L’Ermitori de Sant Pau esta en Albocàsser de la Comarca castellonenca de l’Alt Maestrat.
Aquest ermitori va ser refugi i lloc espiritual dels càtars arribats a la comarca, en l’Edat Mitjana, que fugien de les persecucions religioses en Occitània.
Pou
Per a més informació podeu seguir aquest enllaç :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ermita_de_Sant_Pau_d%27Alboc%C3%A0sser
Text i Fotografies : Jordi Mig
Sant Cristòfol “ Vell” està situat en el carrer de Sant Cristòfol de Campdevànol.
Us passo la seva història:
L’antiga església parroquial del segle XVIII forma part, amb un mas i el cementiri, d’un conjunt d’una gran qualitat formal
i expressiva per la seva localització visible des de les valls del Freser i del Merdàs, i caracteritza la imatge de Campdevànol.
L’edifici, avui molt abandonat, té una nau, capelles laterals i un campanar torre.
És de destacar la unitat del conjunt i el nexe d’unió entre ambdues construccions, on s’aixeca la torre campanar.
L’edifici orientat al sud es troba perforat per una arcada que desemboca a la part davantera a l’antic camí, mentre que a la part posterior dona a un afegit on es troba el pou de la casa.
Aquest últim és de solució poc freqüent.
Informació sobre la seva recuperació :
Sant Cristòfol “Vell” de Campdevànol és una obra del municipi de Campdevànol (Ripollès) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
La masia de can Mestres està en el Camí de Can Clos, 1-9 de Barcelona.
Podeu seguir la seva historia en l’enllaç que us adjunto:
http://site.transit.es/femmemoria/historia-de-can-mestres/
Aquesta és l’única masia supervivent de la Marina de Sants, al barri nascut als anys 50 que porta el seu mateix nom (Can Clos), situat en una antiga pedrera.
Era una finca agrícola envoltada d’horts
va ser cedida a l’Ajuntament en 1997 amb la condició que fos una granja-escola,
Actualment forma part dels horts urbans de la Masia Can Mestres de l’ajuntament de Barcelona, on es poden visitar així com la seva granja d’animals domèstic.
En un costat de la casa podem veure una font i un pou.
Us passo un video sobre la masia de can Mestres fet per beteve :
https://beteve.cat/societat/historia-de-can-mestres-una-granja-de-ciutat/
Recull de dades : Ajuntament de Barcelona , Parcs i Jardins de Barcelona.
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Can Riera està en el carrer del Xipreret, 99-103 de L’Hospitalet de Llobregat .
Observem a mà dreta del pati d’aquesta masia, un safareig i el seu pou, on s’extreia l’aigua necessària per rentar la roba.
Molta de l’aigua que es feia servir a les cases per rentar-se, i cuinar provenia dels pous que s’alimentaven de l’aigua de pluja que queia a les teulades i que amb una canonada es desviava cap al pou.
L’Hospitalet, al estar a la part baixa del riu Llobregat és ric en aqüífers, encara avui dia. Els safareigs acostumaven a tenir aigua d’algun rec o canalització, sobre tot aquells on es rentaven la roba dels malalts.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultura – Diputació de Barcelona
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
La Finca Sansalvador és situada a tocar de l’entrada del parc de la Creueta del Coll, entre el carrer de Pineda i el passeig de la Mare de Déu del Coll, 79 de Barcelona.
El metge Salvador Sansalvador i Castells va adquirir el 1909 una finca situada en una vessant del turó de la Creueta del Coll.
En aquella època aquesta era una zona gairebé despoblada, de difícil accés, ja que encara no s’havia construït el pont de Vallcarca, que posteriorment va donar accés a la zona des de l’avinguda de la República Argentina.
Va ser un encàrrec que el doctor Sansalvador va fer a l’arquitecte Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí. En un principi, la idea del propietari era fer una casa d’estiueig a la façana del passeig de la Mare de Déu del Coll i aixecar una altra torre a la banda superior del terreny per llogar-la.
Durant les obres de construució, s’hi va trobar una mina d’aigua amb suposades propietats radiològiques i medicinals que el doctor va decidir comercialitzar amb la marca Agua Radial.
Motiu pel qual Sansalvador , va decidir canviar el seu pla inicial i va ordenar construir-hi unes grutes d’accés al pou que portessin l’aigua a la planta d’embotellament i un jardí romàntic que les integrés en l’entorn natural.
Avui dia, del projecte truncat, en resten l’habitatge del porter, una petita casa decorada amb un arrimador de ceràmica de colors que ha estat reformada no fa gaire —seguint fidelment el seu disseny original— i, sobretot, el jardí, amb unes galeries subterrànies a les quals s’accedeix a través d’uns arcs parabòlics magnífics que condueixen al pou d’aigua.
Durant la Guerra Civil, la cova va servir de refugi antiaeri per als veïns de la zona.
En l’actualitat, la Finca Sansalvador acull la seu del Taller d’Història de Gràcia, que tot sovint organitza jornades de portes obertes i visites concertades a la cova.
Aquest immoble està inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en l’Inventari del Patrimoni Cultural català.
Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i altres
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Des de Can Valls d’Olzinelles, cal arribar-nos per una camí que es troba al sud-est i al final d’una filera de plàtans centenaris,
hi ha la Font i bassa, l’aqüeducte i un pou en forma de glorieta.
La bassa i safareig recull l’aigua provinent del sot de l’Aranyal,
que es canalitzada per medi d’un petit i curiós aqüeducte de pedra.
El pou en forma de glorieta, tot rodó, tancat i tapat en la seva part superior, formada per una cúpula,
podem observar el que eren uns vitralls de color situat a dalt de tot.
El conjunt format per la bassa, l’aqüeducte, la glorieta del pou i les fileres de plàtans fan que sigui un lloc molt característic de la vall d’Olzinelles en el municipi de Sant Celoni.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento dos articles
El bosc del Puig dels Jueus és un petit turonet situat al nord-est de la ciutat de Vic.
Té una superfície de 135000 m2 i està envoltat de camps de conreu.
El nom ve del seu ús com a cementiri del jueus de la ciutat a l’edat mitjana.
Posteriorment aquests terrenys es van utilitzar com a camps de conreu que en els últims anys van quedar en desús.
Forma part de l’Anella Verda de Vic és un circuit natural al voltant de la ciutat, articulat per un grup d’enclavaments d’alt valor ecològic, paisatgístic, històric i cultural.
L’Ajuntament de Vic va adquirir ja fa uns anys una part del terrenys de El bosc del Puig dels Jueus, per recuperar aquest espai natural aplicant prioritats mediambientals.
S’hi van plantar espècies autòctones característiques de la comarca com ara roures, alzines, lledoners, pollancres, àlbers,…
L’espai es destina a zona de lleure per a la població i a la realització d’activitats educatives de formació mediambiental i de l’activitat física.
Actualment també hi ha una mostra de diferents energies renovables.
El molí de vent, a través de l’energia eòlica, treu aigua del pou .
Aquesta aigua queda emmagatzemada en un dipòsit que té una capacitat de 100.000 litres per poder regar en cas necessari.
Els dies que no fa vent s’extreu l’aigua a través d’una bomba que funciona amb energia solar fotovoltaica.
La instal·lació de plaques solars fotovoltaiques també serveix per impulsar l’aigua des del dipòsit fins al sistema de reg a través de l’energia que proporciona el sol.
També hi ha un Fanal fotovoltaic que proporciona autònomament llum a través de l’energia solar acumulada durant el dia, la seva funció és il·luminar l’espai on hi ha instal·lades les taules amb una autonomia de 6 – 8 hores.
Finalment el projecte es complementa amb un col·lector de 2,1 m2 de plaques solars tèrmiques instal·lades en una font on per una banda es pot extreure aigua calenta (escalfada per les plaques) i per l’altra aigua freda (connexió de la xarxa pública).
Un espai recuperat, per poder fer una estada en les taules i bancs de fusta que hi ha El bosc del Puig dels Jueus.
Recull de dades : Ajuntament de Vic
Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies: Dora Salvador
Avui us presentem dos articles
La masia de Can Feliu esta en el carrer d’Enric Morera amb el carrer d’Eduard Toldrà de Sant Quirze del Vallès.
Us passo dades històriques :
El sistema de regadiu donava una cobertura al terreny agrícola de la finca;
aprofitava l’abundància d’aigua que tenia, i va ser el concessionari d’aigua potable del poble d’aquella època.
Mina A can Feliu- Desapareguda – Arxiu Rasola
De fet, a prop de la masia hi havia la Font de la Mina, l’aigua de la qual actualment, s’utilitza per al llac del parc de Can Feliu, i disposava d’una segona mina,
Mina B can Feliu- Desapareguda – Arxiu Rasola
al costat de la casa hi ha encara un pou.
Fins no fa massa anys, aquesta masia estava envoltada de boscos, però en la construcció de Sant Quirze Jardí, no tant sols es talaren els boscos,
sinó que s’enderrocaren la totalitat de les masoveries, el celler, els cups i el moll.
Actualment s’ha convertit en el centre d’equipaments municipals i el Centre Cívic de Can Feliu.
Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Avui us presento dos articles
L’antiga masia de Mas Duran, està al mig de la Rambla Lluís Companys, l’Av. camí del Mas, el carrer Mercè Rodoreda i el carrer Vallcorba de Sant Quirze del Vallès.
Us passo alguna dades històrica :
En la part frontal, podem destacar l’entrada, es d’adovellada i mig punt.
Les 3 finestres del primer pis, estan semi tapiades.
Amb 4 petites finestres a les golfes.
Cal destacar, que al costat de l’entrada, sembla que hi ha un pou.
S’ha refet el rellotge de sol.
Mas Duran fa de punt de separació del barri vell amb un nou barri que porta el seu nom.
Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada diumenge us passo dos articles
El Parc on estava el Balneari Roqueta esta situat en el carrer Sebastià Roqueta de Tona.
Us passo la seva Historia :
Actualment, de l’antic Balneari Roqueta només es conserva el pou amb l’antiga escala de marbre d’accés a la deu, que fou restaurat a les darreries del segle XX.
És una construcció aïllada de planta hexagonal.
Originalment anava cobert amb una cúpula que es va enderrocar el 1974 i que posteriorment fou substituïda per una pèrgola de fusta, coberta amb teules i sustentada per pilars de fusta.
Estudi Hidrogeològic de l’entorn del pou del Balneari Roqueta per part de la Diputació de Barcelona :
Recull de dades : Diputació de Barcelona – Festa Catalunya
Adaptació al Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Terra, aigua i racons 