Casa – Castell de Rosanes de La Garriga

La Casa – Castell de Rosanes és un casal fortificat de l’extrem de migjorn dins del municipi de la Garriga, situat a la dreta del riu Congost, al costat del polígon industrial de la Garriga, a prop d’un antic camp d’aviació, utilitzat durant la Guerra Civil.

Fou considerada la domus més important de la Garriga a l’edat mitjana, tant pel nivell social dels seus propietaris com per la seva construcció.

La Casa – Castell de Rosanes és una antiga domus o quadra medieval que estava formada per un conjunt d’edificis fortificats, amb mur perimetral i tancats per una porta.

Conserva una torre quadrada, murs i part d’una torre rodona.

Són entitats agràries formades per un conjunt de dependències per tal de mantenir autosuficiència, com habitacles, graners, corrals, molins, ferreries, entre altres, tot tancat per un mur formant un barri, per impedir l’accés.

Us passo un recull de dades sobre la seva historia :

  • La família Rosanes apareix documentada ja la segle X entre els conqueridors de la regió montserratina.
  • El 1123 surt anomenat el castell a l’acta de consagració de la parròquia de l’Ametlla.
  • El 1189, Ramon de Rosanes i Sança, la seva esposa, fan oblació del seu fill a la catedral de Barcelona per tal que fos clergue o canonge.
  • És un casal fortificat documentat el 1217.
  • El 1256, Bernat de Rosanes i la seva muller Elisenda apareixen en un document relatiu a uns béns que posseïen a València.
  • A partir del segle XIV, les notícies estan referides a la família Torruella («Turricella»), entroncada amb el llinatge dels Rosanes.
  • El 1357 el castell de Rosanes va ser declarat Carrer de Barcelona. Els germans Pericó i Sibil·la Marc i de Llacera van ser propietaris del castell de Rosanes,
  • El 1394 trobem Sibil·la, ja vídua, compartint la senyoria de Rosanes amb el seu nebot Galceran, fill de Pericó.
  • El 1404, un Duc de Rosanes va ser governador de Sardenya.
  • El 1463, Roger de Rosanes, amb Pere de Bell-lloc i Pere de Torrelles van dirigir l’exèrcit de La Generalitat assetjant el castell de La Roca, pres per les forces reialistes durant la segona guerra remença.
  • El 1594 amb Elisabet de Rosanes s’extingí el llinatge dels Rosanes i el castell de Rosanes passà als Masdovelles, antecessors del marquesos d’Alfarràs.
  • Els fogatges dels segles XIV, XV i XVI no acostumen a esmentar la casa de Rosanes. Això fa pensar que aquest casal era considerat com una entitat lliure de qualsevol gravamen fiscal.
  • A partir de principis del segle XX els masovers són la família Girbau.
  • L’actual propietari és Josep Girbau Marquès.

La Casa – Castell de Rosanes, és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Palou i els seus barris de Granollers

Les primeres informacions sobre el Poble de Palou daten de l’any 924, eren cases disseminades per la plana de Palou. La gent de l’època es dedicava al camp, sobre tot la seva dedicació eren els conreus sobre tot a cultivar al cànem i al lli.

Al segle XIX es va començar a cultivar patata i vinya de manera notable fins que, cap el 1883, la invasió de la fil•loxera va acabar amb aquests conreus.

Al segle XX es van dedicar a l’explotació ramadera, especialment de vaques per a llet, esdevingué el motor principal de desenvolupament agrari de la zona.

Palou, va estar com a municipi independent  fins al 1928, data en què es va annexionar a Granollers.

Te dos llocs principals d’interès cultural .i històric,  l’Església de Sant Julià de Palou i Torre de les Aigües, ara es un destacable restaurant, i dels que ja us vaig fer un article de cada un.

Pel mig de les terres de Palou,  hi passa l’antic camí ral.

Palou, en l’actualitat està dividit per barris, que de fet eren les antigues masies disseminades, on viuen una o varies famílies en varis cases rurals,

rodejades de camps cultivats, gracies als recs existents, i nombrosos pous i basses de rec.

Quins son aquests Barris de Palou ?

  • Barri de la zona de can Bassa
  • Barri de can Mayol
  • Barri Sant Julià
  • Barri de can Tinet
  • Barri can Bou
  • Barri can Tries
  • Barri can Giró
  • Barri del Junyent
  • Barri de Sant Josep
  • Barri Sant Joan
  • Barri de can Torres
  • Barri cal Rei

Us invito a fer uns passejada en qualsevol època de l’any.

Teniu en un lateral de Palou, també teniu la Via Fluvial del riu Congost, on també podeu caminar o en bicicleta per la seva llera.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Torreta de Montmeló, mes que una masia, és el Centre cultural La Torreta, un espai per tots i de tots

La Torreta és un edifici modernista que data de finals de 1890,

i que va adquirir per l’Ajuntament de Montmeló l’any 1995.

L’adreça és, carrer Folch i Torras, 2  de Montmeló.

El 25 de setembre de 1996, va ser inaugurat com escola-taller, per tal de poder dur a terme la seva remodelació.

Mes tard, va passar a formar part com a equipament municipal al maig de 1999.

Des dels seus inicis, La Torreta ofereix tot una sèrie de tallers i monogràfics que poden gaudir tant nens com adults, de salut i creixement personal, plàstics i artesanals, d’expressió i creativitat, etc…

Hi trobareu espais d’exposicions, sala d’ordinadors per a consultes web i realització de treballs, espais de relació d’entitats, cursets formatius, activitats lúdiques als jardins i altres activitats que duen a terme diferents entitats del nostre municipi.

Podeu trobar la informació dels tallers i cursos que estem realitzant actualment clicant aquí.

Com a casa d’Entitats, podeu trobar la seu social de les entitats :

– Associació Clàssic Club Montmeló

– Associació de dones ADMI

– Amics de la Fotografia de Montmeló

– Banc del temps

– Centre d’Estudis de Montmeló

– Centre Excursionista Montmeló

– CIJ Esplaia’t

– Colla de Diables de Montmeló

– Colla de Geganters i Grallers de Montmeló

– Divertiment Montmeló

– Esbart Dansaire de Montmeló

– Ludus Historiae

– Plataforma Afectats per la Hipoteca (PAH)

– Solidarité

– Xarxa Montmeló

La Torreta, està situada en un petit turonet sobre el nivell del riu Congost amb panoràmica a Montornès i zona industrial i al propi Montmeló, a la seva dreta hi ha una zona esportiva.

Te una zona enjardinada per les seves rodalies, per poder donar un tom, una zona mes humida amb bancs per poder llegir un llibre o sentir el cant dels ocells en qualsevol època de l’any.

 

Recull de dades bàsiques, Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Escorxador de Montmeló

L’Escorxador de Montmeló, esta en una zona amb explanada gran que es va destinar bàsicament a aparcament ; es va tornar amb un lloc descuidat amb brutícia, a pesar de la tanca que l’envoltava a l’edifici.

Fotografia de l’Ajuntament de Montmeló

Durant el mes d’agost de l’any 2017, és va dur a terme, per motius de seguretat, les obres d’enderroc de la tanca perimetral i d’algunes edificacions sense interès arquitectònic de l’antic escorxador, situat al carrer de Santiago Rusiñol, a tocar del camí de les Tres Creus i el riu Congost. Ara està pendent de quin us es fa.

Us passo l’historia d’aquest Escorxador :

  • Al 1929 es veu la necessitat de construir un nou escorxador, ja que fins aleshores s’havia utilitzat espais de diverses cases i, fins i tot, a la planta baixa de l’Ajuntament.
  • Durant l’any 1930 es van iniciar els tràmits per la compra per part de l’Ajuntament d’un terreny, a prop del riu Congost.
  • L’any següent es redactà el projecte i es construí I’ escorxador i la secció de bestiar porcí; inaugurant-se al 14 de juny de 1931.
  • Entre el 1947 i 1949 es va construir una tanca per delimitar el perímetre del recinte i es van fer obres de reforma.
  • Al 1968 es va realitzar unes informes sobre la necessitat de reformar l’escorxador que ja es trobava en molt males condicions.
  • L’any següent es redactà i s’aprovà el projecte de reconstrucció i ampliació de l’escorxador.
  • Al 1970 es construeixen les naus d’ampliació de l’escorxador.
  • L’any 2017, s’enderroca la tanca perimetral i d’algunes edificacions.

L’Escorxador és una obra de Montmeló (Vallès Oriental) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades històriques, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Un tram del recorregut fluvial del riu Congost al pas per El Palou de Granollers

El tram que es pot seguir paral·lel al riu Congost, és des de Tagamanent fins la seva desembocadura al Besos  a Montmeló,  on fa aiguabarreig amb el riu Mogent, i a les hores, fins a Sant Adrià a la mar Mediterrània.

( Que ja he dedicat varis articles, en el Blog de Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i mes…)

Avui us voldria destacar el tram al pas per El Palou de Granollers.

Està en un sector molt ven cuidat, trobareu petites àrees per descansar amb bancs de fusta o per fer un àpat, amb taules i seients també de fusta.

De fet seguireu el curs del riu Congost tot passant per El Palou que és la zona rural de Granollers.

Us recomano que ho feu des de qual se vol punt del recorregut i Municipi que passa el riu Congost, per ho avui com a suggeriment, podeu començar-ho a can Bassa, masia que dona nom a una zona industrial de Granollers que fa barrera entre l’industria i a la zona agrícola.

Des d’aquí podem remuntar el riu o baixar direcció a Montmeló…

Espero que sigui del vostra agrat, trobareu gent fent caminada, acompanyats de gossos, bicicletes, fent fúting…en fi, qualsevol manera per passar-ho be …

Trobareu molts cartells informatius per fer el recorregut que vosaltres desitgeu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Centre de Recuperació de Torreferrussa allibera ànecs al riu Congost al municipi de Figaró-Montmany

Us faig ressò d’una noticia amb un final feliç :

A mitjans de juny i en diferents indrets de la conca del Besòs, van ser trobats nombrosos ànecs de tant sols1 o 2 dies de vida i recollits per ciutadans anònims que els van fer arribar al Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa.

Des d’aleshores, les aus han estat cuidades pels professionals del centre amb l’objectiu d’assegurar que podran sobreviure sense problemes al seu entorn natural.

“ …Segons manifesten des de Torreferrussa, és força habitual trobar ànecs molt petits, pràcticament nounats, abandonats per la mare perquè fan el niu a indrets inadequats o molt visibles i s’espanten o no aconsegueixen tornar-hi amb les cries.”

I va arribar el dia de la seva alliberació al riu Congost ! :

El passat dimecres 19 de juliol, el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, amb la col·laboració del Grup Ornitològic del Tenes (GOT) i el Consorci Besòs Tordera, va dut a terme l’alliberament d’11 ànecs collverd al riu Congost, al seu pas pel terme municipal de Figaró-Montmany, concretament a l’entorn de la Font de ca l’Andreu.

 

Recull de la informació, Text  : Ramon Solé

Fotografia de l’arxiu : Rasola