Oratori de la Verge del Roure a Sant Llorens de Dosmunts de Rupit i Pruit

El Bac de Collsacabra

Oratori dedicat a la Mare de Déu del Roure esta al costat de la carretera C-153 Vic-Olot, km 27,5, on hi ha la gran casa del Bac de Collsacabra.

Es un Oratori senzill, emplaçat casi a sota de l’ombra d’un gros roure.

Format per una columna quadrada i rematada amb un petit nínxol amb teulada i un enreixat on es guarda una petita verge.

Hi podem llegir una part del  Goigs que Mn. Cinto Verdaguer,

que li va dedicar a l’estiu de 1889, el darrer que hi va passar en aquest indret.

El Bac de Collsacabra. C. Torrents – 1983 / Generalitat de Catalunya

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Ermita de Sant Llorenç Dosmunts de Rupit i Pruit (Osona)

L’Ermita de Sant Llorens Dosmunts esta en el carrer de Vic-Olot de la C-153 Km 27’5 – en Mas de les Viles de Rupit i Pruit.

Us passo la seva historia:

  • Edifici romànic del segle XII, malgrat que els primers documents conservats daten del segle XIII.
  • L’absis sembla que fou mutilat i substituït per una capçalera rectangular al segle XVII i, segons les dades constructives del portal de la sagristia, aquesta fou erigida al segle XVIII.
  • Fou parròquia independent fins al segle XIV, quan fou unida a Sant Andreu del Pruit.
  • Al 1553 constava dels masos següents: Bac, Torrentó, Vilas, Comajoan i Vilaferrer. Aquests masos encara serven fervor a la parròquia i, per torns, es cuiden de l’agençament de la capella, en la qual se celebra missa només una vegada l’any per Sant Llorenç, el 10 d’agost.
  • La capella conserva una pica baptismal per immersió.
  • L’antic retaule dedicat a Sant Llorenç es troba al Museu Episcopal de Vic (taula romànica del segle XII).
  • Alguns historiadors han llançat la hipòtesi que les característiques de la capella recorden les dels temples visigòtics, per la proximitat de mas Viles (probablement vila romana) i per ésser construïda vora el camí. Així mantenen la tesi de que fos edificada sobre una construcció visigòtica i més remotament sobre un assentament romà.
  • De totes maneres no es té cap notícia històrica que permeti fer tal afirmació.
C. Torrents – 1983 / Generalitat de Catalunya

És una capella de nau única, sense absis i orientada de llevant a ponent, amb una capella lateral a la part esquerra i la sagristia a la dreta. La façana, situada a ponent, té un portal adovellat, amb un escut a la dovella central i amb una finestra de doble esqueixada al damunt. El frontispici és coronat per un campanar d’espadanya, de dos ulls d’arc semicircular i una campana. A migdia s’hi obre una finestra d’arc de mig punt. Interiorment és coberta amb volta de canó i enguixada.

El portal que mena a la sagristia du la data de 1742. A l’altar hi ha un retaule dedicat a Sant Llorenç que no és l’original perquè aquest és romànic i es troba al Museu Episcopal de Vic.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Construïda en pedra, amb carreus petits i ben carejats.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

L’envolta l’antic cementiri que serva els difunts de l’antiga parròquia.

C. Torrents – 1983 / Generalitat de Catalunya

Destaca la campana situada a l’ull esquerre del campanar. Prop de la boca hi ha incisions i sanefes florals, al centre hi ha la figura de Sant Llorenç vestit amb túnica i portant la palma de màrtir al braç dret i les graelles, símbol del seu martiri, a l’esquerre, al damunt hi ha una altra sanefa floral. A la part posterior hi ha les senyes del fundidor, i altres inscripcions.

C. Torrents – 1983 / Generalitat de Catalunya

La pica baptismal per a immersió, està situada als peus de l’església, a l’angle Sud Oest i aferrada al sòl de la nau. És d’època romànica. Aproximadament amida un metre de diàmetre per 1,20 metres d’alçada.

C. Torrents – 1983 / Generalitat de Catalunya

Està rodejada per un bordó que es veu trencat per una ranura amb un clau al centre. És de pedra picada a partir d’un gran dau buidat i arrodonit.

Sant Llorenç Dosmunts és una església romànica de Rupit i Pruit inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador