Antic safareig i pou, a la Masia de Can Riera de L’Hospitalet de Llobregat

Can Riera està en el carrer del Xipreret, 99-103 de L’Hospitalet de Llobregat .

Observem a mà dreta del pati d’aquesta masia, un safareig i el seu pou, on s’extreia l’aigua necessària per rentar la roba.

Molta de l’aigua que es feia servir a les cases per rentar-se, i cuinar provenia dels pous que s’alimentaven de l’aigua de pluja que queia a les teulades i que amb una canonada es desviava cap al pou.

L’Hospitalet, al estar a la part baixa del riu Llobregat és ric en aqüífers, encara avui dia. Els safareigs  acostumaven a tenir aigua d’algun rec o canalització, sobre tot aquells on es rentaven la roba dels malalts.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultura – Diputació de Barcelona

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Safareig del carrer Xipreret L’Hospitalet de Llobregat

A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d’expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants.

Un aspecte destacat d’aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba.

Safareig per rentar la roba aixecat davant les cases corresponents als números 15, 17 i 19, del carrer Xipreret, amb façana orientada a migdia.

Aquest safareig agafava l’aigua del pou del costat i està format per quatre piques separades, cadascuna amb la seva rentadora. La disposició és simètrica en dues fileres de dues piques, amb un mur més gruixut a la meitat.

?

Mapes de Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

L’aqüeducte i la glorieta del pou de la Font de can Valls de Sant Celoni

Des de Can Valls d’Olzinelles, cal arribar-nos per una camí que es troba al sud-est i al final d’una filera de plàtans centenaris,

hi ha la Font i bassa, l’aqüeducte i un pou en forma de glorieta.

La bassa i safareig recull l’aigua provinent del sot de l’Aranyal,

que es canalitzada per medi  d’un petit i curiós aqüeducte de pedra.

El pou en forma de glorieta, tot rodó, tancat i tapat en la seva part superior, formada per una cúpula,

podem observar el que eren uns vitralls de color situat a dalt de tot.

El conjunt format  per la bassa, l’aqüeducte, la glorieta del pou i les fileres de plàtans fan que sigui un lloc molt característic de la vall d’Olzinelles en el municipi de Sant Celoni.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Cabanyes de Badalona

Can Cabanyes està situada en la Rambla de Sant Joan, núm. 59-77, de Badalona.

Us passo la informació de l’historia de can Cabanyes :

• Les primeres notícies sobre la masia són de 1636, referides a unes reformes dutes a terme pel mestre d’obres Joan Clot sobre l’edifici preexistent, per tant deu de ser mes antiga de la data indicada.
• La propietat era de Francesc Cabanyes, i abans ho havia sigut de Francesc Carbonell.
• La casa va agafar el cognom Cabanyes en casar-se l’any 1575 la vídua, Eleonor Rovira, de l’anterior propietari, Pere Soley, amb Salvador Cabanyes d’Argentona en un matrimoni doble en què també es casava la seva filla i pubilla amb Jaume Cabanyes, segons condicions estipulades al testament per poder heretar la casa i propietats.
• La masia ha sofert moltes més reformes al llarg de la seva història, una al segle XVIII
• Una segona, amb ampliació inclosa, del segle XIX, que ha donat l’aspecte actual a l’edifici.

Can Cabanyes és de façana neoclàssica, l’edifici compta amb planta baixa, un pis i golfes. A cada costat hi ha sengles galeries amb columnes toscanes sobre base de carreus, amb balustrades i acabament en frontó. A la teulada presenta una torre central.

El jardí, desfigurat per la construcció de l’autopista C-31, compta amb palmeres i també un curiós safareig circular. Tot el conjunt de la finca ofereix un aspecte colonial. Disposa al costat del safareig, d’un hort gestionat per la gent gran.

A l’entrada de la finca hi ha una capella dedicada al Sant Crist, que ja us vàrem descriure fa unes setmanes.

Actualment és propietat de l’Ajuntament, i s’utilitza com a Centre Cívic i és també,  seu del Districte 2.

Can Cabanyes és una masia situada al barri de Nova Lloreda de Badalona, és un monument protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Badalona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Riera de l’Hospitalet de Llobregat

Can Riera està en el carrer del Xipreret, 99-103 de  L’Hospitalet de Llobregat .

No es té altres referències que la seva construcció al segle XVII. És una masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis i té la teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana.

La porta principal és d’arc de mig punt adovellada i al primer pis s’obren tres finestres amb la llinda i els brancals formats per carreus de pedra i l’ampit motllurat.

A la banda de ponent, hi ha un cos adossat amb coberta a una aigua; aquí també s’obre una finestra de característiques similars a les del cos principal.

Té un pati amb emparrat davant la porta i un antic safareig de tipus masia, fet d’obra sota un cobert, a la part esquerra del pati, recollia l’aigua que era utilitzada per regar l’hort i per rentar-hi la roba.

Can Riera va ser restaurada entre 2010 i  2011 i va passar a ser  El Museu d’Història de l’Hospitalet , i ocupa un dels espais de Can Riera.

Can Riera és una antiga masia de l’Hospitalet de Llobregat, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Els carrers antics del Masnou

En el cas antic del Masnou podeu trobar l’essència d’aquesta antiga vila marinera.

Son els diferents carrers del Masnou que es caracteritzant en ser estrets, d’allargada mes aviat curta, ven rectes,

i axó si, totes les façanes de les cases van ser construïdes  mirant cap a la mar Mediterrània.

Algunes d’aquestes cases,  es caracteritzen per tenir entrada per dos carrers, una porta principal a la banda que dona al mar i una altra al carrer del darrere, que pot donar al safareig de la casa.

Aquestes cases, per norma general, estan formades per dos pisos i un terrat, que s’hi accedeix a través d’unes escales, el terrat pot ser descobert, era per estendre la roba.

En alguns casos, com passa en diferents poble del Maresme, aquestes cases i front de la part davantera

i a l’altra banda del carrer, disposa d’un espai delimitat,

on es pot veure que es va fer un jardí mes

o menys dens de vegetació,

un hort,

un lloc per prendre el sol,

o l’ombra, segons va voler el propietari.

També, com que esta situat El Masnou en una muntanya o turó, hi ha un desnivell, en un carrer i l’altra paral·lel,

s’han construït en algun cas,  alguna glorieta per observar millor la mar.

La casa típica del Masnou data de la meitat del segle XVIII-XIX fins al primer quart del segle XX, especialment construïdes durant i després de la gran expansió marinera, per ho que s’han conservat fins els nostres dies.

El prototipus de casa del Masnou està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de El Masnou i Ramon Solé

Adaptació Al Text i Fotografies : Ramon Solé