Molí de Miarons de Manlleu

Avui us presento dos articles

El Molí de Miarons està situat en el passeig del Ter de Manlleu.

Us passo la seva historia :

  • Segons Eduard Rifà es va edificar l’any 1659.
  • Rialment, està documentat des de 1679.
  • Es digué Molí Miarons fins que el matrimoni Vendrell-Miarons el van vendre a la família Regàs l’any 1698.
  • Després va passar a ser Molí de Dalt per diferenciar-lo del Molí de Baix, també de la família Regàs.
  • A finals del segle XIX passà a dir-se Molí de Can Viñas.

Es tracta d’un molí fariner, les aigües del qual van possibilitar la construcció de les tres fàbriques del carrer Vendrell.

L’immoble consta de dos cossos coberts amb teulada a doble vessant. En una de les façanes es pot veure un portal d’arc de mig punt adovellat amb finestres a banda i banda d’arc escarser.

Al primer pis hi ha finestres d’arc de mig punt i a les golfes finestres d’arc rebaixat.

El Molí de Miarons és un edifici de Manlleu inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses

Avui us presento dos articles

El Pont Vell, esta edificat sobre el riu Ter i que es pot accedir per un extrem per l’avinguda de l’estació i per l’altre, des del camí ral.

Us passo la seva historia :

  • El pont va ser construït entre 1128 i 1138 per encàrrec de l’abat Berenguer Arnau gràcies a l’ajut econòmic i personal de la noblesa i pagesia de la vall.
  • Durant el segle XIV s’hi van fer diverses obres de reparació, i el terratrèmol de l’any 1428 segurament va afectar la seva estructura.
  • El 8 de febrer del 1939 va ser dinamitat.
  • El 4 de juliol del 1976 es va inaugurar el Pont Vell reconstruït, obra dels arquitectes Francisco Pons-Sorolla i Rafael Melida Poch.

El Pont Vell ha patit diverses transformacions des de la seva construcció. Després d’unes reparacions urgents, es van tapar dos arcs de descàrrega semicirculars, tot i que durant la Guerra Civil el pont es va destruir.

Als anys 70 es va inaugurar el nou pont, i actualment la construcció compta amb una gran arcada central apuntada, de trenta-tres metres de llum, amb dos arcs de descàrrega (un apuntat i l’altre semicircular). Hi ha dues obertures més de petites dimensions i d’arc de mig punt.

El Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses està  inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, arxiu Rasola  i  Google

La Roca, un petit poble de Vilallonga de Ter

El poble de la Roca de Pelancà, és una entitat de població del municipi ripollès de Vilallonga de Ter.

Està  situat a la dreta del Ter, es troba a la solana d’un gran penyal que cau a plom d’amunt el riu, a l’indret de la seva confluència amb la riera d’Abella.

Us passo la seva historia :

  • La història del poble està ja documentada el 1061, quan hom n’esmenta la capella de la Pietat.
  • Dos-cents anys més tard (1244), el senyor de Milany dispensà el poble de càrregues per aturar-ne el deshabitament.
  • El 1275, l’infant Jaume assetjà el poble.
  • En la guerra dels remences, el rei Joan II establí en el castell de la Roca el cap de la capitania per les bones qualitats defensives que reunia.
  • Al segle XV, les capitanies van ser abolides pel rei Ferran el Catòlic.
  • Al voltant del 1621, els Descatllar entraren de Senyors Feudals del castell i del seu terme.
  • Passats uns segles, a l’any 1843 va pertànyer a Josep Domingo, botiguer de Vic que ho havia comprat als Descatllar.
  • Finalment la senyoria va desaparèixer definitivament amb l’expropiació estatal el 1854.

Sobre el penyal hi ha algunes escasses restes de l’antiga fortalesa de Pelancà, esmentada des del segle XIII, que pertangué als Milany(1244), als So (segles XIV-XVII) i als Descatllar (des del 1621), que ja havien tingut abans drets senyorials.

Situat a 1.040 m d’altitud. Adossada al penyal hi ha l’església o capella, romànica de la Mare de Déu de la Pietat, molt reformada.

Fotografia de Viquipèdia

Antigament tenia unes 25 famílies, en 2006 tenia 34 habitants.

Fa la festa major el primer diumenge de setembre.

Us passo l’enllaç de la Web de Vilallonga de Ter, on podreu conèixer mes dades i una llegenda :

http://www.vilallongadeter.cat/municipi/la-roca/

I també, podeu consultar més informació sobre el Castell a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_la_Roca_de_Pelanc%C3%A0

Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Santuari del Remei de Creixenturri de Camprodon

Que tingueu un bon dia de reis, i sigueu generosos amb els petits  !

El Santuari del Remei, està situat en el veïnat de Creixenturri de Camprodon, comarca del Ripollès.

Per anar –hi, podeu fer-ho des de Camprodon o Sant Pau de Segúries, cal  prendre la C-38 i fer via fins al veïnat de Creixenturri, en el marge esquerre del riu Ter,

un camí de terra us portarà  fins a la porta del santuari del Remei,

que és visible de lluny per la seva gran alçada.

El Remei va ser l’església parroquial del veïnat de Creixenturri del municipi de Camprodon.

Us passo la seva Historia :

  • Originàriament en l’any 930, el lloc era ocupat per l’església romànica de Sant Cristòfol de Creixenturri,
  • Transformada als segles XIV i XV, després dels terratrèmols.
  • Al segle XVI, s’hi va traslladar la imatge de la Mare de Déu del Remei, que estava al castell de Creixenturri, enderrocat al 1554.
  • Durant el segle XVIII se li van atribuir a la Verge diversos favors a gent que estava malalta.
  • Reformada contínuament durant el segle XIX (1815 altar i 1843-49 absis i creuer).
  • A finals de segle XIX, es fan reformes sota la direcció d’Antoni Masmitjà fins a configurar-la tal com avui la coneixem.
  • La imatge va ser destruïda l’any 1936, però es va poder fer una reproducció a partir d’una fotografia.

El temps passat registrava gran afluència de malalts i penitents per les curacions de la Verge del “Forat”.

Cal destacar els dos Campanars en cada costat de l’edificació.

Darrera hi ha un petit cementeri que corresponia antigament pel enterrament de la gent del veïnat de Creixenturri i masies de les rodalies.

A poca distancia del Santuari, hi ha la Font del Remei, amb uns allargats bancals semicirculars, actualment no raja aigua.

S’hi celebra missa per l’Aplec del Remei, en el segon diumenge d’octubre.

Teniu un conjunt molt destacat… arbres, prats vers, bosc, vistes de les rodalies de la comarca, i molt mes…, per gaudir d’una estada molt agradable,

en aquesta comarca cada pam que visiteu, us farà sentir com si el temps no passes, és com si estes congelat… en el seu propi temps !

Per tant, no correu, camineu tranquil·lament i sobre tot gaudiu de la Pau de les rodalies del Santuari…i mes.

El Santuari del Remei està inscrit en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Camprodon i altres

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Colònia industrial Ymbern d’Oris

La Colònia Ymbern era  una antiga colònia tèxtil, al terme municipal d’Orís.

A la llarg de la seva historia industrial ha tingut altres denominacions com  : “El Pelut”  i Colònia Conangle.

Us passo les seves dades historiqes de l’empresa :

  • L’origen de la colònia de Conangle tenim de retrocedir a l’any 1859, quan Joan Camps tramita l’expedient per obrir una fàbrica o adoberia de pells.
  • En la dècada de 1860 la fàbrica canvià d’ús, es començaren a treballar els filats de cotó.
  • L’establiment passà per les mans de diversos propietaris. Un d’ells, Valentí Faht n’era el propietari l’any 1879.
  • Aquest mateix juntament amb el fabricant Vehil van aixecar la colònia la Mambla, en el mateix terme d’Orís.
  • L’any 1887 la fàbrica declara 4000 fusos, 14 cardes i 100 telers.
  • El 1889 la fàbrica patí un incendi que només deixà dempeus les parets, axó, causà la seva aturada fins al 1892.
  • El següent propietari fou Lluís Madirolas.
  • Però no fou fins a l’arribada dels fabricants barcelonins Calvet i família, en el 1905 que aquest establiment industrial esdevingué una gran colònia, amb tots els serveis i la incorporació d’una finca annexa dedicada a la producció agrícola.
  • Calvet va renovar també tant els habitatges els obrers com altres edificis i va construir un nou pont, el 1923. El projecte va ser supervisat pel mateix Gaudí, que va fer canviar la maqueta de l’església diverses vegades.
  • El 1928 Calvet s’arruïnà i les obres quedaren aturades.
  • El 1930 la societat Ymbern de Mataró, va comprar la colònia i la va posar en funcionament el 1931.
  • L’any 1970 s’hi enregistraven 144 habitants.
  • A partir del 1975 es va començar a abandonar gradualment, ja que els habitants es van anar comprant cases a Torelló. Els darrers habitants de la colònia procedien majoritàriament del poble de Priego, a Còrdova.
  • L’estat actual del conjunt és d’abandonament i en procés d’enrunament. Els jardins també estan completament descuidats.

Es tracta d’una de les colònies tèxtils més unitàries de la conca del riu Ter.

Destaca per la seva singularitat arquitectònica i el seu urbanisme enjardinat.

S’accedeix a la colònia per damunt d’un pont de pedra sobre el riu des del terme de Torelló.

La disposició dels edificis industrials, van ser construïts amb pedra corejada d’estil modernista, tot formen una plaça.

Disposava dels habitatges pels obrers, així com uns equipaments  : fonda, botiga, safareigs, camps d’esports, l’explotació agrícola annexa  i un espai com a sala de ball d’estiu.

Sobretot, cal destacar  els magnífics jardins, dissenyats per Nicolau M. Rubió i Tudurí, fan un exemple únic de colònia industrial a Catalunya.

A part dels arbres que avui en dia es conserven, podem veure entre la vegetació, fonts i sortidors,

glorietes, bancs de pedra…

El que encara queda del camp de futbol…

Se intueix, que estaven dins del gran jardí, varis camins pel passeig del obrers i família, ara totalment embardissats.

La Colònia Ymbern es va construir sota les ordres de l’arquitecte Riera, fortament influït per l’escola de Gaudí.

Cal ressenyar , la gran infraestructura de la canal que procedent del riu Ter, entre per la finca paral·lela al riu, i entra a d’instal·lacions on aportava l’aigua necessària per la producció a la Industria.

L’origen de la colònia Ymbern té els seus precedents en un establiment en el qual es treballava la pell, d’aquí li ve el sobrenom de “la fàbrica del Pelut”.

Va mantenir l’activitat tèxtil fins el 2000.

Va ser  una de les colònies industrials més importants del tram mitjà del riu Ter i de les més interessants de Catalunya.

La Colònia Ymbern esta inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades: Ajuntament d’Orís, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

La gran i antiga Resclosa en el riu Ter, la d’Ullà

També aquesta Resclosa del riu Ter, es coneguda com :  “ Resclosa de Torroella”. 

Per accedir-hi cal que agafeu el  trencall a la dreta de la carretera Ullà a Torroella, davant per davant del nucli d’Ullà , per una pista us hi portarà, és un lloc molt freqüentat, tant per agricultors, caminants i ciclistes.

Es te constància que l’actual resclosa va substituir una d’anterior, que va ser feta a l’any 1670.

La Resclosa i el bramador formen un interessant conjunt de patrimoni històric, bastit entre els segles XVII i XIX.

Damunt la porta d’aquesta trobem la inscripció :

Fou feta esta resclosa, cadiral i rec per mi, Don Joan Çarriera i de Gurb, compte de Solterra.  Any 1670 .

A sota d’un escut dels comtes de Solterra trobem dos escuts més,

un a la paret del costat nord, a peu del camí;

el segon a la mateixa paret, però per la part de contacte amb l’aigua.

La Resclosa d’Ullà, així com el bramador (cadiral), el rec del Molí que d’aquí neix i els tres molins que trobem tot seguint el rec fins a l’Estartit (molí de Dalt, molí del Mig i molí de Baix) pertanyien al conjunt dels molins dels comtes de Solterra.

Resclosa formada per un mur de contenció de 275 m (aprox.) de llargada per 0,75 m d’amplada.

És feta de pedra i morter de calç.

El rec surt a l’esquerra, on el bramador desvia l’aigua cap al rec del Molí (que neix en aquest punt), per mitjà de dues obertures (N).

Una de les obertures retorna l’aigua al curs normal del riu.

Hi ha una construcció d’una sola nau de petites dimensions (4 m x 5,30 m x 2,5 m), construïda a partir del mur E del Bramador.

El us actual és agafar aigua per a regadius propers.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Article dedicat al Sr. Julià Sanz