Església de Sant Baldiri de Llobregat de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Sant Baldiri de Llobregat està en la Plaça de la Constitució de Sant Boi de Llobregat.

Us passo la seva història:

  • L’Església de Sant Baldiri està bastida sobre una anterior de la mateixa advocació, ja que és el patró de Sant Boi des de temps alt medievals.
  • Al 966 ja es troba documentada com a parròquia. Inicialment era una església preromànica de la qual no ha pervingut res.
  • Se sap que l’any 1040 ja es treballava en l’església romànica, ja que hi ha documentat que un tal Escluva va fer una donació de vi “ad ipsa cobertura” de Sant Baldiri.
  • Era una imponent església romànica amb coberta de fusta, que va fer les funcions de parròquia junt amb la de Sant Pere, molt propera i que va acabar per desaparèixer a la Guerra del Francès. Mn. Francesc Albert va impulsar la construcció de la nova parròquia iniciant-se les obres el 1710
  • I donant-se per finalitzades amb l’inici del culte el 1752.
  • En principi encara hi havia el cementiri adossat, però amb les noves lleis del segle XIX es va traslladar i es va guanyar espai per a la Plaça de l’Església.
  • De l’església anterior es conserva cinc arcades de mig punt tapiades i una clau de volta del Pare Etern sota la rosassa del cor. Dels retaules que contenia només s’ha conservat la taula central del retaule de Sant Baldiri, de Lluís Dalmau. L’orgue també fou destruït i de l’Arxiu Parroquial una bona part.
  • L’actual edifici de l’església és un edifici d’estil barroc construït entre els anys 1725 i 1752; obra costejada completament pel rector Mossèn Francesc Alberti. Es va erigir sobre una antiga església romànica, de la qual en l’actualitat encara es conserven algunes restes.

Església parroquial de tres naus cobertes amb volta.

La seva orientació presenta la capçalera al nord, la façana al sud i els costats laterals a est i oest.

Aquesta orientació no és arbitrària i respon a dos factors fonamentals.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Primerament, l’església barroca fou bastida sobre les restes d’una romànica del segle XI, aprofitant alguns dels arcs de la capçalera de la primitiva església, que s’orientava com era habitual a l’est, per a travar el mur lateral oriental de la segona .

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

En segon lloc, la primacia de la façana com a element barroc s’adiu amb una orientació a migjorn que la il·lumina millor.

La façana, amb la seva torre campanar octogonal, està feta de carreus de pedra ben tallats i aparellats.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

Destaca el seu barroquisme accentuat, tant per les cornises i frontons curvilinis de la porta i la fornícula centrals, com pels seus elements estructurals: verticalitat accentuada per l’escalinata d’accés i pels obeliscs amb esferes de la cornisa, amb preponderància de línies corbes en aquesta, contraforts que imiten pilastres, etc.

Gòtica, representa el Déu Pare assegut en majestat sobre la volta del cel, per això el fons és ple d’estrelles. Té les barbes partides i una llarga cabellera i fa el signe de beneir amb la mà dreta. El vestit i la capa que duu són recollits en plecs damunt el genoll esquerre. Duu nimbe o corona.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

A la rectoria trobem un retaule de Sant Baldiri del 1448 d’estil gòtic, obra del pintor Lluís Dalmau.

Restes de l’antiga església de construcció romànica en la que es veuen clarament dos arcs de mig punt correlatius, amb les seves respectives impostes i muntants; l’empremta d’un arc més gran amagat per l’arrebossat del mur actual i que és la continuació dels arcs anteriors; i un tram de mur cantoner.

Es troben incorporades al mur oriental de l’actual església barroca.

Aquesta orientació fa pensar que els elements podrien correspondre a la part del possible transsepte i capçalera de la primitiva església del segle XI, formada possiblement per un absis central i dues absidioles laterals a cada costat.

Actualment es poden apreciar uns carreus ben tallats i aparellats i impostes sense decorar.

La pedra és gres rogenc de pedrera local.

Sant Baldiri de Llobregat és una església del municipi de Sant Boi de Llobregat inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Sant Corneli de Collbató

Sant Corneli esta en la Plaça de l’Església, 2 de Collbató.

Us passo la seva història :

  • L’església de Sant Corneli és documentada des del segle XI.
  • Sembla que va ser reformada al s. XVI o a la primera meitat del XVII encara que aquest degués ser parcial.
  • Entre finals del s. XVIII i principis del XIX es renovà totalment l’edifici, construint-lo de nova planta.
  • És llavors quan es degué paredar el relleu, que aparegué sota la rosassa de la façana durant una restauració el 1985.

Es tracta d’un edifici bastit amb pedres irregulars i maó. La portada està realitzada en pedra bona. La façana està culminada per una forma ondulada, amb una obertura circular al centre.

Alfred Mauri i Martí – 1982 / Generalitat de Catalunya

S’hi observar una escultura de Sant Corneli situada sobre un pedestal dins un nínxol obert sobre la porta d’entrada a l’església.

Alfred Mauri i Martí – 1982 / Generalitat de Catalunya

El sant, patró de la parròquia, és representat com a bisbe, assegut, vestit amb un llarg hàbit, barbat i amb una de les mans obertes, possiblement per sostenir la palma.

Alfred Mauri i Martí – 1982 / Generalitat de Catalunya

És del segle XVIII, o potser del XVII. És coetània a la construcció barroca.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Hi ha un relleu que sembla representar l’escena de la pietat amb la Verge sostenint Crist. Pot ser un dels elements reaprofitats en la construcció de l’església. Així ho fa sospitar la seva ubicació.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

S’hi observa una dovella clau d’un arc de portal, segurament del segle XVII i possiblement estaria situada a l’accés a l’església. Té esculpida una fornícula amb una petxina dins la qual hi ah un relleu de Sant Corneli amb la tiara papal.

El seu nom és inscrit a dalt amb lletres romanes. Als carcanyols hi ha uns caps d’angelets i sota la peanya que sosté el sant hi ha un altre cap major, a manera de permòdol, que sembla també d’un àngel. La tècnica mostra un acusat caràcter popular.

També destaca una talla policromada barroca dels segles XVII-XVIII situada a la capella lateral de la Mare de Déu del Roser.

Sant Corneli de Collbató és un edifici del municipi de Collbató (Baix Llobregat) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Cristòfol de Campdevànol

Sant Cristòfol de Campdevànol és un església neoclàssica tardana aixecada entre el 1885 i el 189, data aquesta de la seva inauguració.

Consta d’una nau amb dos passadissos formats per la unió de les capelles laterals; la nau central està coberta amb una volta de llunetes i dividida en quatre trams un dels quals hi té el cor que descansa sobre un arc rebaixat i una volta d’aresta; l’absis és semicircular; té un digne cancell.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-07-28_18-54-09.jpg

Al frontis hi ha un portal rectangular d’aires classicitzants amb fines pilastres adossades als muntants, entaulament, rosassa atrompetada a mitja alçada i cornisa angular sobre caps de biga. Els seus murs són de paredat d’un material marronós.

El 1909, es va construir un nou campanar de torre quadrada i octogonal, acabada amb una cúpula punxeguda. Aquest campanar, però, va ensorrar-se el 1944, enmig d’un gran terrabastall. Campanar merament funcional de parets nues; és el resultat d’una reconstrucció feta entre el 1944 i el 1945. L’escala que puja per l’interior és de cargol d’obra i està situada a la banda de migdia del campanar.

Recopilació de dades : Inventari de Campanes

Fotografies: Dora Salvador

Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona

La Basílica de Santa Maria del Pi està ubicada la porta principal en la Plaça del Pi, 7 i dona a la Plaça de Sant Josep Oriol, Placeta del Pi i dependències varies al carrer del Cardenal Casañas de Barcelona.

Us passo dades històriques :

  • Hi ha antecedents de la parròquia des del segle V.
  • L’actual edifici va ser construït entre 1319 i 1391.
  • Es d’un estil gòtic català, Santa Maria del Pi.

Presenta una església d’una sola nau, envoltada de capelles laterals obertes entre els contraforts.

La volta de creueria, una de les més airoses del país, tanca el recinte i li dóna immensitat.

Quatre dels vitralls de l’Església de Santa Maria del Pi de Barcelona son originals d’un dels millors vitrallers del barroc català, Josep Ravella, en ells també hi col·laborà Antoni Viladomat, pintor per excel·lència del barroc català.

La gran rosassa, la més gran de Catalunya.

És una copia exacta de l’original del segle XIV, obra de Josep Maria Jujol, que la reconstruí després de la Guerra Civil.

A l’interior conserva la imatge gòtica de Nostra Senyora del Pi, del segle XIV

i al seu museu una important col·lecció d’orfebreria i uns excepcionals escuts funeraris medievals, únics a Catalunya.

L’historia diu que en aquest indret del Barri Gòtic de Barcelona hi havia un bosc de pins, de fet  davant l’església sempre hi ha agut un.

Al lateral, el portal lateral de l’Avemaria deixa veure alguns elements romànics de la que va ser l’església anterior.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_del_Pi

Us passo la web de la Basílica de Santa Maria del Pi :

https://basilicadelpi.cat/ca/visites/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Maria de Cornellà de Llobregat

L’Església de Santa Maria està situada en la plaça de l’Església de Cornellà de Llobregat .

Us passo la seva historia :

  • En el lloc on es trobava una finca agrícola al segle II, va ser on s’edificà al segle VI una primitiva església paleocristiana.
  • La actual és la tercera que, en la història de la ciutat de Cornellà, es construeix en el mateix lloc.
  • La primera d’elles era en construcció al segle XI, entre 1065 i 1095, anys en què hi ha enregistrades donacions en moneda per a la construcció del Temple de Santa Maria de Cornellà.
  • Als segles XV i XVI s’hi obriren diverses capelles laterals.
  • Cap a la segona meitat del segle XVIII, hom bastí una nova església al mateix lloc de l’anterior que és la fou destruïda el 1936.
  • Fotografia de l’antiga església abans de la Guerra Civil

  • L’actual, doncs, es va encarregar el 1939 a l’arquitecte E. Mora i Guasch, que la va construir al mateix lloc, però capiculada.
  • La reconstrucció va començar el 1940, data en què es va col•locar la primera pedra, que va ser beneïda el 1948.
  • L’antiga rectoria, que s’ha conservat i que, en principi estava al davant, és l’Arxiu Municipal.

Amb relació a l’actual església, el material principal amb el que es va construir l’església  va ser de maó vist i amb teulades de teula.

L’edifici actual està format per una sola nau amb transsepte, un absis poligonal amb capelles per als costats.

El campanar és octogonal a la part superior, ja que comença amb una planta quadrada.

La façana està formada per una rosassa amb vitralls, envoltada amb dues torres als costats, de planta quadrada, amb finestres allargades, igual que al campanar.

L’estil és d’un monumentalisme de postguerra de caràcter força retrògrad, cercant formes neoromàniques.

En un costat  de l’església, hi ha un jardí amb un bonic sortidor d’aigua.

L’Església de Santa Maria és una obra del municipi de Cornellà de Llobregat inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornella de Llobregat, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Nicolau de Malgrat de Mar

L’Església de Sant Nicolau és neoclàssica, està situada en la Plaça de l’Església de Malgrat de Mar.

Us passo la seva historia :

  • Primer hi hagué una primitiva Capella dedicada a sant Antoni, consagrada el 1563.
  • L’escultor de Cervera, Claudi Perret, féu el 1607 el retaule de Malgrat, juntament amb el fuster Simeó Olivares.
  • Posteriorment, va ser ampliada els anys 1630.
  • Al mateix indret on hi hagué aquesta primitiva Capella, va ser alçat l’any 1762 l’actual Església.
  • Posteriorment ampliada durant 1767.
  • Durant la Guerra Civil espanyola, fou incendiada i saquejada, i van desaparèixer els objectes de més valor , com dues custòdies, una creu i l’orgue.
  • Posteriorment, els anys quaranta, l’església va ser restaurada.

La planta de l’església té forma de creu llatina, amb una nau central i dues de laterals, separades per gruixuts pilars i amb cúpula al creuer. La nau és de grans dimensions  de 45m de llarg per 24m d’ample.

La façana neoclàssica té coronament ondulat i una portalada de línies clàssiques amb una fornícula abarrocada on hi ha la imatge de Sant Nicolau de Bari i una rosassa que il·lumina l’interior de la nau.

La portalada i la part central són fetes en peces de marbre de color blanc-gris.

A l’esquerra de la façana hi ha el massís campanar de torre, vuitavat, alçat també el segle XVIII però que resta inacabat.

A l’absis trobem una llarga garita feta amb rajols i que té petites obertures per a armes de foc.

Pel que fa al material s’utilitzen carreus a les cantonades i al campanar, maçoneria als murs i teules per la coberta.

Per a mes detallada informació, podeu consultar :

https://www.turismemalgrat.com/viu-malgrat/esglesia-parroquial-sant-nicolau/

L’Església de Sant Nicolau, per les seves grans dimensions és coneguda com La Catedral de la Costa.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Malgrat de Mar i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador del Blog

Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les de Terrassa

El Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les  està situat en el carrer Sant Ignasi, 1 de Terrassa.

Us passo dades de la seva historia :

  • És d’estil gòtic del segle XIV.
  • Aquest fragment prové del claustre del monestir de Sant Pere de les Puel•les de Barcelona, destruït el 1873.
  • Va ser instal·lat al jardí de la casa Alegre del carrer del Nord, actualment desapareguda.
  • Posteriorment en l’emplaçament actual.
  • Algunes parts passaren al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu Santacana de Martorell i al museu d’art del Castell Cartoixa de Vallparadís de la mateixa ciutat de Terrassa, mentre que d’altres van anar a parar a col•leccions privades.

El fragment consta de deu arcs ogivals, d’un total de vint-i-cinc, sostinguts per columnes quadrilobulades i capitells decorats amb motius vegetals.

Els rosetons  en forma de rosassa muntades al basament on descansa l’arcada són de procedència desconeguda. N’hi ha quatre d’originals i els sis arcs restants són reproduccions.

El Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les és una construcció  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Terrassa i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Sant Joan de Montgat

L’Església parroquial de Sant Joan està situada en el carrer de l’Església, 66 a Montgat.

Us passo dades sobre la seva historia que es coneix :

  • L’església parroquial es va començar a construir l’any 1816 en uns terrenys cedits per Pau Matheu-Alsina de Ca n’Alzina.
  • Les obres van restar parades 40 anys.
  • Es van reiniciar l’any 1855.
  • Dos anys més tard, el rector de Tiana, Mn. Magí Marquet, beneí el temple.
  • La parròquia de Montgat, segregada de la de Tiana, no es va constituir com a tal fins al 1867.
  • L’any 1900 es va substituir l’antic campanar d’espadanya per l’actual torre.
  • Inicialment la parròquia va ser dedicada a Santa Maria però poc després, els veïns i el vicari es van reunir i van decidir que el patró fos Sant Joan.
  • El 1917, se li afegí una vidriera de colors.
  • Tristament, el 19 de juliol de 1936 l’església va ser profanada, els altars i imatges foren destruïts així com l’arxiu parroquial, la rectoria saquejada i les campanes enderrocades.

L’Església parroquial de Sant Joan, és d’una sola nau coberta per una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. L’edifici salva el fort desnivell existent entre la part frontal i la part posterior d’aquest, per això té una façana molt allargada, efecte que s’accentua pel campanar, molt proper a la façana, i que té una gran alçada. Els murs laterals i el posterior estan realitzats amb maçoneria vista sense cap mena de revestiment.

   

La façana principal, arrebossada i pintada, està dividida en dues parts separades per una senzilla motllura. A la planta baixa s’obre la porta d’arc de mig punt, flanquejada per dues columnes amb capitells classicistes. L’arc té una decoració dentada i a banda i banda s’obre una finestra d’arc de mig punt. A la part superior hi ha una gran rosassa. La façana està rematada per unes arcuacions cegues aguantades per pilastres amb capitells esculpits, similars als de la porta principal.

El campanar és una alta torre quadrangular amb els angles esbiaixats. A la part superior hi ha una obertura d’arc de mig punt a cada cara per les campanes i per sobre, separat per una motllura, té una rellotge a dues de les cares. El terrat està decorat amb uns merlets escalonats i aguanta una estructura de ferro amb dues campanes.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://santjoanbaptistademontgat.blogspot.com/2011/11/historia-de-la-parroquia.html

L’església de Sant Joan de Montgat és una església parroquial del municipi de Montgat (Maresme) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé