Casal del Puig de la Balma de Mura

El Casal del Puig de la Balma, esta situat a les a fores del municipi de Mura. És a 541,2 metres d’altitud,  a llevant del paratge de la Quebeca i al nord-est del de la font del Puig,  a prop de la masia de la Vila, a l’esquerra del torrent del Puig.

Els murs d’aquest mas es troben encabits i penjats en els replans escarpats d’un gran cingle, tot aprofitant les cornises naturals.

La part de l’edificació mes antiga es considera d’època preromànica, però s’hi han fet afegits al llarg dels segles.

El casal és de caràcter defensiu i fortificat ; disposa  un lloc amb suficient visió des d’on es pot vigilar tot el camí d’accés a la casa.

Curiosament, en una  part més inaccessible del cingle, hi ha una dependència coneguda amb el nom de la presó.

Us passo unes dades històriques del Puig de la Balma :

  • Tot i que el seu origen deu ser anterior, la notícia més antiga a l’entorn el poblament del mas Puig de la Balma prové de l’arxiu de la casa i data de l’any 1278, quan Armengol de Banyeres, militar i senyor feudal del terme i castell de Mura comprà a un tal Guillem Barba, de Terrassa, un establiment pagès que es coneixia pel nom de l’Espluga de la Vila Mancada.
  • L’època de més creixement del mas Puig de la Balma fou entre els segles XIV i XV. Es pot considerar que l’edificació actual és d’època alt medieval amb elements preromànics, tot i que s’han anat afegint nombrosos elements, com els finestrals gòtics del segle XIII i algunes parts construïdes amb pedra tallada.
  • Des de les acaballes del segle XVII fins a la primera meitat del XIX, foren anys d’expansió a causa de l’explotació de les vinyes, i fou quan s’amplià la balma i es renovà la capella de Santa Margarida.
  • Durant la Guerra Civil, la capella de Santa Margarida fou malmesa.

Si visiteu aquest  lloc, podreu gaudir d’un museu , una residència casa de pagès amb habitacions, bar – restaurant .

Per a mes informació podeu consultar aquest interessant llibre

Casal del Puig de la Balma està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Vista general

 

Recull de dades : Ajuntament de Mura

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez  i Ramon Solé

Torre de la Presó de Caldes de Montbui

La Torre de Defensa d’una de les portes de la ciutat que es va fer servir com a presó. Té una estructura arquitectònica típica del sistema emmurallat i defensiu de l’Edat Mitjana.

La Torratxa és de forma gairebé semicircular per la part de fora de la ciutat antiga (carrer Major), en canvi per dins és gairebé recte carrer Corredossos, carrer que recorria interiorment la muralla, fet molt patent en totes les muralles que el que fan és buscar un major perímetre exterior per a una millor defensa.

Està formada per planta baixa i dos pisos. L’estructura està formada per murs de càrrega de maçoneria d’un considerable gruix, i per voltes fetes de peces de ceràmica concèntriques (semblant a la volta catalana). La coberta és plana i transitable, pavimentada amb peces de ceràmica. L’ampit de la coberta està rematat per merlets realitzats en una restauració recent, no gaire afortunats ja que no lliguen gens amb l’edificació anterior.

A la façana hi domina el volum per sobre la composició ja que no hi ha ordre en la disposició i en el tipus de forats; és potser la col·locació i les característiques d’aquests d’una manera indiscriminada al llarg de la història la que ha donat la imatge de la façana.

Us passo els dos diferents llocs que va estar La Presó de Caldes :

  • La presó era un dels símbols més grans de la sobirania i de la justícia, i per tant del poder. Caldes tenia una gran tradició en aquest aspecte, estava molt ben preparada amb una gran quantitat de jurisperits o advocats i procuradors.
  • La presó de la vila es trobava situada a la plaça, a la part del darrere de les termes romanes, en una de les sales de l’antic hospital (1619-1867). Es trobava a la part antiga de les termes i la porta d’aquesta donava al carrer del Pont i antiga Plaça Marsavall.
  • A la segona meitat del segle XIX la presó fou habilitada a la Torre septentrional del Portal de Bellit, en el camí de Bigues, on estava franquejada per dues torres de les quals una és habilitada com a presó.

La Torre de La Presó és una obra de Caldes de Montbui declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Convent de les Caputxines de Mataró

Seguim per la ciutat de Mataró i arribem  al Convent de les Caputxines,

esta situat al carrer de l’Esplanada de les Caputxines, 59.

Cal destacar la portalada de l’entrada, entre paret d’obra i elements de fusta, es realment sorprenent aquest conjunt.

Té aspecte de fortalesa i està concebut dins un estil inspirat en les idees de la contrareforma.

S’hi accedeix a través d’un pati tancat on hi ha també l’accés a l’església dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció.

A ponent de l’església, hi ha el claustre, format per quatre galeries d’arcs de mig punt sobre pilars quadrangulars,

i la resta de dependències monàstiques forma l’ala N del conjunt Ambdues ales (E i N) encerclen l’hort de les monges.

Us explico la seva Historia pas a pas :

  • El rei Felip V concedí llicència a la vila de Mataró per a la construcció del convent de les caputxines
  • Entre els anys 1729 i 1741 es va portar a terme la construcció del Convent de les Caputxines i que pràcticament es conserva bona part intacte.
  • Quan fou edificat el convent de les monges caputxines el lloc que ocupà es trobava als afores de la Vila de Mataró
  • Va ser ocupat per monges procedents del convent de Santa Margarida la Reial de Barcelona al 23 d’abril del 1741.
  • Durant la guerra del Francès 1808-1814 el convent fou ocupat per aquest i convertit en caserna.
  • Novament fou ocupat quan en el 1823 tornaren els Cent Mil Fills de sant Lluís per tal de restablir l’absolutisme.
  • Als anys 1855-1856, el convent fou convertit en una escola per a noies, per disposició oficial.
  • Arran dels avalots de juliol del 1936 a Mataró, les monges foren exclaustrades.
  • Durant un breu període de temps, el convent serví de presó.
  • Posteriorment, tornà a ser ocupat per les monges.

L’Edifici es bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Una antiga Presó, la de Mataró

Aquesta  Presó de Mataró, està situada en el carrer de la Muralla de la Presó, tocant la Riera, fou construïda per l’arquitecte de Collbató Elies Rogent durant l’any 1851.

No era un edifici per tenir a reclusos durant llargues estades sinó que era per retenir-los en vistes a judici o per ser traslladats en un període curt de temps a d’ altres presons on complirien condemna.

Obres importants d’aquest arquitecte de l’època foren l’edifici neoromànic de la Universitat de Barcelona  entre 1863-70 i va portar a terme, la restauració del Monestir de Ripoll durant els anys1886-93.

En el cas de la Presó de Mataró, l’arquitecte Elies Rogent, segueix els canons de les construccions medievals de caràcter civil, pròpies de la Mediterrània occidental, a la Baixa Edat Mitjana.

De fet, l’aspecte de la Presó és d’un casal fortificat, a mig camí entre un palau i un Castell.

L’estructura semicircular de la part posterior de la Presó es reflecteix al pati, i no disposa de finestres, totes estant en la part de davant i vent enreixades i es feta de maó vist.

L’edifici va deixar de funcionar com a presó l’any 1967.

L’antiga Presó de Mataró és un edifici protegit com a bé cultural d’interès nacional del municipi de Mataró.

Podeu veure mes fotografies a :

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2722

I un reportatge del seu possible futur :

http://www.mataro.cat/portal/contingut/noticia/2017/03/13306_nota_usos_preso.html

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

                                    US DESITJO BONES FESTES,  A TOTS i TOTES !!!