Poble de Salelles – antiga Sagrera – de Sant Salvador de Guardiola (Bages)

Al Poble de Salelles s’arriba per la carretera C-241de Manresa a Sant Salvador de Guardiola, una pista que passa pel mig de naus industrials hi porta.

Us passo la seva historia :

  • En documentació molt antiga (segle X) ja apareix esmentat el “lloc de Salelles”.
  • El lloc de Salelles, situat dins l’antic terme de Manresa, és esmentat per primera vegada l’any 961 en documents de Sant Benet de Bages, concretament en una afrontació de la Vallformosa.
  • L’església apareix citada el 1053, i amb la categoria de parròquia es troba documentada entre el 1025 i el 1050, i confirmada en una relació de parròquies anterior al 1154.
  • A l’entorn de l’església es documenten el cementiri (1119) i una sagrera (1131).
  • A part de la Seu de Manresa, des del segle X el monestir de Santa Cecília de Montserrat tenia possessions també a la parròquia de Salelles, cedides per diversos fidels.
  • El lloc de Salelles estava situat al costat de l’antic camí, probablement d’origen romà, que comunicava Manresa amb Igualada (PIÑERO, 2013).
  • En la documentació del segle XI aquest camí apareix com a “carretera que va a Salelles” (any 1009). Albert BENET (1985: 455) considera que el camí continuaria cap a Sant Salvador de Guardiola i, potser, cap a Òdena. Des de l’any 1131 apareix esmentada explícitament una sagrera al voltant de l’església. La seva forma no devia ser gaire diferent de la que té el poble actual: un petit conjunt tancat en un clos que formen les façanes de les mateixes cases i que es pot considerar la imatge característica del que van ser les sagreres medievals. L’antiga sagrera incloïa el cementiri i devia tenir un o dos portals.
  • Entorn del segle XIV l’antic terme de la ciutat de Manresa va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Aquest va ser també el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si fou en aquest moment o una mica més endavant. Un altre moment rellevant és a finals del segle XVI.
  • El 1582, després del Concili de Trento, la Seu de Manresa va perdre la facultat de nomenar els rectors de Salelles, que va passar al bisbe de Vic juntament amb la facultat de cobrar la part dels delmes i primícies.
  • El 1592 el papa Climent VIII suprimí les canòniques regulars catalanes i, segons alguns autors han suggerit, aleshores la jurisdicció de Salelles podria haver passat a la Corona definitivament (GÓMEZ, 1988: 422). En tot cas, aquest podria ser un nou punt d’inflexió en què es confirmés la independència municipal de Salelles.
  • De fet, els pocs documents que ens han arribat pertanyents a l’arxiu municipal de Salelles (i actualment conservats a l’Arxiu parroquial) comencen entorn del 1600.
  • Com a mínim des del segle XIV Salelles comptava amb un batlle i dos jurats que exercien la jurisdicció civil immediata, cosa que va perdurar fins a principis del segle XIX.

Petit nucli urbà que té el seu origen en una sagrera medieval. El poble de Salelles ha mantingut de manera molt notable la seva forma i fesomia tradicional, fins el punt que es pot considerar un dels exemples modèlics de sagrera que es conserven al Bages, juntament amb el cas de Sant Fruitós de Bages.

El recinte de l’antiga sagrera es pot deduir perfectament a partir de la forma de les cases. La majoria s’han ampliat lleugerament i han donat peu a passatges porxats sota voltes.

Actualment hi ha només quatre cases que es troben dintre de l’antic recinte de la sagrera: la Casa Gran, cal Tatjé, cal Genovès i la Volta, a més de l’església, la rectoria i l’antic casal Santmartí.

Les actuals, però, són fruit de successives absorcions de les cases veïnes, de manera que s’han acabat constituint aquests quatre grans casals o quatre masos que formen el nucli del poble. Ja més recentment, al segle XVIII, es van edificar de nova construcció, a tocar del poble però fora de l’antic recinte, dues cases més: la Casablanca i cal Sastre.

L’antiga muralla de la sagrera, formada pels murs exteriors de les cases, encara és perfectament visible en algunes façanes. Es caracteritza per un tipus de parament sòlid i compacte, fet amb carreus de tamany mitjà o petit més o menys escairats, pràcticament sense obertures (excepte les que s’hi ha obert recentment) i amb tendència a un cert atal·lussament a la part inferior.

En trobem mostres a la façana sud de la Casa Gran, a les façanes sud de cal Tatjé i també oest (sota el passatge amb volta), a les façanes est i sud de cal Genovès (en una d’elles s’hi conserven dues espitlleres) i a la façana nord de la Volta (tot i que en aquest cas el tipus de parament és menys indicatiu).

En diversos casos (la Volta, cal Tatjé, cal Genovès) el parament exterior de la muralla ha quedat tancat a l’interior de passatges coberts amb volta que van permetre a les cases ampliar-se exteriorment i guanyar espai bo i respectant els passos exteriors de l’antic recinte murat.

L’entrada a l’interior de la Sagrera es devia fer pel costat de llevant mitjançant el carrer actualment anomenat el Carrerot, el qual condueix a la plaça central, que antigament era més petita, ja que era ocupada per una casa (la Casa dels Lleons) enderrocada a les darreries del segle XIX.

Aquest accés comunicava per llevant amb el camí ral de Manresa a Igualada, que venia més o menys per on passa actualment la pista asfaltada. Aquest camí devia sortir del poble per l’angle sud-oest i continuava en direcció a Guardiola.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 5-7.jpg

Concretament, passava prop de cal Víctor, on seguia vers la riera de Guardiola, al costat del pont. Els dos passatges amb volta, alguns dels quals tenen forma de portals, ja hem dit que són posteriors, probablement dels segles XVII-XVIII, i permetien vorejar la sagrera sense acabar d’entrar-hi.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 1-11.jpg

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació sal text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Fruitós de Bages

L’Església de Sant Fruitós està en la Plaça de l’església de Sant Fruitós de Bages.

Us passo la seva historia :

  • El lloc de Sant Fruitós apareix documentat a partir del 942, data en què se cita el riu Sant Fruitós amb la forma Sancto Fructoso.
  • L’església no apareix esmentada directament fins al 1002.
  • La seva categoria de parròquia és citada el 1038.
  • A partir del 1062 s’esmenta l’existència d’una sagrera al voltant de l’església.
  • Aquest temple fou una donació senyorial de la família Calders. En dues donacions (1075 i 1086) passà a domini del monestir de Sant Benet de Bages.
  • Al segle XII s’hi feren algunes reformes.
  • Els segles XVII-XVIII s’hi feu una important remodelació.

L’edifici actual és fruit d’importants reformes que es feren el segle XVII a un edifici d’època romànica, i del qual s’aprofitaren alguns elements.

Serien d’aquest període els murs de la nau amb la seva coberta; ara bé, aquestes parets estan perforades amb dues arcades de mig punt que es recolzen sobre un ferm pilar i que donen accés a les naus i capelles laterals. L’església, també, presenta al creuer un cimbori.

La decoració interior és d’estil neoclàssic, que li dona un caràcter unitari, però que també dificulta la identificació del mur romànic.

El portal, al mur de ponent, és de mig punt i obrat amb unes dovelles dobles molt ben talades. Al cantó nord-oest s’alça un campanar de torre quadrangular.

Els carreus de la base del temple i de la torre són més grans que els de la resta de la construcció.

La Sagrera – És el Conjunt arquitectònic format per les cases i carrers que envolten l’església parroquial de Sant Fruitós de Bages i el seu perímetre.

La seva fisonomia arquitectònica ve definida per la forma arrodonida al voltant de l’església que històricament feia la funció de muralla.

L’accés a aquest conjunt urbà es realitza mitjançant un seguit de portals que antigament protegien i tancaven l’espai.

L’Església de Sant Fruitós de Bages és un edifici del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Casa Alegre de Sagrera de Terrassa – L’exterior modernista ( 5ª i última Part # )

Durant varis articles, em pogut conèixer diferents aspectes de la Casa Alegre de Sagrera de Terrassa, com vitralls, mobiliari, figures, el jardí…

Avui tornarem a l’exterior, el Parc – jardí i altres imatges d’interès :

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es k-2.jpg

Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Casa Alegre de Sagrera de Terrassa – La decoració del interior modernista ( 4ª Part # )

De la casa Alegre de Sagrera de Terrassa, podem destacar la decoració modernista del seu interior, dels que us passo una mostra en imatges:

Text : Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Mercat municipal Sagarra de Santa Coloma de Gramenet

El Mercat municipal Sagarra està situat al centre de la Plaça de Ferran de Sagarra, s/n. de Coloma de Gramenet, va ser inaugurat el 27 de juliol de 1934; és una obra noucentista amb decoració art déco , hi ha rètols de ceràmica.

Té una ordenació axial, amb quatre portes que corresponen als carrers que hi porten.  Aprofita el desnivell del carrer per a doblar la superfície amb una planta semi subterrània.

Les façanes del mercat són d’estil noucentista amb un acabat que alterna el totxo vist amb l’estuc. L’edifici gaudeix d’elements ornamentals d’aquest estil arquitectònic com ara motllures rectes, cornises, ceràmica vidrada i basament de pedra.

A més disposa d’una gran coberta inclinada a dues aigües, que no obstant no és continua, sinó que queda interrompuda simètricament en 2 punts per deixar lloc a dues grans entrades de llum longitudinals.

A

l’interior de l’edifici s’accedeix mitjançant quatre portes ubicades als eixos centrals de totes quatre façanes.

En definitiva, es tracta d’un edifici protegit pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Vigent.

 

 

Dades recollides : Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé