Banys de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols

Com cada Diumenge us presentem dos articles

Banys de Sant Elm està situats en el Pg. Marítim del President Irla, 15, de Sant Feliu de Guíxols.

Us passo la seva historia:

  • El turisme local va començar a ser important els anys vint i trenta, per això el 1922 es varen construir aquests banys que comprenien uns banys de mar calents i un club esportiu.
  • Aquest edifici es va fer en substitució d’uns establiments més elementals.
  • La moda imposada en els anys 20 pel que fa a la hidroteràpia afavorí aquest tipus d’edificis per a banys de mar, complement d’algunes instal•lacions balneàries.
  • Aquest edifici construït el 1922 va estar dedicat a l’oci, als banys de mar (freds o calents) i a la hidroteràpia fins a mitjans dels anys 40.
  • Tenia una piscina d’aigua de mar coberta amb una gran obertura vers el port.

És una construcció de dues plantes en forma horitzontal, totalment estucat de blanc.

Bàsicament és un conjunt d’obertures en forma d’arcades; les de la planta baixa formen un porxo al costat dret i a l’esquerra donen pas a una terrassa on es troben les casetes de banys. A la part superior s’hi troben uns finestrals emmarcats en un semicercle. A la part est hi destaca un annex amb finestres el primer pis.

És un conjunt plenament pensat per la seva funció, sense destacar de l’àmbit on es troba, en la badia de Sant Feliu.

La brillant solució arquitectònica de galeries, porxos, espigons i rotondes li proporcionen una singular imatge, avui desapareguda.

Tan sols es manté en part i amb la funció de restaurant.

Els Banys de Sant Elm són un edifici de Sant Feliu de Guíxols protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges : Arxiu Rasola

Balneari de Senillers de Lles

Com cada diumenge us presento dos articles

L’hotel-balneari de Senillers està situat al municipi de Lles, a la comarca de la Cerdanya.

Us passo la seva historia :

  • El lloc ja es coneixia com a Sanillers l’any 1030.
  • L’edifici es va construir l’any 1876.
  • L’any 1946 la família Pascual va adquirir l’edifici i va decidir reformar-lo i ampliar-lo.
  • L’arquitecte que va realitzar el projecte era el senyor Climent Maynés i Gaspar.
  • A partir d’aquest moment l’edifici deixaria de ser un balneari i es convertiria en un hotel.
  • Al cap d’unes dècades, concretament l’any 1993, l’edifici passà a mans de l’Institut Terapèutic Internacional de Catalunya, gestionat pel senyor Hug Coats i la senyora Nadya Coats.

L’edifici es va construir l’any 1876 amb materials de la zona com són pedres de granit o bé fusta de pi silvestre. En un origen recollia i servia les aigües que brollen de cinc fonts, amb característiques diferents: del Païdor, de la Muntanya i del Riu (alcalines-silicatades), dels Brians (sulfuroses) i del Ferro (sulfuroses i ferruginoses).

baixada a una de les fonts

La diversitat de minerals a les aigües el va convertir en pocs anys en un reclam per la societat catalana, i així va ser una destinació a l’estiu molt popular.

Es tracta d’un edifici situat a migdia, de planta baixa i quatre pisos, que es perllonga a l’oest en dos cossos i que té l’entrada per l’est, a través de dos porxos a dos nivells amb arcades. A llevant hi ha un edifici annex, format per dos petits cossos. La façana principal és coronada amb una coberta de dues vessants al centre (frontó amb tres obertures) i als laterals s’estén la coberta plana.

Anna Mª Bruguera Bellmunt 1991 – Generalitat de Catalunya

L’edifici va ser afectat per lesions de gran importància, com filtracions d’aigua provinents de la coberta i atac d’insectes a les bigues, i va tancar. Actualment esta de nou en funcionament i renovat com a : ECO-PARQUE & SPA TERMAL, us passo la seva web :

https://www.sanilles.com/copy-of-welcome

El Balneari de Senillers és un hotel-balneari del municipi de Lles de Cerdanya que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Anna Mª Bruguera Bellmunt 1991 – Generalitat de Catalunya

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Montfalcó Murallat de les Oluges

Montfalcó Murallat és una entitat de població del municipi de les Oluges a la comarca de la Segarra a Lleida.

Us passo la seva història :

  • Parlem primer d’El Castell de Montfalcó, que donà origen a la vila, fou bastit possiblement vers el segle XI quan el comte de Berga repoblà la zona propera al Sió, integrant-la al comtat de Cerdanya.
  • Els primers documents referents a Montfalcó daten de 1043.
  • Per un document de 1079 se sap que en aquests moments era senyor de la vila i el castell Ramon Miró.
  • El 1095 consta que era de Dalmau Bernat, segurament vescomte de Berguedà.
  • Ja en el 1135 Guillem de Berguedà prestà homenatge a Ramon Berenguer IV pel castell.
  • De l’any 1157 hi ha notícia del Castell de Montfalcó pel testament de Berenguer d’Altés.
  • El 1172 serà propietat de Ramon de Cervera.
  • L’any 1179 apareix esmentat en el testament de Ramon de la Guàrdia, tot i que se sap que encara era propietat dels Cervera.
  • Pel testament de Ramon de Cervera sabem que el 1182 el “castrum Monfalcon” era assignat a “Guillelmo filio meo”
  • Per casament, el 1234 el castell passà a ser propietat de Ramon Folc VIII de Cardona, integrant-se així al vescomtat i més tard comtat i ducat de Cardona, formant part de la batllia de Torà.
  • Aquesta situació es donà fins a la desamortització del segle XIX.

Montfalcó Murallat està damunt d’un turó, un lloc molt estratègic i que es divisa una bona part de la comarca.

És una de les millors exemples de la Catalunya medieval per la seva fortificació, sense edificacions d’extramurs.

Forma un recinte clos i murat i es tracta d’un excepcional exemple de vila closa que conserva en bon estat el mur perimetral al qual s’adossaren interiorment les cases.

Pel que fa al seu traçat urbà, es bassa d’una plaça central, amb cisterna i amb un carrer principal que la rodeja,

a partir del que surten petits carreronets amb un esquema força laberíntic i normalment sense sortida, en un dels quals s’hi troba l’antic forn.

Els habitatges situats al voltant de la plaça tenen un esquema força regular, sobretot els que estan situats als porxos, en canvi els habitatges dels carrers secundaris varien considerablement uns als altres.

Per a mes informació podeu entrar en aquest enllaç :

http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/Montfalco-Murallat/6641.aspx

No deixeu de  visitar l’església.

Tot el seu conjunt arquitectònic ha estat declarat bé cultural d’interès nacional.

Val molt la pena fer una parada i visitar Montfalcó Murallat, serà com si el temps s’hagués parat fa molts de segles en rere…

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Diputació de Lleida i altres fonts.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez