Recordatori de les Inundacions del setembre de 1971 a Martorell

El dia 20 de setembre de 1971 es van produir importants pluges que van afectar a la pràctica totalitat de Catalunya i part de l’Aragó.

Les precipitacions més intenses van correspondre a Girona (Figueres, 223mm) i Barcelona (Esparraguera, 308mm).

L’episodi va durar fins al dia 23, totalitzant-se un màxim de 400,5 mm al Vallès.

Aiguabarreig riu Llobregat amb el riu Anoia

Es va desbordar el riu Llobregat, amb un cabal estimat de 3080m3/s, és a dir, deu metres per sobre del seu cabal normal.

La pluja va ser bàsicament en forma de ruixats i tempestes amb fortes descàrregues elèctriques. El riu Llobregat va causar moltes destrosses al seu pas i alguns morts.

Recordatoride les inundacions del dia 20 de setembre de 1971 a Martorell

Per a mes dades podeu consultar a :

https://www.bibliotecaspublicas.es/martorell/imagenes/contenido_13893.pdf

Anys mes tard a Martorell, es va col·locar a la llera dreta del riu Llobregat, prop del Pont del Diable, un gran mural pel recordatori del salvament de molta gent atrapada a causa de les inundacions del dia 20 de setembre de 1971.

Recordatori de les inundacions del dia 20 de setembre de 1971 a Martorell

 

Recull de dades : Varis

Fotografies de 1971 : Diari L’ Informador del 23 de setembre de 2011

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont del Diable de Martorell

El Pont del Diable està situat sobre el riu Llobregat al seu pas per Martorell, del qual ha esdevingut el seu símbol i moltes llegendes.

De fet, separa dos municipis, el de Martorell i el de Castellbisbal.

Us passo dades històriques :

  • Del monument original romà, situat a la Via Augusta i començat al segle I aC, encara se’n conserven els estreps, la base i l’arc triomfal que dóna accés per l’extrem oriental del pont, ja del segle II dC, amb dues pilastres d’ordre corinti.
  • El pont s’ha anat refent al llarg dels segles diverses vegades.
  • En destaca la reconstrucció gòtica feta el 1289 sota la direcció de Bernat Sellés, que incorporà els característics arcs ogivals desiguals.
  • Acabada la Guerra Civil, es va fer una reconstrucció fidedigne durant l’any 1963.

Cal dir, que l’arc central, el més gran dels tres, fa més de 37 metres de llum i té doble angle.

Al damunt, a la clau de volta, hi ha una petita construcció, com una caseta amb teulada de dos vessants.

Com us dic, aquests arcs van ser destruïts durant la Guerra Civil

i es van reconstruir fidelment l’any 1963 a partir del disseny gòtic.

Us preguntareu,  d’on surt es el nom del pont ? us explico que segons una  llegenda, diu… :

… Es diu que el diable el va construir per a una minyona que diàriament havia de recollir aigua en una font llunyana i que estava disposada a donar la seva ànima a canvi de no haver de fer tant d’esforç …

Llegenda o no, el pont es admirat per tothom, fotografiat  i qui no ha passat per de munt

seu?

i també, a pogut admirar el riu Llobregat de munt seu ?…

Jo, crec que si aneu sols a fer un passeig per aquest pont,  notareu que hi ha algo especial que us atraurà…i captivarà…

 

 

Recull de dades gracies a l’Ajuntament de Martorell i a altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Historia del Balneari de La Puda de Montserrat

El Balneari de La Puda de Montserrat, esta situat a la mateixa riba esquerra del riu Llobregat, on des del segle XVIII, i arran suposadament d’un terratrèmol que va haver, van brollar aigües sulfuroses en aquest lloc.

Veiem les referències històriques pas a pas del Balneari :

  • L’any 1718, quan el doctor Salvador va portar a terme la primera anàlisi química de les aigües.
  • L’any 1818, les aigües van començar a ser usades amb finalitats medicinals.
  • L’any 1829 es varen començar a construir dos edificis de banys, a cadascuna de les dues ribes del Llobregat, aprofitant les dues surgències d’aigua termal a banda i banda del riu, sota la direcció facultativa del metge Antoni Coca i Rabassa i la intervenció de Salvador Garriga, un sastre d’Esparreguera.
  • L’any 1831 i a causa de la falta de diners, Garriga se suïcidà, i el seu germà continuà les obres, associat amb Francesc Castells i Francesc Pedrosa.
  • L’any 1834 els edificis ja estaven en ple funcionament.

    vista 1

  • Els anys 1842 i 1843 van patir riuades del riu Llobregat que inundaren i arrasaren els edificis, donat que estaven a nivell de la vora del riu, donat l’alçada tant summament baixa a què brolla l’aigua mineral, va impedir que els edificis es poguessin construir a gaire més altura, cosa que va provocar la seva destrucció amb la riuada.
  • L’any 1858 es va construir un pont de fusta sobre el riu, per accedir mes fàcilment des d’Esparraguera i el Balneari.

    Vista 2

  • Durant l’any 1870 el Balneari es va edificar a un nivell molt mes alt per evitar inundacions i es va anar ampliant durant les dues dècades següents.
  • El seu moment d’esplendor va ser a finals del segle XIX i principis del XX, quan es posà de moda entre la burgesia barcelonina, que s’instal·lava a l’hotel Gori d’Olesa, amb el qual l’unia un servei permanent de diligències.
  • Es va tancar el 1958 i el 1971 patí moltes destrosses per una crescuda del Llobregat.
  • A principis dels anys 1980, l’edifici era d’un fabricant Olesa que tenia pensat reconvertir-ho en un hotel. Després el va tornar a vendre a l’ajuntament.
  • Actualment és en estat ruïnós i de total abandó.

    vista 3

Les seves aigües, son de naturalesa sulfurosa-sòdica, brollen a una temperatura de 32°C i es calcula el seu cabal actual en uns 4 l/segon que s’aboquen directament al riu Llobregat.

       

Segons propaganda de l’època, aquestes aigua eren indicades pel tractament d’infermetats com : Asma, cutànies, gota, reuma, pulmonies, sífilis entre altres.

El Balneari va disposar de molt serveis : Hotel i restaurant de bona cuina,

barberia, bugaderia, capella privada, glorieta,  diligència diària a Olesa de Montserrat… entre altres serveis…

Capella privada de la Verge de Montserrat

Nits tranquiles…

dies…

també tranquils…

Si us interessa veure l’estat actual del Balneari, podeu consultar a :

http://josep-matarredona.blogspot.com.es/2013/08/granbalneario-de-la-puda-unpoco-de.html

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé