Església de Sant Pere de Santpedor o Sant Pere d’Or

Aquest mes dedicat a Esglésies, capelles, ermites i santuaris

Sant Pere és una església parroquial romànica al nucli de Santpedor, al Bages.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • L’església de Sant Pere d’Or que ha donat nom al municipi i poble és documentada ja l’any 996.
  • La meitat de l’església i de la vila que va néixer a redós de la sagrera eren propietat del monestir de Sant Benet de Bages per donació comtal de Ramon Berenguer III el 1113.
  • Dependència confirmada per la butlla del 1196 del papa Celestí III, on hi constava també la meitat de la vila de Santpedor.
  • El 1315, el rei Jaume el Just va permutar la meitat de l’església amb el bisbe de Vic Berenguer de Guàrdia.
  • L’edifici es reformà al segle XIII i totalment modificat amb estil gòtic al segle XVI, conservant només el portal i el mur de ponent. Posteriorment hi hagué diverses ampliacions.
  • Al segle XIV la meitat de l’església resten fou entregada a la diòcesi de Vic.
  • Les obres de Sant Pere són àmpliament documentades: La primera església preromànica deuria modificar-se i ampliar-se al s. XII i al s. XIII; entre 1596-1599 fou construït l’actual temple gòtic que fou remodelat al segle xix i les últimes obres són de l’any 1847.
  • L’església conserva l’accés original del temple romànic amb una interessant portalada que mostra grans paral•lelismes amb la de la seu de Manresa i la veïna de Santa Maria de Mura.
  • En els capitells s’hi ha vist la influència més o menys directa dels del monestir de Sant Cugat del Vallès.
  • L’obra es pot datar a finals del s. XII cap a 1180.

L’església de Santpedor és un edifici d’una sola nau cobert amb voltes de creueria en cinc trams més el del presbiteri.

La nau aprofita part dels murs de l’antiga església romànica.

A cada costat de la nau hi ha capelles que coincideixen amb cadascun dels cinc trams de la nau.

Al costat de l’altar i presbiteri hi ha la sagristia i el campanar modern construït el segle XX car l’antic romànic fou ensorrat el 1897.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Dues de les capelles laterals foren ampliades al segle XVIII (la de les S. Espines) i al XIX (la Capella dels Dolors).

Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

Portada romànica, amb restes de policromia, formada per dos arcs de mig punt adovellats en degradació i rematats per una arquivolta a manera de cornisa.

Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

Els arcs estan sostinguts per un parell de columnes totalment llises amb quatre capitells decorats amb temes vegetals i historiats: el pecat original, desenvolupat en dues escenes i les Tres Maries.

El timpà, atribuït a Arnau Cadell, autor del claustre del monestir de Sant Cugat, representa el pantocràtor assegut entre els símbols dels quatre evangelistes: l’àngel que simbolitza l’evangelista Mateu; l’àguila, símbol de Joan; el brau, símbol de Lluc, i el lleó, símbol de Marc.

Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

El tema és rematat per una inscripció llatina “IHS XPS FILIUS MARIE” que cal interpretar com: “Jesucrist, fill de Maria”.

Es tracta d’un programa iconogràfic que es pot resumir com una síntesi en la qual s’oposen l’Antic i el Nou Testament en el tema del pecat i la redempció d’aquest presidit pel judici final.

Rosa Serra Rotés – 1987 / Generalitat de Catalunya

Sant Pere és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Julià de Vallfogona de Vallfogona de Ripollès

Aquest mes dedicat a Esglésies, Capelles, Ermites.

Sant Julià de Vallfogona . La Salut de Vallfogona de Ripollès.

Us passo la seva historia:

  • El lloc de Vallfogona es documenta per primera vegada l’any 900 en nombrosos contractes de compravenda i donacions a favor del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
  • És precisament la seva abadessa Ranlo, que va manar construir el temple de sant Julià, consagrat el 23 d’abril de l’any 960 en presència del bisbe Ató de Vic.
  • Posteriorment es reedifica al segle XII i ha subsistit fins als nostres dies.
  • El segle XV la volta de la nau caigué per efectes del terratrèmol, i es reconstruí de nou en una forma una mica apuntada.
  • El 1756, es començà l’edificació de la nova església, anant enderrocant la part romànica conforme avançava la seva construcció, aquesta no es va acabar, quedant l’edifici amb l’estructura amb què el coneixem avui dia. L’interior va ésser totalment decorat en l’estil de l’època, es va construir el cor i sobre la primitiva finestra romànica de la façana es va construir un ull de bou, tapant exteriorment aquesta finestra.
Roger Vinent Arnau – 2006 / Generalitat de Catalunya

Situada a l’extrem de llevant del poble de Vallfogona, sota la carretera de Ripoll a Olot. Temple d’una sola nau, amb planta dividida en dues parts, de diferent amplada, que corresponen a la part romànica a l’atri, i barroca al presbiteri.

Roger Vinent Arnau – 2006 / Generalitat de Catalunya

Té adossades entre els contraforts d’aquesta última època, capelles laterals.

Jordi Cantijoch Boada /Generalitat de Catalunya

El presbiteri és realçat amb escales del nivell de la resta de la nau, i té un baldaquí. Aquesta part de l’església és amb volta decorada en colors vius, segons el gust del barroc popular de l’època però de poc interès.

Les pilastres sobre les que descansen els arcs torals de la part romànica, són més estretes en la base que en l’arrencament dels mateixos arcs. La porta d’accés del segle XII té arquivoltes en degradació amb pinyes esculpides, i els arcs descansen sobre capitells i columnes molt deteriorats. La façana conserva esgrafiats de principis del segle XIX i és rematada a la part central per un pesant campanar, a la dreta de la façana hi ha una torre de defensa, a través de la qual s’accedeix al campanar.

Jordi Cantijoch Boada /Generalitat de Catalunya

Sant Julià de Vallfogona és una església romànica del municipi de Vallfogona de Ripollès és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Sant Antoni de Pàdua de Sant Joan de les Abadesses

Sant Antoni de Pàdua  està situa al cim del puig de Sant Antoni, al sud-est del nucli urbà i a 1.014 m d’altitud.

Us passo la seva historia:

  • S’hi construí en primer lloc una torre atalaia, l’any 1470.
  • Més endavant s’hi construí l’església tal com ho descriu Masdéu: “A mitja hora de la vila i en la part oriental del cim del Puig d’en Floris, en el lloc mateix on s’aixecà la fortalesa de l’Abat Isalguer en el segle VX, fou edificada en 1654 l’església de Sant Antoni de Pàdua, que fou destruïda dos cops, l’un en la guerra de Successió, i l’altra en la dels Set Anys, per a ésser reparada de nou”.
  • El 1712 es va fer un retaule nou.
  • Fou cremada durant la Guerra dels Carlins.
  • Reedificada el 1852.
  • Embellida amb nous altars el 1858.
  • En la llinda de la porta duu la data de 1758.
  • Sembla que el Sant havia tingut cambril i en les portes per pujar-hi hi ha la data 1862, que podria ser l’any que es fes el cambril.
  • Durant la Guerra Civil, els interiors resultaren malmesos, però l’edifici quedà intacte i es fa l’altíssim campanar gràcies al mecenatge d’en Pere Coromines “en Pere de ca la Maria Fornera”.

Després de múltiples destruccions i reconstruccions, Sant Antoni és una ermita espaiosa amb cor i un ampli espai al darrere l’altar major, corresponent a l’antic cambril del sant. Les parets exteriors, sense arrebossar, tenen carreus ben treballats a les cantonades i en la façana de ponent hi ha tres grossos contraforts.

La porta és orientada al nord emmarcada per carreus grossos, ben escairats, i una llinda amb la data de 1758. Al damunt d’aquesta s’obre un nínxol amb la imatge d’un Sant Antoni petit anomenat el Tossut. A l’interior de l’ermita hi ha l’altar major amb el retaule neoclàssic, dos altars laterals, les reixes que separen el presbiteri dels fidels, la trona amb escales per a pujar-hi i darrere hi ha les escales que accedeixen al cor, tres graons de les quals són fets en lloses que tenen inscripcions i dibuixos.

Pere Català i Roca -1981 / Generalitat de Catalunya

A més de Sant Antoni de Pàdua també s’hi venera una imatge de la Mare de Déu del Miracle, advocació que hi té una devoció molt antiga.

Pere Català i Roca -1981 / Generalitat de Catalunya

Les parets interiors són altes, enguixades, blanques, menys les vores dels retaules que són pintades de color vermell. La claror entra per unes altíssimes finestres quadrades que queden damunt d’una cornisa de guix. L’única ornamentació és la cornisa i unes motllures de guix d’on arrenquen unes arcades.

Sant Antoni de Pàdua és una ermita del municipi de Sant Joan de les Abadesses declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Monestir de Santa Maria d’Alaó de Sopeira

Avui us presento dos articles

El Monestir benedictí de Santa Maria d’Alaó de la Ribagorça, municipi de Sopeira, es a la dreta de la Noguera Ribagorçana, prop de la confluència de la Valira de Cornudella, sortint del Congost d’Escales.

Us passo la seva história:

  • Està documentat des del 806, quan el comte Bigó de Tolosa va encarregar a Crisògon la reorganització del monestir que llavors estaba consagrat a Santa Maria i Sant Pere, fundat en temps dels visigots, segurament al segle VI.
  • Fou capçalera del pagus rupacurciense sota autoritat del bisbe d’Urgell.
  • Al 876 la comunitat benedictina estava formada per 24 membres. Va ser destruït per les ràtzies.
  • Al segle XI es va implementar la reforma cluniacenca i, a finals d’aquest segle, va passar a dependre de Roda d’Isàvena.
  • El bisbe Ramon Dalmau designa el nou abat: Bernat Adelm que, amb l’impuls benedictí, restaura el monestir que és consagrat el 1123. Llavors va tenir el seu moment d’esplendor, dominant sobre altres temples de la rodalia que seguien la seva estètica.
  • La vida monàstica va seguir fins el 1836, amb la desamortització de Mendizàbal, passant a ser l’església parroquial de Sopeira. Durant la Guerra civil es va destruir una talla romànica i altres objectes de valor.

Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest: la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre.

L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals. Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada. Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de di­mensions més grans, esqueixada recta i ornamentat per un fris escacat.

Els pilars que suporten els arcs i les voltes són d’estructura complexa i no presenten una forma única, si bé el tipus bàsic consisteix en un nucli quadrat al qual s’adossen els pilars que suporten els arcs.  El presbiteri conserva un paviment romànic excepcional.

L’edifici constitueix un exemple excepcional de l’evolució dels llenguatges arquitectònics llombards en l’arquitectura catalana, tot i que es manté fidel als principis bàsics, alguns de força arcaïtzants i fora del seu context. Per tot plegat, cal emplaçar-lo dins el s. XII.

Us passo mes informació detallada sobre aquest Monestir :

https://www.monestirs.cat/monst/annex/espa/arago/alao00.htm

El 1931 el monestir fou declarat monument nacional.

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Muç de Rubí

Avui us presento dos articles

Sant Muç de Rubí està situat en el camí de Sant Muç de Rubí (Vallès Occidental).

Us passo la seva historia:

  • Capella molt vinculada a la història de la Barcelona vuitcentista.
  • Va ser construïda l’any 1307 amb un llegat de 12 diners a la llàntia de Sant Muç fet per Guillem i Elisenda de Vilaroç.
  • Posteriorment, aquests llegats van ser molt freqüents en els testaments dels veïns d’aquella època.
  • Entre els segles XVII i XIX s’hi van fer nombrosos aplecs de les colles dels Xatos de Sant Muç, originaris del Raval de Barcelona.

És una capella d’una sola nau, que és la part més primitiva.

El presbiteri que s’aixeca per sobre de la nau va ser construït en el segle XVIII.

Davant de la porta d’entrada hi ha un pòrtic format per tres arcs rebaixats que es sustenten per dues columnes.

S’hi accedeix per una escalinata de cinc graons.

Disposa d’un petit campanar d’espadanya d’un sol ull amb campana, on veiem la data de 1771.

Actualment l’edifici esta en un estat delicat i en fase de deteriorament.

Fotografies interiors, Agents rurals / Generalitat de Catalunya

Fotografies interiors, Agents rurals / Generalitat de Catalunya

Us passo article de rubitv.cat, sobre l’Aplec de Sant Muç de l’any 2019 :

https://www.rubitv.cat/noticia/2210/dema/aplec/sant/muc/festa/dels/xatos/era/ermita/sant/muc

Sant Muç de Rubí és una petita església del municipi de Rubí (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Esteve de Bordils

Avui us presento dos articles

Església de Sant Esteve està situada en la Plaça de l’Església de Bordils (Gironès).

Dades general i històriques :

  • A la llinda de la porta principal hi ha la inscripció: “VVY QUE COMTAM X4 DEL MES DE SETEMBRE DEL ANY 1561 SE COMENSÁ LA ESGLESIA PARROCHIAL”.
  • I també a la portalada hi ha dos medallons de pedra, en un s’hi pot llegir “MESTRA/JAVME/BVSQVETS” i en l’altre també hi ha un nom il-legible, tot i que possiblement indica els noms dels constructors de l’església (Botet i Sisó).
  • A l’interior hi havia una altar major d’estil renaixentista que fou cremat durant la Guerra Civil.
  • Els tres escuts de les claus centrals de la volta de l’interior de la nau, corresponen a l’escut de Sant Esteve de Bordils.

L’edifici és d’estil gòtic tardà amb alguns detalls d’influència renaixentista feta amb obra és de carrers de pedra i la coberta de teula. És d’una sola nau coberta amb voltes de creuaria i amb claus centrals estan decorades amb els escuts de Bordils, el del Papa i el de Catalunya. Els arrencaments dels arcs de la volta són cisellats amb figures d’animals. Hi ha tres capelles a cada lateral, cobertes amb arcs de mig punt construïdes al segle XVIII.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El campanar presenta un basament de planta quadrada i la part superior octogonal, amb arcades apuntades, rematat amb gàrgoles i barana calada. Flanquejant la façana principal, en el coronament hi ha dues garites de caràcter defensiu, que s’han datat del segle XVI, i estan situades en cada un dels angles i unides per una galeria.

DGPC. Servei Suport Tècnic i Inventari

La porta d’accés a la sagristia, situada en un lateral de l’absis, és d’estil renaixentista, amb frontó, tríglifs i mètopes. A la capella del sagrari hi ha un altar neogòtic.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La pica baptismal està feta de pedra de “Girona”. D’estil barroc, és llisa i fa uns 100 cm d’alçada per 95 cm de diàmetre. Està col·locada al presbiteri de l’altar major de l’església.

Són interessants les impostes decorades, a l’arrencada de l’arc que sosté el cor, representant els sants patrons de l’església i Sant Jaume.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Conserva diverses imatges de sants, com un Sant Josep amb el Nen; la Mare de Déu del Roser, que podria provenir d’una altra església; un Sant Esteve, restaurat els anys 1980 i una altra Mare de Déu del Roser, feta pel taller de Llimona.

L’església de Sant Esteve de Bordils és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Bordils

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, Google

Església de Sant Julià de Corçà

Avui us presento dos articles

?

L’església de Sant Julià, esta situada en El Firal de Corçà (Baix Empordà).

?

Us passo la seva historia :

  • La vila de Quartianum apareix documentada per primera vegada en un precepte del rei Lluís el Tartamut, en l’any 878, quan consta com una de les possessions del bisbe de Girona.
  • L’església és documentada des de l’any 1065: Sancti Iuliani de Quarciano, l’indret de Corçà ja era poblat en època romana; al Puig Rodó, a poca distància vers el N. del nucli, hi ha les restes d’una vil•la romana de la qual es coneixen notícies de troballes de mosaics ja de finals del segle XIX; actualment s’hi ha fet alguns treballs d’excavació.
  • Els materials, fins avui, abracen una cronologia des del s. I aC. Als s.VI-VII dC.
  • A la finestra de la sagristia hi ha la inscripció: MANVS POPVLI FECERVNT ME / TOTAM IN CIRCVITV 1735.
  • A la façana de llevant d’aquesta mateixa sagristia hi ha encastat un carreu amb l’emblema del poble esculpit -un cor sobremuntat d’una corona reial- i la llegenda “CORSA 1598”.
  • Al mur de ponent del campanar, enlairada, hi ja una làpida rectangular amb escultura gòtic-renaixentista. Entre dos ressalts horitzontals s’hi representen els busts de quatre sants, ja força erosionats. Es tracta, molt possiblement, dels quatre màrtirs venerats a Girona i en aquestes comarques, dits “els sants de la Pera” (Germà, Just, Paulí i Sisi).
  • Pel que fa als elements romànics i grafits medievals l’any 992 el lloc de Corçà s’esmenta entre les possessions de la Seu de Girona.
  • L’any 1294 el bisbe Bernat de Vilamarí comprà les jurisdiccions de la vila.
  • El 1475 els veïns de Corçà lliuraren la població a les forces remenses.

?

L’església de Sant Julià, és d’una nau amb capçalera poligonal, capelles laterals i torre-campanar quadrada al sud-oest el qual era separat de la resta de l’edifici, ja que la construcció quedà interrompuda al seu extrem de ponent. Per aquest motiu s’ha conservat la façana romànica de l’església anterior. També, exteriorment, es veuen restes de l’absis romànic incorporades a la capçalera actual i petits sectors de la nau antiga, així com l’obra de fortificació que es dreça damunt de l’antic temple probablement al segle XV o al XVI.

Joan Badia i M. Puigdevall – 1985

L’estructura interior de l’edifici correspon a la reconstrucció del XVIII.

Joan Badia i M. Puigdevall – 1985

Les voltes són de llunetes; hi ha cornisaments motllurats.

Jordi Contijoch Boada -Generalitat de Catalunya

La sagristia, a la banda sud de la capçalera, es bastí el 1735, segons la data gravada en una finestra i la inscripció de la llinda de la porta que dóna al presbiteri: PERVIA IANVA FACTA SVM EX SVMPTIVS PAVLI DIANA PRESBITER ET SAGRISTE/ 26 AGOST 1735. L’alt campanar (XVIII-XIX) quedà unit al temple mitjançant un cos d’edificació que serveix de baptisteri.

Pel que fa als elements romànics i grafits de Sant Julià de Corçà, a l’església parroquial hi subsisteix el frontis del temple romànic anterior. També hi resten fragments de l’antic absis semicircular romànic, i un fragment amb vestigis de la finestra i la cornisa de bocell. D’altra banda, trobem un tram del mur septentrional. Al frontis hi ha la portada de dos arcs de mig punt en degradació i un petit rosetó. Als carreus de la porta romànica hi ha grafits medievals.

?

L’església de Sant Julià és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

?

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Corçà i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Església parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana

L’Església parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana, esta situada en la Plaça de l’Església, en el barri de la Sagrera,

donat que el poble esta desaminat, hi ha moltes urbanitzacions dins del Municipi.

Us passo dades històriques història d’aquesta Església :

  • La primera documentació que s’ha trobat de la parròquia és de l’any 932.
  • L’any 1059 era una de les parròquies que formaven part de la baronia de Montbui. (tenim de pensar que sols hi havia en aquells moments masies i els seus camps).
  • En un testament del 26 de juny de 1114 –transcrit 1124 a l’arxiu de Santa Anna– Pere Gibert fa una donació a l’església de Santa Eulàlia de Manzana.
  • Indica segons la data del 1568 de la portada deuria haver estat reedificada, conservant la seva estructura romànica.
  • El 1626 es demana reparar la volta de l’altar major.
  • És possible que part de la decoració interior, que quasi no es conserva, sigui del segle XVIII, com ho indica la data del presbiteri de l’any 1727.
  • El 1737 es demana blanquejar les parets interiors.
  • Es va reedificar l’any 1880, aprofitant la portada del segle XVII, trossos de mur i dues claus de volta. (Sembla que era una església petita i es va ampliar molt.)

En conjunt, es una Església destacable, situada en la part alta del poble, on sembla que els temps allí no hagi passat…,

cal mirar el campanar alt i senyorial

i el rellotge de sol

i tamé te un relotge gran a la torre.

L’Església parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades històriques, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé