Torres i Cases senyorials : Ca L’Eufil de Sant Antoni de Vilamajor

Aquesta setmana la dediquem a Torres i Cases senyorials !

Ca l’Eufil o Auferil esta situada en el carrer Anselm Clavé, 1 de Sant Antoni de Vilamajor.

Us passo la seva història :

• Va ser feta durant el bienni 1911-1912 per a la família Auferil de Mataró. Va ser habitada fins a la postguerra.
• Llavors fou comprada per una altra família de Mataró.
• Posteriorment fou propietat de Ramon Bertran, que viu al mateix Sant Antoni de Vilamajor.

El cos central té la façana adavançada, als laterals, els murs, doncs, guanyen profunditat. A un d’ells s’aixeca una torre que sobresurt de la resta de l’edifici, està coronada amb merlets. Al pis superior del cos principal hi ha una galeria. Les finestres són ogivals i parabòliques.

Ca l’Eufil és una obra modernista de Sant Antoni de Vilamajor inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Maria de Cornellà de Llobregat

L’Església de Santa Maria està situada en la plaça de l’Església de Cornellà de Llobregat .

Us passo la seva historia :

• En el lloc on es trobava una finca agrícola al segle II, va ser on s’edificà al segle VI una primitiva església paleocristiana.
• La actual és la tercera que, en la història de la ciutat de Cornellà, es construeix en el mateix lloc.
• La primera d’elles era en construcció al segle XI, entre 1065 i 1095, anys en què hi ha enregistrades donacions en moneda per a la construcció del Temple de Santa Maria de Cornellà.
• 
• Als segles XV i XVI s’hi obriren diverses capelles laterals.
• Cap a la segona meitat del segle XVIII, hom bastí una nova església al mateix lloc de l’anterior que és la fou destruïda el 1936.

• 

  Fotografia de l’antiga església abans de la Guerra Civil

• L’actual, doncs, es va encarregar el 1939 a l’arquitecte E. Mora i Guasch, que la va construir al mateix lloc, però capiculada.
• La reconstrucció va començar el 1940, data en què es va col•locar la primera pedra, que va ser beneïda el 1948.
• L’antiga rectoria, que s’ha conservat i que, en principi estava al davant, és l’Arxiu Municipal.
• 

Amb relació a l’actual església, el material principal amb el que es va construir l’església  va ser de maó vist i amb teulades de teula.

L’edifici actual està format per una sola nau amb transsepte, un absis poligonal amb capelles per als costats.

El campanar és octogonal a la part superior, ja que comença amb una planta quadrada.

La façana està formada per una rosassa amb vitralls, envoltada amb dues torres als costats, de planta quadrada, amb finestres allargades, igual que al campanar.

L’estil és d’un monumentalisme de postguerra de caràcter força retrògrad, cercant formes neoromàniques.

En un costat  de l’església, hi ha un jardí amb un bonic sortidor d’aigua.

L’Església de Santa Maria és una obra del municipi de Cornellà de Llobregat inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornella de Llobregat, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Convent de Santa Mònica de Barcelona

El Convent de Santa Mònica, esta situat en La Rambla, 7-9 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

• El convent de Santa Mònica és un dels convents que, fruit de la reforma tridentina, s’establiren a la Rambla barcelonina a partir de mitjan segle XVI i contribuïren a la seva urbanització.
• Els agustinians s’establiren a Barcelona el 1618, fora muralla.
• El 1619 adquiriren una nova propietat, vora el portal de Santa Madrona, on bastiren una petita església, beneïda el 18 de desembre d’aquell mateix any.
• L’obra del temple definitiu s’inicià el 1626.
• Els agustinians descalços o de Santa Mònica (1636), que és l’únic que es conserva, bé que molt deteriorat després de l’exclaustració de 1835, quan la seva església esdevingué parròquia i les antigues dependències conventuals foren utilitzades com a casa rectoral i dependències municipals.
• A la postguerra, després de la destrucció de l’església el 1936, el claustre fou utilitzat com a església provisional.
• Al 1987, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya inicià la restauració de l’edifici segons projecte i direcció dels arquitectes Piñon i Viaplana, per dedicar-ho a activitats culturals i sales d’exposició.
• Al 2003, la Generalitat de Catalunya va projectar noves reformes, entre les quals destacava la creació d’una nova sala d’exposicions, recobrint l’antic claustre.
• És la seu del centre cultural Arts Santa Mònica.

De l’antic convent de Santa Mònica, bastit el segle XVII, se’n conserven tres ales de les dependències conventuals, situades entorn del claustre, de planta quadrada. El caràcter de la fàbrica és de gust barroc classicista, molt auster pel que fa a l’ús d’elements ornamentals.

El temple original (1626-1636), ara desaparegut, era d’una nau, amb quatre capelles laterals per banda, comunicades entre si per sota de tribunes, i creuer amb cúpula al centre. El 1887, el temple fou reformat per Joan Martorell i Montells, que bastí una nova façana de caràcter eclèctic. L’església actual, de construcció moderna, substituí l’anterior, incendiada i destruïda l’any 1936.

El claustre consta de planta baixa i dos pisos. Les galeries inferiors estan organitzades mitjançant sis arcs de mig punt per banda, que recolzen sobre pilars de secció quadrada. Les ales es cobreixen amb volta per aresta. Al primer pis s’obren 3 balcons amb llosana i, al darrer pis, una galeria d’onze arquets per banda, que, probablement, és el resultat d’una reforma més tardana.

L’exterior dels tres cossos s’organitza amb tres pisos sota coberta de teula àrab, amb façanes de gran simplicitat compositiva. A la intersecció de les dues naus s’alça una característica torratxa de planta quadrada amb coberta piramidal.

Us passo una Web de La Barcelona de Antes, on podreu conèixer mes sobre l’església de Santa Mónica i veure fotografies de com era :

http://www.labarcelonadeantes.com/santa-monica.html

El Convent de Santa Mònica és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé