Els jardins o “Els Horts”, dels carrers Manzanillo i Abat Deàs de Sant Pol de Mar

Avui us presento uns carrers molt cèntrics i populars de Sant Pol de Mar, els de Manzanillo i Abat Deàs, son per tindre uns edificis neoclàssics, els van fer la gent de Sant Pol de Mar que van fer les “Amèriques”,

i van tornar al poble entre els anys 1870 i 1880.

També, son característics, per  les terrasses peculiars que tenen front de les seves cases.

Son com a jardins particulars,  orientats al mar, tancats amb porta i reixa, a l’altra vorera de la casa; era un lloc per poder divisar  la Mar, i evitar construccions que impedissin la seva vista.

I poder estar a l’estiu a la fresca, dinant o sopant, fent la xerrada entre la família i/o amics.

Com veiem, hi ha qui te molta vegetació o qui no te ninguna…!

Aquests espais o jardins, es coneixent com “Els Horts”, son molt característics del Maresme.

Hi ha un mur que separa els dos carrers de Manzanillo i d’Abat Deàs, on està ple de flors, sobre tot a l’estiu.

També, en troben d’aquestes terrasses a nivell de les vies del tren, en el carrer  Consulat del Mar, en aquest cas son sols quatre, un d’ells amb un pou.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

La Masia de Can Colomer de Canovelles

Can Colomer  de Canovelles és una masia situada en un dels extrems de la urbanització de can Duran, situada al pla de Can Duran,

a ponent del torrent de Fangues i al sud del torrent de Can Xirau i a prop de l’antiga església de Sant Felix.

Can Colomer és considerat com un mas molt antic, entre els segles XVII-XVIII; altres diuen que podria ser de l’any 1554, però no hi ha cap document i no es coneix cap data de construcció exacta.

Tampoc hi ha res que ens pugui donar una idea de la seva història.

És de planta, pis i golfes a la part central. La teulada és a dues aigües, de teula àrab, amb el tram central més elevat que els laterals.

A la façana principal, a la planta baixa i al primer pis, hi ha tres obertures per pis disposades en el mateix eix; aquestes obertures són enllandades excepte la porta d’accés que és un arc de mig punt adovellat.

A les golfes hi ha una galeria formada per tres arcs de mig punt, el central més gran que els laterals.

De la teulada sobresurt una gran xemeneia.

El parament és de pedra sense picar amb morter. Als costats hi ha dos petits cossos adossats amb coberta a un vessant.

Front la porta hi ha un magnífic i antic pou.

Actualment està abandonada en estat ruinós

i te una balla per impedir l’accés.

Can Colomer és una masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Informació Viquiopèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Can Pi d’Esplugues de Llobregat

L’antiga masia de can Pi d’Esplugues de Llobregat, està situada en la Plaça Pare Miquel d’Esplugues, disposa de dues  entrades, una pel camí de la Creu i l’altra per la plaça de l’Església.

Aquesta masia està documentada des del 1516, quan era propietat d’Antoni Guasch.

En 1625, pertanyia a Pau Pi, família de la qual ha pres el nom fins l’actualitat.

És un mas de tipus basilical cobert a dues aigües. L’edifici podria ser de la primera meitat del segle XVIII.

En la llinda d’una de les finestres que donen al carrer, duu la data de 1728.

Disposa d’un hort en la seva part de darrera amb un pou

i alguna dependència antiga.

Per a mes dades, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Pi_(Esplugues_de_Llobregat)

La masia de can Pi està considerada la segona masia mes antiga del Municipi, i es troba protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cases i Torres Modernistes de Sant Cugat del Vallès : Casa Armet

L’arquitecte i urbanista Ferran Romeu i Ribot, en el 1889 – 99, va projectar i construir una casa per a un estiuejant barceloní, Manuel Armet donant el nom de can Armet. Mes tard, va ser coneguda com Can Massana, ja que aquesta família la va adquirir, ocupa una parcel·la, esta situada en l’ Avinguda de Gracia, 30 de Sant Cugat del Vallès.

La casa de Can Armet, està construïda amb maó d’obra vista, però té una rica decoració a totes les façanes. Hi ressalten la ceràmica vidriada decorada en gran part amb elements gòtics.

La casa, orientada al migdia, té tres pisos i s’hi accedeix a través d’un extens pati.

Destaca la balconera del primer pis i un dintell gòtic que sembla una rèplica del finestral de la masia de Can Bell.

Del conjunt  de l’edifici destaquen  la torratxa que s’aixeca a la part esquerra de l’edifici, coronada per teulades estintolades de color blau i per una agulla de trencadís.

Un altra singularitat és el pou i el molí de vent que hi ha al jardí, també s’hi va fer un dipòsit d’aigua al costat, elevat sobre pilars de totxo vist.

La tanca està formada per arcs invertits amb un remat de majòliques i aparellat de totxos singular.

Can Armet, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Capella del Sant Crist de la Grua de Montmeló

La Capella està situada en el carrer del Sant Crist de la Grua, 55 en Montmeló.

És una capella de reduïdes dimensions i situada al damunt d’una vorera arran del carrer i adossada per la part posterior, al mur d’un edifici.

Observem que sobre la porta hi ha una placa que diu que la capella fou reedificada l’any 1883, per tant es creu que en el  mateix lloc hi hagué una anterior construcció, que no hi ha constància per escrit.

El 1671 es documentada la capella del Sant Crist de la Grua, i te relació amb l’Hostal de la Grua i un Pou, podeu consultar un article amb llegendes sobre aquest Hostal a :

https://hostals.blogspot.com.es/2009/12/hostal-de-la-grua-montmelo.html

També, es diu que era situada de cara al camí de Mollet i d’esquena al poble de Montmeló, vora el pou en el qual es trobà un santcrist. El 1959 la capelleta fou traslladada a l’indret actual i el pou fou derruït. Veiem amb aquestes indicacions últimes que sembla que ha tingut una historia molt moguda en ubicacions…

La Capella hi ha una porta enreixada flanquejada per dues columnes situades sobre dos petits plints i suporten dos capitells d’estil compost, es l’únic accés. L’entaulament superior, adossat directament sobre el mur, no s’aguanta per les columnes i els capitells. D’aquest entaulament surt una motllura que segueix la forma triangular de la cornisa de la teulada, sense que arribi a ser un frontó.

Disposa de dues minúscules finestres en els laterals per a ventilació.

L’interior s’allotja el Sant Crist de la Grua i una verge, amb molts rams de flor, axó vol dir que es manté la devoció popular. No se celebra missa.

La capella del Sant Crist és un edifici de Montmeló, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

L’hort del Casal de Gent Gran Vall d’Hebron de Barcelona

El casal de Gent Gran Vall d’Hebron, està situat al carrer Arquitecte Moragas, 5 del barri d’Horta a Barcelona. Com altres casals de gent gran a Barcelona, aquest de la Vall d’Hebron, inclou l’hort dins l’oferta d’activitats. Esta en la banda dreta de la paret de l’edifici amb cantonada al carrer Arquitecte Moragas, una balla metàl·lica impedeix l’accés a gent no autoritzada.

L’espai no és massa gran, per ho si molt ven parcel·lat i conreat pels avis del casal; que un cop a l’any i per sorteig poden ser els afortunats destinataris d’una de les petites parcel·les que l’Ajuntament concedeix.

Aquets avis podent dedicar-hi unes hores al dia a prestar el seu esforç per plantar les verdures, segons l’època de l’any i regar-ho amb l’aigua bona del pou, per ho, sense malgastar l’aigua !

En aquest equipament els usuaris han rebut l’assessorament d’un tècnic especialista, amb classes teòriques i pràctiques i amb uns consells relacionats amb l’agricultura ecològica. L’objectiu és que aprenguin a conrear l’hort sense fer servir productes químics i a reutilitzar el màxim els recursos.

Us passo un video de BTV de Barcelona, referent a aquest Hort, amb el nom de “Conrear la terra per cuidar el cos i la ment “, enregistrar el dia 22 de març de 2017 :

http://beteve.cat/conrear-la-terra-per-cuidar-el-cos-i-la-ment/

Si algú vol participar amb les feines de conrear un Hort, poseu-vos en contacte amb l’Ajuntament del barri i mireu de aconseguir una de les places disponibles en els Horts Urbans de Barcelona o del Barri corresponen.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

La Masia de can Soler del barri dels Penitents de Barcelona, una masia per anys…

Ja de petit volia anar a la Masia de can Soler, per ho, sigui que la porta d’accés estava sempre tancada, la tenia que mirar des de la carretera de La Rabassada i els anys van passar…

Al final he anat i he entrat per la porta principal !

La Masia de Can Soler, coneguda com La Granja Soler o per  Can Gener, és una masia ubicada al torrent de la font del Bacallà.

Veiem la seva llarga historia :

  • La primera referència històrica de la masia de Can Soler es troba ja a les actes capitulars del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
  • Amb data de 29 d’abril de 1801, la masia és citada com a casa Berengueras, àlies casa Boix. Aquest darrer nom es va conservar durant tot el segle XIX. Com és veu a tingut mols noms.
  • A principis del segle XX, Antoni Soler serà el mou propietari , per aquest motiu, se la comença a conèixer com a Granja Soler o can Soler.  A prop de la masia, hi ha una bassa que recull l’aigua de la mina de la font del Bacallà, que servia per regar els conreus.
  • Actualment la masia és un equipament de l’Ajuntament de Barcelona, mantenim l’hort i flors, que és cultiven front la casa.

Can Soler, es troba a peu de la carretera  de la Rabassada o carretera de Sant Cugat, 114, un cop passat el Club de tennis Vall Parc,  i front del tancat Restaurant Els Pins, on una pista ens porta a la masia.

També,  l’accés més adequat i amb una zona d’aparcament amplia, és des del carrer Cànoves, i un cartell ens diu el camí de terra a agafar ,

sota de la masia hi ha el camp de futbol de Penitents, actualment totalment deteriorat.

La finca de can Soler tenia o te 2.342 m², en part forestal, conserva la seva aparença original.

Segons una Web de l’Ajuntament de Barcelona, llegim :

“ La Masia té coberta de teulada àrab i a la façana encara s’hi poden veure uns notables esgrafiats.

Fins al 2000, se’n van cuidar uns masovers, i durant anys, l’antiga masia va acollir unes dependències de l’empresa municipal Barcelona Activa.

Fins no fa gaire, disposava d’uns horts, cuidats per jubilats del districte que es regaven amb una bassa de 400 metres quadrats

que s’omplia amb aigua procedent del proper i popular torrent de la Font del Bacallà.

Des del 2010, el recinte és gestionat per l’Escola d’Art Floral i Disseny de Jardins i a la construcció original s’hi ha afegit una estructura moderna realitzada en acer corten.”

Entre la finca i el camí que baixa de la carretera, podem veure un Pou amb la data de 1841

.

A Barcelona hi ha llocs i racons, com en el cas de La Masia de can Soler, que ha fet historia, i esperem,  que perduri molts anys mes…!

 

Dades estretes de l’Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé