Sant Miquel d’Os de Balaguer

L’església de Sant Miquel  està situada en la Plaça de l’Església d’Os de Balaguer (Noguera).

M. Carme Vidal l Torruella -1983 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Damunt de la porta d’entrada a l’església hi trobem la data de 1753, any en què es degué consagrar. Aquesta església fou realitzada amb l’ajuda de tots els veïns del poble.
  • La seva distribució espacial, la seva decoració i la seva línia constructiva, ens permeten afirmar que en aquell temps, Os de Balaguer devia ésser un poble pròsper.
  • Al llarg del temps s’han anat fent obres per mantenir l’església, especialment després de la Guerra Civil.

És una església amb planta de creu llatina de tres naus i cinc trams amb creuer. Està construïda en pedra, i soportada per pilars amb pilastres adossades.

J Moros / Generalitat de Catalunya

Les cobertes varien en funció del tram, així doncs, la nau central i els braços del creuer estan coberts amb volta de canó amb llunetes, mentre que per exemple, la capella major té volta d’aresta i la sagristia té el sostre pla.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Per sobre el creuer s’aixeca una cúpula sobre triangles asfèrics. El cor està situat als peus de la nau, i la torre, a la capçalera, té dos cossos: l’inferior de forma quadrangular i el superior amb forma octogonal.

J. Morós / Generalitat de Catalunya

Destaca la façana principal, molt ben treballada. La porta té un arc mixtilini flanquejat per pilastres i a sobre, una fornícula buida que en el seu temps devia contenir la imatge del sant. Sobre d’aquesta, una obertura circular a manera de rosetó.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Completa el detall escultòric de la façana, un gran arc de mig punt que contribueix a donar un aspecte arrodonit a la part superior de la façana.

Roger Vinent Arnau -2006 / Generalitat de Catalunya

Cal destacar les campanes del Museu, situades al Castell, Malignum Castrum i que us les presento:

Sant Miquel d’Os de Balaguer és una església d’Os de Balaguer (Noguera) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Fem un Ull fora de Catalunya : Ermita o Santuari de la Mare de Déu del Remei d’Utiel

Com cada Diumenge us passo dos articles

L’Ermita o Santuari de la Mare de Déu del Remei és un edifici religiós a la comarca Requena-Utiel, a 10 quilòmetres de la vila d’Utiel.

Us passo la seva historia:

  • Es va construir 1564, continuant ininterrompudament, amb ampliacions que han modificat els caràcters de la seva primitiva arquitectura.
  • La petita església d’estil barroc, amb cúpula esfèrica, data de 1725.

Es venera a la Verge del Remei, Patrona de la Ciutat d’Utiel.

Està situat a 1.092 metres d’altitud, dins la serra d’Utiel o del Negrete.

L’interior és d’una nau amb tram únic que correspon al cor.

La capçalera té volta bufada, i la sagristia d’aresta. L’obra és de pedra saldonera.

Dins de l’interior de l’ermita trobem el tríptic l’Adoració dels Reis Mags, de Vicent Macip, i també el sarcòfag del primer ermità, Juan d’Argés.

Hi ha un interessant treball de forja en els penells.

Per a mes dades podeu seguir l’enllaç que us adjunto :

https://conungarabato.wordpress.com/2014/03/28/santuario-del-remedio-utiel/

L’Ermita o Santuari de la Mare de Déu del Remei és un Bé immoble de rellevància local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Església de Sant Julià de Corçà

Avui us presento dos articles

?

L’església de Sant Julià, esta situada en El Firal de Corçà (Baix Empordà).

?

Us passo la seva historia :

  • La vila de Quartianum apareix documentada per primera vegada en un precepte del rei Lluís el Tartamut, en l’any 878, quan consta com una de les possessions del bisbe de Girona.
  • L’església és documentada des de l’any 1065: Sancti Iuliani de Quarciano, l’indret de Corçà ja era poblat en època romana; al Puig Rodó, a poca distància vers el N. del nucli, hi ha les restes d’una vil•la romana de la qual es coneixen notícies de troballes de mosaics ja de finals del segle XIX; actualment s’hi ha fet alguns treballs d’excavació.
  • Els materials, fins avui, abracen una cronologia des del s. I aC. Als s.VI-VII dC.
  • A la finestra de la sagristia hi ha la inscripció: MANVS POPVLI FECERVNT ME / TOTAM IN CIRCVITV 1735.
  • A la façana de llevant d’aquesta mateixa sagristia hi ha encastat un carreu amb l’emblema del poble esculpit -un cor sobremuntat d’una corona reial- i la llegenda “CORSA 1598”.
  • Al mur de ponent del campanar, enlairada, hi ja una làpida rectangular amb escultura gòtic-renaixentista. Entre dos ressalts horitzontals s’hi representen els busts de quatre sants, ja força erosionats. Es tracta, molt possiblement, dels quatre màrtirs venerats a Girona i en aquestes comarques, dits “els sants de la Pera” (Germà, Just, Paulí i Sisi).
  • Pel que fa als elements romànics i grafits medievals l’any 992 el lloc de Corçà s’esmenta entre les possessions de la Seu de Girona.
  • L’any 1294 el bisbe Bernat de Vilamarí comprà les jurisdiccions de la vila.
  • El 1475 els veïns de Corçà lliuraren la població a les forces remenses.

?

L’església de Sant Julià, és d’una nau amb capçalera poligonal, capelles laterals i torre-campanar quadrada al sud-oest el qual era separat de la resta de l’edifici, ja que la construcció quedà interrompuda al seu extrem de ponent. Per aquest motiu s’ha conservat la façana romànica de l’església anterior. També, exteriorment, es veuen restes de l’absis romànic incorporades a la capçalera actual i petits sectors de la nau antiga, així com l’obra de fortificació que es dreça damunt de l’antic temple probablement al segle XV o al XVI.

Joan Badia i M. Puigdevall – 1985

L’estructura interior de l’edifici correspon a la reconstrucció del XVIII.

Joan Badia i M. Puigdevall – 1985

Les voltes són de llunetes; hi ha cornisaments motllurats.

Jordi Contijoch Boada -Generalitat de Catalunya

La sagristia, a la banda sud de la capçalera, es bastí el 1735, segons la data gravada en una finestra i la inscripció de la llinda de la porta que dóna al presbiteri: PERVIA IANVA FACTA SVM EX SVMPTIVS PAVLI DIANA PRESBITER ET SAGRISTE/ 26 AGOST 1735. L’alt campanar (XVIII-XIX) quedà unit al temple mitjançant un cos d’edificació que serveix de baptisteri.

Pel que fa als elements romànics i grafits de Sant Julià de Corçà, a l’església parroquial hi subsisteix el frontis del temple romànic anterior. També hi resten fragments de l’antic absis semicircular romànic, i un fragment amb vestigis de la finestra i la cornisa de bocell. D’altra banda, trobem un tram del mur septentrional. Al frontis hi ha la portada de dos arcs de mig punt en degradació i un petit rosetó. Als carreus de la porta romànica hi ha grafits medievals.

?

L’església de Sant Julià és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

?

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Corçà i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel