Rectoria de l’Església de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès

La Rectoria i  l’Església de Sant Martí, estan situats en la Plaça de l’ Abat Oliba, carrer de l’església i carrer de Sant Martí en Cerdanyola del Vallès.

Al costat de l’església de Sant Martí s’aixeca la  seva Rectoria, un edifici d’estil modernista dissenyada per l’arquitecte Eduard Maria Balcells al 1908.

La Rectoria es tracta d’una obra inacabada pel que fa la seva decoració exterior.

Es de planta rectangular, que presenta una complexa volumetria integrada per diferents cossos juxtaposats combinats amb gran originalitat que recuperen, de manera molt eclèctica, el llenguatge gòtic.

En la façana principal al carrer de Sant Ramon, es diferencien tres cossos:

1) en el cos oest amb la galeria de fusta de la segona planta amb el ràfec recolzat per mènsules i puntals i les finestres decorades amb vidres de colors.

2) el cos central, a la planta baixa, amb tres finestres cobertes amb un arc esglaonat i protegides per un guardapols esglaonat amb la mènsula central que en el projecte original era la base d’una figura de l’arcàngel Sant Gabriel.

i 3) el cos est, una mena de torre acabada amb merlets.

En el projecte, la decoració de la façana contemplava diversos elements, apart de l’escultura de Sant Gabriel, que probablement no es feren per motius econòmics com un rellotge de sol, impostes ceràmiques amb creus i la inscripció Avé Maria Puríssima, esgrafiat amb fals carreuat, vitralls…

Si passeu pel centre de Cerdanyola del Vallès, us cridarà molt  l’atenció l’edifici de la Rectoria.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Església de Sant Martí i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Carrencà de Martorelles

La masia de Can Carrencà, esta situat a l’entrada de Martorelles(a l’esquerra), per la BV- 5006 o Avinguda d’en Piera, carrer de can Carrencà de Martorelles, a prop de la carretera de Sant Adrià a la Roca.

Us passo la seva historia :

  • L’única data que hi apareix, a la llinda del balcó lateral, és de 1667, any en què es va fer la reforma que deixà la casa tal com la veiem actualment.
  • No obstant la documentació situa la família Carrencà al municipi ja al Segle XII, es tracta d’un document en que el rei Jaume I agraeix al propietari del mas la seva participació en la conquesta de l’illa de Mallorca.
  • L’ermita, consagrada a Sant Domènec, fou construïda a mitjan segle XVIII.
  • Diferents generacions de la família es succeïren en la propietat de la finca, transmetent-la en més d’una ocasió per via matrilineal, fins que a mitjan segle XIX, els darrers hereus, hagueren de malvendre llurs propietats.
  • La casa es dividí en dos, i anys més tard es tornà a unificar.
  • Durant la guerra civil Espanyola fou expropiada, i diferents foren les personalitats que hi feren estada abans d’exiliar-se, tot fugint de Barcelona.
  • A la dècada dels anys 80 del segle XX, els darrers propietaris la cediren al municipi, a canvi de poder urbanitzar uns terrenys propers.
  • Un dels propietaris més remarcables fou Jaume Bosquets i Carrencà, germà del Coronel de Miquelets Francesc Bosquets i Mitjans, que durant la guerra de successió ocultà en aquesta casa els fills del seu germà dels exèrcits Borbònics.

Can Carrencà és una masia de teulada de dues aigües i amb carener perpendicular a la façana. Té dos annexes laterals de planta rectangular.

El cos central és dividit en tres pisos i presenta una distribució simètrica respecte a l’eix que ve marcat pel carener.

La porta central d’accés és adovellada.

Excepte dos balcons del cos central i un del lateral dret, totes les finestres han estar retocades a principis del segle XX.

Les parets es presenten arrebossades i hi destaca el rellotge pintat.

Hi ha un passadís amb estructura de pont que connecta directament amb la capella.

Dels elements decoratius en destaquen les rajoles de ceràmica catalana, amb mostra de nombrosos oficis.

El rellotge de sol. I els panys de la porta principal i de la capella,

en els que s’hi pot veure l’àguila bicèfala (símbol de la família Hasburg) fet que mostra que la família Carrencà fou partidària d’aquesta família durant la guerra de successió a la corona Espanyola.

La Torre correspon al pou de la masia de Can Carrencà , al qual s’hi accedeix per una porta d’arc de mig punt. Correspon a un tipus constructiu endegat a finals del segle XIX.

Actualment, és la seu on están ubicats : l’Associació cultural juvenil “Los Verdes”,  el Casal d’Avis, la Unión Cultural Andaluza, Asociación Las Balas Rojas, Carrancà-Rock – Associació de Músics de Martorelles.

Can Carrencà està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Martorelles, Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

De vegades cal mirar a munt, i poder veureu curiositats : Avui, en la barriada antiga d’Horta a Barcelona

Acostumem anar de pressa d’un costat a l’altra de la ciutat o poble, mirar a la dreta o l’esquerra, vigilar els semàfors per mirar de passar o passar igualment que tinguem vermell o verd, el important es corra i arribar el mes aviat possible al nostra objectiu o destí.

Per ho !, es que… ja no mirem per sobre? Pues crec que ens cal fer un STOP a la nostra vida… Podria ser que ens perdem veure i conèixer coses curioses, com en el cas en la barriada antiga d’Horta a Barcelona.

  • En el carrer Campoamor, podem veure a una casa antiga un rellotge de sol,
  • que esta fet amb rajoles de valencià i representa Sant Jordi matant el Dragó.
  • Seguim en el mateix carrer, ara ens crida l’atenció una casa que deu ser de primers del segle XX, els forjats que te en la part mes superior.
  • El carrer Campoamor ens facilita molt mirar per de munt nostra, en aquest cas es l’entrada a una finca i el relleu d’un tros de paret del mur exterior.
  • L’última casa d’aquest carrer, te la fatxada una certa tonalitat verd molt clar, que juga amb les sanefes de fulles i brancals verds que hi han en diversos llocs.
  • El carrer canvia de nom, ara entrem al carrer de Xapí en una de les cantonades hi ha un gran casa que podem destacar la seva decoració de la fatxada i el forjat decoratiu, entre altres.
  •     
  • Ara estem entre el carrer d’Horta i el carrer del Vent, on esta la Biblioteca de can Mariner, en la seva fatxada veiem un rellotge de sol de l’any 1949.
  • També de can Mariner hem triat un balcó ben conservat digna d’admirar.
  • També al tocar d’aquí, hi ha un edifici de la Caixabanc, on podem veure una torre – campanar i el seus rellotges en les quatre cares.
  • Per últim, en un costat de Plaça d’Eivissa , hi ha un petit comerç que en el seu conjunt es ven curiós, cal destacar els dibuixos de dos vaixells a sota del balcó.
  •  

Ven segur que si mireu per sobre vostre, podreu gaudir de moltes coses que mai heu vist…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Masia de can Bragulat d’Alella

La Masia de can Bragulat, està situada entra la Riera Fosca i el carrer Comas d’Alella.

Aquesta destacada masia, també va ser coneguda com can Pujades, important família d’Alella documentada des del segle XV.

Us passo dades de la seva historia :

  • Durant al 1460 van enterrar a la parròquia de Sant Feliu d’Alella al Sr. Pujades, en la seva propietat va fer construir la masia de Mas Pujades.
  • En la década del 1950, Francisco Bragulat va adquirir la finca passant-hi fins el dia d’avui per tres generacions de la família mantenint encara el nom de Mas Bragulat.
  • Curiosdament, Francesc Brugulat va ser el creador del sidral (Bragulat) i de l’Aiguanaf .

La Masia de can Bragulat, té planta quadrada, amb cossos laterals annexos i teulada a dues aigües.

La façana, simètrica i molt equilibrada, està centrada pel portal de grans dovelles i una finestra gòtica d’arc conopial, de dimensions més grans que les dues que la flanquegen.

Cal destacar el rellotge de sol, segons es diu, es una rèplica d’un existent en el municipi  de Santa Coloma de Farners.

Us passo mes dades sobre la masia de can Bragulat :

http://lescasesdalella.cat/casa/4189/can-bragulat/arquitectura

La Masia de can Bragulat , va ser restaurada l’any 1980, actualment és catalogada amb el nº 1 del patrimoni històric i artístic d’Alella.

 

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La gran masia de Can Lleonart d’Alella

Can Lleonart esta situada en la Rbla. Àngel Guimerà, 1  amb  pl. Germans Lleonart, d‘Alella.

També, can Lleonart era a l’any 1521 coneguda per la casa Arbúcies.

Us passo una breu ressenya de la seva historia :

  • Durant els segles XVII i XVIII va pertànyer a la família Riera-Lleonart.
  • En una plaça situada a l’entrada del recinte de l’edifici es cita la data de 1714, com a moment de la construcció de l’actual conjunt.
  • Possiblement es tracti exclusivament de la construcció de la façana, perquè sembla que la resta de l’edifici és un dels més antics del poble…

Es un edifici de planta pràcticament rectangular, destaca per la seva façana, de fet construïda al damunt d’una antiga estructura de casa de pagès.

Formada per una planta i dos pisos, i acabat a la seva part superior per un coronament curvilini simètric, típic del període barroc.

Resulten també molt interessants els esgrafiats que decoren la façana, tant al voltant de les obertures com a tota la superfície, dibuixant també un rellotge de sol.

Cal esmentar que la simetria del conjunt queda trencada per la porxada situada a l’esquerra de la planta baixa

.

Actualment és un equipament municipal d’àmbit sociocultural on està ubicada la Regidoria de Cultura i el Centre Cultural.

Can Lleonart és una obra del municipi d’Alella protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Barri antic de Canovelles

Com a complement a l’article d’ahir, on us vaig presentar l’Església de Sant Felix, situada dins del barri antic de Canovelles, avui , us presento unes imatges d’aquest barri.

Tot venint de la part mes nova de Canovelles, podem iniciar el recorregut a l’altura de l’Ajuntament I dirigir-vos a la ronda Nord, on trobareu una rotonda i la senyalització per on entrar  el nucli antic de Canovelles.

Us trobeu davant de Ca la Rosalia, seguiu pel carrer de Sant Fèlix, on a la dreta teniu una mostra d’una casa molt antiga.

Passareu, a l’esquerra, per davant de Can Valls,

tota la façana en blanc, us agradarà aquesta edificació de masia típicament catalana amb el rellotge de sol és present.

Seguiu travessant el nucli antic del poble, passareu a tocar de l’equipament municipal :

“El Campanar”,

on curiosament hi ha un allargat campanar i

no està adossat en una església, les campanes estan en funcionament i donen les hores.

La caseta del costat podeu veure la data de 1908 i curiosament el gravat de la figura d’un gos.

Al seguir, arribareu a l’Església de Sant Félix, on ahir vàrem dedicar l’article del dia. Edifici que data de finals del s. XI i inicis del s. XII.

Si seguiu carrer amunt hi ha els murs de la gran mansió de Can Castells, gireu a la dreta fins a l’antiga Era de Can Castells,

avui convertida en mirador i jardí públic.

Podeu veure la portalada de Can Castells, que cal destacar el escut heràldic, unes lletres i la data que ens sembla que digui de1820.

Bàsicament , com heu vist sols el barri antic es concentra en un sol carrer.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Rectoria de Cànoves

La Rectoria de Cànoves, esta situada en un costat del aparcament que disposa Cànoves i al front del CAP.

És un gran edifici construït en diverses etapes que, en altre temps, devia ser una masia de pagès, donat que te grans dimensions i esta allunyada de l’església parroquial.

Té portal rodó de tretze dovelles i cinc finestretes rectangulars a la façana principal.

En una d’elles hi ha la data de 1704.

L’edifici està format per quatre cossos amb una complicada teulada de cinc aiguavessos.

Disposa d’un rellotge de sol molt malmès situat en una paret lateral.

Ja mes en els nostres dies, va servir per a activitats de jovent, projeccions de pel·lícules, obres de teatre, festes … i per guardar material d’excursionisme.

Actualment son diverses les activitats musicals que és celebrant per les rodalies de La Rectoria .

i també, estan situades varies escenes del Pessebre Vivent que es celebra a finals d’any que és porta a terme a Cànoves.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cànoves i Samalús

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La masia de Can Ramoneda d’Esplugues de Llobregat

Can Ramoneda és una masia que  està situat en el carrer de l’Església, 99-103 d’Esplugues de Llobregat.

És una casa pairal de tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes, i amb coberta de dos vessants. La façana fou simètrica originàriament fins que s’afegí un cos a cada banda de la casa. El cos central, situat a un nivell més alt del sòl, hi ha la porta principal amb arc de mig punt i marc de pedra adovellat.

Les finestres de la planta noble tenen un marc de pedra. Les golfes són obertes a l’exterior mitjançant tres arcs escarsers de pedra treballada, recolzats en sengles pilars.

El rellotge de sol es troba lleugerament desplaçat a la dreta de l’eix central.

Us passo la seva història :

  • Can Ramoneda podria datar del s. XIV.
  • El primer document que en fa referència és del 1471, on es diu que la casa pagava censos a les monges del monestir de Sant Pere de les Puelles.
  • El primer propietari documentat és en Pau Ramoneda, que fou jurat del poble el 1597.
  • Va ser engrandida el 1642, sempre s’ha dedicat a les feines agrícoles i així ho denoten els graners i cellers d’aquests.
  • El 1770, el Baró de Maldà cita aquesta casa tot dient que el seu propietari és el pagès més ric del poble.
  • L’ any 1938, Gaspart Calvet comprà la casa que, més endavant, passà a mans de la família Tarragona i es convertí en seu del Museu Estrada i on s’ exposava una important col·lecció d’art contemporani.
  • Conserva l’estructura primitiva, llevat que el 1940-41 foren derruïts els tres porxos d’accés i el pou.
  • El 1972, ha estat restaurada esment seu del Museu Estrada-Salarich.

Can Ramoneda és una masia d’Esplugues de Llobregat està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

El conjunt de la Torre d’en Toni Janer, restes de ca n’Armand i la masia de Cal Garrofer de Castelldefels

Ca n’Armand,  estava situat  entre el carrer de l’ Església amb el carrer d’Isaac Peral;  va ser un important hostal del segle XVII, situat a tocar de la Torre de defensa d’Antoni Janer (s.XVI).

Durant la guerra civil hi va caure una bomba a la masia de Ca n’Armand  i es va ensorrar la coberta i els tres pols, 

en els anys va quedar tant malmesa aquesta masia, que durant l’any 1981 es va portar el seu enderrocament.

La Torre de defensa d’Antoni Janer de planta quadrada

 

amb accés pel primer pis des de la masia de Cal Garrofer, a la qual estava unida, fent de pont amb el desaparegut mas de ca l’Armand.

  

El pis superior s’obre amb una galeria d’arcs rebaixats. Les cantoneres, molt ben tallades.

Aquesta era una manera de protegir-se dels corsaris,  si es perdia el mas, podien guarir-se  a dins La Torre.

Cal Garrofer és una Masia de finals del segle XVI.

Cal destacar de Cal Garrofer :

  • És una construcció d’estructura irregular que sembla haver estat de planta basilical i haver perdut un dels costats.
  • Destaquen les llindes, brancals, dovelles, etc. fetes de pedra de marès vermella, mentre que els murs són de paredat.
  • A la façana destaquen dos contraforts i un rellotge de sol.
  • Un pontet la uneix a la Torre d’Antoni Janer.
  • Té cinc petites obertures de mig punt dalt de tot de la façana que corresponen a les golfes.
  • Documentada des del 1553 en el fogatge on consta el nom de Duran del Garrofer,
  • I en un període de temps, va ser seu de l’Ajuntament.

L’antiga masia de Cal Garrofer, en l’actualitat  està habitada, es coneix també com Cal Garrofa o Cal Garrofí.

Ha sofert diverses transformacions, la darrera el 1947.

Cal Garrofer és una obra del municipi de Castelldefels inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Sol

La Masia de Can Tusquets de Gràcia a Barcelona

La masia de Can Tusquets construïda l’any 1793, d’acord amb la data que apareix inscrita al rellotge de sol, és una típica masia del segle XVIII, s’emplaça en una zona enjardinada, en contacte amb els jardins de Menéndez Pelayo, ara en remodelació , al xamfrà entre l’avinguda del Santuari de Sant Josep de la Muntanya 1 i la Travessera de Dalt 45-61, al districte de Gràcia.

Es tracta d’un edifici aïllat consistent en una masia de planta quadrada amb planta baixa i dues plantes pis, amb un pati tancat al seu lateral i part posterior.

En destaca la seva simetria, amb tres eixos horitzontals i verticals. La planta baixa, esgrafiada amb motius que reprodueixen un carreuat isòdom amb les línies horitzontals engruixides, presenta tres obertures: una portalada d’accés al mig, una porta cotxera a la dreta , i una finestra allindanada a l’esquerra, tot plegat emmarcat per carreus.

A les dues plantes superiors, quatre columnes jòniques esgrafiades divideixen la façana en tres espais, reproduint una decoració neoclassicitzant. Al primer pis s’hi obren tres balconades allindanades, d’iguals dimensions, coronades per un guardapols d’obra, amb baranes de ferro forjat suportades per mènsules del mateix material. Al pis de dalt hi trobem tres balcons més petits i senzills que els suara descrits.

Si bé les balconades del primer pis estan emmarcades per carreuats, els balcons del pis de dalt estan emmarcades per esgrafiats. Aquests esgrafiats són especialment rics en el frontó, rematat amb capcer ondulat d’influència barroca.

El frontó està presidit per un rellotge de sol, amb l’any 1793 esgrafiat i decorat amb una orla de motius vegetals d’influència modernista. Aquests motius vegetals, en forma de garlandes, uneixen aquest rellotge amb les figures de sengles nens esgrafiats que coronen les columnes jòniques abans esmentades, i aquests amb la decoració dels balcons laterals, presidits per sengles medallons amb les inicials “A” i “T” inscrites.

Les façanes laterals i posterior, sense decoració, combinen finestres allindades i rematades amb arc escarser i, en una de les façanes laterals hi ha una galeria afegida. A la façana hi ha dos portals de petites dimensions que donen a un pati porxat.

La masia, en conjunt, reuneix decoracions que podem considerar neoclàssiques, posteriors al moment de la seva construcció. Els esgrafiats i els murs de color verdós es van restaurar respectant el disseny del mas rural de la seva època.

Actualment en fan ús les Germanes de Sant Josep de la Muntanya, i és una continuïtat de l’asil de nens orfes, envoltada per jardins i zona esportiva.

Can Tusquets és una masia barroca de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé