Masia de can Poal de la Costa de Terrassa

Avui us presento dos articles

Can Poal de la Costa esta situat en dels turons de la Costa, sobre la Ctra. C-243c de Terrassa a Martorell, km 13,5, a 1.000 m., al costat del camí vell de Ullastrell, en el municipi de Terrassa.

La masia està formada per diversos cossos que s’han anat afegint al llarg del temps.

Fotografia Generalitat de Catalunya

El cos principal presenta una façana plana, de dues plantes, paral·lela al carener, amb ràfec decorat amb imbricacions de teula àrab.

Al primer pis s’obren grans obertures verticals que donen a una gran balconada de ferro.

Domenec Ferran i A Moro – 1983

A la banda nord i llevant hi ha unes galeries d’arc de mig punt, obertes, a nivell de les dues plantes.

Al seu voltant es desenvolupen les dependències d’allotjaments i masoveria, graners, magatzems, amb un clos al davant de la porta principal.

Prop de la casa van aparèixer restes arqueològiques d’època romana.

Can Poal de la Costa és una masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Balneari d’Alcarràs

El Balneari d’Alcarràs esta en la Ctra. N-II en el municipi d’Alcarràs (Segrià).

Us passo la seva historia:

  • L’antic balneari fou emplaçat sobre una font d’aigües termals coneguda des d’època romana.
  • El 1829 va ser declarada d’utilitat pública.
  • El 15 de març del 1887, per Reial Ordre, s’acceptà l’emplaçament proposat per a instal·lar-hi un balneari i es concedia l’expropiació i autorització sol·licitada per Martin Castells.
  • El balneari es va explotar de 1828 a 1920, tot i que hi ha notícia del seu funcionament fins al 1922.

El Balneari donava servei a 20 banyistes amb dues banyeres i un aparell giratori de dutxes, a més de 5 habitacions al pis superior. Constava, a més, d’habitacions per omplir ampolles, dipòsits d’aigües minerals, sala d’espera, sala de reunions, restaurant, cuina i sala de la font per beure l’aigua.

És un edifici emplaçat al sud i fora de la població, a 50 m de la línia d’edificació, en una parcel-la enjardinada que fa 56,50 x 44,50 m (supera els 2.514 m²). Al centre d’aquesta parcel-la es va construir el balneari, edifici de planta baixa i pis. Presenta una composició estètica força sòbria que només es perd amb alguns detalls de les balconades i la balustrada que tanca la terrassa, components que li donen una prestància neoclàssica. La distribució tant de les obertures com dels diferents elements arquitectònics és de tendència racionalista.

Josep A. Corbella i J. Salvadó – 1983 – Generalitat de Catalunya

Va ser ocupada com a caserna de la Guàrdia Civil.  Al jardí s’hi va trobar la part superior d’una creu de terme d’estil gòtic.

L’edifici que es conserva del balneari era el destinat a vivenda del director i actualment es destinat a vivenda particular, amb un jardí i un entorn immillorable.

El Balneari d’Alcarràs és un edifici d’estil eclèctic del municipi d’Alcarràs inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Josep A. Corbella i J. Salvadó – 1983 – Generalitat de Catalunya

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament d’Alcarras

Adaptació al Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona.

Les Drassanes Reials de Barcelona estan ubicades en la plaça del Portal de la Pau de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Les Drassanes Reials de Barcelona van ser un edifici militar d’estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.
  • Es varen començar a bastir al final del segle XIII durant el regnat de Pere el Gran i des del seu origen es van destinar a la construcció de les galeres de l’armada del rei d’Aragó.
  • Les excavacions realitzades l’any 2012 evidenciaren que a finals del segle XVI, sobre les antigues drassanes medievals, s’hi bastiren unes noves drassanes que es corresponen a l’edifici actual.
  • L’edifici militar estigué sota l’administració de la Diputació del General de Catalunya durant tota l’edat moderna fins al 1714.
  • L’any 1935 les drassanes foren cedides a l’Ajuntament de Barcelona.
  • L’any 1941les convertiren en seu del Museu Marítim de Barcelona.

Durant els treballs d’adequació que s’han fet a l’edifici, es van fer també intervencions arqueològiques que van aportar dades rellevants sobre la història de l’edifici;

es van trobar restes d’una necròpolis romana, també es va poder determinar que, tot i que el monument es va començar a construir al segle XIII,

gran part del que es conserva avui dia no és medieval com es creia sinó d’època moderna (segle XVI), però mantenint l’estil gòtic original.

Podem amb un senzill passeig per les rodalies de l’edificació gaudir del Portal de Santa Madrona, en l’avinguda del Paral·lel.

I la seva llarga muralla i fossar.

Les Drassanes Reials fou declarat Monument Històric Artístic per decret del Consell de Ministres d’Espanya el 5 de maig de 1976.

El Museu de la diputació de Barcelona, fundat el 1941 amb fons aplegats abans del 1939 per l’avui anomenada Escola Superior de la Marina Civil de Barcelona.

Conté importants peces de la història marinera catalana :

  • Una col·lecció cartogràfica, de la qual sobresurt el portolà de Gabriel de Vallseca de 1439.
  • Nombrosos models de vaixells.
  • Exvots i pintures de tema mariner, caixes de mariner, objectes relacionats amb Narcís Monturiol, entre els quals una maqueta de l’Ictíneo.
  • Una reproducció, de mida natural, de la galera reial que Joan d’Àustria comandà en la batalla de Lepant.

Us passo dades recens :

  • El 1993 es creà un consorci entre l’ajuntament i la diputació de Barcelona i el Port Autònom per a la gestió del Museu i de les Drassanes.
  • El 1995 inaugurà una ambiciosa remodelació de la seva exposició permanent. ‘La Gran Aventura del Mar’ és el títol d’una nova mostra que permet experimentar per mitjà de tots els sentits la vinculació dels humans amb la mar.
  • L’organització d’exposicions temporals.
  • L’any 2001 el Museu Marítim de Barcelona presentà al Moll de la Fusta del port el pailebot Santa Eulàlia, que funciona com una extensió del mateix museu. Es tracta d’un veler de càrrega construït poc abans de la Primera Guerra Mundial, que fou adquirit l’any 1997 i restaurat.
  • L’any 2011, el pailebot fou declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
  • L’any 2002 es presentà el projecte de restauració de les Drassanes Reials i de remodelació total del museu, a desenvolupar en set fases.
  • El 2003 s’inauguraren els treballs corresponents a les fases primera i segona, que han permès al museu de disposar d’una nova sala per a les exposicions de gran format i llarga durada. També es remodelà l’àrea de recepció de visitants i es dotà d’un nou espai per al Centre de Documentació Marítima.
  • El 2008 incorporà a la seva exposició permanent l’edifici de les Drassanes Reials, una nova àrea expositiva dedicada a l’evolució del vaixell al llarg dels segles i un punt d’informació del Port de Barcelona.

El Museu te la seva mostra permanent, així com la temporal.

En els jardins, hi ha servei de bar i restaurant.

Si no el coneixeu aquest Museu podeu visitar  i estareu molta estona…  podríem dir fins hi tot hores, contemplant, llegint i admirant l’historia del Museu Marítim de Barcelona.

 

Recull de dades : Museu Marítim, Ajuntament de Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Vila sepulcral romana de la Plaça de la Vila de Madrid de Barcelona

La via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid  és una necròpolis romana situada a la plaça de la Vila de Madrid de Barcelona.

És dels segles I a III,  i tot i que queda a un nivell inferior al de la plaça, la urbanització permet que es vegi el jaciment des del mateix carrer.

En l’enllaç que us adjunto, trobareu mes informació, horaris de visita i el preu :

http://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/es/muhba-sepulcral-romana

Us passo el tríptic Vila sepulcral romana de la Plaça de la Vila de Madrid, de l’Ajuntament de Barcelona :

http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/docs/Viasepulcral.pdf

Per últim, informació sobre la Plaça de la Vila de Madrid :

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Altres.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Vila Vella de Tossa de Mar

La Vila Vella de Tossa de Mar, està situada a peu de costa, en un promontori on havia hagut un poblat ibèric,es suposa, que a l’interior del recinte n’hi devia haver un altre, també emmurallat però de dimensions més petites, d’època romana.

Us passo la seva llarga historia :

  • El castell de Tossa fou erigit el 1187 per disposició de l’abat de Ripoll, que posseïa el lloc des de l’any 966 per donació del comtat de Barcelona al monestir de Santa Maria de Ripoll. L’abat de Ripoll concedí també el mateix any de 1187 una carta de poblament, que permetia de construir dins i fora del recinte fortificat, i que es troba a l’origen de la Vila Vella. La senyoria del monestir de Ripoll, molt rigorosa pel que fa als beneficis obtinguts de la pesca, perdurà pràcticament fins a la fi de l’Antic Règim.
  • Segons Enric C. Girbal, l’any 1240 és esmentat el castell de Tossa (castrum de Torsa) en un document d’un plet causat per drets de pastura.
  • L’any 1285, ran de l’intent d’invasió de Catalunya per part dels francesos, la població va ésser força malmesa.
  • Pel fogatjament dels anys 1365-70, sabem que en aquestes dates hi havia vuitanta-un focs a Tossa, tots pertanyents a l’abat de Ripoll.
  • El 1371 fou venuda pel castlà Arnau de Soler a Pere de Riera.
  • Hi ha també notícia d’obres que es feien a les fortificacions de Tossa el 1371.
  • No queda ben clar si la gent tenia un refugi al castell a més de casa a la Vila Vella o si l’anomenat castell correspon de fet a aquesta vila closa per les muralles.

La gran varietat en el tipus d’aparell, tant en la muralla com a les torres evidencia una constant transformació en tot el recinte amb obres, reparacions i restauracions.

Fins avui i en espera d’estudis més aprofundits i deixant de banda les etapes ibèrica i romana, es distingeixen tres fases :

Fase I, construcció d’un primer recinte al final del s. XII.

Fase II, reconstrucció de l’abad Descatllar el s. XIV.

Fase III, Reparacions i restauracions fins als nostres dies.

Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara es conserva al litoral català.

Es va construir a inicis del segle XIII i es conserva gairebé la totalitat del seu perímetre original amb els seus murs emmerletats.

El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans.

Les torres més conegudes són :

  • La torre d’en Joanàs, que presideix la badia;
  • La torre de les Hores, situada a l’entrada del pati d’armes, i que deu el nom al fet que era l’únic lloc on hi havia un rellotge públic, i
  • La torre d’es Codolar, també coneguda com la torre de l’Homenatge, que presideix la platja d’es Codolar

En el punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una estança de planta rectangular.

Actualment no existeix, ja que en el seu antic emplaçament s’hi va edificar l’actual far.

L’interior de la Vila Vella és un espai amb molt d’encant, format per carrerons estrets amb paviment de còdols i on encara s’hi poden admirar molts finestrals gòtics, bellament historiats.

En el moment de màxima esplendor (s. XV), la Vila Vella integrava unes vuitanta cases.

La majoria dels habitatges van aprofitar el mur de la muralla com a paret de fons.

A partir del segle XVI la població es va començar a expandir fora muralla.

Les primeres edificacions es van fer al barri de sa Roqueta i seguint el camí ral.

Cal destacar el magnífic portal dovellat que dóna entrada a la Vila Vella a través del pati d’armes.

A l’interior de la Vila Vella destaca especialment l’antiga església de Sant Vicenç.

Aquesta església d’estil gòtic tardà es va construir al segle XV damunt l’anterior església romànica, descoberta recentment i datada dels segles XI – XII.

Orientada nord-sud, i en una posició privilegiada sobre un penya-segat de cinquanta metres, el seu aspecte original resultava segurament molt imponent.

Té una sola nau, capçalera poligonal de tres panys acompanyada d’una sagristia i d’una capella lateral a tall de braç de transsepte a la banda oest; a l’est, possiblement l’espai s’eixamplava amb una filera de tres capelles.

Actualment, només l’absis i la sagristia conserven la coberta.

A la capçalera, la volta ogival està sostinguda per sis nervis que es reuneixen a la clau de volta decorada amb la imatge de Sant Vicenç.

S’han trobat restes d’una escalinata a la galilea a l’entrada.

En un dels nervis de l’absidiola esquerra, hi trobem el capitell dedicat a Sant Joan Baptista.

L’any 1931va ser tota la Vila Vella “ Declarat  Monument Històric Artístic Nacional.

 

 

Recull de dades gràcies a : Ajuntament de Tossa de Mar, Diputació de Girona, Patronat de Turisme de la Costa Brava de Girona, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé