Pont de Sant Martí d’Aravó de Puigcerdà

Avui us presento dos articles

El Pont de Sant Martí d’Aravó antic camí d’entre Sant Martí i Puigcerdà.

El pont de Sant Miquel es troba en la divisió dels termes municipals de Puigcerdà i de Guils de Cerdanya, damunt del riu d’Aravó, també anomenat Querol.

Agents Rurals 2013 – Generalitat de Catalunya

Té una base romana de blocs escotxinats. Està compost per dos arcs de mig punt de caràcter gòtic, construïts els anys 1326-1328.

En aquest pont s’hi cobrà el dret de pas de persones, animals i de mercaderies.

Agents Rurals – 2013 / Generalitat de Catalunya

El Pont de Sant Martí d’Aravó és una obra gòtica de Guils de Cerdanya inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull del Text : Viquipèdia

Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Altres Fotos : Agents Rural – Generalitat de Catalunya

El Pont del Tren que uneix els municipis de Canovelles i Les Franqueses del Vallès

La línia R3 és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora, que circula per les línies de ferrocarril d’ample ibèric propietat d’Adif.

El servei connecta les estacions de l’Hospitalet de Llobregat i Vic, i alguns amb destí final a Ripoll, Ribes de Freser, Puigcerdà o la Tor de Querol, passant totes per Barcelona.

És coneguda com la línia de Puigcerdà, línia del Nord, o el Transpirinenc.

El nou ferrocarril entrà en servei en successives etapes: de Granollers a Vic (1875), de Vic a Torelló i de Torelló a Sant Quirze de Besora (1879), de Sant Quirze de Besora a Ripoll i de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses (1880).

Fotos Lucien RoisinCol·lecció Ajuntament de Granollers. Arxiu Municipal de Granollers.

A la llarg d’aquesta línia, te de passar per desnivells molt notables, per axo es van construir ponts per superar-los.

Avui us presento aquest que ven segur he passat per sobre o l’he vist des del vostre vehicle.

Aquest Pont uneix els municipis de Canovelles i Les Franqueses del Vallès, es fet totalment de ferro, i un dels mes llargs de la línia, es d’una sola via, com tot el trajecte des de Montcada a Puigcerdà.

Pont construït amb dotze pilars rodons, units de dos en dos, amb sis divisions de pilars bessons que sustenten el pas de la via del tren sobre el riu Congost.

 

Recull de Dades : Ajuntament de Les Franqueses del Vallès, Renfe – Adif, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga església de Santa Maria de Puigcerdà

L’antiga església de Santa Maria, està situada en la Plaça de Santa Maria a Puigcerdà.

L’església de Santa Maria de Puigcerdà va ser l’antiga parròquia de la vila, de la qual les úniques restes conservades són el campanar, ascendible des de finals del s. XX, i una portalada, traslladada a l’església de Sant Domènec.

Us passo detall de la seva historia :

  • Sembla que l’inici de la construcció del temple és el març de 1178, i l’11 d’octubre del mateix any el papa Alexandre III va concedir-ne al bisbe Arnau la possessió.
  • Va començar sent un edifici romànic ampliat i reformat a finals del XIII en estil gòtic.
  • Les reformes més important s’hi feren durant els segles XIV i XVIII, en l’últim cas a causa d’un incendi documentat, l’1 de juny de 1785, que afectà l’altar major, el presbiteri, les sagristies, l’arxiu i l’orgue; és a dir, la totalitat de l’església.
  • Tristament l’any 1936 va ser enderrocat per la CNT-FAI durant la guerra civil espanyola.

L’antiga església de Santa Maria era formada per tres naus i un atri campanar als peus. L’edifici va ser ampliat i remodelat des de l’inici, en un procés que esdevé força complex. Les naus laterals, fetes amb volta de creueria, tenien diverses capelles entre els contraforts, catorze a finals del segle XIX.

Del conjunt era destacable la portalada d’entrada de ponent, del segle XIV, que actuava com a atri, feta amb marbre vermell d’Isòvol i en què hi havia diverses làpides a terra.

L’entrada comunicava amb el cor i la nau central. S’hi observen arquivoltes ogivals, amb motllures pentagonals i rodones, que se sostenen sobre deu columnes rodones culminades amb capitells, decorats amb motius vegetals, com dues pinyes. A la dreta encara és visible el baix relleu d’un traginer.

La porta de migdia, feta amb el mateix tipus de pedra que l’anterior, tenia uns esglaons que baixaven a l’alçada de l’actual campanar, ja que la plaça actual es construí sobrepujada amb les runes de l’església. Constava de cinc arquivoltes ogivals de motllura rodona amb cinc columnes, del mateix estil, i els capitells estaven decorats amb caps de gatons.

Una de les arquivoltes es restaurà i es va reinstal·lar a l’església de Sant Domènec de Puigcerdà, al costat de la porta principal, que dóna pas al baptisteri.

El campanar era quadrat i ample, amb un acabament de plom l’arranjament del qual va causar un incendi el 6 de juliol de 1650, amb què es van fondre campanes i rellotge. La coberta era coronada amb un motiu daurat. L’accés era una escala de cargol de granit i s’hi conserven les obertures originals i ogivals a banda i banda. A les altres dues bandes i hi ha dues rosasses de granit.

Al tram superior, que és més llarg i fou construït durant les reformes del XVIII, el campanar passa a ser octogonal i només apareixen carreus als angles del polígon. El coronament és del XIX.

En l’actualitat és l’oficina Municipal de Turisme de Puigcerdà.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Puigcerdà, Viquipèdia i altres

Adaptació al text i recull de postals antigues : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia