Com era la Font Antiga de Cirerer de Sant Hilari de Sacalm, fa 100 anys en rere ?

Avui us presento dos articles

Des de sempre la Font Antiga de Cirerer de Sant Hilari de Sacalm, ha sigut un punt de trobada de la gent i de recollir la seva apreciada aigua, i fins hi tot, fent fontades a les rodalies, donat que esta molt propera al centre de Sant Hilari, us passo unes imatges de com era fa 100 anys en rere :

Text : Ramon Solé

Fotografia actual : Dora Salvador – Imatges antigues : Arxiu Rasola

Qui era en Jaumet de flabiol de Sant Hilari de Sacalm ?

En Jaume Traveries i Riera de Sant Hilari Sacalm, va naixé en l’any 1871 i morir en l’any 1955 als 84 anys.

Era conegut a Sant Hilari i rodalies com a Jaumet del flabiol, fou un personatge popular tocant el seu vell flabiol on els nens de principis d’època del segle passat, anàvem sempre darrera seu…

Va néixer al Mas Claver i és considerat el primer venedor de l’aigua de Font Vella, tot arriant els cantis sobre el seu vell carro.

De fet, com era en Jaumet ? :

Era mut, menut , no massa guapo, cara arrugada, pantalons de pana i espardenyes de beta, sempre anava amb una barretina, tocava el flabiol

i amb un carret portava càntirs d’aigua de la Font Vella fins al poble

per vendre l’aigua a la gent, porta a porta… o ha estiuejants a l’estiu.

El flabiol parlava per ell…

Ja mes propers als nostres dies… :

D’ell s’han fet postals, poemes, figures i fins i tot, un dolç.

El seu nom va servir per batejar uns dolços, els Jaumets de Can Forné, fets d’avellana creats per la pastisseria Fornés de la plaça de l’església i que encara es venen a Sant Hilari.

El 2013 el Taller el Drac Petit va realitzar una cap gros inspirat en la seva figura

Fotografia de 1953,

i l’agost s’organitza «La ruta d’en Jaume», una sèrie de visites guiades dedicades a l’aigua, a través de d’itineraris que ell feia habitualment.

El 2014 es va estrenar una obra musical dedicada a la seva memòria Jaumet, “ La joguina de Sant Hilari”, creada per Jaume Fàbregas amb cançons de Toni Rossell.

De Naciógirona, us passo un article del dia 19 de març de 2019 sobre en Jaumet :

https://www.naciodigital.cat/girona/noticia/29578/sant/hilari/sacalm/ret/homenatge/jaumet/flabiol

I també, un article on el poble de Sant Hilari Sacalm dedica una estàtua a en Jaumet del Flabiol :

https://www.diaridegirona.cat/selva/2019/03/24/sant-hilari-sacalm-dedica-estatua/970149.html

Per últim, us passo l’enllaç de la seva vida i historia d’en Jaumet :

https://lesguillerieskm0.cat/santhilari/jaumet-del-flabiol/

Podem afirmar que en Jaumet de Sant Hilari, va ser alegre, il·lusionat i content de tindre una vida entre l’aigua i el seu flabiol conegut i apreciat pel seu poble i arreu …!

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Com era fa 100 anys en rere …. El Monestir de Sant Llorenç del Munt i rodalies

Sant Llorenç del Munt és un monestir romànic al cim de la Mola, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, al terme municipal de Matadepera.

El Monestir romànic de Sant Llorenç del Munt, originari del segle XI, es troba al cim de la Mola, a 1.103 m d’altitud.

Avui i gràcies a fotografies o postals antigues podem veure com era fa 100 anys en rere el Monestir de Sant Llorenç de Munt i rodalies :

El Monestir de Sant Llorenç del Munt és una obra declarada Bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Text, Recull de postals antigues i Fotografies actuals : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Les cases velles de les rodalies de l’Església de Sant Feliu de Codines

Els carrers de les rodalies de l’Església de Sant Feliu de Codines, guarden cases molt antigues i de gran vellesa.

El Barri de La Sagrera està integrat, urbanament, per la Sagrera Alta i la Sagrera Baixa,

el carreró de la Sagrera i la plaça de la Sagrera,

bàsicament, esta compres entre el carrer de La Sagrera, La Plaça de l’Església, carrer de Llevant, Plaça de La Sagrera.

Disposa de cases amb portals adovellats i finestrals,

exemplars de l’arquitectura popular dels segles XV, XVI i XVII.

Destaca, el cas de can Sant Pere, amb una finestra treballada que es magnifica,

i a sobre la porta un petit escut rodo;

en altres cases també hi ha un escut rodo.

No es l’única, hi ha altres cases d’admirar els detalls, sobre tot, en la seva façana principal  i /o finestres,

com Can Sunyer i Cal Coronel a la Sagrera Baixa, Cal Sant Pere a la Sagrera Alta i Can Petit a la pl. de la Sagrera.

Hi ha de cases senzilles, que en algunes no si habita i es trobant en un estat de casi abandó.

Aquestes cases, contrastant amb les cases noves que s’han construït per les rodalies del Barri de La Sagrera.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Rodalies de l’església de Montornès del Vallès

Vista de Montornes a principis xdel Segle XX

Com veiem en la fotografia de principis del segle passat, Montornès el seu nucli com a poble era petit, i amb cases i masies disseminades pel municipi i per les rodalies de l’església.

Avui en dia, ha crescut molt i s’ha edificat cases, habitatges, blocs de pisos, urbanitzacions per les rodalies..,

per tant, s’ha convertit amb una població gran.

No obstant, avui he volgut que féssim un cop d’ull a les casetes , moltes antigues, que hi ha en els carrers propers a l’església.

Cases “velles” o “belles “, unifamiliars,  algunes arranjades, amb accessos per carrers estrets…,

i si us deixem anar per ells, gaudirem del silenci com si fórem per un petit poble de principis del segle XX…

Us recomano, com ja us he comentat moltes vegades, visitar la part antiga dels pobles, viles i ciutats, sentireu el seu silenci i amb un benestar entre emocional i sensorial…

Seguirem coneixent en altres pobles i ciutats aquest racons, tant motivadors !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Far de Tossa de Mar

L’emplaçament de El Far : està situat en el cap de Tossa on està la Vila Vella a Tossa de Mar.

El Far va ser inaugurat en 1917 i reemplaça llavors els focs d’antany.

És actualment la seu del Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània.

Aquest equipament innovador pel que fa al plantejament museològic és un espai de referència per a tota aquella persona interessada a obtenir una visió aprofundida del món dels senyals marítims.

El centre és audiovisual i el discurs ens acosta d’una banda a la història i a la tecnologia del món dels fars, i de l’altra, a la vida dels faroners. L’espai pròpiament de museu permet contemplar diverses peces relacionades amb aquest patrimoni marítim.

El Far de Tossa de Mar obrirà com a espai museogràfic, segons Diari de Girona, us passo la informació:

https://www.diaridegirona.cat/selva/2018/10/07/far-tossa-mar-obrira-espai/939195.html

Per a mes amplia informació sobre el Far de Tossa de Mar, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Far_de_Tossa

El Far de Tossa de Mar, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Des de les rodalies de El Far, es poden observar boniques vistes tant de la costa com de l’interior de Tossa de Mar.

 

 

Recull de dades : Ajuntament i Oficina de Turisme de Tossa de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Escales del carrer Joan Roig i altres carrers de les rodalies en El Masnou

Podeu creure que El Masnou te carrers molt antics i tranquils ?

Efectivament, com l’antic carrer amb les Escales, carrer Joan Roig ( dedicat a un jove militant assassinat durant la Guerra Civil),

fa una forta pujada que sols es pot fer a peu.

Així podem gaudir d’un carrer d’un verdader poble… que no ha passat el temps i està congelat els principis del segle passat.

Escales i terra semi desgastats del pas de la gent, silenci, es conserven dos jardins particulars que donen el carrer,

son de poc espai i amb plantes amb flors, seients, taules, …

Ara ens donem que El Masnou no esta a nivell de la mar, moltes cases estant situades en un turó, carrers que porten a l’Església.

Altres carrers dels rodals que vam paral·lels, que  també ens enamoren, com el carrer de Sant Josep,

i el carrer de Francesc d’Assis, amb uns arbustos amb flors.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé