congreny, pou i eixida amb arcs de mig punt encarada a sud.

Observacions:

Fou habilitada com a hospital de campanya durant les guerres carlines del segle XIX.

Per qüestions d’herència s’aixecà molt proper el mas de l’Abellar de Dalt.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Lluís Len / Jaume Perarnau

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Rectoria vella de Sallent (Bages)

Aquesta setmana dedicada a Sallent

La Rectoria vella està en el carrer de Clos, 4 de Sallent.

Us passo la seva història:

  • A la façana consta la data de MDCCLXII, si bé l’existència d’una casa de residència del rector ja consta el 1355.
  • Recentment, en els anys 70 s’ha construït una rectoria nova davant de la vella i s’ha deixat com a seu de diversos moviments culturals infantils-juvenils de Sallent .
Albert Benet i Clarà – 1982 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’un edifici de planta baixa, celler i dos pisos. Només el marc del portal és de pedra picada i el del celler, si bé més senzill. El mur de la façana està fet de pedra picada. El celler situat a l’esquerra de l’edifici s’hi accedeix per una porta situada a un angle de l’edifici, també s’hi entra des de l’interior.

Està cobert amb volta de pedra, mentre que la planta baixa ho és amb volta de totxo. La resta de l’edifici ho és amb embigat. El primer pis servia de residència i despatx parroquial, i el segon de residència dels altres sacerdots.

La Rectoria vella és un edifici del municipi de Sallent (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Santa Maria de Sallent (Bages)

Aquesta setmana dedicada a Sallent

L’església de Santa Maria està en la plaça de Santa Maria de Sallent.

Us passo la seva història:

  • Hi ha referències anteriors a 1023 d’una antiga església romànica, sufragània de la de Sant Esteve del Castell.[
  • Consta com a parròquia autònoma des del segle XII amb el nom de Santa Maria.
  • El 1884 s’inicià en el mateix emplaçament la construcció d’un nou temple d’estil neogòtic, obra de l’arquitecte Josep Torres i Argullol, que es va inaugurar el 26 de maig de 1901.
  • El 1936, a l’inici de la Guerra Civil, els sallentins van enderrocar el temple fins als fonaments.
  • Les pedres van servir per començar les obres d’un hospital que no es va arribar a acabar.
  • De l’església només es va deixar dempeus el campanar amb el rellotge, per a usos civils.
  • Al maig de 1941 es van començar les obres de l’actual església parroquial, similar a l’anterior però amb una simplificació de línies i trets ornamentals.
  • És obra de Francesc Folguera, i es va inaugurar el 17 d’agost de 1946.

És una església d’una sola nau amb volta apuntada amb llunetes, reforçada amb arcs torals apuntats, i absis poligonal a ponent.

A més de la sagristia, a banda i banda de l’absis, hi ha una capella fonda al costat de migdia, construïda més tard, però ja prevista en els plànols originals. Els arcs torals corresponen a l’exterior a uns contraforts que serveixen per obrir capelles entremig. Un d’aquest espais més profund serveix de baptisteri.

El material exterior és de pedra tallada en els angles, contraforts i la base, i la resta de carreus són encoixinats sense polir.

El campanar, que pertany a l’anterior església neogòtica, té una alçada de 33 metres. L’església està il·luminada amb vitralls a la nau central i a la rosassa de la façana.

L’església de Santa Maria està catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Cementiri de Sallent (Bages)

Aquesta setmana dedicada a Sallent

El Cementiri està a l’esquerra del camí de Sant Martí en Sallent.

Recinte de planta rectangular amb diferents blocs de nínxols a tres i quatre pisos que aprofiten el desnivell del terreny.

A l’entrada principal hi ha una escultura que representa l’àngel redemptor. Passat aquest portal es situen a la dreta els panteons més antics i a la dreta els diferents blocs de nínxols, centrat tot per un passeig central arbrat. Cap a la banda de ponent el cementiri creix amb noves construccions de nínxols, també de tres i quatre pisos.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba.

Autor de la fitxa: Lluís Len / Jaume Perarnau

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Sant Esteve o ermita del castell de Sallent (Bages)

Aquesta setmana dedicada a Sallent

L’accés de Sant Esteve de Sallent es fa des del camí que porta des de la població de Sallent a Cabrianes,

per la riba esquerra del Llobregat, passant pel mig de l’explotació minera, i per una pista molt ben arranjada.

Sant Esteve de Sallent és una església romànica, de finals del segle XI, que formava part del castell d’aquesta població.

És una construcció de planta circular, la més gran de les dotze úniques documentades a Catalunya en aquest estil.

Compta amb un absis i dues absidioles semicirculars, en disposició radial, orientats a llevant, amb una austera decoració d’arcuacions llombardes sota la cornisa de totes tres.

Es troba en l’antic recinte del castell, a la part més exterior, al límit del cingle sobre el Llobregat, la qual cosa la fa clarament visible des de lluny i, en concret, des de l’Eix del Llobregat.

Malgrat que l’església es trobava inicialment sota l’advocació de Sant Esteve, més habitualment és coneguda com a Sant Sebastià, la seva advocació posterior.

Fou reconstruïda, ‘quasi de bell nou’ sobretot gràcies a la iniciativa de la Confraria de la Trenta-sisena, de Sallent.

Durà trenta-sis anys i es va inaugurar el 5 d’octubre de 2008.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Casa Gran de Sallent (Bages)

Aquesta setmana dedicada a Sallent

La Casa Gran està en la Plaça de la Pau de Sallent.

La Casa Gran no s’ha pogut confirmar el possible origen d’aquest edifici.

Albert Benet i Clarà -1982 / Generalitat de Catalunya

La hipòtesi més versemblant és que fos construït com a palau de residència dels senyors de la vila, els bisbes de Vic, que per alguna circumstància no complí aquesta funció, adaptant-se com a habitatge i comerç fins que fou adquirida per la Caixa de Pensions per ubicar-hi les seves oficines.

Es restaurà totalment la façana i l’interior intentant retornar-lo al seu estat més o menys original adaptat als nous usos. La restauració fou inaugurada l’abril del 1928.

L’edifici consta de planta baixa i dos pisos. La façana, refeta totalment, és de pedra picada. La planta baixa té cinc portals i una finestra. El portal central serveix d’accés als pisos superiors, els dos dels costats de l’anterior serveixen de porta d’accés a una farmàcia i a una caixa d’estalvis. Els portals extrems han estat convertits en finestrals.

El primer pis està senyalat per quatre finestres coronelles de caràcter gòtic. El segon pis en té dues i una galeria amb sis arcades amb arcs carpanells. Tots els pisos estan coberts amb embigat. L’escala està il·luminada per la claraboia d’un cimbori que sobresurt de la teulada.

La Casa Gran és un edifici a la vila de Sallent i catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero