Masies de Can Pantiquet i Can Flequer de Mollet del Vallès

Les dues masies, Can Pantiquet i Can Flequer, estant situades  en l’avinguda  Antoni Gaudí, 31- 39 de Mollet del Vallès.

Can Flequer i Can Pantiquet és un antic conjunt residencial rural del segle XVI, amb porta adovellada i finestrals bellament esculpits,

avui integrat en el nucli urbà de Mollet del Vallès.

Can Flequer és de planta quadrangular, de dues plantes d’alçada i coberta a dues vessants de teula àrab. Destaquen el portal i finestral central.

Can Pantiquet té tres plantes d’alçada, forma quadrangular i coberta a dues vessants.

Ambdós tenen murs de càrrega de paredat comú, sostres i cobertes amb bigues i cabirons de fusta.

L’ús original del conjunt és residencial amb dependències annexes per l’activitat agrícola i producció artesanal.

Aquestes edificacions rurals estan avui en un espai plenament urbà habilitat per a equipaments col•lectius.

En un angle entre els dos edificis i adossat a ell, hi ha l’antic Pou.

Les masies de Can Flequer i de Can Pantiquet  estan protegides com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Mollet del Vallès i a Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Masia de Can Carrencà de Martorelles

La masia de Can Carrencà, esta situat a l’entrada de Martorelles(a l’esquerra), per la BV- 5006 o Avinguda d’en Piera, carrer de can Carrencà de Martorelles, a prop de la carretera de Sant Adrià a la Roca.

Us passo la seva historia :

  • L’única data que hi apareix, a la llinda del balcó lateral, és de 1667, any en què es va fer la reforma que deixà la casa tal com la veiem actualment.
  • No obstant la documentació situa la família Carrencà al municipi ja al Segle XII, es tracta d’un document en que el rei Jaume I agraeix al propietari del mas la seva participació en la conquesta de l’illa de Mallorca.
  • L’ermita, consagrada a Sant Domènec, fou construïda a mitjan segle XVIII.
  • Diferents generacions de la família es succeïren en la propietat de la finca, transmetent-la en més d’una ocasió per via matrilineal, fins que a mitjan segle XIX, els darrers hereus, hagueren de malvendre llurs propietats.
  • La casa es dividí en dos, i anys més tard es tornà a unificar.
  • Durant la guerra civil Espanyola fou expropiada, i diferents foren les personalitats que hi feren estada abans d’exiliar-se, tot fugint de Barcelona.
  • A la dècada dels anys 80 del segle XX, els darrers propietaris la cediren al municipi, a canvi de poder urbanitzar uns terrenys propers.
  • Un dels propietaris més remarcables fou Jaume Bosquets i Carrencà, germà del Coronel de Miquelets Francesc Bosquets i Mitjans, que durant la guerra de successió ocultà en aquesta casa els fills del seu germà dels exèrcits Borbònics.

Can Carrencà és una masia de teulada de dues aigües i amb carener perpendicular a la façana. Té dos annexes laterals de planta rectangular.

El cos central és dividit en tres pisos i presenta una distribució simètrica respecte a l’eix que ve marcat pel carener.

La porta central d’accés és adovellada.

Excepte dos balcons del cos central i un del lateral dret, totes les finestres han estar retocades a principis del segle XX.

Les parets es presenten arrebossades i hi destaca el rellotge pintat.

Hi ha un passadís amb estructura de pont que connecta directament amb la capella.

Dels elements decoratius en destaquen les rajoles de ceràmica catalana, amb mostra de nombrosos oficis.

El rellotge de sol. I els panys de la porta principal i de la capella,

en els que s’hi pot veure l’àguila bicèfala (símbol de la família Hasburg) fet que mostra que la família Carrencà fou partidària d’aquesta família durant la guerra de successió a la corona Espanyola.

La Torre correspon al pou de la masia de Can Carrencà , al qual s’hi accedeix per una porta d’arc de mig punt. Correspon a un tipus constructiu endegat a finals del segle XIX.

Actualment, és la seu on están ubicats : l’Associació cultural juvenil “Los Verdes”,  el Casal d’Avis, la Unión Cultural Andaluza, Asociación Las Balas Rojas, Carrancà-Rock – Associació de Músics de Martorelles.

Can Carrencà està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Martorelles, Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Riera de l’Hospitalet de Llobregat

Can Riera està en el carrer del Xipreret, 99-103 de  L’Hospitalet de Llobregat .

No es té altres referències que la seva construcció al segle XVII. És una masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis i té la teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana.

La porta principal és d’arc de mig punt adovellada i al primer pis s’obren tres finestres amb la llinda i els brancals formats per carreus de pedra i l’ampit motllurat.

A la banda de ponent, hi ha un cos adossat amb coberta a una aigua; aquí també s’obre una finestra de característiques similars a les del cos principal.

Té un pati amb emparrat davant la porta i un antic safareig de tipus masia, fet d’obra sota un cobert, a la part esquerra del pati, recollia l’aigua que era utilitzada per regar l’hort i per rentar-hi la roba.

Can Riera va ser restaurada entre 2010 i  2011 i va passar a ser  El Museu d’Història de l’Hospitalet , i ocupa un dels espais de Can Riera.

Can Riera és una antiga masia de l’Hospitalet de Llobregat, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Llibre del Torrent del Llibre de Cardedeu

La Masia de Can Llibre o Can Llibre del Torrent del Llibre, està situada en el carrer Maternitat d’Elna 15 de Cardedeu.

Can Llibre apareix dissenyada en el plànol de Cardedeu de 1777 amb el nom de Can Llibre del Pla, que fa referència al Torrent del Pla que travessa la zona (avui Torrent del Llibre).

Masia de mitjana proporció amb el capcer descentrat i coberta a dos vessants. Portal dovellat, d’onze dovelles amb un escut a la dovella clau amb l’anagrama “J.H.C.” i la data de “1680”.

A la façana hi ha cinc finestres de llinda plana amb el marc de pedra granítica.  Davant de la masia hi ha un pou molt antic. Actualment és un destacat Restaurant de Cardedeu.

Per a mes informació, podeu consultar a :

http://www.buscorestaurantes.com/restaurante/Masia-Can-Llibre-Restaurant-101298-0

Can Llibre del Torrent del Llibre és una masia inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Dades recollides : Viquipedia i de Ramon Solé

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Els jardins o “Els Horts”, dels carrers Manzanillo i Abat Deàs de Sant Pol de Mar

Avui us presento uns carrers molt cèntrics i populars de Sant Pol de Mar, els de Manzanillo i Abat Deàs, son per tindre uns edificis neoclàssics, els van fer la gent de Sant Pol de Mar que van fer les “Amèriques”,

i van tornar al poble entre els anys 1870 i 1880.

També, son característics, per  les terrasses peculiars que tenen front de les seves cases.

Son com a jardins particulars,  orientats al mar, tancats amb porta i reixa, a l’altra vorera de la casa; era un lloc per poder divisar  la Mar, i evitar construccions que impedissin la seva vista.

I poder estar a l’estiu a la fresca, dinant o sopant, fent la xerrada entre la família i/o amics.

Com veiem, hi ha qui te molta vegetació o qui no te ninguna…!

Aquests espais o jardins, es coneixent com “Els Horts”, son molt característics del Maresme.

Hi ha un mur que separa els dos carrers de Manzanillo i d’Abat Deàs, on està ple de flors, sobre tot a l’estiu.

També, en troben d’aquestes terrasses a nivell de les vies del tren, en el carrer  Consulat del Mar, en aquest cas son sols quatre, un d’ells amb un pou.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia de Can Colomer de Canovelles

Can Colomer  de Canovelles és una masia situada en un dels extrems de la urbanització de can Duran, situada al pla de Can Duran,

a ponent del torrent de Fangues i al sud del torrent de Can Xirau i a prop de l’antiga església de Sant Felix.

Can Colomer és considerat com un mas molt antic, entre els segles XVII-XVIII; altres diuen que podria ser de l’any 1554, però no hi ha cap document i no es coneix cap data de construcció exacta.

Tampoc hi ha res que ens pugui donar una idea de la seva història.

És de planta, pis i golfes a la part central. La teulada és a dues aigües, de teula àrab, amb el tram central més elevat que els laterals.

A la façana principal, a la planta baixa i al primer pis, hi ha tres obertures per pis disposades en el mateix eix; aquestes obertures són enllandades excepte la porta d’accés que és un arc de mig punt adovellat.

A les golfes hi ha una galeria formada per tres arcs de mig punt, el central més gran que els laterals.

De la teulada sobresurt una gran xemeneia.

El parament és de pedra sense picar amb morter. Als costats hi ha dos petits cossos adossats amb coberta a un vessant.

Front la porta hi ha un magnífic i antic pou.

Actualment està abandonada en estat ruinós

i te una balla per impedir l’accés.

Can Colomer és una masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Informació Viquiopèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Can Pi d’Esplugues de Llobregat

L’antiga masia de can Pi d’Esplugues de Llobregat, està situada en la Plaça Pare Miquel d’Esplugues, disposa de dues  entrades, una pel camí de la Creu i l’altra per la plaça de l’Església.

Aquesta masia està documentada des del 1516, quan era propietat d’Antoni Guasch.

En 1625, pertanyia a Pau Pi, família de la qual ha pres el nom fins l’actualitat.

És un mas de tipus basilical cobert a dues aigües. L’edifici podria ser de la primera meitat del segle XVIII.

En la llinda d’una de les finestres que donen al carrer, duu la data de 1728.

Disposa d’un hort en la seva part de darrera amb un pou

i alguna dependència antiga.

Per a mes dades, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Pi_(Esplugues_de_Llobregat)

La masia de can Pi està considerada la segona masia mes antiga del Municipi, i es troba protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cases i Torres Modernistes de Sant Cugat del Vallès : Casa Armet

L’arquitecte i urbanista Ferran Romeu i Ribot, en el 1889 – 99, va projectar i construir una casa per a un estiuejant barceloní, Manuel Armet donant el nom de can Armet. Mes tard, va ser coneguda com Can Massana, ja que aquesta família la va adquirir, ocupa una parcel·la, esta situada en l’ Avinguda de Gracia, 30 de Sant Cugat del Vallès.

La casa de Can Armet, està construïda amb maó d’obra vista, però té una rica decoració a totes les façanes. Hi ressalten la ceràmica vidriada decorada en gran part amb elements gòtics.

La casa, orientada al migdia, té tres pisos i s’hi accedeix a través d’un extens pati.

Destaca la balconera del primer pis i un dintell gòtic que sembla una rèplica del finestral de la masia de Can Bell.

Del conjunt  de l’edifici destaquen  la torratxa que s’aixeca a la part esquerra de l’edifici, coronada per teulades estintolades de color blau i per una agulla de trencadís.

Un altra singularitat és el pou i el molí de vent que hi ha al jardí, també s’hi va fer un dipòsit d’aigua al costat, elevat sobre pilars de totxo vist.

La tanca està formada per arcs invertits amb un remat de majòliques i aparellat de totxos singular.

Can Armet, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Capella del Sant Crist de la Grua de Montmeló

La Capella està situada en el carrer del Sant Crist de la Grua, 55 en Montmeló.

És una capella de reduïdes dimensions i situada al damunt d’una vorera arran del carrer i adossada per la part posterior, al mur d’un edifici.

Observem que sobre la porta hi ha una placa que diu que la capella fou reedificada l’any 1883, per tant es creu que en el  mateix lloc hi hagué una anterior construcció, que no hi ha constància per escrit.

El 1671 es documentada la capella del Sant Crist de la Grua, i te relació amb l’Hostal de la Grua i un Pou, podeu consultar un article amb llegendes sobre aquest Hostal a :

https://hostals.blogspot.com.es/2009/12/hostal-de-la-grua-montmelo.html

També, es diu que era situada de cara al camí de Mollet i d’esquena al poble de Montmeló, vora el pou en el qual es trobà un santcrist. El 1959 la capelleta fou traslladada a l’indret actual i el pou fou derruït. Veiem amb aquestes indicacions últimes que sembla que ha tingut una historia molt moguda en ubicacions…

La Capella hi ha una porta enreixada flanquejada per dues columnes situades sobre dos petits plints i suporten dos capitells d’estil compost, es l’únic accés. L’entaulament superior, adossat directament sobre el mur, no s’aguanta per les columnes i els capitells. D’aquest entaulament surt una motllura que segueix la forma triangular de la cornisa de la teulada, sense que arribi a ser un frontó.

Disposa de dues minúscules finestres en els laterals per a ventilació.

L’interior s’allotja el Sant Crist de la Grua i una verge, amb molts rams de flor, axó vol dir que es manté la devoció popular. No se celebra missa.

La capella del Sant Crist és un edifici de Montmeló, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

L’hort del Casal de Gent Gran Vall d’Hebron de Barcelona

El casal de Gent Gran Vall d’Hebron, està situat al carrer Arquitecte Moragas, 5 del barri d’Horta a Barcelona. Com altres casals de gent gran a Barcelona, aquest de la Vall d’Hebron, inclou l’hort dins l’oferta d’activitats. Esta en la banda dreta de la paret de l’edifici amb cantonada al carrer Arquitecte Moragas, una balla metàl·lica impedeix l’accés a gent no autoritzada.

L’espai no és massa gran, per ho si molt ven parcel·lat i conreat pels avis del casal; que un cop a l’any i per sorteig poden ser els afortunats destinataris d’una de les petites parcel·les que l’Ajuntament concedeix.

Aquets avis podent dedicar-hi unes hores al dia a prestar el seu esforç per plantar les verdures, segons l’època de l’any i regar-ho amb l’aigua bona del pou, per ho, sense malgastar l’aigua !

En aquest equipament els usuaris han rebut l’assessorament d’un tècnic especialista, amb classes teòriques i pràctiques i amb uns consells relacionats amb l’agricultura ecològica. L’objectiu és que aprenguin a conrear l’hort sense fer servir productes químics i a reutilitzar el màxim els recursos.

Us passo un video de BTV de Barcelona, referent a aquest Hort, amb el nom de “Conrear la terra per cuidar el cos i la ment “, enregistrar el dia 22 de març de 2017 :

http://beteve.cat/conrear-la-terra-per-cuidar-el-cos-i-la-ment/

Si algú vol participar amb les feines de conrear un Hort, poseu-vos en contacte amb l’Ajuntament del barri i mireu de aconseguir una de les places disponibles en els Horts Urbans de Barcelona o del Barri corresponen.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé