Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius

Avui us presento dos articles sobre Esglésies

L’església esta dedicada a sant Iscle i santa Victòria, ubicada en la Plaça de l’Església de Dosrius.

Us passo dades històriques :

  • L’església parroquial de Sant Iscle i de Santa Victòria de Dosrius, d’estil gòtic, és esmentada des del 1304, moment que coincideix amb les primeres visites pastorals.
  • Des del 1348 consta que tenia un altre altar dedicat a santa Maria.
  • El 1512 es va iniciar la reconstrucció de l’església amb la construcció del campanar i la capella que té sota seu.
  • Tenia una imatge de la Verge i un magnífic retaule del 1531, obra de l’escultor renaixentista Martín Díez de Liatzasolo.
  • El 1526 es va refer la resta de l’església, incorporant a l’obra la part edificada a partir del 1512.
  • El 1936 fou destruïda la imatge de la Verge i el magnífic retaule del 1531.
  • Algunes pintures del retaule es conserven a l’església parroquial i al Museu de Mataró.

La façana principal té la porta d’entrada amb relleus esculpits sobre fines columnetes motllurades; és coronada per una llinda, un arc de mig punt que aixopluga un semicercle en forma de petxina i un ull de bou.

Destaquen els detalls escultòrics dels brancals del portal principal de l’església. D’estil gòtic tardà situat a banda i banda del portal. Hi ha representades cares alades amb expressió de sofriment que envolten un monstre, i les ànimes amb un angelet al centre. Consisteix en una representació de caràcter alliçonador per als no creients.

També són destacables les gàrgoles del campanar de l’església. Situades als angles de les parets de la torre, de la part més vistosa, es fan notar per ser les úniques amb semblant animal o de fera. D’estil gòtic tardà, ja que el temple en conjunt data del 1533, aquestes gàrgoles testimonien el pas del temps, que ha desgastat el granit fins a esborrar-ne detalls del treball escultòric. Estan col·locades com a un carreu més dels angles del campanar. Té un campanar de torre quadrada amb rellotge.

Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Magatzem Torras de Terrassa

Avui us presento dos articles

L’antic Magatzem Torras esta situat en el carrer de  Sant Pere, 61-65 amb el carrer de la Rasa de Terrassa.

A Domènec Ferran i A Moro 1983- Generalitat de Catalunya

Us passo la seva història:

  • L’edifici és conegut popularment pel nom de Cal Sastre d’Olesa, ja que Pere Torras i Obiols, nascut a Castellar del Vallès, va treballar a Olesa de Montserrat com a teixidor d’una fàbrica de cotó.
  • Amb seva esposa Cecília Vilata, sastressa de professió, es van traslladar a Terrassa a principis del segle XX, on obriren una botiga de roba, ubicada on més tard seria Cal Farràs, al carrer de Gavatxons.
  • Pere Torras va fer enderrocar tres cases del carrer de Sant Pere per construir-hi aquest magatzem industrial, projectat per l’arquitecte municipal Melcior Viñals el 1914.
  • Era l’únic magatzem tèxtil terrassenc que també feia venda al detall.
  • L’edifici compta amb unes grans obertures a la planta baixa i està molt ben situat estratègicament, això ha fet perdurar la seva funció comercial de forma bastant continuada.

És un edifici de planta quasi triangular, consta de planta baixa i pis, la primera de les quals s’utilitza per a fins comercials i la superior com a habitatge dels propietaris. L’edifici, resolt en cantonada, presenta dos cossos horitzontals diferenciats per la gran balconada del primer pis que recorre tota la façana, i deixa la planta baixa i l’entresolat a manera de sòcol com a suport de la resta.

Les obertures de la planta baixa han estat reformades, encara que amb molta cura d’integració, mantenint la sanefa de trencadís que separa els aparadors de l’entresolat. Les obertures del primer pis conserven tota la decoració original, amb guardapols i relleus als muntants.

L’edifici és acabat amb gran èmfasi a la cantonada, amb un gablet motllurat on apareix un gran relleu floral amb el símbol d’Hermes o Mercuri, el déu del comerç, i l’any d’execució de l’obra, i flanquejat per dos pinacles. La resta de la decoració de l’edifici segueix el mateix tractament. La façana és feta d’estuc dibuixat amb línies de carreus

El Magatzem Torras, és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades  : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell

El Santuari de la Mare de Déu de la Salut, coneguda popularment com la Salut, és una església d’estil eclèctic situada a la Salut, una entitat de població de Sabadell, al Vallès Occidental

.

Es troba a 226 m d’altitud a la serra de Sant Iscle, situada al nord-est del nucli de població de Sabadell.

Des del punt de vista d’administració eclesiàstica, depèn de l’església arxiprestal de Sant Fèlix, la qual al seu torn, forma part de l’arxiprestat de Sabadell Centre, i aquest, en últim terme, depèn del bisbat de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • On avui hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la salut es documenta ja al 1323 una construcció dedicada als sants Iscle i Victòria.
  • L’indret va tenir al llarg de l’edat mitjana diverses funcions, va ser un centre eremític a l’entorn del 1417, i al 1455 la vila de Sabadell va passar a administrar la zona gracies a tres jurats.
  • Les epidèmies de pesta van fer que l’ermita passés a tenir funcions hospitalàries.
  • A inicis del XVII s’explica que a prop d’aquest edifici un ermità va trobar una petita imatge de la Mare de Déu, aquest la va agafar i la va portar a l’interior de l’edifici, de seguida va tenir una gran devoció popular que va patrocinar el canvi d’advocació del petit temple.
  • Segons la tradició, vers l’any 1652, fou trobada tocant a la font del Torrent de Canyameres, la Verge de la Salut i començaren a venerar-la a l’Ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts.
  • L’actual temple és obra de Miquel Pascual i Tintorer, fou acabat el 23 d’abril de 1882 ,
  • Més endavant, el 1907, fou bastit el campanar.
  • Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940, a mans de Francesc Folguera, el qual va reforçar les voltes i els fonaments, a més de construir l’atri d’entrada.
  • La Mare de Déu de la Salut va ser proclamada al 1947 patrona de la ciutat de Sabadell.

Església eclèctica, voltada de bosc i emplaçada sobre les restes de la vil·la romana d’Arraona i de l’ermita de Sant Iscle.Té una bona disposició de volums, emfatitzats per les teulades a diferents nivells i els arquets sota les cornises.

El campanar, d’estil modernista, combina l’obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada.

Davant de l’accés hi ha un atri sostingut per columnes.

De l’interior, cal destacar l’altar del Santíssim amb escultures i relleus d’Enric Monjo (1946).

També hi ha escultures de Camil Fàbregas, els retaules de l’altar major són obra d’Antoni Vila Arrufat i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell.

Podeu veure dades sobre l’aplec de la Salut a :

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-laplec-i-el-santuari-de-la-salut/

Per les rodalies hi la Font de la Salut, d’aigua de xarxa., en varis llocs d’estada i poder fer un àpat.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Recull de Postals antigues i Fotografies actuals : Ramon Solé

Creu d’en Llevallol de Sant Just Desvern

La Creu d’en Llevallol  esta ubicada a tocar de la carretera BV-1468 ( Per vallvidrera superior), entre Torre Bonaire i Torrent d’en Llevallol municipi de Sant Just Desvern.

És una creu de pedra que conserva del conjunt original només una part: el sòcol esglaonat, la resta es deu a una reconstrucció posterior a la guerra civil, moment en què fou enderrocada. El sòcol està realitzat per dos graons de blocs de pedra que configuren una planta octogonal. El tercer graó, sensiblement de diàmetre més reduït que la resta, presenta la planta circular i una secció motllurada que podria recordar elements del segle XVII o XVIII.

La columna és vuitavada, de superfície llisa, coronada per una motllura a manera de magolla. Aquesta motllura presenta una forma que recorda a la d’una campana estilitzada i mostra la superfície decorada amb relleus configurats per motllures gallonades. La creu recorda antics models romànics en constar d’un volum romboïdal, inscrit en un quadrat imaginari, de perfil retallat configurant ones convexes.

Els extrems en creu queden ressaltats per boles de pedra. El pla de la creu mostra, en relleu, una creu patent de braços equidistants.

La Creu d’en Llevallol és una obra del municipi de Sant Just Desvern que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fotografia de Viquipèdia

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text, recull de fotografies antigues i Fotografies : Ramon Solé

Mirar per damunt nostre : Relleus, Imatges, Sants, Santes i altres del Barri antic de Barcelona

El no mirar damunt nostre, moltes vegades ens perdem veure elements decoratius, finestres gòtiques, imatge de Sants i de Santes i molt  mes …

Avui us presento la visió que he fet contemplant carrers estrets, carrers senzills, d’una part del barri antic de Barcelona :

Iniciem un petit recorregut en la Plaça de Jaume Sabartés en tota la fatxada  de l’edifici del nº:13,

podem veure i gaudir de dibuixos.

Deixem la plaça, per anar pel carrer Cremat Gran,

on ens fitxem en un desguàs a la paret de la dreta a tocar d’un balcó,

hi ha una curiosa cara.

Ara, ens dirigim al carrer Assaonadors,

allí tenim varis objectius, a la dreta dos balcons i una petita finestra, sembla que son uns afegits o aprofitats quan es va remodelar l’edifici…

Enfront on fa cantonada una imatge que ens sorprèn.

A partir d’aquí, si seguiu tranquil·lament per carrers estrets i foscos del barri antic, es un no parar, podem veure :

escuts,

Gravats amb relleu,

sants o santes…

capelletes on falta la figura, com el cas del Museu Frederic Mares.

En la Baixada del Canonja, unes lletres amb relleu picades a la pedra,  que se’ns fa difícil de descriure…

Per últim, podem veure dos cartells típics a primers del segle XX,

on orientaven als carruatges, per lloc de sortida del barri.

Val molt la pena:  Mirar per damunt nostre !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de terme del cementiri de Llinars del Vallès

En la Població de Llinars del Vallès hi ha dues Creus de Terme parroquial del segle XVI i d’estil gòtic. Una està situada a la Via Romana, a l’alçada de can Llobera, que ja us vaig presentar el dia 18 de gener de 2018 i la segona que avui us presento, està dins del cementiri.

Les característiques principals són similars: El fust és octogonal i de pedra, en una cara de la creu hi ha representada la llegenda de Sant Jordi, en l’altra hi ha la crucifixió de Jesús.

Per conèixer la Creu de Terme del cementeri, cal anar a la porta d’accés d’aquest, tan sols entrar la trobareu.

Aquesta Creu de Terme, està  molt mes ven conservada que l’altra, pot ser donat en el lloc on esta i mes resguardada del vent, faci que es conservi molt mes be, i és pot apreciar en mes detall les figures i relleus.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé