Castell d’Esponellà (Pla de l’Estany)

El castell d’Esponellà està situat damunt d’un turó de 196 metres d’altura, a ponent del nucli del poble, on es pot gaudir d’un ampli domini visual d’Esponellà i del riu Fluvià. S’hi arriba per un trencant senyalitzat situat a la dreta de la carretera GIP-5121, a l’alçada del PK 7+300, aproximadament.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 1-7.jpg

Us passo la seva història

  • Les primeres referències escrites del castell corresponen al segle XI, tot i haver-hi indicis que permeten suposar una primera ocupació de l’indret durant l’època romana.
  • Les darreres excavacions arqueològiques dutes a terme daten el seu abandonament a mitjans del segle XVII, tot i que, posteriorment, l’estructura, mig destruïda, es va aprofitar com a masia fins a finals del segle XVIII.
  • La primera referència escrita d’Esponellà és de l’any 925, i es parla de l’església parroquial de Sant Cebrià i d’una petita fortificació o torre de guaita de la que eren els senyors castlans la família Creixell de Borrassà.
  • La primera senyora coneguda del castell és Guilla de Creixell, situada entre els anys 1089 i 1121.
  • Trenta anys més tard, i per matrimoni, la titularitat passa a la família Palera, que la manté fins al 1282.
  • L’any 1265, el rei Jaume I autoritza a Guillem de Palera a realitzar una nova construcció: el primer castell. Durant uns anys, el senyor passa a ser el vescomte de Peralada Dalmau VI de Rocabertí, i després ho són la família Sord fins a l’any 1377. Cal tenir en compte, però, que la documentació d’aquest període és molt escassa resulta difícil conèixer la senyoria del castell de forma més acurada.
  • A partir de l’any 1377 la informació és molt més abundant. El nou senyor és Guillem de Colteller, mestre en medicina, format a la Universitat de Montpeller. Era originari de Girona, on tenia residència habitual, on va estar contractat pel consell de la ciutat (fins 1337) i pel capítol de la catedral (1362), i d’on va formar part del govern municipal el 1374. Des del 1371 serví Pere III el Cerimoniós, el seu fill i hereu Joan I el Caçador, com a infant i després com a rei, i les esposes d’un i altre.
  • Reconegut en la seva professió, va guanyar importants sumes de diners i, fins i tot, es podia permetre fer préstecs a la família reial. Va adquirir un mas a la zona de Batllori del poble d’Esponellà i, més tard, aprofitant les dificultats econòmiques de la corona per mantenir el domini de Sardenya, va passar a obtenir el domini feudal de tot el poble d’Esponellà. Per 500 florins d’or, el rei Joan li va vendre la jurisdicció civil i criminal, que era un dels atributs fonamentals de la senyoria feudal, i també li va atorgar la potestat d’erigir el poble en castell termenat.
  • La seva neta, Margarida de Campllong, es va casar amb Bernat de Corbera (1420-1458). Varen tenir una filla, Aldolça de Corbera (1458-1503) que l’any 1491es va casar, en el mateix castell d’Esponellà, amb Guerau Desplà i d’Oms, donzell de Barcelona, senyor de la Casa d’Alella i de Vinçà i Desgüells, ambaixador, conseller reial, mestre racional i diputat del braç militar el 1485, membre d’una de les famílies més importants de Catalunya. El seu germà, Lluís Desplà i d’Oms, va ser el 44è President de la Generalitat de Catalunya (1506-1509). De la mà d’Aldonça de Corbera, es realitzaren importants obres al castell, l’engrandiment de l’església parroquial de Sant Cebrià d’Esponellà i la finalització de la construcció del pont sobre el riu Fluvià.
  • La seva filla, Anna Desplà i de Corbera, es casà amb Miquel Joan de Gralla, un alt funcionari reial. Per descendència, al cap d’uns anys, el senyor del castell va ser Francesc de Montcada i Folch de Cardona (1594-1604).
  • El seu fill Gastó de Montcada es va vendre la fortificació i, després de diversos canvis de propietat, acabà en mans de la família Berard al 1641, quan l’edifici ja estava en plena decadència i proper a l’abandonament. Va ser aquesta família qui va promoure la construcció d’un nou edifici noble al mig del poble d’Esponellà (Cal Baró, actual seu de l’Ajuntament), aprofitant nombrosos elements arquitectònics procedents del castell.
  • Gaspar de Berart i de Cortiada fou un militar que contribuí a la defensa de Barcelona en el fracassat setge filipista del 1706. Es mostrà partidari de continuar la resistència, malgrat la retirada dels aliats de la causa de Carles d’Àustria.
  • Durant el setge borbònic de Barcelona (1713-14) dirigí, com a capità, la companyia d’argenters. Després de la caiguda de la ciutat fugí a Viena. L’emperador Carles VI d’Àustria creà per a ell el títol de baró d’Esponellà (1717), que fou reconegut per Felip V l’any 1726.
  • Després dels Berard, els propietaris del castell foren les famílies Fluvià, Carpí i, finalment, els Fortuny, sempre per matrimoni o descendència. El títol de baró va ser rehabilitat l’any 1899 pel rei Alfons XIII, a favor d’Epifani de Fortuny i de Carpi, atès que la seva mare, Bernarda de Carpí i de Berard, era descendent directa del primer baró d’Esponellà.
  • Fins al moment actual, la titularitat de la baronia continua essent de la família Fortuny. Epifanio de Fortuny i Palá és el sisè Baró d’Esponellà.
  • La restauració del castell es va iniciar a finals de la dècada de 1990, a iniciativa de l’Ajuntament d’Esponellà. S’han realitzat diversos camps de treball per a joves, que han desbrossat i netejat el terreny.
  • També s’hi han realitzat campanyes arqueològiques durant els anys 1999-2000 i 2012-2013.
  • Tanmateix, la neteja inicial per facilitar-hi l’accés efectuada a finals de la dècada de 1990 va suposar la pèrdua d’un important volum d’informació històrica, perquè es va fer sense cap mena de control arqueològic ni tècnic. Un altre problema afegit és que, en no consolidar-se les restes de les excavacions arqueològiques, el conjunt ha sofert una creixent degradació, en ser exposats als elements els murs i el conjunt de les restes després de segles d’estar enterrats i protegits.
  • L’any 2002 es va fer una senyalització i adequació general del conjunt per a la seva visita, però la manca de manteniment ha comportat una ràpida degradació.
  • En els anys 2013 i 2014 la Diputació de Girona ha dut a terme una nova intervenció d’excavació i de consolidació de les restes del castell.

Ocupa la part superior de l’edifici feudal, on es va bastir la primera edificació del segle XI.

S’estén cap a migdia en una notable ampliació realitzada al segle XIII.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 4-5.jpg

Des del castell podem observar una visió espectacular dels pobles d’Esponellà i Vilert, i dels seus entorns més verds.

El castell d’Esponellà és situat al poble d’Esponellà (Pla de l’Estany), el castell va ser declarat Bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Pont medieval de Sant Joan les Fonts

Avui us presento dos articles

El Pont medieval  esta situat sota l’església nova de Sant Joan les Fonts.

Us passo la seva historia :

  • Durant l’època romana es va construir la via Annia, que passava per l’actual carrer de Sant Antoni i travessava el riu Fluvià pel mateix lloc que el pont actual.
  • Possiblement un anterior pont, fou enderrocat pels terratrèmols dels anys 1428 i següents que assolaren la comarca.
  • Les poques notícies escrites del pont, fan suposar que la seva construcció es pot datar cap a l’any 1450.
  • El 1939 el pont es va salvar de la dinamita dels republicans que en la seva fugida destruïen els ponts per dificultar l’avanç de l’enemic.
  • Un any més tard va sortir indemne de l’aiguat que el va tornar a deixar com a únic pas sobre el Fluvià al poble.
  • L’any 1997, l’ajuntament va enderrocar l’antiga fàbrica de pells que estava situada a l’entrada sud del pont, aquest fet ha deixat al descobert el seu arc més meridional, que restava completament tapat.

Fotografia : Joan Tous i Casals – 1981 – Generalitat de Catalunya

El pont tenia quatre arcs i dos sobreeixidors; l’arc gros és el que ocupa tota l’amplada de l’actual llit del riu i és de volta apuntada. Els dos sobreeixidors estan col·locats cadascú a un costat de l’arc central.

Fotografia : Olga Secrest i Roca – 1986  – Generalitat de Catalunya

A la dreta de l’arc principal hi estan situats dos arcs de mig punt, els quals estan mig amagats per construccions posteriors.

L’arc que estava a l’esquerra es va enderrocar per eixamplar l’entrada del pont. Va ser construït amb carreus petits, mal escairats, i pedra volcànica del país.

Viquipèdia

El pont medieval de Sant Joan les Fonts és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Pont de Sant Roc d’Olot

Avui us presento dos articles relacionats entre ells

El Pont de Sant Roc està situat Barri de Sant Roc, a l’altura de les fonts de Sant Roc.

Es tracta d’un pont situat damunt el riu Fluvià,  fet de pedra tallada i destaca pels seus cinc arcs construït el 1801.

Fa possible el pas entre el passeig de Sant Roc i els diferents carrers del barri del mateix nom, amb el Camí dels Desemparats.

Disposa de tres arcades, més gran la central que les dues laterals.

Va ser bastit amb carreus molt ben tallats, alguns d’ells de pedra volcànica.

El Pont de Sant Roc és un pont d’Olot  protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Ara fa cent anys en rere – El Pont de Sant Roc d’Olot

Avui us presento dos articles relacionats entre ells

El Pont de Sant Roc està situat Barri de Sant Roc, a l’altura de les fonts de Sant Roc. Es tracta d’un pont situat damunt el riu Fluvià,  fet de pedra tallada i destaca pels seus cinc arcs construït el 1801.

A continuació us passo imatges de com es veia el Pont, ara fa cent anys en rere :

INSPAI – Arxiu Diputació de Girona

 

Text  i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Pont de Santa Magdalena d’Olot

El Pont de Santa Magdalena deu de ser el més antic d’Olot.

Dona al carrer de Santa Magdalena i al carrer de Sant Cristòfol, tot passant per sobre el riu Fluvià.

El pont de Santa Magdalena, era la única connexió en època medieval que tenia Olot amb Girona.

Situat en el nucli antic d’Olot, va ser molt important cara a la industrialització de la ciutat, pel pas dels carruatges amb les mercaderies.

Al Fluvià s’hi van fer rentadors per les dones que baixaven al riu per rentar-hi la roba i rescloses que la ciutat aprofitava pel principi de la industrialització, d’aquests hi havien a les rodalies del Pont de Santa Magdalena i que agafaven el seu mateix nom de la santa.

Resclosa i rentador de Santa Magdalena a principis del segle XX

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Recull de Imatges antigues : Arxiu Rasola

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +

Restes de l’antic Pont sobre el riu Toronell de Castellfollit de la Roca

La primera notícia de l’existència d’un Pont a Castellfollit data del 28 de febrer de l’any 1074. Va ser una publicació jurada, que es va celebrar al comtat de Besalú, concretament a la vila de Figueres, on s’esmenta un pont a Castellfollit.

Damunt del Toronell també existeixen les restes d’un Pont gòtic que, segons els historiadors, poden situar-se entre els segles XIV i XVI.

Durant la guerra de la Independència, els francesos en un intent de conquerir la plaça forta de Castellfollit, es van endur unes grans bigues del mas Gussinyer, per tal de construir un pas que creués el riu Fluvià. Aquest pas va ser conegut com “El pas dels Gabaits”.

L’any 1881 la premsa comarcal va denunciar la manca d’un pas en bones condicions a Castellfollit per tal que poguessin passar les carretes, les mercaderies i el correu. Un fragment deia el següent :

”…es vergonzoso para no decir escandaloso, que la única carretera que pone en relación Olot y su comarca con el resto de España, esté interrumpida por solamente un palmo de agua que cubra el vado del Fluvià en el punto de Castellfollit…”.

  • L’any 1900 el Govern Civil de la Província va aprovar la construcció d’un pont, que es va acabar l’any 1909.
  • L’any 1940 un fort aiguat va rompre dues arcades d’aquest pont fent-lo inservible.
  • L’any 1945 van començar les obres del pont actual i en tres anys es van acabar.
  • Malauradament l’aiguat del dia 3 d’abril de 1970 va endur-se bona part de la construcció.

Sobre les restes es construí l’actual Pont metàl·lic, on es veu una bona perspectiva de Castellfollit de La Roca.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Castellfollit de La Roca

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Molí de Sant Roc d’Olot

El Molí de Sant Roc està situat en el carrer de Sant Narcís, barri de Sant Roc d’Olot, a tocar al riu Fluvià.

Us passo la seva historia :

  • El Molí de Sant Roc és un dels més antics del municipi d’Olot.
  • Segons els propietaris del Molí de Sant Roc, l’any 1601, el notari d’Olot -el Senyor Bassols-, va donar permís per la construcció del canal que menaria les aigües del molí.
  • Aquest, es va iniciar primer, amb la fabricació de paper i més tard s’especialitzaria en cereals.
  • El Molí va resultar molt malmès durant l’aiguat de l’any 1940 i a partir d’aleshores es va encetar la remodelació de tota la façana.
  • El Molí de Sant Roc va estar en funcionament fins fa uns trenta anys, moment en què va morir l’avi de la casa i cap dels seus fills va seguir amb l’ofici.

Disposa de planta baixa i dos pisos superiors, més els soterranis on hi estan ubicades les moles, el trull i altres eines necessàries per un molí fariner.

Va ser bastit amb pedra volcànica i carreus ben tallats als cantoners.

Té teulat a dues aigües, amb els vessants vers les façanes principals.

El Molí de Sant Roc és una obra d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

Fotografia d’Olga Sacrest i Roca – Generalitat de Catalunya

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador / Fotografies antigues : Arxiu Rasola

Ermita de Sant Quintí de Sant Esteve d’en Bas de la Vall d’en Bas

Des de Sant Esteva d’en Bas, podeu agafar  la carretera secundaria de Les Martines, una vegada passat el riu Fluvià i la casa Pomereda, cal desviar-vos a la dreta, a poca distancia i enmig dels camps, esta l’ermita de Sant Quintí.

Us passo la seva història :

  • L’església surt esmentada en una butlla del papa Gregori V de l’any 998, on s’indica que passà a dependre de la canònica augustiniana de Sant Genís i Sant Miquel de Besalú (posterior Santa Maria de Besalú).
  • L’església havia estat donada pel comte de Besalú Bernat Tallaferro (amb ratificació feta l’any 1000) a l’esmentada canònica.
  • Durant els segles XVI, XVII i XVIII consta documentalment que la feligresia era formada tan sols pel Mercadal.
  • L’any 1776 ja serà sufragània.
  • Fou església parroquial i consta que tenia cementiri i fonts baptismals.
  • A finals del segle XVI presentava un estat de conservació força dolent i el 1633 el bisbe Gregori Parcero va manar que les reparés la teulada.
  • Normalment, els rectors residien fora de la parròquia, la qual cosa també el donava el 1722 quan el bisbe Josep Taverner va manar que el rector passés a residir-hi.
  • El 1766 el bisbe Tomàs de Lorenzana va suprimir la parròquia que prengué la condició de capella i quedà unida a la parròquia de Sant Esteve de Bas.
  • L’estiu de 1980 es feren obres de restauració a l’església que van suposar eliminar la sagristia que havia estat ubicada en la part de la capçalera de l’edifici.

És un petit temple rural d’estil romànic del segle XIII, que es va ampliar a la primera meitat del segle XVIII per la banda de ponent, cosa que va fer que es doblés la seva llargària. La part romànica és a llevant amb un cos d’edifici molt petit que té l’àbsida carrada. Es creu que aquesta àbsida hauria estat inicialment, a l’interior, semicircular. L’àbsida té al mig una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt. A l’interior, un arc former de mig punt marca la separació entre la part romànica i l’ampliació. Al costat de migdia hi ha, en la part romànica, una altra finestra que dóna llum al presbiteri.

Pel que fa a l’ampliació del segle XVIII, es tracta d’un cos més alt que la part romànica i que té a ponent la porta d’entrada amb dovelles que formen un arc de mig punt. Sobre aquesta porta hi ha una finestra quadrada destinada a facilitar els precs devocionals quan l’església està tancada.

El campanar és d’espadanya d’un sol ull. S’hi venera una imatge, que és una talla de fusta de l’escultor Modest Fluvià, que es pot veure a través de la finestreta.

L’aplec de Sant Quintí se celebra el quart diumenge de setembre, coincidint amb la Festa Major del poble de Sant Esteve d’en Bas.

cartell

L’ermita de Sant Quintí és un monument protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont de Besalú

El pont vell de Besalú és un pont romànic, que donava entrada d’accés a la fortificada població de Besalú, tot travessant el riu Fluvià.

Es tracta d’un pont de forma angular de vuit arcs desiguals, sobre pilars, molts d’ells fonamentats a la roca viva, amb tallamars.

Al final del primer tram, entre el quart i el cinquè arc, hi ha un eixamplament de la calçada, la «creu grossa», i més endavant, entre el sisè i el setè, n’hi ha un altre, anomenat la «creu petita».

El sector més antic del pont (que hom data del segle XI o XII) sembla que és el més proper a la vila de Besalú: s’hi poden observar filades irregulars de petits carreus, similars als que apareixien a les construccions més antigues de la vila.

El portal d’accés, fortificat, està sobreposat al primer pilar del pont. Damunt del cinquè pilar, s’alça la torre fortificada, de planta hexagonal amb dos arcs de mig punt sobreposats, per la banda de llevant, i amb un arc apuntat i espitlleres al cim, per la banda de ponent.

En un dels carreus del pilar central del segon tram, hi ha una pedra heràldica amb la data 1680, cosa que fa pensar en una restauració de gran envergadura o en una reconstrucció quasi total del pont.

Us passo dades destacades de la seva historia :

  • La primera notícia que se’n té és del 1075, en què s’esmenta un pont a Besalú.
  • L’any 1284 es torna a fer referència al pont, en vendre un hort. Pot ser que el traçat inicial fos un altre (aigües amunt hi ha restes d’un pilar amb carreus a la base similars als del pont).
  • Diversos aiguats (1315, 1321, 1433, 1421, 1669, 1771 i 1790) afectaren el pont de manera que calgué reparar-lo sovint.
  • L’any 1880 s’enderrocà la torre del centre i el portal d’accés des del poble per facilitar el pas de maquinària necessària per a la indústria local.
  • Durant la guerra civil, en l’any 1939 se’n volaren dos arcs.
  • Es va reconstruir el pont des dels anys 50 als 60 per l’arquitecte Pons Sorolla.

El pont vell de Besalú , durant l’any 1954 va ser declarat Monument Històric artístic d’Interès Nacional.

 

Recull de dades, adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé

Recopilació de Postals Antigues