Sant Martí del Congost d’Aiguafreda

Aquesta setmana està dedicada a les Esglésies

Sant Martí del Congost està situada en Aiguafreda de Dalt , a la part alta de la muntanya, a 3 km del casc urbà actual d’Aiguafreda.

Us passo la seva historia:

  • La seva consagració, promoguda per l’abadessa Emma, filla del comte Guifré el Pelós, la va dur a terme el bisbe Gotmar de Vic el dia 5 d’agost del 898 amb el nom de Sant Martí de la vall del Congost.
  • A l’acta de consagració s’indica que els servidors de l’església seran sacerdots, monjos i Deodicades.
  • L’any 1105 es va tornar a consagrar el temple, reconstruït en l’estil romànic; d’aquesta segona data procedeixen els vestigis més antics de l’església
  • En l’edifici es troben diferents etapes constructives posteriors, referents als segles XII-XX.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Planta de creu llatina. Nau única coberta amb volta de canó. Absis cobert amb volta de quart d’esfera, amb set absidioles i decorat a l’exterior per una cornisa amb arcs i faixes llombardes. Hi ha alguna finestra d’espitllera.

Carme Edo i Roca 1984 / Generalitat de Catalunya

Els braços del transsepte (segle XVI) són coberts amb volta de creueria d’un gòtic molt senzill. A banda i banda de l’absis es practicaren dues obertures per ubicar la sagristia i la capella del Sant Crist.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

L’antiga porta d’accés orientada a migjorn fou tapada i substituïda el segle XVI per una altra porta situada al seu costat. A la façana de ponent es conserva una antiga finestra bessona no visible a l’exterior degut al campanar d’espadanya, el qual fou substituït al segle XVI per l’actual cloquer.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Als peus del massís de pedra tosca on està construïda l’església hi ha una cova formada pel creixement de la tosquera, que conserva restes de sepultures tallades a la roca de cronologia alt-medieval.

Font de dins del recinte

De fet, les excavacions arqueològiques en curs a la rodalia del conjunt monumental estan aportant coneixement sobre l’ús funerari del massís des de la Tardo-antiguitat.

Cal esmentar l’existència d’un comunidor del segle XVIII situat davant l’església.

Sant Martí del Congost o Església d’Aiguafreda de Dalt és una església del municipi d’Aiguafreda (Vallès Oriental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquièdia

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

El Comunidor, per parlar amb Deu

Un comunidor és un petit edifici amb funcions religioses que es troba obert als quatre vents, situat prop de l’església, on s’aixoplugava el sacerdot que comunia el poder celestial, perquè evites les tempestats , les pedregades, llams, sequías, …

La construcció dels comunidors és simètrica, sòlida i permanent.

L’edifici té un gran arc obert a cada punt cardinal i està fet de pedra amb teulada a quatre vessants.

Dins d’aquests edificis tenien lloc rituals religiosos,  la cerimònia es coneixia com d’exconjura, amb un fort caire del folklore ancestral, per pregar a Deu tot poderós, i evitar qualsevol mal en aquella zona o territori.

Són força comuns al pobles antics del Prepirineu i els Pirineus, normalment com a edificis adjacents a esglésies, ermites o capelles.

Els Comunidors, podent estar en un costat a prop de l’Església o ermita, o també, excepcionalment alguns són adossats a la mateixa església, a sobre de l’edifici, i normalment, al costat del campanar.

També, popularment i de molt antic, es vinculava a fer rituals els sacerdots, contra les bruixes, els encanteris d’aquestes, i apartar dels mortals la presencia demoníaques.

Varen caure en desús Els Comunidors, ja fa segles i actualment molts es troben en estat de ruïna.

Per saber mes sobre Els Comunidors, podeu entrar a :

http://www.joanarimanyjuventeny.cat/tradicions/comunir-rituals-antics-contra-les-tempestes/

En aquest enllaç de La Tribuna de Guimera.info,  trobareu la llista dels Comunidors de Catalunya :

http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=4643

 

Recull de dades : Costumari Català i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé