Masia de Can Soler o de Mas Güell de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

La masia de Can Soler o de Mas Güell es situada en l’Avinguda de Ferran Alsina, 1, de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva historia :

  • El municipi de Santa Coloma de Cervelló ha estat tradicionalment un terme agrícola.
  • La industrialització no va arribar-hi fins que Eusebi Güell hi va instal•lar, als terrenys de la seva propietat, la colònia tèxtil.
  • És per això que en el terme hi ha força quantitat de masies i cases rústiques senyorials des de l’Edat Mitjana.
  • Aquesta és una de les més conegudes. Anomenada en un principi Can Soler de la Torre, va passar a mans dels Güell a principis del segle XIX,
  • Tot i així, va mantenir el seu nom antic fins que s’hi va instal•lar la fàbrica de teixits de cotó, quan per identificació amb la colònia, se la va començar a anomenar Mas Güell.
  • Les úniques referències anteriors que hi ha són les dates de les llindes de les finestres (1622 dreta i 1700 esquerra) i el nom gravat a la del mig : Antoni Solé.

Es tracta d’una masia tradicional dins dels diferents tipus del II de l’esquema de Danés i Torras, amb teulada a dues vessants, amb aigües als costats i una petita visera ràfec a la façana.

No hi ha documentada la data de la seva construcció però de les dues dates que hi consten a la façana, a la llinda de les finestres del primer pis, la més antiga correspon a 1622, l’altra 1700 i podria ser d’una remodelació posterior.

Al centre, a la llinda del balcó hi ha el nom: “Antoni Solé”.

Aquest nom es va mantenir fins i tot quan ja era en poder del senyor Güell, li deien Can Soler de la Torre.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 20210314_103823.jpg

Tota la colònia està construïda en els terrenys que corresponien a l’heretat de la masia.

El 1914, Antoni Gaudí la va decorar totalment sense desfigurar gens la seva estructura ni l’aspecte extern.

A la part dreta de la casa hi ha la capella

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 20210314_104249.jpg

i en angle, les instal·lacions i magatzems amb una cisterna seca on hi ha una escultura de pedra en forma de sol anomenada “el Soley” que fa pensar en un vell rellotge de sol, si bé el seu emplaçament és dubtós, car pràcticament tot el dia està a l’ombra.

El Soley es una curiosa escultura en forma de sol que s’associa des de temps immemorial a la Masia de Can Güell, però de la que no hi ha cap més referència.

En principi, el fet de tenir un forat en el lloc on hi hauria la boca, fa pensar en un rellotge de sol. En aquest cas l’emplaçament actual no seria aquest, car li toca l’ombra.

També es podria aventurar una mena de distintiu-blasó improvisat del propietari inicial que es deia, tal com es llegeix a la façana de la masia, Antoni Solé i que donà nom a la casa, a tal punt que quan la finca era propietat d’A. Güell encara es deia Can Soler de la Torre.

La masia de Can Soler o de Mas Güell és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Casa Caritat de La Garriga

Avui us presento dos articles

La Casa Caritat esta situada en la Ronda Carril, 94 de La Garriga.

Fotografia de la Generalitat

L’any 1941 l’arquitecte Eusebi Bona dirigí una reforma de la casa.

Conjunt integrat per un cos central i dos de laterals. El cos central consta de planta baixa, pis i golfes, mentre que els cossos laterals consten de planta baixa i pis. La casa està assentada damunt un sòcol de maçoneria concertada. La coberta és a quatre vessants.

Sota el ràfec de coberta hi ha una sanefa amb esgrafiats geomètrics i florals. Les obertures de la façana que s’aixeca davant la Ronda del Carril són rectangulars. A la façana del carrer Ametlla hi ha una finestra de grans dimensions protegida per un reixat de ferro fuetejat.

La Casa Caritat és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Delme de Sant Antoni de Vilamajor

Avui us presento dos articles

L’antiga masia de Can Delme esta situada en la Plaça de la Vila, 1 de Sant Antoni de Vilamajor.

Es tracta d’una antiga casa de pagès formada per diferents edificacions i espais. Destaquen els elements de la façana nord que ajuden a conformar l’aspecte de la plaça de la Vila.

L’edificació principal es compon de planta baixa i dos plantes pis amb coberta a dues aigües amb un interessant ràfec.

La façana està ordenada per tres eixos verticals i destaca el contrast entre el mur llis i el balcó corregut de la primera planta, entre les dues finestres podem veure un rellotge de sol que era pintat i està molt desdibuixat.

Entre les diferents dependències destaca la destinada a ferreria, una de les més antigues de la comarca i l’antiga era.

Can Delme és una antiga masia de Sant Antoni de Vilamajor protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Sebastià Bosch i Sala de La Garriga

Avui us presento dos articles

Casa Sebastià Bosch i Sala, esta en el Passeig, 97 de La Garriga.

És una obra interessant de Raspall, ja que hi introdueix nous elements formals: estucs amb motius geomètrics en el ràfec, jardineres a les finestres, etc., a més de fer una interessant combinació de vitralls, ceràmica i esgrafiats amb un marcat estil propi de l’autor.

Es tracta d’un habitatge unifamiliar aïllat què consta de soterrani, planta baixa i pis.

Assentat damunt un sòcol de carreu, presenta una coberta de faldons amb gran pendent. Imposta esgrafiada amb motius geomètrics a les obertures de la planta baixa. L’emmarcat de les obertures del terç superior de la planta baixa i pis presenta els mateixos esgrafiats que la imposta.

Les llindes són de perfil sinuós i, de la mateixa manera que les jardineres que hi ha al costat de les finestres, revestits de rajola quadriculada blanca i marró. En el ràfec, les entrepilastres de les mènsules estan estucades amb motius geomètrics vegetals. A la façana nord hi ha una finestra tapiada.

La Casa Sebastià Bosch i Sala, està protegit com a bé cultural d’interès local d’aquest municipi, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Martí de Vilallonga de Ter

Avui us presento dos articles

L’Església de Sant Martí esta situada en la Plaça dels Països Catalans de Vilallonga de Ter.

Us passo la seva historia :

  • Fou documentada des de l’any 1183 quan Arnau Descatllar cedeix els drets que té sobre l’església de Sant Martí el bisbe de Girona.
  • Però el lloc de Vilallonga ja existia d’abans, ja que entre les confirmacions de béns que el papa Benet VIII féu al monestir de Camprodon l’any 1017 hi consta un alou “et in Villalonga”.
  • La resta de documents que fan esment de la parròquia són dels anys 1237 i 1244 i són freqüents des de finals del segle XIII però no aporten notícies especials sobre l’edifici.
  • Es tracta d’un edifici molt modificat, sobretot el 1784 i desfigurat al llarg de la seva història.

De la construcció original, una estructura basilical de tres naus, avui només queda l’absis central, una absidiola, part dels murs de tramuntana i de migjorn i una possible base de campanar.

Quan el temple fou profundament modificat, passà a tenir una sola nau amb capelles laterals més baixes.

foto viquipèdia

L’absis central fou retallat i integrat al nou presbiteri cobert amb voltes ogivals.

L’absis de carreus ben tallats, exteriorment és ornamentat amb un fris continu d’arcuacions suportades per mènsules i un fris en dent de serra sota el ràfec.

L’absidiola és llisa exteriorment i ornamentada amb una motllura seguida que emmarca la finestra per dins.

L’Església de Sant Martí de Vilallonga és una obra del municipi de Vilallonga de Ter, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella del Roure de Camprodon

La Capella del Roure esta en un turó al costat de la Font Llandrius de Camprodon.

Us passo dades històriques :

  • Alderico de Campa la feu edificar l’any 1477, possiblement va restaurar una capella romànica del s. XII.
  • A la llinda de la porta principal hi ha cisellat l’any 1851.
  • L’any 1851, Francesc Xavier de Campa la va modificar molt, deixant-la tal com es troba actualment.
  • A fi de poder ampliar el carrer Freixanet, amb el permís del Bisbat de Vic va ser desmuntada i posteriorment tornada a construir en un turó al costat de la font Llandrius (però orientada aproximadament est-oest).
  • Localització abans del trasllat, era en el carrer Freixenet, 46.

Petita capella de planta rectangular, originàriament un petit oratori de camí situat a la sortida de la Vila en direcció a Molló.

Estructurada en una sola nau i absis semicircular orientat al sud.

Les parets portants són de pedra morterada vista amb carreus a les cantonades i emmarcant les obertures.

La coberta és de teula àrab a dues vessants i acabada amb un ràfec format per una doble filera de teules.

Us passo informació del trasllat de elpuntavui de la capella i la seva llegenda :

http://www.elpuntavui.cat/article/59834-traslladen-a-peces-la-capella-del-roure-de-camprodon.html

Us passo imatges de la capella quan es va fer el trasllat, extretes de Viquipèdia :

Capella del Roure en el carrer Freixenet, 46 – Viquipèdia

Capella del Roure en el carrer Freixenet, 46 – Viquipèdia

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Mesón del Café de Barcelona, te mes de cent anys

El Mesón del Café està situat al carrer Llibreteria 16 de Barcelona.

L’establiment es va fundar el 1909 per part de Joan Romagosa, és un dels establiments històrics de la ciutat.

L’establiment ocupa tota l’amplada d’una estreta parcel·la on s’aixeca un edifici de planta baixa i cinc plantes afrontat al carrer de la Llibreteria. La façana dels baixos destaca pel recobriment d’una estructura d’obra que imita el capcer d’un mas, amb revestiment rústec pintat de blanc i rematada per una coberta a dues aigües. El portal d’accés és centrat amb un ràfec de taules, damunt del qual hi ha dues finestres anunciant els productes típics de l’establiment i, a sobre, una tarja de fusta on s’anuncia el nom del local.

L’interior disposa de dos espais diferenciats: l’espai propi de la barra del bar amb petites taules i una sala separada a l’interior. Conserva el mobiliari original, com el moble boteller que s’estén per la paret del darrere del mostrador i un moble per a l’antiga màquina de cafè. A la paret de l’esquerre hi ha un arrambador de fusta fins al sostre amb motius pictòrics emmarcats.

El Mesón del Café és una obra modernista de Barcelona inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Wiquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Santa Fe de Besalú

La Capella de Santa Fe de Besalú és coneguda des d’època moderna sota l’advocació de Sant Jaume. És situada davant l’església de l’antic Monestir de Sant Pere, a l’indret anomenat Prat de Sant Pere on, fins al començament del segle XIX, hi hagué un antic cementiri monacal del qual era capella del Monestir.

Us passo la seva història :

  • La primera notícia documental apareix en la delimitació de drets a Besalú acordada, l’any 1126, per Bernat, abat de Sant Pere, i Albert, prior de la canònica de Santa Maria de Besalú on s’afirma que la jurisdicció del primer s’estenia des de l’església de Santa Fe fins al riu Fluvià.
  • Durant casi cents anys, hi ha poques dades sobre l’església de Santa Fe.
  • L’any 1235, en el testament del clergue de Sant Martí de Capellada apareix «Sancta Fide».
  • En la venda d’una casa feta el 1524 per Isabel Oliver a Elionor Català s’esmenta l’església de Santa Fe com a afrontació.
  • L’any 1835, a causa del decret de desamortització, Santa Fe fou tancada al culte i esdevingué propietat de l’estat, que la vengué, juntament amb el monestir i els horts del claustre de Sant Pere a J. Bover per 3.771 duros el 1849.
  • A partir d’aquest moment passà per diversos propietaris, entre ells la Germandat de Pagesos i fou utilitzada com a magatzem.
  • Després de la guerra civil fou adquirida per la família Solà-Morales.
  • En l’actualitat curiosament, és un restaurant.

L’estructura original ha estat molt alterada per la supressió d’un probable absis de la façana de llevant, situat a l’indret on actualment s’obre la porta. L’edifici, de reduïdes dimensions, consta d’una sola nau rectangular, coberta amb volta de canó i teulada de dues aigües.

A la façana sud s’obre una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt prop del lloc on sembla que s’obria la porta original, ara cegada, i que conserva encara el ràfec de pedra original.

L’aparell, en les parts visibles, i és de petits carreus no gaire escairats amb una talla més acurada en elements singulars com la finestra que, d’altra banda, sembla modificada com ho ha estat tot el conjunt. Amb certes reserves, se li atribueix una filiació corresponent a les formes senzilles de l’arquitectura del segle XII.

Santa Fe de Besalú és una antiga capella de Besalú declarada bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Besalú, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Casona de Parets del Vallès

La Casona (casa – torre), també coneguda per Vil·la Adela, esta situada  al barri de l’escorxador, al final del carrer Lepant, de Parets del Vallès.

Es un habitatge unifamiliar, aïllat  i de planta quadrada amb cossos adossats.  En el costat nord sobresurt una torre de planta octogonal amb coberta composta.

Sobre una de les finestres del primer pis hi ha un treballat rellotge de sol, on hi ha la inscripció: La Casona.

L’edificació es distribueix en planta baixa i pis. La coberta és de teula plana a quatre vessants. Les vessants acaben amb un ràfec recolzat en mènsules. La composició de la façana principal es basa en tres eixos amb buits de proporció horitzontal emmarcats amb llinda plana, tancats amb reixes de ferro de barrots verticals en reganyol. La façana està estucada de color blanc.

La tanca,  és amb reixa de ferro en forma de malla quadrada recolzada en un sòcol de paredat comú i pilar de secció quadrada arrebossats, acabats en una bola.

La Casona és una casa de Parets del Vallès inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Parets del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Can Masachs seu de l’Ajuntament de Ripollet

Can Masachs seu de l’Ajuntament de Ripollet, esta situat en el carrer  Balmes, 2 de Ripollet.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta casa era dels mateixos propietaris de la fàbrica de cartró que es troba al costat de l’edifici.
  • El primer a instaurar la dinastia Masachs fou Aleix Masachs i Rocabertí com a encarregat del molí paperer de Ramon Ginestar e l’any 1861.
  • Després en fou propietari fins a la seva mort , en l’any 1893, que passà al seu hereu Miquel Masachs i Braut.
  • A partir d’aquest moment el molí deixa de fabricar paper i comença a fabricar cartró.
  • El 1910, la família Masachs va encarregar a l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buigas la construcció d’aquesta casa.
  • Els següents propietaris per successió hereditària foren Aleix Masachs i Mimó, i després els seus fills Manuel i Ramón Masachs Carnicero.
  • La fàbrica deixà de funcionar a finals del 1979.
  • El 1993 la casa va entrar en procés de restauració i des de les hores, és la seu de l’ajuntament de Ripollet.

Tot l’edifici està construït amb fàbrica de maó i arrebossat. És un edifici de planta quadrada però d’alçat complex. Compta amb un cos que centra les façanes est i oest amb una teulada a dues vessants de teula àrab i carener vidriat perpendicular a les façanes. Des del mig de la vessant nord surt un cos adossat que origina la façana nord. El perfil de les cornises és de motllures còncaves i convexes tot seguint un ritme mixtilini, amb decoració de gerros i una bola al centre.

Pel que fa a la divisió en nivells compta amb un semisoterrani, planta baixa, primer pis i golfes. Al semisoterrani s’obren finestres rectangulars i circulars, a la planta nord se situen els safareigs i al sud una galeria oberta amb porxada d’arcs rodons. A la planta baixa s’hi accedeix per la part nord després de pujar una escala amb barana. Arribat al replà de l’entrada hi ha un porxo que, arrencant del semisoterrani, es converteix en un pòrtic semicircular sostingut per columnes llises que permòdols. A aquesta alçada totes les obertures són rectangulars amb ampit, menys a la façana oest, on sobresurt una galeria d’estructura ondulant en voladís.

Al costat esquerre existeix un cos cantoner poligonal amb finestres d’arc rebaixat. Tot aquest nivell sobresurt del cos superior i per tant hi ha trams de teuladets. Sota el ràfec, fileres de teules decoratives i cairons.

Al primer pis continuen les obertures de finestres rectangulars. A la façana est hi ha un grup de tres finestres d’arc de mig punt, i cinc més a la façana sud. A les dues cantonades de la façana nord, hi ha terrasses amb baranes de pedra entre pilars i decoració calada de teules.

Can Masachs és un edifici inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Ripollet i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé